Vilaweb

El llepaire de juliol: El jutge Josep Miquel Porras

Posted on Updated on

carullaAquest juliol ens la volem jugar amb la justícia d’aquest país estimat i volem guardonar amb el llepaire de juliol a un jutge que ha tingut un parell d’intervencions judicials prou “curioses”: La primera, fa referència a una de les famílies multimilionàries de Catalunya que s’han pogut lliurar de la presó malgrat haver estafat a Hisenda, la família Carulla, i la segona, fa referència a l’absolució del mosso d’Esquadra jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l’actual diputat de la CUP al Parlament, David Fernández, durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011.

Us deixem amb les cròniques de Cafè amb Llet i de Vilaweb sobre aquestes dues situacions per tal que vosaltres mateixos “feu de jutges” (he, he, he, no podem evitar-ho…). Per nosaltres és prou clar, així que le nostre llepaire de juliol és el jutge Josep Miquel Porras…  del qual no hem pogut trobar cap foto, si algú la té si us plau ens la podeu fer arribar, gràcies !!!!

Un jutge arxiva dues vegades la causa contra els germans Carulla, membres d’una de les 10 famílies més riques d’Espanya. Gràcies a la persistència d’un fiscal, han pagat 9,4 M d’euros de multa

“T’asseguro que després de llegir aquesta història res no tornarà a ser igual per a tu: ni la declaració de la renda, ni les inspeccions d’Hisenda ni la justícia. Fins i tot el gust de la sopa de sobre haurà canviat.

carulla2Tot va començar l’any 2006, quan l’Agència Tributària va escorcollar la seu espanyola del Banco Espírito Santo (BES) en una operació contra el blanqueig de capitals. Entre els documents trobats hi havia informació sobre els negocis dels sis germans Carulla, propietaris del grup Agrolimen, empresa vinculada a marques com Pans&Company, FresCo, Affinity o Gallina Blanca. Amb la informació trobada al BES, l’any 2008 es va obrir una investigació al voltant dels negocis dels sis germans Carulla,  propietaris de la desena fortuna espanyola. Al desembre de 2010 Hisenda posa la lupa sobre un complex entramat de societats financeres domiciliades a diversos països i paradisos fiscals.

Segons Hisenda els Carulla van simular una compravenda d’accions entre societats del mateix grup per valor de 61 milions d’euros amb l’objectiu de no haver de tributar per aquests diners. Comença el ball judicial El cas va quedar en mans del jutjat número 4 de Barcelona. El jutge instructor del cas va ser Josep Miquel Porras. Però què és un «jutge instructor»?

Val la pena detenir-se un moment en aquest punt. El jutge instructor té la missió de determinar si hi ha indicis de delicte davant una acusació. Si el jutge instructor veu indicis de delicte el que fa és enviar el cas a un jutge penal perquè s’obri un judici oral. En el cas dels germans Carulla tenim dos acusadors: l’Agència Tributària (AT), que denuncia que no s’han pagat els impostos que s’haurien d’haver pagat, i el Fiscal, que acusa en nom de l’Estat.

Què li passa a l’instructor? A principi de 2011 el jutge instructor imputa un dels germans Carulla, Jordi, per delicte fiscal, i el crida a declarar. A la seva declaració Jordi Carulla va dir que «no recordava els detalls de les  operacions», segons va explicar el diari El País. Després d’aquesta declaració el jutge instructor decideix imputar els altres cinc germans.

carulla3Sis mesos més tard, l’Agència Tributària presenta al jutge instructor un informe demolidor que ratifica les sospites: «El frau fiscal dels Carulla puja fins al milió per germà» van titular diversos mitjans. Amb aquesta informació aportada per l’Agència Tributària i amb l’acusació del fiscal, el jutge instructor havia de decidir si hi veia suficients indicis de delicte. Finalment, dos anys després d’haver iniciat les investigacions, el jutge instructor decideix arxivar el cas dels germans Carulla. Segons ell, no hi havia indicis de cap comportament delictiu per part dels Carulla.

I això és normal? Tant l’Agència Tributària com el Fiscal estan convençuts que els Carulla han comès un delicte però el jutge instructor no ho veu…” llegir més a la pàgina 7 de la publicació

davidfer Absolt el mosso que va pegar a David Fernàndez. El jutge no considera que els cops que li va propinar l’agent en el desallotjament de la plaça Catalunya fossin desproporcionats

“Un jutjat de Barcelona ha absolt de tots els càrrecs el mosso d’Esquadra jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l’actual diputat de la CUP al Parlament David Fernández durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011. El jutge Josep Maria Miquel Porras considera que no s’ha demostrat que els cops amb la defensa policial “continguessin una potència cinètica desproporcionada” i que alguna de les lesions fossin provocades pel sotsinspector jutjat. Malgrat això, el magistrat admet que alguns dels cops no van ser reglamentaris, però en tot cas ho circumscriu a l’àmbit administratiu i no al penal.

dacidfer2L’acusació particular, exercida per Fernàndez, va demanar que el mosso fos condemnat a una multa total de 300 euros per una falta de lesions i una altra de vexacions injustes, i una indemnització total de 1.010 euros, que donaria a una entitat social. La Generalitat en va demanar l’absolució per falta de proves, igual que la fiscalia, que ni tan sols va fer cap pregunta a l’acusat.

