Pilar Rahola

Trias i Bosch: Junts x tapar la corrupció

Posted on

xavier-alfred-junts

Doncs si, el grup de Junts pel Sí a l’Ajuntament de Barcelona, la dreta d’ERC+CiU(PDEC), s’ha unit a la dreta feixista del PP+C’s tot just tres dies després que l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) hagi començat a estudiar les presumptes irregularitats en la gestió econòmica i financera de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) i de l’agència pública Barcelona Regional (BR) els anys 2014 i 2015.

Per qui no coneix el tema, Antoni Vives, exTinent d’Alcalde i home d’absoluta confiança de Xavier Trias, va crear un “cortijo” durant quatre anys a l’IMI i a Barcelona Regional fent i desfent al seu gust, gastant els diners públics en viatges, recepcions i contractes als amics. Res de nou, que no faci trenta anys que Pujol i els Pujol, Mas, Prenafeta, Alavedra, Cullell o companyia no hagin fet mil i una vegades (si us fa mal aquesta veritat podem parlar d’Aznar, Barcenas, Rajoy, o Camps, us sentiu millor?, els corruptes no tenen pàtria, però no em vull desviar del tema).

El problema fou, que esperaven continuar quatre anys més amb aquestes “enriquidores” polítiques i per tant no calia intentar amagar-ho, però va la Colau i guanya per la mínima (i per sorpresa) i es troba uns “marrons de cal Déu”. La tradició política (d’allò que ara anomenem “casta” o vella política) era ben senzilla: si entren uns altres a governar m’ho tapen, que quan jo torni els hi taparé… bé, es fa una mica de paripé però mai, mai, mai, es destapen les corrupteles, que “som l’oasi català”.

xavier_trias_y_antoni_vives_

Antoni Vives és d’aquell tipus de perfil que tant agrada a Catalunya: pseudo-independents però fidels al poder, escriptors o periodistes o tertulians”divins”, tant simpàtics i creatius que poden ser racistes, masclistes o explotadors però amb gràcia i com son els “nostres” cal tapar-lis les vergonyes, disposats a fer la feina bruta ja que es creuen guiats per la seva intel·ligència superior, en resum saben de tot i més… com per exemple Vicent Sanchis, Agustí Colomines, Francesc-Marc Àlvaro o la Pilar Rahola. (I no oblido les Espanyes – que funcionen igual: Francisco Marhuenda, Miguel Angel Rodriguez, Eduardo Inda o Garcia Serrano).

Que va fer el nou govern davant aquesta situació, allò que s’hauria de fer sempre si tens valors i dignitat, si creus que la política esta al servei del poble, si creus que els diners públics són per canviar i millorar la vida de la ciutadania, no per pagar les campanyes electorals o comprar la premsa.  En resum, per justícia, honradesa, ètica i deure envers la ciutadania com a governant, es va demanar un informe jurídic que determinés si podien haver irregularitats en la gestió de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) els anys 2014 i 2015, sota el mandat de CiU.

El dictamen destaca que els antics gestors de l’IMI van cometre irregularitats en la contractació de serveis i de personal. Durant el període 2011-2014, aquesta entitat va realitzar una alta proporció de contractació directa i negociada sense publicitat, que, segons detallen les anàlisis, constitueixen una «mala praxi administrativa».

Una altra anomalia detectada és que determinats proveïdors de l’IMI oferien serveis a l’entitat com personal extern. En concret, 63 empreses van proporcionar 278 treballadors, cosa que comporta, segons l’informe jurídic, «prestamisme laboral». El fet és que la plantilla d’externs, com a mínim, va igualar la de l’IMI i, a més, els forans van ocupar centres de comandament.

També s’ha constatat l’existència de projectes que, en principi, estan fora de l’àmbit contractual habitual de l’IMI, així com factures pendents de pagament amb «contractes verbals» amb una quantitat que arriba als 1,4 milions d’euros. El dictamen jurídic subratlla que la direcció de l’IMI va ser advertida de les males pràctiques contractuals i indicis d’irregularitats. L’operativa podria suposar una «conducta prevaricadora», a la vegada que apunta la malversació si hi ha perjudici per a les arques públiques.

