Xavier Crespo

Què passa i què no en sanitat mentre el govern de la Generalitat segueix en funcions?

Posted on

Boi-Ruiz-Parlament-Catalunya-Junts_EDIIMA20151122_0342_4

Des del 27-S i a l’espera que es formi un govern s’estan desenvolupant projectes polèmics com el VISC+, s’estan obrint licitacions, s’està desplegant el nou model de gestió del transport sanitari o informant els treballadors del Clínic de com compatibilitzar l’activitat pública amb l’exercici a Barnaclínic

Per contra, el nou Pla de Salut 2016-2020 està estancat ja que cal que sigui aprovat al Parlament i iniciatives com les de crear un consorci sanitari a Lleida resten aturades sense que se sàpiga amb certesa què passarà finalment

Article de Blanca Blay publicat a Catalunya Plural

A meitats de juny el Parlament va celebrar un ple monogràfic sobre salut a petició de l’oposició en un context marcat per les retallades pressupostàries. Ja en aquell ple s’intuïa la bona sintonia entre ERC i CiU, que van presentar totes les propostes de manera conjunta, i també les diferents visions sobre el model de salut que exemplifiquen la dificultat d’una entesa entre Junts pel Sí i la CUP – en parlava la diputada de la CUP Anna Gabriel aquest dilluns en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio– però és que ja en la passada legislatura aquestes diferències eren evidents.

“El centre del debat avui és el model, el model de cohabitació públic-privat, que és un model corruptor, que potencia portes giratòries, és el model el que configura un sistema de salut que és feudal, classista i ha fet augmentar la desigualtat”, va dir en el monogràfic de salut la llavors diputada de la CUP Isabel Vallet. Ara, dos mesos després del 27-S, Catalunya té un govern en funcions, incògnites per resoldre, projectes estancats i d’altres en marxa. Repassem les principals actuacions.

Suspensió de l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme
A meitats d’octubre la Generalitat va suspendre l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme. La decisió, que es va prendre entre altres motius perquè el 2014 l’Hospital de Mataró va tenir un dèficit de dos milions i mig d’euros, ha provocat la mobilització d’usuaris, treballadors i fins i tot el rebuig per part de tots els grups municipals. Setmanes després de la suspensió, centenars de persones van protestar a Mataró contra el desmantellament del servei sociosanitari que consideren que suposa el Pla de Reequilibri proposat per Salut. A més, segons va poder saber aquest diari, el Pla Director del CatSalut preveu derivacions a centres amb ànim de lucre, fet que consideren actuacions de caràcter privatitzador.

3

Oposicions per primer cop en cinc anys a l’ICS
A meitats d’octubre el DOGC publicava l’anunci que l’ICS obria 340 places per personal estatutari sanitari per aquest 2015, 136 de les quals són per infermers i 52 per metges. La convocatòria de 340 places a l’ICS, on es calcula que hi ha uns 12.000 llocs de treball coberts interinament, ha estat vist com “una vergonya” per sindicats com Metges de Catalunya i SATSE.

Situació crítica amb el sector farmacèutic i els centres concertats pel retard en els pagaments
A finals d’octubre la Generalitat va anunciar als farmacèutics que s’endarreria una vegada més el pagament dels medicaments dispensats i que el Servei Català de la Salut, el proveïdor, no disposava de més diners per pagar medicaments fins que no arribés des del Ministeri d’Hisenda una aportació extraordinària. No és una situació nova, ja que fa anys que el sector farmacèutic pateix endarreriments en els pagaments, un fet que ha arrossegat a 16 farmàcies arreu de Catalunya a tancar i que ha provocat un deute de la Generalitat amb el sector de 330 milions d’euros. La setmana passada el govern espanyol va anunciar que s’abonarien a Catalunya 319 milions a càrrec del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ordinari de novembre, dels quals 101 milions seran per al pagament directe als proveïdors farmacèutics i 7,1 milions són per a concerts sanitaris.

Nou model de gestió del Transport Sanitari a Catalunya
El passat 3 de novembre va començar el desplegament gradual del Transport Sanitari Integral a Catalunya (urgent i no urgent). El Sistema d’Emergències Mèdiques centralitza ara la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, fins ara coordinada entre el CatSalut (per al transport no urgent) i el SEM (per al transport urgent). Segons l’Ana Martínez, del GREDS, el fet que a partir d’ara sigui el SEM qui gestioni el transport (per un valor total de 214 milions d’euros anuals) suposa “la concertació de la subcontractació”. La nova organització, assegura Martínez, implica “menys control i menys transparència i és una volta més en la mercantilització i opacitat del sistema català”.

