Pablo Iglesias

Un programa econòmic i social per a un govern progressista

Posted on Updated on

9I una lectura per acabar l’any amb reflexions i alternatives:

“Us  aconsello la lectura del document preparat pels Professors Juan Torres, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla, i Vicenç Navarro, Catedràtic Emèrit de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, desenvolupat a petició de la direcció de Podem, en el qual es proposen les línies generals d’un programa econòmic i social per a un govern progressista a Espanya.

Per llegir el document heu d’accedir a aquest enllaç“.

És culpa de “Podem” ?, article de Jordi Évole

Posted on Updated on

Jordi-ÉvoleUna reflexió clara i necessària, com sempre, de Jordi Évole publicada el passat 2 de juny a El Periódico:

“Em sorprèn que tant expolítics com dirigents dels partits més poderosos diguin fàstics de Podem. Perquè, per mi, el problema no reisdeix en Podem, sinó en què volem. Potser no és la solució, però és evident que el problema que ens ha caigut amb la crisi i la seva gestió no l’ha generat Podem. En canvi, sí que hi tenen molt a veure els partits que segueixen tallant el bacallà. Mentre uns no van saber veure que venia i ens van castigar amb les primeres retallades, els altres, que van prometre que tenien la solució al problema, ens han rematat amb més retallades però, això sí, han sabut veure que la crisi ja s’ha acabat, una visió encara invisible per als ciutadans.

¿O és que Podem té res a veure amb el fet que un de cada cinc espanyols (el 20,4%) visqui per sota del llindar de la pobresa? I són dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Però això del 20,4% és la mitjana, perquè hi ha comunitats amb taxes més grans de pobresa: Castella-la Manxa, Extremadura, Andalusia, les Canàries, Múrcia i València. En cap, ni hi governa ni hi ha governat Podem. Gràcies a la pobresa, i no a Podem, a Espanya hem passat del cafè per a tothom als Cafès pendents, iniciativa solidària a la qual ja s’han adherit més de 400 locals. Consisteix en el següent: entres en un bar i veus un adhesiu que t’indica que és un local adherit a la iniciativa, i et prens un cafè, el pagues i, a més, deixes l’import d’un altre, que se’l beurà algú que entri al bar però no pugui pagar-lo. És que a Espanya hi ha persones que no tenen diners ni per menjar. A principis d’aquest any, i sobre la Comunitat Valenciana, vaig llegir aquest titular: La Guàrdia Civil constata l’augment de gent que roba per poder menjar. Sense cap afegitó. O sigui, que el titular no deia: La Guàrdia Civil constata l’augment de gent que roba per poder menjar per culpa de Podem. No m’estranyaria gens que la culpa fos d’altres.

Eludir impostos

Però no tot és pobresa, evidentment que no. I en això tampoc hi ha tingut res a veure Podem. Un estudi de l’oenagé Oxfam Intermón indica que els 20 espanyols més rics acumulen 77.000 milions d’euros, i això és més del que tenen el 20% de les persones més pobres. Som, juntament amb Letònia, el país europeu amb més desigualtats. El director d’aquesta oenagé, José María Vera, va declarar fa uns mesos: «Les polítiques subjugades als poders financers són les culpables del creixement de les desigualtats. Les grans empreses haurien de tancar les filials als paradisos fiscals i deixar d’eludir el pagament d’impostos.

I si eludeixen el pagament d’impostos, ¿és culpa del poder polític o de Podem? De Podem, ho dubto; acaba d’arribar i no ocupa el poder. Hi insisteixo: el problema, per molt que alguns el prediquin, no resideix en Podem, sinó en què volem. En què volem fer, i fer-ho.”