I ara que l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya (organisme independent) ha obert una investigació “casualment” Xavier Trias i Alfred Bosch (Junts x tapar la corrupció) organitzen una alternativa al govern de Colau amb l’objectiu d’evitar que aquesta investigació (i d’altres casos que segurament apareixeran -què penseu que és una excepció a les polítiques “monetàries”d’en Trias o de CiU, ara PDEC ? us sona Banc Expropiat, el viatge pagat del Trias a les noces dela filla d’en Masels informes encarregats a Entorn, una de les empreses dels Pujol Ferrosula, etc. ? ) arribi a esclarir el cas.

trias2

Espero que aquest nou quatripartit de dretes, que amaga la seva veritable voluntat amb grans discursos i invoca a tots els sants del moment, no tingui gaire èxit, però…

Anuncis

Gregorio Moran i Pilar Rahola: “Manifest del Grup Koiné a favor del català com a única llengua oficial”

Posted on Updated on

11
He llegit amb detall l’article de Gregorio Moran “El neofeixisme lingüístic” que a principis d’abril es va publicar a La Vanguardia. També he seguit en detall les opinions de Pilar Rahola a la seva columna de la mateixa La Vanguardia (malgrat sóc ben sincer fa anys que els meus metges em van ordenar que ni m’acostés per allà) sobre l’article anterior. I per tot això volia fer algunes reflexions al respecte, però abans volia fer-vos algun comentari sobre l’objecte del debat, “Manifest del Grup Koiné a favor del català com a única llengua oficial:

Primer comentari: Estic fart, molt fart, i especialment molt avergonyit i insultat veient com s’empra la meva parla, el català, per defensar un fonamentalisme cultural nacionalista, on la diversitat lingüística i la immigració son presentades com un perill i no com una oportunitat per enriquir-nos. I per tant, estic avergonyit del nacionalisme basat en enfrontar-se a altra nacionalisme, quantes crisi, misèries i guerres caldran per adonar-se que els que pateixen, lluiten i moren en elles (99%) no son pas els que s’enriqueixen amb elles i segueixen movent els fils dels poders econòmics (1%) ?.

Gregorio-Morán-para-Jot-Down-0

Segon comentari: La guerra civil va ser una lluita de classes, no de pobles. L’oposició real al franquisme a Catalunya va ser el comunisme, l’anarquisme i els republicans (espanyols i catalans), que van agafar les armes, van fer vagues, boicots, manifestacions i accions de tota mena, mentre la burgesia catalana finançava el cop d’estat feixista per tal de recuperar les seves fàbriques nacionalitzades per la Generalitat Republicana. Burguesia catalana (i espanyola) que va viure alegrament el feixisme dels 40 anys i que un cop finalitzat el franquisme es van adaptar amb diners i negocis a la nova democràcia, donant suport a partits com Convergència, Unió, la UCD, el PP català o les succesives escisions d’ERC, per poder garantir el seu status quo i la continuació del seus negocis (per cert, sense pagar impostos que per això està Andorra, Luxemburg, Suïssa, Cayman o Panamà… veritat Daurella, Millet, Vilarrubi o Sumarroca ?).

Tercer comentari: Català es qui viu i treballa a Catalunya, independentment d’on hagi nascut, quina llengua parli, de quin color sigui la seva pell, de quina sigui la seva religió (si en té), classe social, gènere, orientació sexual, ideologia, voluntat, identitat o sentiment de pertinença. Som un sol poble, amb els mateixos drets i deures, i no deixarem que cap grupuscle fanàtic i extremista ens divideixi o ens enfronti.

i quart comentari: Com va dir la gran Rosa Luxemburg “La llibertat només per als que donen suport al govern, només per als membres d’un partit (per nombrós que aquest sigui) no és llibertat en absolut. La llibertat és sempre i exclusivament llibertat per al que pensa de manera diferent”.

raholamas

Dit això, reflexions:

Primera reflexio: Malgrat no està d’acord amb vàries de les afirmacions de Gregorio Moran, us recomano llegir el seu article ja que com demostra Pilar Rahola, en aquest país sembla que aquell o aquella que no combreguen amb l’independentisme convergent (els altres independentismes sembla ser que no compten o existeixen) pot ser insultat i vexat senzillament per opinar. Les paraules de Pilar Rahola van ser del tipus: vomitiu, indecent, sectari, reaccionari, repugnant, etc…

1960

I segona reflexió: Els signants del manifest Koiné, segons la meva modesta opinió, són un clar exemple de l’ultradreta nacional catalana, feixistes de socarrel, que s’amaguen darrera de grans ideals… Dir textualment que “la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística…” és una de les declaracions més tristes que s’ha fet en als darrers anys… qualsevol persona amb un mínim d’humanitat i dignitat ho pot veure… no cal dir gaire més…

El llepaire d’agost: Àngel Colom

Posted on Updated on

colomPoca cosa es pot dir de l’Àngel Colom, secretari d’immigració de CDC i ex-secretari general d’ERC (el gran protagonista conjuntament amb Pilar Rahola de la fugida d’ERC portant-se diners, càrrecs i locals fundant un nou partit després de perdre una votació -si, senyor, això es diu acceptar els resultats en democràcia),  que no sigui públic i notari, especialment després del robatori del Palau de la Música, el cas Millet, on ell fou un dels personatges implicats i que va poder fugir de la justícia amb una decisió com a mínim “curiosa” del jutge instructor, després de que Àngel Colom va retornar els 72.000 euros que va rebre per un conveni de pedagogia ‘inexistent’ entre el Palau i la Fundació Privada Espai Catalunya.

Per cert, quanta gent voldria rebre aquests diners per convenis inexistents ? però sembla que t’has de dir Àngel Colom, Felix Millet, Xavier Crespo, Oriol Pujol, etc.

Bé, doncs ara, fa poques setmanes es va superar i gràcies a això rep el nostre guardó de llepaire del mes, felicitats Àngel !!! Guardó que et convidem a compartir amb altres personatges com Núria Feliu, Xavier Sala i Martin, Joan Huguet o Lluis Corominas que en el marc de l’actuació policial a Can Vies van embogir en declaracions plenes de racisme, violència i classisme que van retratar detalladament algunes persones “prominents” del país (quina por !!!)

Bé, us deixem amb un extracte de l’article “Cinc Reflexions sobre Can Vies” del blog “Reflexions d’un arqueòleg glamurós” on s’expliquen en detall els motius d’aquest premi:

“La dreta nacionalista de CIU-ERC ha embogit.

Núria Feliu plorant a RAC1, assegurant entre gemecs que estava aterrida de baixar al barri perqué uns okupes del Baix Llobregat havien trencat una jardinera i que son gent molt dolentota perqué a la Festa Major no la van ajudar a guarnir els carrers (podcast: Versió RAC1, 29/05/14, emès les 16h, a partir de minut 40).

El dirigent de la sectorial d’immigració de CIU Àngel Colom parlant amb el neonazi Lluís Coromines (nº3 a la llista de PxC de l’Hospitalet a les municipals de 2011) sobre com s’haurien d’expulsar del país els okupes que no fossin de raça blanca.

L’economista d’extrema dreta neoliberal Xavier Sala i Martín i l’ex-Conseller d’ERC Joan Huguet assegurant que hi ha una conspiració per part dels serveis secrets del Ministeri del Interior per desestabilitzar el procés independentista i ocupar policialment Catalunya.

Comentaristes del Diari Ara demanant la intervenció dels Cascos Blaus de la ONU. En el seu món il·lusori de les Tres Bessones i Puff el Drac Màgic, on no existeix la crisi ni cap conflicte social, no entrava en el guió que de sobte esclatés una revolta en clau esquerra-dreta….”

I per si no hi ha prou, podem llegir el comunicat de premsa de SOS Racisme al respecte. “Per això, exigim al Sr. Àngel Colom una rectificació pública de les seves paraules, ja que no ens sembla suficient el fet que ell mateix hagi esborrat la piulada. També, demanem a la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya que es pronunciï sobre aquests fets…. llegir més