Des d’inicis de novembre les diverses empreses guanyadores del concurs públic per gestionar el transport sanitari van començar el desplegament de les seves ambulàncies a les diferents regions, començant per la Regió Sanitària Lleida. En determinades zones, com a les Terres de l’Ebre, el desplegament ha despertat polèmica entre usuaris i treballadors que consideren que els canvis logístics que impliquen el nou conveni suposen retallades en el servei d’ambulàncies.

Barnaclínic segueix estructurant-se
El passat 17 de novembre la direcció de Recursos Humans va remetre al comitè d’empresa de l’Hospital Clínic la normativa i disposicions que permeten la compatibilitat de l’activitat privada dels professionals de la pública, explicant-los com fer compatible l’activitat pública amb la privada. Fonts de l’hospital veuen en el comunicat, al que va tenir accés aquest diari, un “descarat intent legal de carregar-se el sistema públic introduint jornades de 67 hores que mai es compliran”.

El nou Pla de Salut: estancat
Divendres passat el conseller de Salut, Boi Ruiz, va presentar l’avaluació del Pla de Salut 2011-2015, en la que es va fer balanç dels resultats obtinguts en relació als objectius operatius (desenvolupament de projectes) i de salut (fixant-se en diversos indicadors). També es va parlar de la primera versió del Pla de Salut 2016-2020, que ha de ser una continuació del pla actual i que es va presentar a l’estiu. Amb tot, però, el pla estratègic que ha de guiar les prioritats dels propers quatre anys en termes de salut i assistència sanitària es troba ara mateix estancat ja que ha de passar primer pel Parlament, on s’ha d’aprovar.

El Consorci Sanitari de Lleida: aturat amb les incògnites damunt la taula
En la passada legislatura la intenció del govern de fer un Consorci Sanitari a Lleida i la proposta d’acord amb data a 2015 a punt per ser signada es va trobar amb una forta oposició d’usuaris i treballadors, que van aconseguir més d’onze mil signatures en contra de la iniciativa. Segons va poder saber Catalunya Plural a l’estiu, el conseller de Salut Boi Ruiz va informar a diferents diputats de la Comissió de Salut del Parlament que la iniciativa estava del tot aturada. Aquest diari ha preguntat al Departament de Salut si hi ha hagut cap novetat des de Setembre i fonts del departament asseguren que “està aturat tal com instava la Moció 190/X del Parlament de Catalunya”.

ArturMas.Retallades.eleccions.presidentEl projecte VISC+: en marxa
També va generar polèmica el projecte VISC+ («Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya»), de reutilització de dades sanitàries per la recerca. El director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, Josep Maria Argimon, ha explicat a aquest mitjà que el projecte “s’està desenvolupant i que hi ha projectes que estan ja en la fase d’accedir a la informació”. “Encara s’estan signant els convenis de cessió d’informació”, matisa Argimon. El director de l’AQuAS ha insistit en què “no hi ha cap empresa recollint dades” sinó que els centres de recerca amb qui se signen convenis poden demanar dades amb finalitats de recerca. Entre aquests centres hi hauria el CREAL, el VIR O l’IDIBAPS. Tot i que el VISC+ compta amb el suport de part de la comunitat científica, com ara el Comitè de Bioètica de Catalunya o el COMB, s’ha trobat amb el qüestionament del Comitè de Bioètica de la UB o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Se segueix licitant
El Govern amb funcions pot obrir licitacions i de fet ho està fent. Només durant el mes de novembre el CatSalut ha publicat tres licitacions, l’última d’elles, referent a la contractació de la gestió dels serveis de Teràpies Respiratòries a Domicili en l’àmbit de tot Catalunya, per un valor de 449.383.930,32 € sense IVA.

Anuncis

Carta al Molt Honorable Artur Mas

Posted on Updated on

2

La veritat és que no pensava pas dedicar gaire estona més a l’actualitat de la nit electoral ni a la manca d’educació i respecte d’alguns membres de partits polítics, però fa un parell de dies em vaig quedar clavat al llegir les declaracions del president Mas en una entrevista a La Vanguardia i ja que estem comparteixo aquests mots i voldria escriure una carta al President…

Aquest és el fragment de l’entrevista, en castellà, malgrat no sigui TV3 😉 :

Pregunta: “Colau ha acusado a su partido de mafiosos.

