Paradisos Fiscals

Neoliberals inutils (o comprats) pagats amb diners públics

Posted on Updated on

3

Ja fa uns anys que Xavier Sala i Martin garantía amb la seva experiència i coneixements que el sistema neoliberal mai podria entrar en crisi – ejem, ejem, un vident, si senyor-  (veure info aquí), i com no tenia prou negava que el canvi climàtic fos responsabilitat de qualsevol mena d’emissió (veure multiples articles en aquest enllaç), i a més el seu caràcter de pijo-xulo ha arribat a l’extrem de fer ús de l’insult per rebatre a qualsevol que assenyalés les seves mancances professionals (exemple aquí).

Ara, la televisió pública catalana (la nostra TV3) a sobra li paga un suculent programa, uffff… el que ens faltava…

2

La Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya rebutja de manera “clara i contundent” l’orientació del programa Economia en colors, estrenat a TV3 el passat diumenge. El sindicat critica que el nou espai estigui copresentat per un economista com Xavier Sala i Martín, amb “un marcat signe ideològic clarament neoliberal, que sembla ja de referència” de la cadena pública.

CCOO valora “positivament” que TV3 faci un treball pedagògic sobre temes complexos, i assegura que la voluntat de la direcció de parlar d’economia en clau d’entreteniment és una opció que podria compartir, però no com es fa a Economia en colors, una coproducció de Televisió de Catalunya i El Terrat.

“Catalunya és un país plural, les visions de l’economia no són úniques, hi ha economistes amb posicions contràries al neoliberalisme i les politiques d’austeritat, i una televisió pública ha de ser capaç de divulgar i fer pedagogia de la importància de l’economia, tot respectant de manera escrupolosa aquesta diversitat d’opcions econòmiques i que tenen molta relació directa amb la política dels governs i afectacions al món del treball i la vida quotidiana de les persones”, afirma el sindicat en un comunicat.

4

Anuncis

“Itaca Investiment Trust” i “Molamolt Headquarters Corporation”

Posted on Updated on

Ningú podrà negar que aquests dos noms de societats que tenen la seu a paradisos fiscals són originals… una es troba a Nassau i l’altra l’Illa de Jersey.

Qui en deu ser el propietari per haver tingut tanta originalitat per jugar amb el nostrat “viatge a Ítaca” o per robar-nos uns milions en impostos i reconèixer que això “Mola molt” ?, de ben segur, dirien alguns dels meus amics, que tal menyspreu i desvergonyiment només pot sorgir d’algun espanyolista del Mundo o la Razón… doncs, no… aquests dues empreses destinades a evadir impostos, blanquejar diners i estafar als catalans són propietat de Oleguer Pujol !!! (el fill que va comprar 1.152 oficines del Banc de Santander)

OLEGUEROleguer és el segon per la dreta al costat del corrupte confès

Us convido a llegir l’article de Joan Boada sobre el cas Pujol amb el títol de “Corruptos y cachondos“:

He seguido con interés las sesiones de la comisión del Parlament de Cataluña sobre el caso Pujol. Unas veces consultando las intervenciones a través del vídeo del Parlament y otras siguiendo los comentarios que el diputado Marc Vidal, miembro de dicha comisión, publica en su blog A fer punyetes. Ha sido una agradable sorpresa ver cómo los comparecientes se sueltan de la lengua y hablan con total tranquilidad de los años de plomo de la corrupción que hemos sufrido en Cataluña durante los Gobiernos de CiU. Para algunas personas ha supuesto una liberación poder explicarse y que fueran escuchados. Se habían sentido amenazados y habían intentado hacerles la vida imposible a ellos y a sus familias.

El testimonio del periodista Jaume Reixac es un ejemplo. En 17 minutos hizo una explicación clara de la corrupción sistemática organizada por el régimen pujolista con la colaboración de elementos de la justicia, de la empresa (sobre todo constructores), del periodismo y de las finanzas. Explicó cómo la familia Pujol obtenía grandes beneficios cobrando mordidas de todas las obras que, desde los años 80, llevó a cabo el Gobierno de la Generalitat. Todos los constructores pasaban, según él, por las oficinas regentadas por Jordi Pujol Ferrusola y por Jordi Puig, hermano del consejero Felip Puig, para pagar el correspondiente porcentaje de la obra, que ingresaban en la banca andorrana.

