Sanitat Pública

El gran culebró per Jordi Évole

Posted on Updated on

dimarts  24 gener 2017 20 02  Bruselas FOTO  ACN   Laura Pous El president de la Generalitat  Carles Puigdemont  durant el seu discurs al Parlament Europeu el 24 de gener a Brussel les  horitzontal

De nou, en Jordi Évole, la clava i diu allò que els mitjans al servei del poder amaguen dia rere dia…

Quines ganes que tinc de baixar-me l’última temporada de la sèrie que ho està petant a Catalunya: ‘El procés’. Estic en suspens. A sobre, aquesta setmana els guionistes s’hi han esforçat molt. Hem vist grans episodis:

–El de ‘Jo pregunto a Puigdemont‘, amb polèmica posterior per saber qui eren els figurants que es van atrevir a preguntar el que van preguntar.

–El del ‘Viatge a Brussel·les del trio ‘La la land’, un èxit de públic i de crítiques.

–El titulat ‘Secrets a crits’, protagonitzat per Santi Vidal, actor que va entrar en el culebró avançada la sèrie, i a qui han hagut de matar per excés de protagonisme, i potser de transparència. El capítol se l’han descarregat molt fora de Catalunya.

–I el més recent, ‘Sí condicional de la CUP‘, els membres de la qual han passat de ser colpejats en manifestacions a ser colpejats en tertúlies, i a qui els guionistes més convergents (i fins i tot alguns republicans) han volgut matar en més d’una ocasió, però els directors de la sèrie no volen perquè tenir-los en pantalla els fa arribar a un públic difícil, dels que no veuen la tele, i ara mateix són imprecindibles per mantenir El procés a la graella televisiva. El més curiós és que els actors de la CUP vulguin seguir participant en una sèrie tan comercial.

EL PROCÉS, TEMA SECUNDARI

A mi l’episodi ‘Jo pregunto a Puigdemont‘ em va agradar pel component imprevisible. Vaig haver de pessigar-me unes quantes vegades per verificar que el que estava veient ho estaven emetent en directe per TV-3. Les meves sensacions van ser semblants –no superades– al dia que TVE va retransmetre la Gala dels Goya del ‘No a la guerra’. En aquest capítol apareixien ciutadans anònims preguntant al president per coses que no tenien res a veure amb el procés. Que si l’atur, que si la sanitat, que si l’educació… Gairebé ni semblava un episodi de la sèrie. És el que té deixar el culebró en mans poc professionals. Això sí, felicito els periodistes de TV-3 que van escaletar els temes dels quals es parlaria i van aconseguir aquest ordre. I em pregunto: ¿algun periodista hauria fet una entrevista a Puigdemont en què el procés fos tema secundari? Potser és que, al no ser –com sí que ho eren alguns dels ciutadans– experts ni en sanitat, ni en educació, quan entrevistem un governant preferim l’argumentari polític, que curiosament és el que interessa al governant.

FINAL D’INFART

Però aquest capítol va ser una raresa. De seguida va venir el de la conferència de Brussel·les, i el que ens va interessar destacar van ser coses com: ¿Quants europarlamentaris hi van assistir? ¿El públic estava comprat? ¿La conferència va ser un èxit o un fracàs? O sigui, els temes que donen ritme al culebró. Diuen que aquesta temporada serà d’infart. Fins i tot que el final és tan fort que potser fins i tot ve un jutge i en prohibeix l’emissió. Una garantia que augmenti la parròquia d’un culebró que no té fi. I que entreté molt, aquí i allà.

Lectures d’estiu (4): “Una dolça revolució” de Josep Pàmies

Posted on Updated on

UNA-DOLÇA-REVOLUCIÓIMG_1955-e1433163605793El llibre “Una dolça revolució” del balaguerí Josep Pàmies ens parla de la stevia, una planta edulcorant amb propietats medicinals, convertida en el símbol d’una revolució pacífica que corre per jardins i balcons i també posa el gust al títol del llibre.

És la icona d’un moviment de milers de persones que troben solucions a la seva salut a través de les plantes i la saviesa ancestral. Josep Pàmies, agricultor de Balaguer, explica la seva història com a persona i activista, així com tot el procés que culmina en aquesta revolució.

Segons diu ell mateix, la seva història és la d’un pagès convencional que un dia, casualment, va descobrir que l’estaven enganyant i que, quan va descórrer les cortines, es va esgarrifar en veure que l’engany era molt més gran del que hauria pogut imaginar.”