Artur Mas: No sólo habla de la mafia, sino que nos llama ladrones. Y yo me pregunto, cuando a una persona le llamas mafioso y ladrón, debes tener que probar alguna cosa, porque sino…, es la santa inquisición. Que era santa e inquisición. Funcionaba así, decía: “Este no me gusta, ahora lo señalaré con el dedo y después a la pira funeraria”. Me recuerda un poco aquellos métodos. Ahora no hay pira funeraria, pero soy yo el que lo juzgo con esta superioridad moral que muchas veces se exhibe y que a menudo tiene poco fundamento…”

Benvolgut Molt Honorable Sr. Artur Mas,

És un plaer fer-li arriba aquestes les meves primeres ratlles d’una correspondència epistolar que espero i desitjo sigui prou generosa. Tanmateix, aniré al gra, no estic per fer ús de retòriques ni de frases laudatòries… parlem de ciutadà a ciutadà… li sembla ?

Bé, més enllà, de les valoracions personals que en vulgui fer parlant sobre superioritat moral (ejem ejem…) em sorpren les seves declaracions com a president del meu país. Ja que entenc que quan un ciutadà és escollit President de la Generalitat es converteix en representant del conjunt de la ciutadania i no continua fent de representant d’un partit o coalició. És d’agrair aquest fet, ja que així s’evita la campanya electoral continua, garanteix la pluralitat social i política, i es dedica a treballar fermament per solucionar les necessitats nacionals, socials i laborals del país i no es distreu en res més, especialment per la quantitat exagerada que vostè cobra com a polític en actiu des de fa més de 30 anys (136.834 euros anuals més dietes i la resta de franc).

Assumint pels seus mots (m’imagino que ben raonats) que no sap diferènciar país i partit, llavors em sorpren encara més (fins i tot, és esfereidora) la seva poca memòria o la seva poca dignitat o la seva poca honradesa…, demana proves de la corrupció del seu partit Convergència o del govern que presideix… realment s’atreveix a demanar proves ? doncs parlem de proves honorable (a partir d’ara, ho sento, però el tracte baixa de categoria ja que de molt honorable ja no li queda gaire):

1) Jordi Pujol, el seu pare polític i president de la Generalitat i de CiU. No cal dir gaire cosa més del Cas Pujol, de l’evasor fiscal confès Jordi Pujol i Soley, ni de la vergonya de la nissaga familiar a l’ombra de la que vostè va crèixer politicament… robar i robar… però si no n’hi ha prou tenim els companys del seu govern anterior, Lluis Prenafeta i Macià Alavedra… per no parlar de Banca Catalana

1 4

2) Cas Millet: El desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell, president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d’alguns dels seus col·laboradors (Jordi Montull també ha estat imputat per la fiscalia), que inclou el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, motiu pel qual Convergència (CDC, el partit que presideix) té embargades 15 seus…

3) Cas InnovaDetenció de Teresa Gomis, regidora i tinent d’alcalde per Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Reus, de Josep Prat i Carles Manté, del Cas Shirota… S’investiguen adjudicacions a dit, sobresous i contractes fraudulents en serveis que oferia l’empresa municipal Innova, la filial de Sagessa, encarregada de gestionar l’Hospital de Sant Joan i una vintena d’equipaments més a la província de Tarragona, entre els quals els hospitals d’Amposta, Valls i Móra d’Ebre.

Li recordo de nou, que és dificil oblidar-se d’aquests casos, però, President Mas,  si vol més casos de corrupció, de màfia, de robatori, podem parlar del Triangle d’Or de Palamós (Jordi Pujol i Ferrusola), del Cas Casinos que ja va demostrar un finançament il·legal de CiU de 1.000 milions de pessetes, del Cas Crespo (la desviació a les seves pròpies butxaques del diputat de CiU, Xavier Crespo, de 3 milions d’euros dels hospitals de Blanes i Calella), seguim ? el cas ITV (Oriol Pujol, diputat i secretari general de CDC a l’esclat del cas, acusat de suborn), el cas ADIGSA (amb tres alts càrrecs imputats) o el cas Pallerols (dels seus socis de govern -Unió Democràtica de Catalunya-)

