SICAV

Neoliberals inutils (o comprats) pagats amb diners públics

Posted on Updated on

3

Ja fa uns anys que Xavier Sala i Martin garantía amb la seva experiència i coneixements que el sistema neoliberal mai podria entrar en crisi – ejem, ejem, un vident, si senyor-  (veure info aquí), i com no tenia prou negava que el canvi climàtic fos responsabilitat de qualsevol mena d’emissió (veure multiples articles en aquest enllaç), i a més el seu caràcter de pijo-xulo ha arribat a l’extrem de fer ús de l’insult per rebatre a qualsevol que assenyalés les seves mancances professionals (exemple aquí).

Ara, la televisió pública catalana (la nostra TV3) a sobra li paga un suculent programa, uffff… el que ens faltava…

2

La Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya rebutja de manera “clara i contundent” l’orientació del programa Economia en colors, estrenat a TV3 el passat diumenge. El sindicat critica que el nou espai estigui copresentat per un economista com Xavier Sala i Martín, amb “un marcat signe ideològic clarament neoliberal, que sembla ja de referència” de la cadena pública.

CCOO valora “positivament” que TV3 faci un treball pedagògic sobre temes complexos, i assegura que la voluntat de la direcció de parlar d’economia en clau d’entreteniment és una opció que podria compartir, però no com es fa a Economia en colors, una coproducció de Televisió de Catalunya i El Terrat.

“Catalunya és un país plural, les visions de l’economia no són úniques, hi ha economistes amb posicions contràries al neoliberalisme i les politiques d’austeritat, i una televisió pública ha de ser capaç de divulgar i fer pedagogia de la importància de l’economia, tot respectant de manera escrupolosa aquesta diversitat d’opcions econòmiques i que tenen molta relació directa amb la política dels governs i afectacions al món del treball i la vida quotidiana de les persones”, afirma el sindicat en un comunicat.

4

Paradisos fiscals ? pèrdua de drets i de serveis

Posted on Updated on

1

Qui no ha sentit parlar dels Paradisos Fiscals? Però… perquè serveixen els Paradisos Fiscals o quina és la raó de ser dels Paradisos Fiscals?

Bé doncs els Paradisos Fiscals existeixen perquè hi ha els diners, ni més ni menys, ja que serveixen per amagar diners. Per amagar diners? Sí, per amagar diners. I qui amaga diners en els Paradisos Fiscals? Doncs … els rics amaguen diners per no pagar impostos, les empreses amaguen diners per no pagar impostos, les màfies amaguen diners per no ser descobertes, el terrorisme amaga diners per no ser descobert també. És aquesta i no cap altra la seva funció. Que quedi clar a tots aquells ciutadans, experts ( i tertulians) que intenten justificar-ho…

Llavors quan sentim que Salvador Alemany (La Caixa, Abertis, CiU) és el responsable que Abertis tingui 15 societats participades a paradisos fiscals no siguem ingenus, aquest senyor o és un lladre per no pagar impostos o un mafiòs o un terrorista que ha fet diners il·legalment o trepitjant drets i persones (sinò perquè ho amaga…?) quan Josep Oliu (Banc de Sabadell, anti-Podemos, anti-independentista) és el responsable que el Banc de Sabadell tingui 13 filials a paradisos fiscals recordem que cada euro que porta a fora és un llit d’hospital que es tanca, una beca menjador que es perd o un lloc de treball que no és crearà…

2
Quan Francisco González (BBVA, propietaris de sis caixes catalanes com Catalunya Caixa, PP) suma 43 societats en paradisos fiscals només té un objectiu que és enriquir la seva butxaca i la dels centenars d’amics que permenten que la corrupció hagi podrit llibertats i drets…  quan Macià Alavedra (CiU, conseller de Jordi Pujol, Autopistes de Catalunya, Abertis i Kern Pharma) disposa (i amaga) tres milions de dòlars a les Illes Caiman, cal mirar-nos al mirall i treure’ns les cares d’idiota davant la nostra confiança en governants que s’han enriquit resguardats en grans paraules com honradesa, país, Catalunya, llibertat o antifranquisme…

Quants milions han estat robats per personatges com aquests i d’altres ? quants amaguen diners a paradisos fiscals ? quants fan servir SICAV’s ? quants roben a l’administració en els contrates d’obres o en les subvencions ?: la Infanta i l’Urdangarin, Barcenas, Millet, Camps, Crespo, Muñoz, Oriol Pujol i la resta de germans/es, etc. sense oblidar banquers amb jubilacions escandalòses i negocis opacs com Manuel Escribano, ex-director general de Caja Segovia, José Luis Méndez, ex-director general de Caixa Galicia, Ricard Pages, ex-president de Caixa Penedes, Manuel Troyano, ex-director general de Caixa Penedés, etc… crisi ? estafa !!!