El periodista Ernesto Ekaizer afirmaba que un industrial le había comentado que “si no pagabas, estabas muerto”. Una afirmación tan espeluznante, equiparable a la que reconocía un presidente del Gremio de Constructores que participó en la comisión parlamentaria sobre el derrumbamiento del túnel del metro del Carmel, que presidí, afirmó : “Todo el mundo paga el 3% y nadie lo va a denunciar porque si lo hace, no trabajará más en Cataluña”.

Aun así, algunos no renunciamos a denunciarlo y llevamos casos a la Fiscalía, con las consecuentes amenazas y desprecio de los mismos que tenían atemorizados a constructores y periodistas. La mayoría de denuncias no llegaron hasta el final, se perdieron en la maraña de la trama corrupta y en el silencio de la prensa comprada y callada por subvenciones.

oriol-pujol-juzgados-efe
También hay que reconocer que mucha gente no quería oír. Pujol les parecía el político perfecto, un señor entrañable, buen patriota y business friendly; las denuncias eran fruto de una operación españolista de acoso y derribo de Cataluña. Los denunciantes éramos unos resentidos izquierdistas que no amábamos a la patria ni a su líder.

En cualquier otro país, con un mínimo de decencia democrática, no se aceptarían las palabras del presidente Mas afirmando que él no sabía nada de nada. ¿Ustedes creen posible que Mas no sepa nada sobre el dinero que tenía su padre en Liechtenstein, evitando así, pagar los impuestos en Cataluña? ¿Es posible que no sepa nada de los trapicheos de Prenafeta, que fue su patrón y mentor? ¿Ni de Jordi Pujol Ferrusola, amigo íntimo, y de su presunta trama de corrupción para enriquecerse y subvencionar a CDC?

¿No había hablado nunca con Pujol padre, sobre los problemas que les acarreaban su mujer e hijos con su actividad cleptómana, y que molestaba a algunos secretarios generales del Govern? ¿Y cuando estaba en Menorca de vacaciones con el señor Millet y sus compinches, no intuía nada de la actividad corrupta de los gestores del Palau de la Música? Si Artur Mas tuviera un poco de decencia, tendría que haber dimitido avergonzado.

Avergonzado se sentía el cuñado del expresidente, que en la comisión de investigación expresó que sentía vergüenza por su sobrino Jordi, por la ostentación de su riqueza, en forma de coches de lujo, casas, pisos y viajes. Y también del otro sobrino, Oleguer. Los dos, junto con los hermanos Puig, tenían intereses en Gabón, Argentina, Baja California, Inglaterra, Liechtenstein, Uruguay, Méjico, Francia, Andorra, y Jersey (que sepamos). En estos países invertían todo lo obtenido en Cataluña, ¡qué manera más curiosa de amar a su patria!

pujol-acapulco
Pero sobretodo, lo que me ha llamado más la atención, son los nombres de algunas empresas del pequeño Oleguer. Con una buena dosis de cinismo, a una empresa situada en Nassau (Bahamas) la denominó Molamolt Headquarters Corporation y a otra Itaca Investiment Trust, situada en la isla de Jersey. ¿Qué les parece? Se han burlado de todo y de todos.

Tal como están las cosas, yo los vigilaría de cerca, no sea que algún día nos levantemos con la noticia de que han huido lejos, quizás a nuestras antípodas. Espero que esta comisión parlamentaria tenga éxito —ya lo tiene— y sirva para que los ciudadanos se enteren de quien ha gobernado y gobierna nuestro país. Este año electoral es un buen año para rendir cuentas. Una buena manera de demostrar decencia democrática, sería echar a este Gobierno y también al partido que le da aire presupuestario.

Joan Boada Masoliver es profesor de Historia

Paradisos fiscals ? pèrdua de drets i de serveis

Posted on Updated on

1

Qui no ha sentit parlar dels Paradisos Fiscals? Però… perquè serveixen els Paradisos Fiscals o quina és la raó de ser dels Paradisos Fiscals?