I si vol més proves, doncs Sr. Mas (ni molt ni honorable) potser que miri d’una vegada al seu voltant o s’atreveixi a obrir calaixos i netejar sota les catifes… ho farà ?  de cap manera…

Un prec, Artur, quan començaràs a ser el president de Catalunya, de totes les catalanes  i tots els catalans (fins i tot, dels que com jo, pensem, somien, treballem i estimem diferent a tu) i no només d’aquells que son del teu partit o et garanteixen vassallatge…?  ho sabràs fer ? ho voldràs fer ?  i una darrera pregunta, CiU ens roba ? Espero la teva resposta i resto a la teva disposició…

3

Fem país, cap vot a partits retalladors i corruptes

Posted on Updated on

mas i poblet

Doncs si, cal dir-ho prou fort i prou clar, hi ha una altra manera de fer política, de fer país, de què els nostres pobles i ciutats puguin gestionar els nostres impostos integrament en serveis públics… El proper 24 de maig hem de decidir qui volem que ens governi, per això voldria recordar tres casos de poblacions de Catalunya on malgrat els candidats han estat imputats per casos de corrupció continuen a les llistes i presentant-se a les eleccions o on les retallades en serveis bàsics han servit per enriquir les butxaques d’alcaldes, regidors i els seus familiars o on els polítics abusen del seu poder i castiguen als ciutadans que no els son afins i fidels… Candidats que a més tenen encara el suport del seu partit que així comparteix el robatori i expoli que estem patint…:

1) VILA-SECAL’alcalde de Vila-seca és JOSEP POBLET (CiU), imputat per prevaricació, malversació de fons públics, omissió del deure de perseguir delictes, blanqueig de capitals i falsedat documental… Un personatge lloat explicitament pel president Mas… em dius amb qui vas i et diré… 

2) AMPOSTA: L’actual alcalde, i de nou candidat, MANEL FARRÉ (CiU), tot just afectat pel cas Innova, el cas de corrupció política que té el seu epicentre a la capital del Baix Camp, Reus i on Josep Prat Domènech i Carles Manté, dos alts càrrecs de la salut pública catalana, están imputats des del 2012. Altres situacions d’amiguisme i prevaricació han estat denunciades per l’oposició i els veïns però CiU continua donant-li confiança, potser fins que acabi entre reixes com l’exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué (CiU).

La vergonyosa capacitat privatitzadora i retalladora de la sanitat pública realitzada per Artur Mas i Boi Ruiz cada dia s’acompanya de més casos de robatori i corrupció: Xavier Crespo (Lloret), Josep Bergadà (Reus),  Teresa Gomis (Reus), Josep Maria Via, Ramon Bagó, Joan Baptista Casas, Jordi Ramentol, Carles Sumarroca, Jordi Bagó, etc… Més informació, ben investigada i detallada a Cafè amb Llet

jaume ciurana

3) Acabem amb BARCELONA: El Regidor JAUME CIURANA (CiU), número 6 a la llista encapçalada per XAVIER TRIAS, que ha decidit “castigar” i ha ordenat que no es contracti per part de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) al codirector de ‘Ciutat Morta’, Xavier Artigas, un cas clar de “venjança personal per motius polítics”.  Un bon exemple de la ciutat que volen des de CiU: en silenci, morta,…

I si voleu alguna informació més podeu llegir aquest article del diari ARA on recullen la trentena d’alcaldes imputats que opten a la reelecció el 24-M, tant de CiU, com PSC, PP, ERC i ICV…

 

 

Desitjos 2015: Un país nou i net

Posted on Updated on

5

I ja que estem en plena voràgine nadalenca, res millor que tenir uns bons desitjos per l’any 2015 recordant l’article de Neus Tomàs publicat fa pocs dies a El Periódico de Catalunya:

“Partim de la premissa que Catalunya es troba davant un dilema per a alguns històric i per a altres suïcida. No entrarem en càlculs falsos, per més que els faci un president del Govern i, a la vegada, no ens autoenganyarem pensant que amb els més de dos milions de vots obtinguts la independència està a tocar. Fins i tot els optimistes calculen que faltarien com a mínim 300.000 paperetes estelades més.

6

Percentatges i xifres a banda, convindrem que molts dels catalans que volem un país nou i que el 9-N vam dipositar una papereta per defensar la nostra dignitat com a col·lectiu només estem disposats a emprendre viatges incerts si, a més d’una Catalunya nova, aconseguim que sigui també més neta.