“Una dolça revolució” és un llibre molt personal, en el que Josep Pàmies exposa la seva trajectòria vital. Al llarg dels anys ha comprovat de primera mà el mal que l’agricultura convencional està fent a la salut de les persones i al medi ambient, i això li ha fet prendre consciència dels interessos ocults que es mouen fora de la vista dels ciutadans. És per això que, desenganyat amb l’alimentació industrial que ell mateix també va produir durant uns anys, actualment dedica les seves energies a promoure un estil de vida natural i encoratja tothom a ser part del canvi que la humanitat necessita.  A les seves pàgines, trobareu les vivències i reflexions d’un pagès compromès amb temes com l’agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, les plantes medicinals i altres formes de sanació que actualment es consideren alternatives.

Amb la sanitat, les coses clares. ANC: prou mentides i amiguismes

Posted on Updated on

sanitat

La Marea Blanca de Catalunya davant la campanya iniciada per l’Assemblea Nacional Catalana manifesta:

1.     Que el veritable i real responsable de l’estat actual del sistema sanitari públic català (sense obviar el paper del govern  central i de la UE) són els  successius governs de la Generalitat, que davant  d’una situació de crisi han reduint els pressupostos dels sectors que més poden ajudar a esmorteir els efectes de la crisis econòmica i social que pateixen les classes més desfavorides, i entre aquests sectors, la sanitat pública. Reduir els pressupost de sanitat en un 19% i alhora duplicar el personal de les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra i incrementar un 80% els seu pressupost, és una decisió ideològica i política decidida pels governs de dretes encapçalats per Artur Mas i Carles Puigdemont.  Així és com responen a la crisi!

2.     Que no posem en dubte que hi ha un infrafinançament del sistema sanitari català , però resulta significatiu que una Conselleria dirigida per Boi Ruiz, avalada fins l’últim moment no  només pel govern d’Artur Mas sinó per Esquerra Republicana de Catalunya, que li va fer de crossa política parlamentària durant 4 anys,  retallés any darrera any el pressupost de sanitat i en canvi incrementés, dins  la mateixa àrea,  els contractes amb el sector privat, fins un 26%. Desballestament de la sanitat pública catalana sí, peen benefici d’uns quants. Així és i funciona el capitalisme d’amiguets.

1455871011203 sirius-1-11192012

 3.     Per tant , la campanya endegada des de l’ANC no ens pot més que  sorprendre per la seva ‘ingenuïtat’ quan obvia per art de màgia la responsabilitat política dels nostres governs que és fonamental i bàsica, en la gestió del sistema sanitari públic. Volem pensar així per que si no, no tindríem altre remei que pensar que l’ANC amaga conscientment l’acció política d’un govern  que actua com qualsevol altre govern de la UE, inclosos la pròpia Comissió de la UE, i els governs estatals, com els presidits per Merkel, Rajoy, fins fa poc Cameron…

4.     Que el veritable càncer dels sistema sanitari públic català  és  la falta d’un autèntic servei nacional de salut 100% públic, transparent, que no amagui les seves vergonyes darrera consorcis i formes jurídiques privades opaques i gens democràtiques. En aquest sentit si que té sentit i li donem tot el nostre suport, la campanya “Fora privada de la pública”  .

 Volem que la sanitat pública  catalana , independentment de la forma política que el poble de Catalunya esculli, es constitueixi en  un servei nacional públic, i que no s’utilitzi com a focs d’artifici per a distreure la gent. No ens ho podem permetre. Ens hi va la salut i la vida.

Barcelona a 31 de juliol de 2016

COMISSIÓ PERMANENT DE LA MAREA BLANCA DE CATALUNYA

 

Què passa i què no en sanitat mentre el govern de la Generalitat segueix en funcions?

Posted on

Boi-Ruiz-Parlament-Catalunya-Junts_EDIIMA20151122_0342_4

Des del 27-S i a l’espera que es formi un govern s’estan desenvolupant projectes polèmics com el VISC+, s’estan obrint licitacions, s’està desplegant el nou model de gestió del transport sanitari o informant els treballadors del Clínic de com compatibilitzar l’activitat pública amb l’exercici a Barnaclínic

Per contra, el nou Pla de Salut 2016-2020 està estancat ja que cal que sigui aprovat al Parlament i iniciatives com les de crear un consorci sanitari a Lleida resten aturades sense que se sàpiga amb certesa què passarà finalment

Article de Blanca Blay publicat a Catalunya Plural

A meitats de juny el Parlament va celebrar un ple monogràfic sobre salut a petició de l’oposició en un context marcat per les retallades pressupostàries. Ja en aquell ple s’intuïa la bona sintonia entre ERC i CiU, que van presentar totes les propostes de manera conjunta, i també les diferents visions sobre el model de salut que exemplifiquen la dificultat d’una entesa entre Junts pel Sí i la CUP – en parlava la diputada de la CUP Anna Gabriel aquest dilluns en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio– però és que ja en la passada legislatura aquestes diferències eren evidents.