Bé doncs els Paradisos Fiscals existeixen perquè hi ha els diners, ni més ni menys, ja que serveixen per amagar diners. Per amagar diners? Sí, per amagar diners. I qui amaga diners en els Paradisos Fiscals? Doncs … els rics amaguen diners per no pagar impostos, les empreses amaguen diners per no pagar impostos, les màfies amaguen diners per no ser descobertes, el terrorisme amaga diners per no ser descobert també. És aquesta i no cap altra la seva funció. Que quedi clar a tots aquells ciutadans, experts ( i tertulians) que intenten justificar-ho…

Llavors quan sentim que Salvador Alemany (La Caixa, Abertis, CiU) és el responsable que Abertis tingui 15 societats participades a paradisos fiscals no siguem ingenus, aquest senyor o és un lladre per no pagar impostos o un mafiòs o un terrorista que ha fet diners il·legalment o trepitjant drets i persones (sinò perquè ho amaga…?) quan Josep Oliu (Banc de Sabadell, anti-Podemos, anti-independentista) és el responsable que el Banc de Sabadell tingui 13 filials a paradisos fiscals recordem que cada euro que porta a fora és un llit d’hospital que es tanca, una beca menjador que es perd o un lloc de treball que no és crearà…

2
Quan Francisco González (BBVA, propietaris de sis caixes catalanes com Catalunya Caixa, PP) suma 43 societats en paradisos fiscals només té un objectiu que és enriquir la seva butxaca i la dels centenars d’amics que permenten que la corrupció hagi podrit llibertats i drets…  quan Macià Alavedra (CiU, conseller de Jordi Pujol, Autopistes de Catalunya, Abertis i Kern Pharma) disposa (i amaga) tres milions de dòlars a les Illes Caiman, cal mirar-nos al mirall i treure’ns les cares d’idiota davant la nostra confiança en governants que s’han enriquit resguardats en grans paraules com honradesa, país, Catalunya, llibertat o antifranquisme…

Quants milions han estat robats per personatges com aquests i d’altres ? quants amaguen diners a paradisos fiscals ? quants fan servir SICAV’s ? quants roben a l’administració en els contrates d’obres o en les subvencions ?: la Infanta i l’Urdangarin, Barcenas, Millet, Camps, Crespo, Muñoz, Oriol Pujol i la resta de germans/es, etc. sense oblidar banquers amb jubilacions escandalòses i negocis opacs com Manuel Escribano, ex-director general de Caja Segovia, José Luis Méndez, ex-director general de Caixa Galicia, Ricard Pages, ex-president de Caixa Penedes, Manuel Troyano, ex-director general de Caixa Penedés, etc… crisi ? estafa !!!

“La pluja daurada” de Najat El Hachmi

Posted on Updated on

najatAclaridor article, com sempre, amb el títol La pluja daurada” de l’escriptora Najat El Hachmi. Un article que ens recorda allò que molts dels nostres polítics (i parlo de personatges estafadors com l’Artur Mas o el Mariano Rajoy, d’especuladors i lladres com en Boi Ruiz, en Barcenas o en Millet, o de corruptes i mentiders com en Jordi Pujol i la seva família de lladres o l’Aznar i la seva família de feixistes) fan dia a dia per tal de tapar-se les seves vergonyes i intentar que oblidem perquè els hem votat… els hem votat perquè governin, per fer feina, per millorar la sanitat i l’educació, per tenir ocupació pels joves i pensions pels més grans, per defensar els drets laborals, etc… ja n’hi ha prou de governs que no governen, senzillament medren i ens enganyen amb cortines de fum mentre ens roben i menyspreen… ara és l’hora de fer-los fora !

“Mireu-los que tranquils que van per la vida. Són els encarregats de gestionar els recursos públics, els que han de fer polítiques que solucionin els problemes i són capaços de mirar-se el panorama desolador que tenen al davant i com si res dir que o no hi poden fer res o fan tot el que poden. Nosaltres, simples i vulgars ciutadans sense les capacitats extraordinàries de les seves ments preclares, no ho entendríem si es dediquessin a explicar-nos com funcionen les coses, no arribaríem ni de bon tros a fer-nos una idea de la sofisticació del sistema.