Un país net on no hi hagi consellers ni germans de consellers sota sospita. Un país en el qual no es disfressi de sanitat pública una xarxa semiprivada.

2

Una Catalunya en la qual no hi hagi “constructors en cap” i en el qual no hi hagi lloc per a alcaldes que amb una mà signen actes de plens i amb l’altra, la venda de pisos de la seva immobiliària.

Un país en el qual la relació entre lobbies i partits sigui fiscalitzable, on la llista d’empreses que donin diners a la fundació d’una força política pugui ser consultada per qualsevol ciutadà.

4

Perquè sigui nou ha de ser un Estat en què els decrets contra la pobresa energètica siguin eficaços de veritat i en què càrrecs i excàrrecs, siguin de la Generalitat o municipals, no perdin l’oremus per assistir a consells d’administració tan lucratius que haurien de fer enrolojar més d’un, per legals que siguin.

Un país en què els divendres a la tarda el Parlament no tingui l’aspecte d’un museu tancat i en què els diputats estiguin obligats a rendir comptes davant els electors de la seva circumscripció. Sí, perdó, per a això faria falta que Catalunya tingués una llei electoral. Llavors començaria a ser un país una mica més normal.

3

I ja posats a fer, que quan s’acabi una legislatura, les comissions d’investigació parlamentàries no desapareguin com per art de màgia. Una Catalunya en què no hi hagi representants públics que no tinguin manies a acceptar regals de mafiosos russos o que defensin que tenen dret a cobrar dietes per allotjament tot i disposar de residència a quatre carrers del Parlament (o del Congrés dels Diputats).

La nova Catalunya seria aquella en què es protegiria el català perquè és la llengua més feble, sigui a l’escola o al jutjat. Però també un país en què no se segueixin subvencionant els centres que segreguen els seus alumnes en funció del sexe.

7

Un país en què entre “ells” i “nosaltres” no hi hagi tanta distància ni desconfiança.

8

Per un país que, com a mínim, sigui així us ho dic de tot cor: val la pena lluitar, i aquí em trobareu… us desitjo un 2015 ple de lluita, alegria i revolució !!!

Les mentides de Vicent Sanchis (1)

Posted on Updated on

Comencem una trilogia per tal de reflexionar sobre algunes de les mentides més habituals que el gran i omnipresent periodista valencià Vicent Sanchis va escampant per les pantalles de televisió, les ones radiofòniques i les tintes i els xips dels diaris.

La primera diu: “Les partides del Departament de Salut han estat de les menys perjudicades, proporcionalment, entre totes les que integren el pressupost de la Generalitat,”  Aquesta frase l’hem escoltada des de fa anys, del 2011 encà,  tant a TV3, com a 8TV i al nou regal de CiU als amics, la televisió del Punt-Avui.

Bé, per  mostrar la falsedat d’aquesta afirmació podem fer dues coses:

1) Llegir un article de Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya:

“Artur Mas, que ha asseverat en el seu balanç del curs polític que el pes del pressupost sanitari en el conjunt dels comptes de la Generalitat “mai” havia estat tan alt com ara, situant-lo en “pràcticament” un 40%. aquesta afirmació és “radicalment falsa” i ho demostra amb dades a la mà: “En el millor pressupost de la història de la sanitat catalana, el de l’any 2010, la Generalitat va destinar a Salut 9.876 milions d’euros, el 30,3% dels pressupostos globals del Govern (32.518,73 milions d’euros). Enguany, quart any consecutiu de retallades, el pressupost  total de la Generalitat és de 31.682,07 milions d’euros, dels quals només 8.290 milions es destinen a Salut, és a dir, el 26,1%”. 

I per acabar-ho de reblar, compara les retallades pressupostàries dels darrers quatre anys per certificar que la partida de Salut ha disminuït un 16% i, en canvi, el pressupost global de la Generalitat ho ha fet “tan sols” un 2,6%.