Mentides, SICAV’s i Sala i Martín

Posted on Updated on

sala1El propassat dos de juliol l’economista Xavier Sala i Martín  va tornar a tenir una entrevista en les seves “Classes d’Economia” al programa Divendres de TV3 on el seu presentador, Xavi Coral, i el tertulià Tian Riba van donar-li un cop de mà en la seva parcial visió de les SICAV.

El programa va tenir algun moment còmic, com quan no quadraven les sumes, però més enllà de l’anècdota el que fou realment curiòs és l’anàlisi de l’economista fomentant amb la seva sapiència el frau de les empreses a l’hisenda pública.

El moment culminant va arribar quan argumenta que allò que es pot obtenir a partir d’aquests impostos és poca cosa i per tant no cal preocupar-se… i així amb senzillesa i sense cap esperit crític, ni pluralitat (ja que ni el presentador ni el tertulià van mostrar cap mena de dubte o alternativa) és com des de la televisió pública catalana es fa una defensa i justificació del frau fiscal i el que per mi també és molt greu, han acabat convertint des dels mitjans públics a Xavier Sala i Martin com l’economista expert de Catalunya, i especialment,com si fos una figura ideologicament neutre… enlloc de presentar-ho com el que és: un economista més  que interpreta la realitat des la seva posició ideològica neoliberal (no oblidem pas que són aquestes polítiques neoliberals les que han generat la crisi) que defensa el capitalisme com una divinitat a qui adorar i que soluciona tots els seus problemes amb la privatització de lo públic, les lleis laborals draconianes, la submissió al poder economic i polític de dretes (recordem el seu suport a l’Artur Mas i CiU)  i la promoció dels paradisos fiscals…

vicençDavant això, voldria recordar l’article d’en Vicenç Navarro, també economista, sobre la manca en els mitjans públics d’altres maneres d’interpretar l’economia que duu el títol de “La promoció de l’ultraliberalisme a la televisió pública catalana“:

“Des que ja fa anys vaig tornar de l’exili, he estat, en primer lloc, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i, més tard, Catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra de Polítiques Públiques,  matèria multidisciplinària que inclou diverses àrees de coneixement, des d’Economia Política i Política Econòmica a Ciències Polítiques i Socials, àrees en les quals he treballat durant més de quaranta anys a la The Johns Hopkins University, de la qual continuo sent professor.

Entendrà, doncs, que amb aquesta biografia sentís gran alegria quan em van informar que TV3, la televisió pública catalana, estava donant un programa titulat “Classes d’Economia”, que intentava popularitzar els coneixements econòmics, molts dels quals encaixen a les àrees de polítiques públiques en les quals he estat treballant durant molts anys. Des de llavors he estat veient el programa i lamento dir-li que aquest m’ha decebut, doncs vostès estan donant una visió molt esbiaixada de tals coneixements. Aquestes suposades “Classes d’Economia” les dóna un economista, el Sr. Sala i Martín, que és ben conegut per intentar promoure una visió ultraliberal, representant un corrent de pensament econòmic que està, per cert, cada vegada més desacreditat, a causa dels pèssims resultats que les polítiques públiques derivades de tal doctrina estan tenint. L’enorme recessió que estem sofrint a l’Eurozona, a Catalunya i a Espanya n’és un exemple.

Permeti’m que li mostri els indicadors de tal pensament, que atribueix gran nombre dels problemes de les nostres economies a una suposada excessiva intervenció pública i que, en el cas del “seu economista” (tal com el presentador del programa presenta al Sr. Sala i Martín a cadascuna de les sessions setmanals) aconsegueix nivells extrems. Així, en una de les seves presentacions, “el seu economista” va indicar que la normativa pública que estableix que els conductors de cotxes hagin de portar cordats els seus cinturons de seguretat quan viatgen ha tingut, en realitat, un efecte negatiu, doncs ha donat a tals conductors una sensació falsa de seguretat que els ha fet conduir d’una manera més temerària, provocant un major nombre d’accidents, morts i ferits de trànsit (vídeo de La Vanguardia. 17.09.12). A tal asseveració en contra de la intervenció normativa pública, com succeeix en moltes de les que fa “el seu economista”, li manca evidència científica que l’avali. En realitat, totes (repeteixo, totes) les referències científiques existents sobre aquest tema indiquen el contrari. Si vostè vol, li puc enviar documents dels centres d’investigació de seguretat vial més reconeguts i respectats, tant a Espanya com als EUA, que documenten que aquesta normativa ha previngut un enorme nombre de morts i ferits per accident. En honor a la veritat, la majoria d’economistes liberals no sostenen tal postura, però el Sr. Sala i Martín és, com he indicat anteriorment, un ultra en el seu liberalisme, es a dir, un neoliberal. El neoliberalisme es la forma extrema del liberalisme iniciat pel Sr. Reagan als EUA i la Sra. Thatcher a Gran Bretanya, i que adquireix la seva màxima expressió en el Tea Party (que controla el Partit Republicà dels EUA), i en la ultradreta econòmica propera al capital financer que domina les institucions financeres de la Eurozona. llegir més”