“El centre del debat avui és el model, el model de cohabitació públic-privat, que és un model corruptor, que potencia portes giratòries, és el model el que configura un sistema de salut que és feudal, classista i ha fet augmentar la desigualtat”, va dir en el monogràfic de salut la llavors diputada de la CUP Isabel Vallet. Ara, dos mesos després del 27-S, Catalunya té un govern en funcions, incògnites per resoldre, projectes estancats i d’altres en marxa. Repassem les principals actuacions.

Suspensió de l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme
A meitats d’octubre la Generalitat va suspendre l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme. La decisió, que es va prendre entre altres motius perquè el 2014 l’Hospital de Mataró va tenir un dèficit de dos milions i mig d’euros, ha provocat la mobilització d’usuaris, treballadors i fins i tot el rebuig per part de tots els grups municipals. Setmanes després de la suspensió, centenars de persones van protestar a Mataró contra el desmantellament del servei sociosanitari que consideren que suposa el Pla de Reequilibri proposat per Salut. A més, segons va poder saber aquest diari, el Pla Director del CatSalut preveu derivacions a centres amb ànim de lucre, fet que consideren actuacions de caràcter privatitzador.

3

Oposicions per primer cop en cinc anys a l’ICS
A meitats d’octubre el DOGC publicava l’anunci que l’ICS obria 340 places per personal estatutari sanitari per aquest 2015, 136 de les quals són per infermers i 52 per metges. La convocatòria de 340 places a l’ICS, on es calcula que hi ha uns 12.000 llocs de treball coberts interinament, ha estat vist com “una vergonya” per sindicats com Metges de Catalunya i SATSE.

Situació crítica amb el sector farmacèutic i els centres concertats pel retard en els pagaments
A finals d’octubre la Generalitat va anunciar als farmacèutics que s’endarreria una vegada més el pagament dels medicaments dispensats i que el Servei Català de la Salut, el proveïdor, no disposava de més diners per pagar medicaments fins que no arribés des del Ministeri d’Hisenda una aportació extraordinària. No és una situació nova, ja que fa anys que el sector farmacèutic pateix endarreriments en els pagaments, un fet que ha arrossegat a 16 farmàcies arreu de Catalunya a tancar i que ha provocat un deute de la Generalitat amb el sector de 330 milions d’euros. La setmana passada el govern espanyol va anunciar que s’abonarien a Catalunya 319 milions a càrrec del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ordinari de novembre, dels quals 101 milions seran per al pagament directe als proveïdors farmacèutics i 7,1 milions són per a concerts sanitaris.

Nou model de gestió del Transport Sanitari a Catalunya
El passat 3 de novembre va començar el desplegament gradual del Transport Sanitari Integral a Catalunya (urgent i no urgent). El Sistema d’Emergències Mèdiques centralitza ara la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, fins ara coordinada entre el CatSalut (per al transport no urgent) i el SEM (per al transport urgent). Segons l’Ana Martínez, del GREDS, el fet que a partir d’ara sigui el SEM qui gestioni el transport (per un valor total de 214 milions d’euros anuals) suposa “la concertació de la subcontractació”. La nova organització, assegura Martínez, implica “menys control i menys transparència i és una volta més en la mercantilització i opacitat del sistema català”.

Des d’inicis de novembre les diverses empreses guanyadores del concurs públic per gestionar el transport sanitari van començar el desplegament de les seves ambulàncies a les diferents regions, començant per la Regió Sanitària Lleida. En determinades zones, com a les Terres de l’Ebre, el desplegament ha despertat polèmica entre usuaris i treballadors que consideren que els canvis logístics que impliquen el nou conveni suposen retallades en el servei d’ambulàncies.

Barnaclínic segueix estructurant-se
El passat 17 de novembre la direcció de Recursos Humans va remetre al comitè d’empresa de l’Hospital Clínic la normativa i disposicions que permeten la compatibilitat de l’activitat privada dels professionals de la pública, explicant-los com fer compatible l’activitat pública amb la privada. Fonts de l’hospital veuen en el comunicat, al que va tenir accés aquest diari, un “descarat intent legal de carregar-se el sistema públic introduint jornades de 67 hores que mai es compliran”.

