No es pot fer una lectura nacional ni estatal del tractat. Qui en són, els beneficiaris? Bàsicament, els sectors més benestants de la societat: l’u per cent o, fins i tot, l’u per mil de la població. Aquest efecte ja l’havien tingut acords transatlàntics anteriors, que aprofundien el procés de la globalització; és a dir, la imposició de determinades normes de “comerç internacional” per igualar legislacions estatals diferents.

La tendència de tot això és l’empitjorament de les condicions de vida i treball de les classes populars i mitjanes. Qui realment es beneficia de la globalització i de tractats com el TTIP, que volen liberalitzar el comerç al mateix temps que redueixen els drets socials, laborals i ambientals, són les grans fortunes que conformen la plutocràcia global.

És difícil saber-ho, atès el gran secretisme que impera en les converses entre la Comissió Europea i el govern dels Estats Units. Teòricament, els acords s’havien de tancar a principis del 2015 per començar el procés de ratificació, però segons les declaracions dels mateixos negociadors, estem bastant lluny de la culminació de les negociacions. En desconeixem el contingut de manera oficial: ni els europarlamentaris, ni els funcionaris de cada estat competents en la matèria ni la ciutadania tenen accés franc al que es discuteix a les converses. Tot just ara hem conegut, perquè s’ha desclassificat com a secret, la base de la negociació, un document que ja existia l’abril de l’any passat. Només hem pogut aconseguir informació gràcies a filtracions de Wikileaks i altres organitzacions.

La Unió Europea diu que el procés de negociació és absolutament transparent i que se’n coneixen tots els detalls. Hi ha un dispositiu propagandístic posat en marxa a la pàgina web de la UE sobre el tractat. Això ja es va preveure en l’inici de les negociacions per replicar les organitzacions que no acceptem aquesta manera de fer les coses. La UE diu que és transparent i que dóna informació, quan en realitat fa propaganda del TTIP.

S’han fet consultes a les parts negociadores del tractat per intentar obtenir informació. Un percentatge aclaparador d’aquetes consultes les fan representants dels grans grups inversors. Generalment, només s’atenen les seves demandes: un representant d’un sindicat rebrà un agraïment protocol·lari i no se li dirà res més; en canvi, al representant d’una gran transnacional se li acceptaran els suggeriments a l’hora de fer les negociacions.

Ho hem de matisar molt, això. Efectivament, existeix l’obligació d’informar, però la Comissió considera que l’està complint estrictament i que no se li pot demanar més. Interpreta la sentència com vol, d’acord amb els seus interessos. Mira d’assegurar un clima de certa tranquil·litat per als negociadors, sense fer cas de les preocupacions dels ciutadans sobre aquest assumpte.

L’harmonització d’estàndards respon a la voluntat d’afavorir l’exportació. En termes generals, la Unió Europea ofereix més garanties en qüestions relacionades amb el consum que els Estats Units, perquè té uns estàndards de fabricació molt més exigents. Això posa traves a la comercialització de productes d’empreses nord-americanes a Europa. Amb l’harmonització es busca equiparar les legislacions pel que fa al control dels productes, cosa que suposa una rebaixa de les normes europees respecte a les dels EUA.

Quan es vol posar un bé de consum al mercat, a la UE s’activa un mecanisme de precaució. L’empresa ha de passar prèviament una sèrie de proves per acreditar que el seu producte no produirà danys. Als EUA, el control previ és molt més feble. Es posa lliurement qualsevol producte al mercat, i si el seu consum provoca prejudicis s’ha de reclamar una indemnització per via judicial. L’eliminació del principi de precaució seria molt perjudicial per als consumidors europeus.

L’ISDS és un mecanisme d’arbitratge privat que soluciona els possibles conflictes entre estats i inversors. És molt curiós: els propis estats resoldran els seus conflictes amb els inversors –ja siguin transnacionals, fons d’inversió o particulars– per la via privada, sense fer servir els mecanismes judicials públics. Els magistrats se’n fan creus. Els inversors podran demandar qualsevol nivell de l’administració, des de l’estatal al municipal.

Per exemple: un inversor considera que una ordenança municipal perjudica la seva possibilitat d’obtenir beneficis. Pot recórrer prèviament als tribunals de l’estat o dirigir-se directament a l’ISDS. Llavors es constitueix aquest tribunal, format per tres jutges privats especialistes en dret comercial internacional, i la seva resolució és inapel·lable. A més, no és un mecanisme bilateral: els inversors poden posar en marxa aquest tribunal, però les administracions no. El mecanisme serveix només els interessos dels inversors, i desarma l’estat en matèria de dret econòmic. A la llarga, per evitar litigis, els estats acabaran legislant a favor de les grans multinacionals.

La campanya començarà a prendre velocitat a partir d’ara. Els resultats a Catalunya són fluixos, de moment. Fora d’aquí, la campanya ha sigut més exitosa. Pensem que Barcelona és l’única ciutat important de la UE on no s’ha fet cap manifestació contra el TTIP. L’onze d’octubre es van fer a Barcelona les Jornades Internacionals “Sobirania segrestada, drets en perill”, enlloc d’apostar per una mobilització potent com es va fer arreu d’Europa i als Estats Units. En la qüestió del TTIP anem endarrerits.

Si hem d’esperar que siguin els partits els que s’oposin al tractat, ho tenim cru. Les formacions que ocupen els governs als estats de la Unió Europea, siguin liberals, conservadors o socialdemòcrates, formen part de la xarxa d’institucions que ens volen imposar acords com el TTIP. Cal que el ciutadà tingui informació clara i entenedora per poder aturar l’avanç del tractat. Espero que tot això no arribi a bon port i que puguem no només parar el TTIP, sinó revertir totes les normatives que han amargat la vida de la gran majoria de classes treballadores i mitjanes.

Entrevista publicada a Llibertat.cat l’1 de novembre de 2014

+ informació a:

– Guía práctica para entender el origen, las negociaciones y las consecuencias del Tratado Transatlántico entre los Estados Unidos y la Unión Europea

– Campanya NO AL TTIP