Xavier Sala i Martin

Neoliberals inutils (o comprats) pagats amb diners públics

Posted on Updated on

3

Ja fa uns anys que Xavier Sala i Martin garantía amb la seva experiència i coneixements que el sistema neoliberal mai podria entrar en crisi – ejem, ejem, un vident, si senyor-  (veure info aquí), i com no tenia prou negava que el canvi climàtic fos responsabilitat de qualsevol mena d’emissió (veure multiples articles en aquest enllaç), i a més el seu caràcter de pijo-xulo ha arribat a l’extrem de fer ús de l’insult per rebatre a qualsevol que assenyalés les seves mancances professionals (exemple aquí).

Ara, la televisió pública catalana (la nostra TV3) a sobra li paga un suculent programa, uffff… el que ens faltava…

2

La Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya rebutja de manera “clara i contundent” l’orientació del programa Economia en colors, estrenat a TV3 el passat diumenge. El sindicat critica que el nou espai estigui copresentat per un economista com Xavier Sala i Martín, amb “un marcat signe ideològic clarament neoliberal, que sembla ja de referència” de la cadena pública.

CCOO valora “positivament” que TV3 faci un treball pedagògic sobre temes complexos, i assegura que la voluntat de la direcció de parlar d’economia en clau d’entreteniment és una opció que podria compartir, però no com es fa a Economia en colors, una coproducció de Televisió de Catalunya i El Terrat.

“Catalunya és un país plural, les visions de l’economia no són úniques, hi ha economistes amb posicions contràries al neoliberalisme i les politiques d’austeritat, i una televisió pública ha de ser capaç de divulgar i fer pedagogia de la importància de l’economia, tot respectant de manera escrupolosa aquesta diversitat d’opcions econòmiques i que tenen molta relació directa amb la política dels governs i afectacions al món del treball i la vida quotidiana de les persones”, afirma el sindicat en un comunicat.

4

El llepaire d’agost: Àngel Colom

Posted on Updated on

colomPoca cosa es pot dir de l’Àngel Colom, secretari d’immigració de CDC i ex-secretari general d’ERC (el gran protagonista conjuntament amb Pilar Rahola de la fugida d’ERC portant-se diners, càrrecs i locals fundant un nou partit després de perdre una votació -si, senyor, això es diu acceptar els resultats en democràcia),  que no sigui públic i notari, especialment després del robatori del Palau de la Música, el cas Millet, on ell fou un dels personatges implicats i que va poder fugir de la justícia amb una decisió com a mínim “curiosa” del jutge instructor, després de que Àngel Colom va retornar els 72.000 euros que va rebre per un conveni de pedagogia ‘inexistent’ entre el Palau i la Fundació Privada Espai Catalunya.

Per cert, quanta gent voldria rebre aquests diners per convenis inexistents ? però sembla que t’has de dir Àngel Colom, Felix Millet, Xavier Crespo, Oriol Pujol, etc.

Bé, doncs ara, fa poques setmanes es va superar i gràcies a això rep el nostre guardó de llepaire del mes, felicitats Àngel !!! Guardó que et convidem a compartir amb altres personatges com Núria Feliu, Xavier Sala i Martin, Joan Huguet o Lluis Corominas que en el marc de l’actuació policial a Can Vies van embogir en declaracions plenes de racisme, violència i classisme que van retratar detalladament algunes persones “prominents” del país (quina por !!!)

Bé, us deixem amb un extracte de l’article “Cinc Reflexions sobre Can Vies” del blog “Reflexions d’un arqueòleg glamurós” on s’expliquen en detall els motius d’aquest premi:

“La dreta nacionalista de CIU-ERC ha embogit.

Núria Feliu plorant a RAC1, assegurant entre gemecs que estava aterrida de baixar al barri perqué uns okupes del Baix Llobregat havien trencat una jardinera i que son gent molt dolentota perqué a la Festa Major no la van ajudar a guarnir els carrers (podcast: Versió RAC1, 29/05/14, emès les 16h, a partir de minut 40).

El dirigent de la sectorial d’immigració de CIU Àngel Colom parlant amb el neonazi Lluís Coromines (nº3 a la llista de PxC de l’Hospitalet a les municipals de 2011) sobre com s’haurien d’expulsar del país els okupes que no fossin de raça blanca.

L’economista d’extrema dreta neoliberal Xavier Sala i Martín i l’ex-Conseller d’ERC Joan Huguet assegurant que hi ha una conspiració per part dels serveis secrets del Ministeri del Interior per desestabilitzar el procés independentista i ocupar policialment Catalunya.

Comentaristes del Diari Ara demanant la intervenció dels Cascos Blaus de la ONU. En el seu món il·lusori de les Tres Bessones i Puff el Drac Màgic, on no existeix la crisi ni cap conflicte social, no entrava en el guió que de sobte esclatés una revolta en clau esquerra-dreta….”

