Rafa Juncadella

El digne del mes: Rafa Juncadella

Posted on Updated on

rafaTorna una de les nostres seccions habituals que darrement teniem abandonada, El digne del mes (i aviat tornarà la seva germana corrupta, el llepaire del mes) i aquest cop el dediquem a un lluitador per l’educació, Rafa Juncadella. Us oferim l’entrevista realitzada a El Períodico de fa uns dies:

Rafa Juncadella: «Veig alumnes recollir coses del contenidor» Té els peus al barri de les Roquetes, però el seu cor, diu, fa dècades que està «anicaraguat». Inspirat per la Revolució sandinista, Rafa Juncadella ha dedicat la major part de la seva vida a l’alfabetització d’adults.

Rafa Juncadella (Sant Vicenç dels Horts, 1931) va ser capellà fins als 45 anys. El 1976, per desacords amb l’Església catòlica, va decidir abandonar-la, mudar-se al barri de les Roquetes i dedicar-se en exclusiva a la gran passió de la seva vida: l’ensenyament. Així va crear fa 22 anys la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements (XIC) al Centre Ton i Guida (Romaní, 6). Amb una particularitat: alumnat i professorat estan a un mateix nivell.

-La XIC parteix de la idea que tots tenim alguna cosa per ensenyar.

-I per aprendre. Per exemple, tinc una alumna que al seu torn ensenya Flors de Bach, un curs d’aromes de pètals. A la Xarxa hi ha al voltant de 400 persones, els xarxers, i uns 60 intercanvis de català, castellà, anglès, tallers de ball…

-Tots els cursos són gratuïts?

-Sí, perquè això és una xarxa d’intercanvi de coneixement on els diners importen un rave. L’edat mitjana és d’uns 50 anys i tenim molts immigrants. Jo ensenyo català a 15 persones que vénen de Sud-amèrica, Àfrica, Àsia…

-Els orígens de tot això es remunten a Nicaragua als anys 80.

-Jo vaig ser capellà fins al 1976, però ho vaig deixar perquè no estic d’acord amb l’Església catòlica. El 1986, efectivament, vaig viatjar per primer cop a Nicaragua. I vaig descobrir que la Revolució Sandinista del 79 havia aconseguit moltes coses. Una, l’alfabetització. Em vaig quedar anicaraguat per sempre.

-Quant de temps hi va ser?

-En total tres anys. Així que vaig arribar, vaig anar al Ministeri d’Educació i em vaig oferir de voluntari per alfabetitzar. El contracte era no cobrar res. Dormia i menjava al ministeri. El 1990, quan els sandinistes van perdre les eleccions, em van fer fora per «nociu». Llavors vaig anar a un barri molt pobre, el Boris Vega, a Estelí, i hi vaig seguir alfabetitzant.

-Així va néixer l’Agermanament Popular Nou Barris-Boris Vega.

-Sí, ja fa més de 20 anys. Sempre dic que tinc dos fills espirituals, la Xarxa i l’Agermanament. Cada segon diumenge de mes fem un mercat solidari on recaptem fons que després enviem a Boris Vega. Si aquí estem malament, ¡imagina’t com estan allà!

-No ha perdut mai els vincles amb l’ensenyament i amb Nicaragua.

-Tota la meva vida he sigut mestre. Quan vaig tornar de Nicaragua, vaig estar en diverses escoles d’adults. I sí, des que vaig ser-hi per primera vegada, he tornat cada any a aquell país. ¡Fins a 25 vegades hi he estat! L’última, aquest Nadal, hi vaig passar un mes i mig. Encara que aquest any ja me n’he acomiadat.

-Com ha ajudat la seva experiència a Nicaragua el barri de les Roquetes?

-L’ha ajudat a comunicar-se entre si. A fomentar l’aprenentatge gratis i a descobrir que tots sabem alguna cosa que podem ensenyar i ignorem alguna cosa que podem aprendre.

-M’imagino que el voluntariat s’aprecia singularment a Nou Barris.

-Sí. Sis dels 10 barris més pobres de Barcelona són a Nou Barris. Veig molts dels meus alumnes pel carrer recollint coses dels contenidors. I molts altres viuen amb l’amenaça del desnonament. Jo, amb el XIC, formo part de la plataforma 9 Barris cabrejada diu prou. Creiem que tot això no és pobresa, sinó injustícia.

-Com es viu el fenomen de la immigració a les Roquetes?

-Al XIC tenim persones de fins a 22 nacionalitats diferents. I organitzem diferents esdeveniments, per exemple, el Festival de Sopes del Món (el 22 de març), en què intercanviem coneixements culinaris. O la Festa de la Convivència del mes de maig, dirigida sobretot a persones d’altres països.

Anuncis