Però la situació d’“acarnissament” de la sanitat pública encara és més evident, segons Duch, si es confronten els pressupostos dels dos darrers anys. “Mentre que el pressupost de la Generalitat arriba fins i tot a millorar un gens menyspreable 7,1% (dels 29.727,3 milions d’euros de 2012 als 31.682 milions actuals), els comptes de Salut pateixen una davallada del 5,4%, ja que passen de 8.756 milions a 8.290”, explica (llegir notícia sencera).

i 2) Llegir les dades que Isabel Vallet, diputada de la CUP, i Xavier Lleonart, metge de l’Hospital de Terrassa, van destacar en el següent article aparegut al Diario.es  el passat maig:

“La Conselleria de Salut està complint fil per randa l’informe “Aproximación a un nuevo planteamiento estratégico para las empresas públicas y consorcios de salud de la Generalitat”, elaborat l’any 2011 per la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC). En l’esmentat informe apareixen dues línies bàsiques d’actuació:

1) El desmembrament, desmantellament i fragmentació de l’Institut Català de la Salut (ICS) en entitats amb autonomia de gestió com a primer pas d’una posterior privatització.

2) El traspàs de l’assistència sanitària pública a ens de gestió privada, sobre el paper: més eficients.

Barcelona. Política.L’execució de la primera línia d’actuació l’estem veient en aquests moments amb els projectes de concentració de serveis sanitaris que s’estan engegant a Lleida i Girona. El segon punt, de més abast i complexitat, requereix d’algunes línies més d’anàlisi.

Des del començament de la crisi, els centres sanitaris total o parcialment públics, han vist els seus pressupostos minvats de forma important, comprometent en alguns casos la pròpia viabilitat del centre. Per exemple, segons dades del CatSalut, el pressupost de l’Hospital de Bellvitge ha passat de 322,6 milions d’euros el 2010 a 288,9 milions el 2012 (-10.5%). El Consorci Sanitari de Terrassa, de 100,7 milions el 2010 a 84,6 el 2011 (-16 %). El Consorci Sanitari del Parc Taulí, de 194,2 milions el 2010 a 173,9 el 2012 (-10.5%). Això ha comportat: acomiadaments, reduccions de plantilla, tancament de dispositius i la descapitalització d’infraestructures en centres de la sanitat pública. Com a conseqüència ens trobem amb un increment descontrolat de les llistes d’espera i l’empitjorament perceptible de la qualitat assistencial.

Què ha passat mentrestant amb els centres privats amb ànim de lucre? Veiem-ho amb l’exemple més paradigmàtic a Catalunya, el grup IDC (anteriorment Capio Sanidad) que engloba l’Hospital General de Catalunya i els antics centres de l’Aliança (Hospital del Sagrat Cor i Clínica del Vallès sota l’epígraf Clínica de Sabadell). Observem l’evolució del grup IDC pel que fa a la contractació de la Generalitat en els mateixos anys en què es reduïen els pressuposts dels consorcis i hospitals públics. La quantitat abonada pel CatSalut a IDC en concepte d’assistència hospitalària ha passat de 71,1 milions d’euros el 2010 a 126,9 milions el 2012 un increment del 78%.

salutAra, amb una sanitat pública que veu els seus pressupostos i recursos retallats, amb llits i quiròfans tancats i acomiadaments l’augment de les llistes d’espera és la nineta dels ulls del Conseller, és un altre nínxol de negoci per la sanitat privada, i és que tenim coneixement que el CatSalut està contactant amb els centres de la xarxa sanitària pública reclamant-los la gestió directa de la llista d’espera. Acompanyada amb l’advertència que, de no fer-ho, no podran complir els terminis de les intervencions amb temps d’espera garantit per la mateixa Administració, fet que comportarà una penalització econòmica i una retallada afegida als pressupostos. Tot i que es tracti d’una situació versemblant en alguns casos, la veritat és que en la majoria és només una excusa per derivar milers de pacients de la llista d’espera dels centres públics cap a centres del grup IDC. Només amb la reobertura dels llits i quiròfans hospitalaris tancats en aquests mateixos centres es podria eixugar la llista de pacients que, segons el CatSalut, els dispositius públics no són capaços d’assumir.

Un parell d’exemples. L’Hospital de Terrassa (Consorci Sanitari de Terrassa) ha passat de tenir 273 llits d’aguts al 2010 a 217 llits el 2013 (-20%). L’Hospital de Mataró (Consorci Sanitari del Maresme) ha passat d’operar l’any 2010 4.955 pacients de 13 de les 14 intervencions quirúrgiques amb temps d’espera garantit de sis mesos, a operar 3401 malalts l’any 2012 (-31%). I no hi ha factor sorpresa:  la major part d’aquests pacients s’han derivat a centres del grup IDC.