El nou Pla de Salut: estancat
Divendres passat el conseller de Salut, Boi Ruiz, va presentar l’avaluació del Pla de Salut 2011-2015, en la que es va fer balanç dels resultats obtinguts en relació als objectius operatius (desenvolupament de projectes) i de salut (fixant-se en diversos indicadors). També es va parlar de la primera versió del Pla de Salut 2016-2020, que ha de ser una continuació del pla actual i que es va presentar a l’estiu. Amb tot, però, el pla estratègic que ha de guiar les prioritats dels propers quatre anys en termes de salut i assistència sanitària es troba ara mateix estancat ja que ha de passar primer pel Parlament, on s’ha d’aprovar.

El Consorci Sanitari de Lleida: aturat amb les incògnites damunt la taula
En la passada legislatura la intenció del govern de fer un Consorci Sanitari a Lleida i la proposta d’acord amb data a 2015 a punt per ser signada es va trobar amb una forta oposició d’usuaris i treballadors, que van aconseguir més d’onze mil signatures en contra de la iniciativa. Segons va poder saber Catalunya Plural a l’estiu, el conseller de Salut Boi Ruiz va informar a diferents diputats de la Comissió de Salut del Parlament que la iniciativa estava del tot aturada. Aquest diari ha preguntat al Departament de Salut si hi ha hagut cap novetat des de Setembre i fonts del departament asseguren que “està aturat tal com instava la Moció 190/X del Parlament de Catalunya”.

ArturMas.Retallades.eleccions.presidentEl projecte VISC+: en marxa
També va generar polèmica el projecte VISC+ («Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya»), de reutilització de dades sanitàries per la recerca. El director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, Josep Maria Argimon, ha explicat a aquest mitjà que el projecte “s’està desenvolupant i que hi ha projectes que estan ja en la fase d’accedir a la informació”. “Encara s’estan signant els convenis de cessió d’informació”, matisa Argimon. El director de l’AQuAS ha insistit en què “no hi ha cap empresa recollint dades” sinó que els centres de recerca amb qui se signen convenis poden demanar dades amb finalitats de recerca. Entre aquests centres hi hauria el CREAL, el VIR O l’IDIBAPS. Tot i que el VISC+ compta amb el suport de part de la comunitat científica, com ara el Comitè de Bioètica de Catalunya o el COMB, s’ha trobat amb el qüestionament del Comitè de Bioètica de la UB o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Se segueix licitant
El Govern amb funcions pot obrir licitacions i de fet ho està fent. Només durant el mes de novembre el CatSalut ha publicat tres licitacions, l’última d’elles, referent a la contractació de la gestió dels serveis de Teràpies Respiratòries a Domicili en l’àmbit de tot Catalunya, per un valor de 449.383.930,32 € sense IVA.

Quan Mas cobra un 3% aquests diners es perden en serveis públics: 330 milions euros en deute a les farmàcies

Posted on Updated on

Els meus detractors tendeixen a criticar-me afirmant que estic obsesionat amb la corrupció i amb Convergència i el Partit Popular… afirmen que retallades i corrupció no tenen relació i que la culpa és de Madrid (una entelequia que vol amagar que el problema no és ètnic o geogràfic sinò d’ideologia de dretes representada pel govern de Rajoy). Com en moltes altres ocasions volia esmentar com la corrupció disposa de vasos comunicants amb els serveis públics i amb els nostres impostos…

És senzill, tots aquells diners (3, 4, 6 o 20%) que van a les butxaques dels Pujol, Mas, Prenafeta, Alavedra, Crespo, Barcenas, Rajoy, Zaplana, etc. de torn surten d’un únic lloc: els diners públics que ells han de gestionar honradament. Aquest diners “perduts” són els que manquen per pagar per exemple a les farmàcies…

Així, les farmàcies catalanes trigaran quatre mesos a cobrar el que els deu la Generalitat, que, sumant els mesos de juliol, agost i setembre, puja a 330 milions d’euros. Són els càlculs del sector després que la Generalitat els hagi comunicat que no té més diners per pagar-los els fàrmacs.