El diputat de la CUP va explicar que aquell matí havia rebut en total 23 cops de porra, 11 prop de la Rambla Catalunya, a més d’una puntada de peu, i 12 més a la Ronda de Sant Pere més tard. Segons ell, va arribar a la plaça a quarts de nou del matí i poc després es va asseure juntament amb més manifestants envoltant els mossos a la confluència entre la Rambla Catalunya i la Ronda de Sant Pere. En un moment determinat, uns quants mossos els van arribar per l’esquena i els van colpejar amb la porra. Fernández ha dit que cap agent no els havia ordenat que s’aixequessin i deixessin pas als camions de la neteja que eren a l’interior de la plaça i tampoc els va avisar que serien colpejats si no ho feien…” llegir més

L’espoli del Palau de la Música

Posted on Updated on

Encara que no sempre estigui d’acord amb els anàlisis d’en Jaume Reixach a “El Triangle” i en aquest cas no pugui estar al cent per cent, penso que calen reflexions com les seves i més quan la majoria de mitjans de comunicació subvencionats pel Govern volen amagar els casos de corrupció. Us deixo amb la lectura de “Els intocables“:

Per entendre què passa a Catalunya és necessari fixar-nos en alguns petits detalls que, com és obvi, el “Somatent mediàtic” censura. (Algun dia caldrà fer un ‘Llibre negre de la llibertat d’expressió a Catalunya’ explicant l’escandalosa i amoral manipulació i tergiversació que hem patit i patim els catalans per part dels mitjans de comunicació subvencionats pel Govern, que són la pràctica totalitat. El control mediàtic fa que, de manera sistemàtica, la premsa, la ràdio, la televisió i els diaris digitals amaguin informacions cabdals que, en qualsevol altre país democràtic, serien de primera pàgina).

arturmas

El sumari per l’espoli del Palau de la Música encara la seva recta final abans del judici i és el moment que les parts presentin els informes amb les seves conclusions. De manera sorprenent, l’entitat presidida per Mariona Carulla ha passat de puntetes sobre el finançament il·legal de CDC a través del Palau i ha exclòs el partit pujolista de qualsevol responsabilitat, tot i que, davant les evidències acumulades, el jutge instructor ha embargat la seu de Còrsega.
A què juga Mariona Carulla? Sap que amb els béns que enxampin a Fèlix Millet i Jordi Montull, el Palau mai no cobrirà l’enorme forat que aquesta parella va provocar en les seves finances i que l’única manera de recuperar una part del robatori és, precisament, pel cantó de Convergència Democràtica, que cobra un munt de subvencions embargables a compte dels Pressupostos de l’Estat i de la Generalitat.

  marionacarulla

Quins interessos defensa Mariona Carulla? Els del Palau de la Música o els de Convergència? Davant aquesta gravíssima irresponsabilitat és lícit preguntar-se: de debò no sabia res Mariona Carulla del robatori a gran escala que, durant anys, van perpetrar Fèlix Millet i Jordi Montull mentre ella era, a la vegada, la vicepresidenta de l’entitat? És tonta o es feia la tonta? Jo em vaig creure que també havia estat víctima d’aquesta parella de lladregots i vaig recolzar periodísticament la seva elecció com a presidenta del Palau de la Música. Però és obvi que em vaig equivocar. A l’hora de la veritat, fa prevaldre els interessos de la “màfia” per davant dels pobres socis i abonats del Palau de la Música.

felixmillet

Creia que Mariona Carulla era una persona recta i honesta. Santa innocència! Ara resulta que ella no troba prou “indicis” per demanar la responsabilitat de CDC en el robatori del Palau. I les factures de Letter Graphic? I les de New Letter? I els diners que, segons les anotacions trobades als despatxos de Millet i Montull, cobraven en mà els tresorers del partit, Carles Torrent i Daniel Osàcar (secretari personal d’Artur Mas)? I les transferències a la Fundació Trias Fargas?

angelcolom

Ja és hora de desemmascarar l’enorme hipocresia que gasten, des de fa anys, els intocables de Catalunya (al contrari dels intocables de la Índia, els nostres són la “crême de la crême” de la piràmide social). I els Carulla formen part d’aquesta casta d’autoescollits que ens volen dirigir i alliçonar. S’omplen la boca amb la “catalanitat” (Òmnium Cultural, Palau de la Música, el diari “Ara”, el Museu de la Vida Rural, el premi Francesc Candel, el premi Baldiri Reixac…), però els seus productes comercials (Gallina Blanca, Avecrem, El Pavo, Pans & Company, Fres Co, Affinity, La Dehesa de Santa María, El Consorcio del Jabugo…) s’etiqueten en castellà i tenen el seu mercat principal a “Espanya”. Passen per ser uns mecenes de la pàtria però, a l’hora de la veritat, escaquejen els impostos a través de paradisos fiscals, en comptes de tributar aquí.

Quina Catalunya tenen al cap i al cor els Carulla? Una Catalunya on impera el frau i el robatori de les elits? Una Catalunya on cal tapar les vergonyes corruptes dels polítics, si són dels “nostres”? Una Catalunya caciquil on hi ha unes famílies que fan i desfan les lleis a la seva mida? Una Catalunya que, amb el “dret a decidir”, vol instal·lar una plutocràcia perpètua?

Perquè se m’entengui i no se’m malinterpreti: penso i dic exactament el mateix dels intocables de la “pàtria espanyola”. Del rei Juan Carlos I, de Mariano Rajoy, de José María Aznar, de Felipe González, de José Bono, d’Esperanza Aguirre, de Juan Luis Cebrián, de José Manuel Lara, d’Emilio Botín, de Rodrigo Rato, de les Koplowitz, dels Villar Mir, de Florentino Pérez, dels Colón de Carvajal, dels Entrecanales, del cardenal Rouco Varela i de tota la “banda” de facinerosos que ens ha usurpat la democràcia.

+ informació sobre els diners robats:

El jutge eleva a 6,6 milions la suma que es va embutxacar CDC de Ferrovial a través del Palau.

Millet i Montull van espoliar 35 milions del Palau la Música.