Un sistema que han ideat ells mateixos i que a molts d’ells (no a tots) els ha servit per omplir-se les butxaques. Els que no ho entenen són ells, els que no han entès res són ells: ja no volem explicacions, ja no volem entendre per què la realitat que ens asfixia és la que és, volem que d’una vegada per totes s’arromanguin i facin alguna cosa, amb caràcter d’urgència perquè la situació ja fa temps que és d’emergència. Si algú té gana i demana que li donis menjar, no li serveix de res que li expliquis el perquè de la seva situació, les arrels profundes de la seva pobresa o les circums­tàncies que limiten les teves decisions, tot això no farà que tingui menys gana. Que ens mostrin gràfics d’atur, de precarietat i de macroeconomia no fa que hi hagi menys gent marginada, només serveix perquè s’espolsin els problemes dels empobrits, empobrits per les seves pròpies polítiques i no pobres de naixement. No han entès que dir-nos que les culpes són d’uns tercers més poderosos no soluciona res. I a sobre segueixen prenent-nos el pèl muntant teatres per netejar-se la imatge i aprofiten per tapar-se les vergonyes els uns als altres. No han entès res i segueixen fent com sempre per seguir als seus llocs de sempre, però no passa res, ja ho entendran quan posin les urnes. Les de debò, no les de cartró”.

Salvador Alemany Mas ens roba !!! Abertis té 15 societats a paradisos fiscals

Posted on Updated on


3
Segons la Directa que ha investigat les 60 principals companyies per facturació dels Països Catalans i ha detectat que 37 tenen alguna societat participada en paradisos fiscals. En total, acumulen 222 filials en territoris de baixa tributació, cosa que no significa que totes s’utilitzin per pagar menys impostos. Repsol, amb 47 societatsoffshore, és la que en té més. Gas Natural Fenosa (24 casos), Abertis (15), Banc Sabadell (13), Cirsa (12 a través de la seva matriu, Nortia Business Corporation SL), Globalia (11), Mango (10) i Roca (10) també sumen nombroses subsidiàries en aquests territoris. CaixaBank només compta amb una societat participada en un paradís fiscal –a Hong Kong–, però és accionista de referència a Repsol, Gas Natural Fenosa i Abertis.

L’expert en paradisos fiscals Juan Hernández Vigueras, membre del consell científic d’Attac-Espanya i autor del llibre Los lobbies financieros, tentáculos del poder, recalca –en una entrevista telefònica– que tenir una filial en un territori de baixa imposició fiscal és “perfectament legal”. Una altra cosa és que sigui ètic, tenint en compte que implica un enorme perjudici per a les arques públiques. Les administracions deixen de recaptar xifres astronòmiques pel fet que part dels beneficis empresarials tributen a centres offshore en comptes de fer-ho allà on la companyia desenvolupa l’activitat.

Així sota la presidència de Salvador Alemany Abertis ens escamita milions d’euros en impostos que de ben segur podrien servir per mantenir o crear serveis sanitaris o educatius…

1

Però qui és Salvador Alemany ?

Salvador Alemany va ser designat per Artur Mas com a president del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Alemany és el president d’Abertis, la multinacional que s’ha enriquit, entre d’altres negocis, gràcies a les polèmiques concessions d’autopistes. El diputat de SI, Toni Strubell, va qualificar Abertis com «un cementiri d’elefants d’ex dirigents de CiU».

El principal accionista d’Abertis és La Caixa, copropietària de la mútua privada SegurCaixa-Adeslas (Mutua Madrilenya). El segon accionista més important d’Abertis és el fons CVC, copropietari de la multinacional sanitària Capio.

Alemany és membre de la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (FEDEA). Segons el catedràtic d’economia Vicenç Navarro, FEDEA és «La veu de la banca i la gran patronal». Una opinió que es confirma si mirem algunes de les empreses que financen la institució: Abengoa, Banesto, BBVA, Banco Sabadell, La Caixa, Banco Popular, Iberdrola, Grupo Santander, Repsol…

Els estudis que paguen totes aquestes empreses ho deixen clar: «Nada es gratis. Hay que incentivar el uso de la sanidad privada. Hay que dar soluciones al sistema nacional de salud aunque a veces resulten impopulares.»

2

Salvador Alemany va ser fins l’any 2011 president del Cercle d’Economia, actualment presidit per l’exministre de José María Aznar, Josep Piqué. Aquesta institució és una mena de club on es troben poderosos empresaris com Josep Oliu, president del Banc Sabadell; Artur Carulla, president d’Agrolimen; o Isak Andic, propietari de Mango, primera fortuna catalana i principal impulsor d’Eurovegas a Catalunya.