GRA168. BARCELONA, 17/02/2013.- Asistentes a la manifestación en defensa de la sanidad pública convocada por la Plataforma por el Derecho a la Salud y la Plataforma Sindical Unitaria que ha recorrido este mediodía el centro de Barcelona. EFE/Marta Pérez

4

Actualment la Generalitat estava pagant a les farmàcies a 90 dies respecte a la data de la factura. L’anunci agreuja aquesta situació i situa el termini de cobrament a 120 dies, segons apunten els farmacèutics, que han denunciat la insensibilitat i la falta de previsió de l’Administració.

Actualment, la Generalitat deu 121,5 milions corresponents al mes de juliol, 100 milions d’agost i 112,5 milions del mes de setembre. La pròxima data de cobrament prevista era el 5 de novembre, però aquest dia no s’efectuarà el pagament.

Aquesta situació ja la va viure el sector el mes d’abril passat. És per això que els farmacèutics critiquen la falta de responsabilitat de les administracions i els reclamen, tant a la Generalitat com a l’Estat, que “planifiquin adequadament amb pressupostos realistes”.

“¿És necessari arribar a límits de 3 i 4 mesos de retard per després tornar enrere? I que aquesta situació es repeteixi fins a dues o tres vegades a l’any”, s’ha preguntat Jordi de Dalmases, president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. “El medicament no és un bé de consum. Té un valor essencial per a la salut pública i correspon a l’Administració el seu finançament”, ha recordat.

“Les farmàcies compleixen la seva responsabilitat de dispensar-los, mentre que l’Administració no actua igual”, ha afegit, per la seva part, Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya.

2

Els problemes del sector van començar la tardor del 2011, quan la Generalitat pagava amb un mes de retard. Aquell termini va augmentar a dos mesos la tardor del 2012.

Sanitat pública: Les mentides dels llepaires d’en Mas

Posted on Updated on

1
La empanada sanitaria de Guillem López
i
Casasnovas. Article publicat a Eldiario.es:

El señor Casasnovas, por muchos cargos y sueldos que tenga, por mucho que la prensa más oficial lo pasee, no puede poner en duda la tesis doctoral de Raquel Gallego Calderón que define el modelo sanitario catalán como un mercado relacional. Un mercado en el peor sentido de la palabra bajo mi punto de vista”, defiende Ramón Serna

El pluriempleado economista del sistema Guillem López i Casasnovas hace un tiempo que inunda diarios con descalificaciones hacia quienes él llama “demagogos de la politiquería sanitaria”. Se une así a la patronal sanitaria que, constituida en lobby, visitó las diferentes fuerzas políticas durante los días previos al último debate parlamentario sobre la situación sanitaria. Parece que está haciendo méritos para sustituir Boi Ruiz en la Consejería. Particularmente cínico es su último escrito en el diario Ara, donde mezcla la CUP y el Cafèambllet hasta producir un brebaje asqueroso. Como he trabajado intensamente tanto con la CUP como con el Albano y Marta del Cafèambllet, les pido permiso para entrar en la cocina y delatar la empanada del modelo sanitario catalán que este señor defiende, tan difícil de hacer entender a los profanos y rellena de falsos supuestos, nada que ver con la exquisita quesada de su tierra menorquina.

Pocos números del Cafèambllet, y menos el libro Artur  Mas: dónde está mi dinero, debe haber leído cuando mantiene que el Departamento de Salud se responsabiliza de la gestión de los servicios sanitarios contratados. Una de las insistencias de Albano ha sido repetir la respuesta parlamentaria del exconseller Eduard Rius a la diputada Imma Mayol donde reconocía que la Generalitat no financia directamente los centros de la Red Hospitalaria de Utilización Pública (ahora Siscat) que no son del ICS, y por tanto no dispone de la información de sus subcontrataciones, lo que contradice el cumplimiento del ítem asunción por parte de la administración de las responsabilidades últimas con la ciudadanía y demuestra la huida del derecho administrativo reconocida por todo tipo de instancias oficiales. Tan últimas deben ser las responsabilidades asumidas por la Administración que aún están por llegar.

Por poner un caso, no ha llegado ninguna sanción al impresentable Maestro de León, que no operó Justiniano Villarán por la Seguridad Social “porque no le salía de los cojones”. Para aleccionar sobre lo que es y lo que no es la privatización, nos quiere hacer creer, ni más ni menos, que ni la misma Thatcher privatizó la sanidad pero que no tocó la yema del huevo que hace que una sanidad sea pública. ¡Que las quesadas no se religa con huevo, ilustre profesor, sino con grasa! No nos habla, en cambio, del exquisito nivel de transparencia administrativa de la sanidad británica, nada que ver con la que, a pesar de las recientes modificaciones, tenemos en la catalana.

