Sol Daurella

Gregorio Moran i Pilar Rahola: “Manifest del Grup Koiné a favor del català com a única llengua oficial”

Posted on Updated on

11
He llegit amb detall l’article de Gregorio Moran “El neofeixisme lingüístic” que a principis d’abril es va publicar a La Vanguardia. També he seguit en detall les opinions de Pilar Rahola a la seva columna de la mateixa La Vanguardia (malgrat sóc ben sincer fa anys que els meus metges em van ordenar que ni m’acostés per allà) sobre l’article anterior. I per tot això volia fer algunes reflexions al respecte, però abans volia fer-vos algun comentari sobre l’objecte del debat, “Manifest del Grup Koiné a favor del català com a única llengua oficial:

Primer comentari: Estic fart, molt fart, i especialment molt avergonyit i insultat veient com s’empra la meva parla, el català, per defensar un fonamentalisme cultural nacionalista, on la diversitat lingüística i la immigració son presentades com un perill i no com una oportunitat per enriquir-nos. I per tant, estic avergonyit del nacionalisme basat en enfrontar-se a altra nacionalisme, quantes crisi, misèries i guerres caldran per adonar-se que els que pateixen, lluiten i moren en elles (99%) no son pas els que s’enriqueixen amb elles i segueixen movent els fils dels poders econòmics (1%) ?.

Gregorio-Morán-para-Jot-Down-0

Segon comentari: La guerra civil va ser una lluita de classes, no de pobles. L’oposició real al franquisme a Catalunya va ser el comunisme, l’anarquisme i els republicans (espanyols i catalans), que van agafar les armes, van fer vagues, boicots, manifestacions i accions de tota mena, mentre la burgesia catalana finançava el cop d’estat feixista per tal de recuperar les seves fàbriques nacionalitzades per la Generalitat Republicana. Burguesia catalana (i espanyola) que va viure alegrament el feixisme dels 40 anys i que un cop finalitzat el franquisme es van adaptar amb diners i negocis a la nova democràcia, donant suport a partits com Convergència, Unió, la UCD, el PP català o les succesives escisions d’ERC, per poder garantir el seu status quo i la continuació del seus negocis (per cert, sense pagar impostos que per això està Andorra, Luxemburg, Suïssa, Cayman o Panamà… veritat Daurella, Millet, Vilarrubi o Sumarroca ?).

Tercer comentari: Català es qui viu i treballa a Catalunya, independentment d’on hagi nascut, quina llengua parli, de quin color sigui la seva pell, de quina sigui la seva religió (si en té), classe social, gènere, orientació sexual, ideologia, voluntat, identitat o sentiment de pertinença. Som un sol poble, amb els mateixos drets i deures, i no deixarem que cap grupuscle fanàtic i extremista ens divideixi o ens enfronti.

i quart comentari: Com va dir la gran Rosa Luxemburg “La llibertat només per als que donen suport al govern, només per als membres d’un partit (per nombrós que aquest sigui) no és llibertat en absolut. La llibertat és sempre i exclusivament llibertat per al que pensa de manera diferent”.

raholamas

Dit això, reflexions:

Primera reflexio: Malgrat no està d’acord amb vàries de les afirmacions de Gregorio Moran, us recomano llegir el seu article ja que com demostra Pilar Rahola, en aquest país sembla que aquell o aquella que no combreguen amb l’independentisme convergent (els altres independentismes sembla ser que no compten o existeixen) pot ser insultat i vexat senzillament per opinar. Les paraules de Pilar Rahola van ser del tipus: vomitiu, indecent, sectari, reaccionari, repugnant, etc…

1960

I segona reflexió: Els signants del manifest Koiné, segons la meva modesta opinió, són un clar exemple de l’ultradreta nacional catalana, feixistes de socarrel, que s’amaguen darrera de grans ideals… Dir textualment que “la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística…” és una de les declaracions més tristes que s’ha fet en als darrers anys… qualsevol persona amb un mínim d’humanitat i dignitat ho pot veure… no cal dir gaire més…

Anuncis

Les creus de Sant Jordi (del president Puigdemont) fan pudor a corrupció, explotació laboral i papers de Panamà

Posted on

2
En el llarg camí cap el suposat alliberament nacional i  social que Convergència, Esquerra i les CUP ens porten, sempre he cregut que serà amb els actes més que amb les paraules que podrem valorar si això va de veritat i si realment estem en un procés transformador o senzillament en un nou parany de la dreta catalana més rància i corrupte per continuar els seus negocis amb diners de tots i la privatització dels serveis bàsics. Per això quan hom s’assabenta de les molt devaluades i noves Creus de Sant Jordi del govern de Carles Puigdemont, no puc estar de tenir un esglai…

Primer de tot, hom pot tenir arcades quan uns guardons que tenen per finalitat «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural» els hagin rebut en anys anteriors personatges com Andreas Schleef (president de SEAT que va acomiadar 660 treballadors/es), Duran i Lleida (sobren paraules) o Felix Millet (devia ser pel finançament irregular de les campanyes del Jordi Pujol i l’Artur Mas).