Salut argumenta que aquestes derivacions tenen un cost menor per l’Administració que tractar els pacients a la seva pròpia xarxa de centres. Però aquesta afirmació es pot rebatre amb quatre motius bàsics:

1) A la sanitat privada sovint les ratios de personal per tractar els pacients són inferiors o molt inferiors a les ratios de personal a la sanitat pública. I això implica menor marge de maniobra i capacitat de reacció davant complicacions no previstes.

2) Els costos de personal són molt inferiors a la sanitat privada, sobre tot perquè sovint es nodreixen del mateix personal que treballa a la sanitat pública. D’aquesta manera, per mitjà de contractes de prestació de serveis, l’empresa s’estalvia bona part dels costos socials derivats de la contractació d’aquest personal.

3) Els centres privats acostumen a “escollir” entre els malalts que estan a les llistes d’espera aquells que tenen un risc menor de complicacions, deixant els més complicats perquè siguin tractats als centres públics. Això fa que els costos de tractament d’uns malalts i dels altres presentin grans diferències.

4) Finalment, la immensa majoria dels projectes de recerca i innovació es fan a centres públics, que financen la investigació dels seus professionals per tal de seguir sent referents a aquest nivell. Aquest concepte ni es planteja en els centres privats de “sanitat low-cost” que tenen com a objectiu fonamental tractar el màxim de pacients, amb la menor complexitat possible, als mateixos preus que els pacients més complexos de la sanitat pública.

boiruizdimissióL’objectiu final d’aquesta política sembla ben clar: escanyar paulatinament els centres públics, fer-los progressivament més ineficients i acostumar a la població a acudir a centres privats amb ànim de lucre.

Posteriorment, quan ja s’identifiqui públic amb ineficient i privat amb eficient, vendre els centres públics (via concessió) a aquests grans grups privats amb ànim de lucre per tal que ho gestionin. És a dir, quelcom similar al conegut com a model Alzira. I com ha passat amb els hospitals valencians, si les coses van bé (en detriment de la qualitat assistencial i de les condicions laborals dels professionals) no es gastarà més, sinó que arribaran menys recursos públics a la població i s’incrementaran els marges de benefici empresarial, i si les coses no van bé, caldrà “rescatar” amb diners públics aquestes empreses, i d’això també en tenim experiència.

Això sí, o capgirem la situació o farem tard: de la sanitat pública no en quedarà res.”

Ara, estimat Vicenç, que dius ?, de veritat ens vols fer creure que són “les partides menys perjudicades proporcionalment”. PRIMERA MENTIDA

El llepaire d’agost: Àngel Colom

Posted on Updated on

colomPoca cosa es pot dir de l’Àngel Colom, secretari d’immigració de CDC i ex-secretari general d’ERC (el gran protagonista conjuntament amb Pilar Rahola de la fugida d’ERC portant-se diners, càrrecs i locals fundant un nou partit després de perdre una votació -si, senyor, això es diu acceptar els resultats en democràcia),  que no sigui públic i notari, especialment després del robatori del Palau de la Música, el cas Millet, on ell fou un dels personatges implicats i que va poder fugir de la justícia amb una decisió com a mínim “curiosa” del jutge instructor, després de que Àngel Colom va retornar els 72.000 euros que va rebre per un conveni de pedagogia ‘inexistent’ entre el Palau i la Fundació Privada Espai Catalunya.

Per cert, quanta gent voldria rebre aquests diners per convenis inexistents ? però sembla que t’has de dir Àngel Colom, Felix Millet, Xavier Crespo, Oriol Pujol, etc.

Bé, doncs ara, fa poques setmanes es va superar i gràcies a això rep el nostre guardó de llepaire del mes, felicitats Àngel !!! Guardó que et convidem a compartir amb altres personatges com Núria Feliu, Xavier Sala i Martin, Joan Huguet o Lluis Corominas que en el marc de l’actuació policial a Can Vies van embogir en declaracions plenes de racisme, violència i classisme que van retratar detalladament algunes persones “prominents” del país (quina por !!!)

Bé, us deixem amb un extracte de l’article “Cinc Reflexions sobre Can Vies” del blog “Reflexions d’un arqueòleg glamurós” on s’expliquen en detall els motius d’aquest premi:

“La dreta nacionalista de CIU-ERC ha embogit.