I per si no hi ha prou, podem llegir el comunicat de premsa de SOS Racisme al respecte. “Per això, exigim al Sr. Àngel Colom una rectificació pública de les seves paraules, ja que no ens sembla suficient el fet que ell mateix hagi esborrat la piulada. També, demanem a la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya que es pronunciï sobre aquests fets…. llegir més

Mentides, SICAV’s i Sala i Martín

Posted on Updated on

sala1El propassat dos de juliol l’economista Xavier Sala i Martín  va tornar a tenir una entrevista en les seves “Classes d’Economia” al programa Divendres de TV3 on el seu presentador, Xavi Coral, i el tertulià Tian Riba van donar-li un cop de mà en la seva parcial visió de les SICAV.

El programa va tenir algun moment còmic, com quan no quadraven les sumes, però més enllà de l’anècdota el que fou realment curiòs és l’anàlisi de l’economista fomentant amb la seva sapiència el frau de les empreses a l’hisenda pública.

El moment culminant va arribar quan argumenta que allò que es pot obtenir a partir d’aquests impostos és poca cosa i per tant no cal preocupar-se… i així amb senzillesa i sense cap esperit crític, ni pluralitat (ja que ni el presentador ni el tertulià van mostrar cap mena de dubte o alternativa) és com des de la televisió pública catalana es fa una defensa i justificació del frau fiscal i el que per mi també és molt greu, han acabat convertint des dels mitjans públics a Xavier Sala i Martin com l’economista expert de Catalunya, i especialment,com si fos una figura ideologicament neutre… enlloc de presentar-ho com el que és: un economista més  que interpreta la realitat des la seva posició ideològica neoliberal (no oblidem pas que són aquestes polítiques neoliberals les que han generat la crisi) que defensa el capitalisme com una divinitat a qui adorar i que soluciona tots els seus problemes amb la privatització de lo públic, les lleis laborals draconianes, la submissió al poder economic i polític de dretes (recordem el seu suport a l’Artur Mas i CiU)  i la promoció dels paradisos fiscals…

vicençDavant això, voldria recordar l’article d’en Vicenç Navarro, també economista, sobre la manca en els mitjans públics d’altres maneres d’interpretar l’economia que duu el títol de “La promoció de l’ultraliberalisme a la televisió pública catalana“:

“Des que ja fa anys vaig tornar de l’exili, he estat, en primer lloc, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i, més tard, Catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra de Polítiques Públiques,  matèria multidisciplinària que inclou diverses àrees de coneixement, des d’Economia Política i Política Econòmica a Ciències Polítiques i Socials, àrees en les quals he treballat durant més de quaranta anys a la The Johns Hopkins University, de la qual continuo sent professor.

Entendrà, doncs, que amb aquesta biografia sentís gran alegria quan em van informar que TV3, la televisió pública catalana, estava donant un programa titulat “Classes d’Economia”, que intentava popularitzar els coneixements econòmics, molts dels quals encaixen a les àrees de polítiques públiques en les quals he estat treballant durant molts anys. Des de llavors he estat veient el programa i lamento dir-li que aquest m’ha decebut, doncs vostès estan donant una visió molt esbiaixada de tals coneixements. Aquestes suposades “Classes d’Economia” les dóna un economista, el Sr. Sala i Martín, que és ben conegut per intentar promoure una visió ultraliberal, representant un corrent de pensament econòmic que està, per cert, cada vegada més desacreditat, a causa dels pèssims resultats que les polítiques públiques derivades de tal doctrina estan tenint. L’enorme recessió que estem sofrint a l’Eurozona, a Catalunya i a Espanya n’és un exemple.

Permeti’m que li mostri els indicadors de tal pensament, que atribueix gran nombre dels problemes de les nostres economies a una suposada excessiva intervenció pública i que, en el cas del “seu economista” (tal com el presentador del programa presenta al Sr. Sala i Martín a cadascuna de les sessions setmanals) aconsegueix nivells extrems. Així, en una de les seves presentacions, “el seu economista” va indicar que la normativa pública que estableix que els conductors de cotxes hagin de portar cordats els seus cinturons de seguretat quan viatgen ha tingut, en realitat, un efecte negatiu, doncs ha donat a tals conductors una sensació falsa de seguretat que els ha fet conduir d’una manera més temerària, provocant un major nombre d’accidents, morts i ferits de trànsit (vídeo de La Vanguardia. 17.09.12). A tal asseveració en contra de la intervenció normativa pública, com succeeix en moltes de les que fa “el seu economista”, li manca evidència científica que l’avali. En realitat, totes (repeteixo, totes) les referències científiques existents sobre aquest tema indiquen el contrari. Si vostè vol, li puc enviar documents dels centres d’investigació de seguretat vial més reconeguts i respectats, tant a Espanya com als EUA, que documenten que aquesta normativa ha previngut un enorme nombre de morts i ferits per accident. En honor a la veritat, la majoria d’economistes liberals no sostenen tal postura, però el Sr. Sala i Martín és, com he indicat anteriorment, un ultra en el seu liberalisme, es a dir, un neoliberal. El neoliberalisme es la forma extrema del liberalisme iniciat pel Sr. Reagan als EUA i la Sra. Thatcher a Gran Bretanya, i que adquireix la seva màxima expressió en el Tea Party (que controla el Partit Republicà dels EUA), i en la ultradreta econòmica propera al capital financer que domina les institucions financeres de la Eurozona. llegir més”