La companyia presidida per Alemany ha estat notícia en relació amb el Cas Palau. Podem llegir a la premsa: «La policia veu acreditat el finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música» · «Ferrovial va finançar de manera il·lògica i amb ingents quantitats de diners el Palau de la Música» · «Segons informes de la Unitat Contra la Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional Abertis va fer donacions a la Fundació Trias Fargas que, en bona mesura, van nodrir les arques de CDC» · «La policia sospita que aquestes donacions hagin “viciat” els concursos públics on han participat».

D’altra banda, a més d’assessorar Artur Mas, Alemany forma part del patronat de la Fundació Príncep de Girona. En clau borbònica, ens trobem l’Institut Noos d’Iñaki Urdangarin. «La policia assenyala que Abertis va pagar 116.000 euros a l’Institut Noos en concepte d’informes» · «La multinacional espanyola Aberits pagó 2.362 euros por cada página escrita. La policía añade que el tipo de letra utilizado para esos informes era muy grande».

Les grans empreses catalanes sumen més de 200 filials a paradisos fiscals

Posted on Updated on

3O també podriem titular “el 94% de les empreses de l’IBEX eludeix impostos a paradisos fiscals” o fins i tot el títol d’avui podia haver estat “19.778.000.000 d’euros en beneficis, 467 paradisos fiscals“…

En resum, més enllà de que siguin espanyols o catalans, els grans empresaris, les grans fortunes, malgrat tributar un ridícul 1% (qualsevol família tributa el 22%)  han decidit no contibuir a millorar la situació dels milions de persones que pateixen la crisi.

I tot amb el suport i la complicitat dels partits que ens governen (PSOE+PP+CiU)  que primer van desviar milions i milions de diners públics als bancs (i per tant a aquestes empreses) i ara els hi permeten disposar d’un enorme entramat de paradisos fiscals  que fa que els seus beneficis desapareixin a les seves butxaques sense tributar un euro…

Per això, quan algú diu que cal fer més retallades a la sanitat, que s’ha estirat més el braç que la maniga, que la gent gran pren massa medicaments i per això cal repagar un euro per recepta, que els universitaris viuen molt bé, que la sanitat privada és més eficient, que no hi ha diners per fer escoles bressol, que qui no té feina és perquè no val, etc. potser caldria mirar als ulls dels Mas-Collell o De Guindos de torn i dir-lis que no existirien retallades, ni crisi, ni atur, ni desnonaments si enlloc de regalar els nostres diners als bancs i  enlloc de dedicar-se a exprimir i acollonir als ciutadans via impostos i retallades als serveis bàsics s’haguessin dedicat a posar en marxa tots els mitjans necessaris per perseguir el frau fiscal d’aquestes empreses…

lista

Us deixo amb l’article  publicat al tercer número de Cafè amb Llet i amb “Quatre mesures senzilles per una fiscalitat justa” de Miguel Ángel Luque Mateo · Membre d’Attac i professor Titular de Dret Financer i Tributari de la Universitat d’Almería:

Són les 35 empreses més poderoses d’Espanya. L’any 2013, mentre la crisi omplia el país d’ERE, desnonaments, desnutrició infantil i retallades, aquestes 35 empreses —les 35 de l’IBEX35— van guanyar 19.778 milions d’euros. Unes xifres que els mitjans de comunicació han presentat com a símptoma de la millora de la economia. La idea que es pretén vendre és que si aquestes empreses van bé, a tots ens anirà millor. Lamentablement, però, aquests enormes beneficis no contribueixen a millorar la situació dels milions de persones  que pateixen la crisi. 

Segons l’Informe de Responsabilitat Corporativa publicat per l’Observatori RSC, un enorme entramat de paradisos fiscals  fa que aquestes grans empreses no contribueixin a les arques d’Hisenda com ho haurien de fer.

Segons Andrés Lara, membre de l’observatori, “33 de les 35 empreses de l’IBEX tenia presència a territoris considerats paradisos fiscals. És difícil saber quants diners han sortit d’Espanya cap a aquests paradisos, però no resulta inversemblant afirmar que si aquests diners haguessin tributat, les retallades serien menors”. 