Núria Feliu plorant a RAC1, assegurant entre gemecs que estava aterrida de baixar al barri perqué uns okupes del Baix Llobregat havien trencat una jardinera i que son gent molt dolentota perqué a la Festa Major no la van ajudar a guarnir els carrers (podcast: Versió RAC1, 29/05/14, emès les 16h, a partir de minut 40).

El dirigent de la sectorial d’immigració de CIU Àngel Colom parlant amb el neonazi Lluís Coromines (nº3 a la llista de PxC de l’Hospitalet a les municipals de 2011) sobre com s’haurien d’expulsar del país els okupes que no fossin de raça blanca.

L’economista d’extrema dreta neoliberal Xavier Sala i Martín i l’ex-Conseller d’ERC Joan Huguet assegurant que hi ha una conspiració per part dels serveis secrets del Ministeri del Interior per desestabilitzar el procés independentista i ocupar policialment Catalunya.

Comentaristes del Diari Ara demanant la intervenció dels Cascos Blaus de la ONU. En el seu món il·lusori de les Tres Bessones i Puff el Drac Màgic, on no existeix la crisi ni cap conflicte social, no entrava en el guió que de sobte esclatés una revolta en clau esquerra-dreta….”

I per si no hi ha prou, podem llegir el comunicat de premsa de SOS Racisme al respecte. “Per això, exigim al Sr. Àngel Colom una rectificació pública de les seves paraules, ja que no ens sembla suficient el fet que ell mateix hagi esborrat la piulada. També, demanem a la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya que es pronunciï sobre aquests fets…. llegir més

El digne i el llepaire de març: Cafè amb llet i Josep Maria Via

Posted on Updated on

pais2Aquest mes de març el grupet que ens dediquem a cercar entre la societat catalana (o més enllà) als candidats a aquests galdosos guardons  hem decidit dedicar una única entrada als premis. El motiu és que hi ha una connexió directe entre els dignes, la revista Cafè amb Llet i el llepaire Josep Maria Via, assessor del president Mas.

Cafè amb llet,  Albano Dante i amb Marta Sibina, el periodisme en estat pur, han destapat diferents casos de corrupció a la sanitat catalana. Davant la realitat sobre la impunitat a l’hora de gestionar els pressupostos del govern destinats a la sanitat (un 30%), Cafè amb llet decideix penjar un vídeo al canal web youtube explicant en un primer pla davant la càmera la realitat dels hospitals principals de la zona. En poc temps aquest vídeo es difon  per les xarxes socials i aconsegueix centenars de milers de visualitzacions.

El video mostrava a diferents polítics lucrant-se dels diners públics i fent ús dels seus càrrecs per enriquir els seus negocis privats. Entre els lladregots hi havia Xavier Crespo, Carles Manté, Josep Prat, Boi Ruiz, Ramon Bagó, alguns més i entre ells… Josep Maria Via i Redons, que va optar per denunciar el vídeo  demanant el seu segrest judicial. Inicialment la justícia va comdemnar a Cafè amb Llet, però tot just fa uns dies  l’Audiència de Barcelona ha tombat en sentència ferma la condemna contra els periodistes Marta Sibina i Albano Dante. Així ambdós queden absolts de l’acusació d’infringir el dret a l’honor de Josep Maria Via, exalt càrrec de la sanitat catalana i actual assessor del president Artur Mas. Ho podem veure en aquest vídeo:

No podem deixar d’alegrar-nos per aquesta decisió judicial i per això volem compartir les noticies aparegudes al respecte i al mateix temps encoratjar  a la revista Cafè amb Llet amb el guardó de “Digne del mes de març”.

josep_maria_via_300x242I igualment li atorgem el guardó de “Llepaire del mes de març” a Josep Maria Via amb el desig que si algun dia s’assabenta del mateix, se li atraganti el cafè amb llet i comenci a adonar-se que els temps de l’impunitat es comencen a acabar…. Què fa aquest personatge a sou de la Generalitat de Catalunya ?

Més informació:

La demanda de Josep Maria Via (àmplia informació sobre el cas)

– Breu semblança de Josep Maria Via i Redons, el denunciant del vídeo de CafèAMBllet (informació del sindicat CATAC)

Informacions sobre Josep Maria Via aparegudes al diari El País

– Article “L’assessor de Mas que va demandar ‘Cafè amb Llet’ diu que els controls anticorrupció fan l’administració ineficient” al Triangle