I per continuar amb aquesta línia tenim aquest any altres personatges que tenen bàsicament entre els seus mèrits la corrupció, l’explotació laboral i els “papers de Panamà”… que gran que estem fent Catalunya…

felip-puig-sol-daurella-artur-mas-nuria-parlon-francesc-lluch-1383077240433

Comencem per Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Iberian Partners, guardonada el mateix dia que es coneixia que el seu espòs, Carles Vilarrubí, un altre vergonyant guardonat,  surt en els Papers de Panamà. Vilarrubí, investigat pel cas de Jordi Pujol Ferrusola, suposadament va intervenir en la compravenda de les caves Montesquius a través d’una societat de les Bahames. I cal recordar els conflictes laborals, els acomiadaments massius i les retallades patides pels treballadors/es de la mà de la família Daurella. Com a mínim és sorprenent aquesta Creu de Sant Jordi…

Molt destacada també és la Creu de Sant Jordi per la Fundació Vila Casas, l’entitat que ha cedit un despatx a l’expresident Jordi Pujol perquè hi pugui treballar i rebre visites. Des de fa un any, l’expresident Pujol ocupa un pis a la part alta del carrer Calàbria, habilitat com a despatx, que és propietat de la Fundació Vila Casas, encapçalada per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas.

1

Antoni Vila Casas i Jordi Pujol, tots dos de 85 anys, mantenen una llarga relació d’amistat. L’empresari ja va rebre una Creu de Sant Jordi el 1999, en l’últim govern de Jordi Pujol, i ara la fundació que presideix en rep una altra, amb el govern de Carles Puigdemont. Després de confessar que durant més de trenta anys havia tingut diners amagats a Andorra, Jordi Pujol va perdre els privilegis com a expresident de la Generalitat, que incloïen la pensió, l’automòbil oficial, les secretàries, el tractament de molt honorable i dos luxosos despatxos al passeig de Gràcia: un era l’Oficina de l’Expresident i, l’altre, la seu de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol, ja clausurada. Antoni Vila Casas es va apiadar de l’expresident, que s’havia quedat sense despatx, i li n’ha cedit un de la seva fundació.

La Generalitat ha distingit la Fundació Vila Casas amb la Creu de Sant Jordi pels seus mèrits en la difusió de l’art contemporani i pel foment del diàleg entre els professionals de la salut, que són els seus dos àmbits d’actuació. Això no obstant, sobta que aquesta entitat amb trenta anys d’existència rebi ara aquest guardó, precisament quan fa uns mesos va aixoplugar l’expresident Pujol.

imatge-antoni-vila-casas-iii-31460

Antoni Vila Casas

I que dir de Carles Colomer, tiet de David Madí, exdirector de la campanya que va portar Artur Mas a la Generalitat. Colomer vinculat a l’empresariat convergent fou patró de la Fundació Centre d’estudis Jordi Pujol, que es va disoldre al 2014 arran de l’esclat dels casos de corrupció de tota la família Pujol Ferrusola. Entre altres càrrecs, és president de Haugron Holdings, SL, i conseller d’Abertis Infraestructuras, SA, i de Telefónica, SA. Un bon currículum sempre a l’ombra de CDC i del PP per fer els seus negociets…

colomercasellas-24429

Carles Colomer

Tenim també, el polític de Convergència Josep Sendra i Navarro, patró de la Fundació Privada Mutua Catalana, que de ben segur en la seva trajectòria deu tenir moments  destacables durant els anys ’70 i ’80 com a diputat que va formar part de la Comissió dels Vint que va redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, però que com en anteriors guardonats pesa més la seva militància que les seves accions.

Podriem parlar una mica més d’altres guardonats… però realment amb aquests quatre exemples podem veure de que va aquest govern… premiant corruptes i lladres… de vergonya…