3

4

Cuando afirma categóricamente que en las formas de concertación sanitaria nunca se ha aceptado ninguna entidad con ánimo de lucro que cotice en bolsa o reparta dividendos. Increíble. ¿En qué país vive el señor López-Casasnovas? Una de las más favorecidas entidades en la actual fase del proceso de privatización catalán es IDC-Quirón, controlada por fondos especulativos que, evidentemente, reparten dividendos y tiene tres hospitales netamente privados que forman parte del SISCAT como fórmula para ser salvados con dinero público. Cuando, desde el hospital de Girona, denuncié, en nombre de mi sindicato, un médico que abandonaba su trabajo público para ir a realizarlo a la privada en la Clínica Girona, una empresa mercantil que podríamos considerar cofundadora de la XHUP, nos llovieron críticas de todos los lados, principalmente de determinado corporativismo que no tiene nada que ver con el supuesto corporativismo que, según Casasnovas, no quiere los consorcios porque perdería privilegios. Pero, mira por donde, conseguimos la complicidad de la dirección del hospital público.

¿Qué diría el señor Casasnovas que pasó? Creo que no diría nada, como no dijo nada cuando nos cayó encima la crisis por mucho que él aconsejaba, y sigue aconsejando, el Banco de España. Le diré yo: los responsables de la Administración sanitaria sustituyeron el gerente, el director médico y el director de recursos humanos del Trueta por otros cargos más dóciles a los reales objetivos del modelo sanitario catalán, es decir, favorecer la privatización. En efecto, la productividad de los funcionarios (es así como Casasnovas llama también los empleados públicos de la sanidad, sabiendo que no son funcionarios, simplemente como forma de insulto) disminuye a medida que el interés de la administración se concentra a favorecer las entidades privadas con ánimo de lucro.

2
El señor Casasnovas, por muchos cargos y sueldos que tenga, por mucho que la prensa más oficial lo pasee, no puede poner en duda la tesis doctoral de Raquel Gallego Calderón que define el modelo sanitario catalán como un mercado relacional en base a relaciones bi y multilaterales de confianza a largo plazo y de poder. Un mercado en el peor sentido de la palabra bajo mi punto de vista. Para defender el modelo sanitario catalán, Casasnovas dice que la sociedad civil, para él la Iglesia, las mutuas, otras privadas tuvo que cubrir la deficiente atención en Catalunya por parte del malvado INP, la Seguridad Social, para entendernos mejor . Sin ánimos de salvar esta institución franquista, hay que decir que el INP construyó los grandes hospitales que actualmente gestiona el ICS, concertando subsidiariamente, es decir salvando, instituciones sanitarias de la Iglesia, Mutuas, otros privadas.

Y la Generalitat dijo basta a los hospitales de gestión plenamente pública, que no se podía atentar contra la sanidad concertada, y entregó, por poner un caso, el hospital de Vic, construido con dinero público, a un consorcio público- privado, con el consejero delegado de una curtiduría de Mora de Ebro a su Consejo Rector, que ya me diréis qué pinta.No es necesario que Casasnovas busque coincidencias suyas con la CUP. Son inexistentes. La sociedad cooperativa de que habla la CUP no tiene nada que ver ni con la Iglesia ni con las Mutuas que él considera sociedad civil. Y si el brebaje de la CUP no le va bien, y en cambio la gente lo quiere testar, tenga en cuenta que suficiente indigestats estamos nosotros con treinta y cinco años de esta empanada. Poco riguroso es decir que la empanada fue cocinada por todas las fuerzas políticas. El mismo consenso obtuvo la transición española y bastante que está siendo cuestionada. Y si cree que en la CUP son pocos para hacer avanzar en el camino de la construcción de una sanidad 100% pública, cuente que si tuviéramos una democracia de verdad, lo de una persona un voto, entre otros ingredientes, Junts pel Sí, que ya no es CDC sino algo un poco más hacia la izquierda, sólo tendría 54 diputados, la CUP 11, y quizás CSQEP sería también necesaria para gobernar.

El hecho es que, le guste o no, ahora hay muchas diputadas favorables a un cambio de modelo sanitario que, por primera vez, muchísimas personas, y no sólo de la CUP, hemos visto posible que tendremos que decidir en un proceso constituyente que debe empezar ya, porque ya no quieren ser gestionadas por personajes a los que no afecta la crisis porque éste y no otro es el objetivo del modelo que han fabricado.

images-3