El més greu de tot, però, és que aquest comportament està avalat per tots els governs. “Aquests governs” explica Lara “s’han preocupat més d’exprimir el ciutadà via impostos i retallades als serveis socials que de posar en marxa tots els mitjans necessaris per perseguir el frau fiscal”. 

El diagnòstic de l’informe és clar: “És obvi que la capacitat de les administracions públiques per desenvolupar polítiques públiques que tinguin com a objecte garantir els drets de les persones requereix recursos. En la mesura en què una empresa utilitzi estratègies d’enginyeria fiscal per evitar càrregues impositives  proporcionals  a les seves operacions i ingressos, no pot assegurar-se que el seu comportament amb la societat  i les persones siguin responsables”. 

Segons el Comitè d’Afers Econòmics i Monetaris de la UE prop d’un bilió (un milió de milions) d’euros es perd per l’evasió i l’elusió fiscal. En aquesta plana oferim el llistat d’empreses que utilitzen els paradisos elaborat per l’Observatori de Responsabilitat Corporativa. Us convidem a retallar aquest llistat i engantxar-lo en un lloc ben visible. Cal tenir-lo ben present cada cop que ens diguin: “no hi ha diners”.

Quatre mesures senzilles per a una fiscalitat justa

1) Restabliment de l’Impost sobre el Patrimoni, l’eliminació d’aquest impost va ser una de les promeses estrella de les últimes eleccions generals pel PSOE. Aquest tribut era un mecanisme idoni per al control tributari, a més de suposar una recaptació d’uns 2.000 milions € anuals.

2) Reforçament del cos d’inspectors de l’Agència Tributària i augment de les investigacions a grans fortunes, empreses de l’IBEX 35, multinacionals, bancs i institucions financeres i altres entitats que operen amb paradisos fiscals. Segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, per aquestes vies es deixen d’ingressar uns 80.000 milions d’euros cada any.

3) Augment del tipus de gravamen de les societats que utilitzen les grans fortunes per invertir (SICAV), de l’1% a, com a mínim, el percentatge en què es graven les rendes de l’estalvi en l’IRPF (19 – 21%).

4) Desaparició del règim fiscal especial creat perquè les empreses de lloguer de les entitats de crèdit (SOCIMI) puguin arrendar els grans patrimonis immobiliaris obtinguts dels embargaments i desnonaments.

El llepaire de juliol: El jutge Josep Miquel Porras

Posted on Updated on

carullaAquest juliol ens la volem jugar amb la justícia d’aquest país estimat i volem guardonar amb el llepaire de juliol a un jutge que ha tingut un parell d’intervencions judicials prou “curioses”: La primera, fa referència a una de les famílies multimilionàries de Catalunya que s’han pogut lliurar de la presó malgrat haver estafat a Hisenda, la família Carulla, i la segona, fa referència a l’absolució del mosso d’Esquadra jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l’actual diputat de la CUP al Parlament, David Fernández, durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011.

Us deixem amb les cròniques de Cafè amb Llet i de Vilaweb sobre aquestes dues situacions per tal que vosaltres mateixos “feu de jutges” (he, he, he, no podem evitar-ho…). Per nosaltres és prou clar, així que le nostre llepaire de juliol és el jutge Josep Miquel Porras…  del qual no hem pogut trobar cap foto, si algú la té si us plau ens la podeu fer arribar, gràcies !!!!

Un jutge arxiva dues vegades la causa contra els germans Carulla, membres d’una de les 10 famílies més riques d’Espanya. Gràcies a la persistència d’un fiscal, han pagat 9,4 M d’euros de multa

“T’asseguro que després de llegir aquesta història res no tornarà a ser igual per a tu: ni la declaració de la renda, ni les inspeccions d’Hisenda ni la justícia. Fins i tot el gust de la sopa de sobre haurà canviat.

carulla2Tot va començar l’any 2006, quan l’Agència Tributària va escorcollar la seu espanyola del Banco Espírito Santo (BES) en una operació contra el blanqueig de capitals. Entre els documents trobats hi havia informació sobre els negocis dels sis germans Carulla, propietaris del grup Agrolimen, empresa vinculada a marques com Pans&Company, FresCo, Affinity o Gallina Blanca. Amb la informació trobada al BES, l’any 2008 es va obrir una investigació al voltant dels negocis dels sis germans Carulla,  propietaris de la desena fortuna espanyola. Al desembre de 2010 Hisenda posa la lupa sobre un complex entramat de societats financeres domiciliades a diversos països i paradisos fiscals.

Segons Hisenda els Carulla van simular una compravenda d’accions entre societats del mateix grup per valor de 61 milions d’euros amb l’objectiu de no haver de tributar per aquests diners. Comença el ball judicial El cas va quedar en mans del jutjat número 4 de Barcelona. El jutge instructor del cas va ser Josep Miquel Porras. Però què és un «jutge instructor»?

Val la pena detenir-se un moment en aquest punt. El jutge instructor té la missió de determinar si hi ha indicis de delicte davant una acusació. Si el jutge instructor veu indicis de delicte el que fa és enviar el cas a un jutge penal perquè s’obri un judici oral. En el cas dels germans Carulla tenim dos acusadors: l’Agència Tributària (AT), que denuncia que no s’han pagat els impostos que s’haurien d’haver pagat, i el Fiscal, que acusa en nom de l’Estat.

Què li passa a l’instructor? A principi de 2011 el jutge instructor imputa un dels germans Carulla, Jordi, per delicte fiscal, i el crida a declarar. A la seva declaració Jordi Carulla va dir que «no recordava els detalls de les  operacions», segons va explicar el diari El País. Després d’aquesta declaració el jutge instructor decideix imputar els altres cinc germans.

carulla3Sis mesos més tard, l’Agència Tributària presenta al jutge instructor un informe demolidor que ratifica les sospites: «El frau fiscal dels Carulla puja fins al milió per germà» van titular diversos mitjans. Amb aquesta informació aportada per l’Agència Tributària i amb l’acusació del fiscal, el jutge instructor havia de decidir si hi veia suficients indicis de delicte. Finalment, dos anys després d’haver iniciat les investigacions, el jutge instructor decideix arxivar el cas dels germans Carulla. Segons ell, no hi havia indicis de cap comportament delictiu per part dels Carulla.

I això és normal? Tant l’Agència Tributària com el Fiscal estan convençuts que els Carulla han comès un delicte però el jutge instructor no ho veu…” llegir més a la pàgina 7 de la publicació

davidfer Absolt el mosso que va pegar a David Fernàndez. El jutge no considera que els cops que li va propinar l’agent en el desallotjament de la plaça Catalunya fossin desproporcionats

“Un jutjat de Barcelona ha absolt de tots els càrrecs el mosso d’Esquadra jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l’actual diputat de la CUP al Parlament David Fernández durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011. El jutge Josep Maria Miquel Porras considera que no s’ha demostrat que els cops amb la defensa policial “continguessin una potència cinètica desproporcionada” i que alguna de les lesions fossin provocades pel sotsinspector jutjat. Malgrat això, el magistrat admet que alguns dels cops no van ser reglamentaris, però en tot cas ho circumscriu a l’àmbit administratiu i no al penal.

dacidfer2L’acusació particular, exercida per Fernàndez, va demanar que el mosso fos condemnat a una multa total de 300 euros per una falta de lesions i una altra de vexacions injustes, i una indemnització total de 1.010 euros, que donaria a una entitat social. La Generalitat en va demanar l’absolució per falta de proves, igual que la fiscalia, que ni tan sols va fer cap pregunta a l’acusat.

El diputat de la CUP va explicar que aquell matí havia rebut en total 23 cops de porra, 11 prop de la Rambla Catalunya, a més d’una puntada de peu, i 12 més a la Ronda de Sant Pere més tard. Segons ell, va arribar a la plaça a quarts de nou del matí i poc després es va asseure juntament amb més manifestants envoltant els mossos a la confluència entre la Rambla Catalunya i la Ronda de Sant Pere. En un moment determinat, uns quants mossos els van arribar per l’esquena i els van colpejar amb la porra. Fernández ha dit que cap agent no els havia ordenat que s’aixequessin i deixessin pas als camions de la neteja que eren a l’interior de la plaça i tampoc els va avisar que serien colpejats si no ho feien…” llegir més