Oriol Junqueras

La ‘casta’ dels endollats

Posted on Updated on

5La ‘casta’ dels endollats és un article de Jaume Reixach:

De diners, n’hi ha. Però estan mal repartits i, en el cas de les administracions i malgrat les retallades, es malbaraten escandalosament. Quan la pobresa i la misèria afecten capes cada cop més àmplies de població, la certesa que això té una solució democràtica a l’abast –i, per tant, sense necessitat de lliscar pel perillós pendent del populisme- és enervant.

Entre les meves lectures quotidianes hi ha el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), on el govern anuncia les disposicions que acorda, els nomenaments, els contractes i les subvencions que atorga. Tot i la dramàtica situació de les finances de l’administració catalana, hi detecto, de manera sistemàtica, despeses que són del tot supèrflues i que es podrien canalitzar, si hi hagués voluntat política i rigor en la gestió, a atendre les necessitats objectives de la gent desemparada i desesperada.

Per exemple: la Generalitat es gasta un dineral indecent en subvencions sense cap ni peus per engreixar la “menjadora”d’entitats, associacions, patronals, sindicats, empreses, escoles, mitjans de comunicació… que, al seu torn, es dediquen a “comprar” i a difondre el discurs del govern. Aquesta és una perversa herència del pujolisme que el Tripartit va continuar amb alegria i que els “processistes” han mantingut a costa de retallar serveis bàsics per a la població.

El cas de les escoles segregacionistes de l’Opus Dei i dels Legionarios de Cristo, que s’embutxaquen cada any més de 30 milions d’euros de les migrades finances de la Generalitat, és paradigmàtic. Però és que els 29,7 milions que també “regala” cada any el govern a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un negoci privat que té presència a Madrid, a Sevilla, a Mèxic… resulta inexplicable.

Sense fer demagògia: la Generalitat aporta 225 milions d’euros de subvenció pel funcionament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que compta amb 2.424 treballadors en plantilla. Amb tot aquest personal, no es podria fer funcionar TV3 i Catalunya Ràdio sense necessitat de recórrer a la compra de caríssimes produccions externes perfectament prescindibles per fer una programació d’interès públic i de qualitat? Pregunto…

1

Ja ho deia en l’anterior article i hi insisteixo. La concessió de subvencions a la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació privats de Catalunya és també una anomalia democràtica que mereixeria una profunda reflexió i revisió. A més, la seva supressió alliberaria uns recursos econòmics que són necessaris per atendre altres prioritats molt més urgents que té la societat catalana.

Més: els salaris que paga la Generalitat a la seva “cort” de consellers, alts càrrecs, assessors i consultors són, directament, insultants, si els comparem amb els de l’empresa privada. El millor “xollo” que hi ha avui en el món laboral a Catalunya és formar part de l’“elit” de les institucions públiques. Un diputat cobra cada mes un mínim de 5.000 euros i pot arribar a superar els 10.000 euros. Els consellers i els alts càrrecs de confiança també superen els 10.000 euros mensuals. La legió d’assessors –que automàticament són equiparats a funcionaris de la classe A, amb el màxim nivell 30 i, a més, amb un complement que voreja els 40.000 euros anuals- també s’emporten, pel cap baix, més de 5.000 euros al mes.

3Ja sé que tot sumat és una gota d’aigua en els Pressupostos de la Generalitat, que pugen a 30.000 milions d’euros. L’Estat del Benestar a Catalunya és molt prim, com ha constatat el debat sobre la pobresa que acaba de celebrar el Parlament. És obvi que es necessiten més recursos públics i que l’administració catalana ha de rebre un millor tracte fiscal del Govern central.

Dit això: la Generalitat gestiona pèssimament els diners de què disposa i ho fa pagar a les anelles més febles de la cadena (els funcionaris de base i els usuaris dels serveis públics), víctimes propiciatòries de les polítiques de retallades dels últims anys. Amb una administració intel·ligent de les despeses i una política més activa en els ingressos, el vicepresident Oriol Junqueras no hauria d’anar a fer el ridícul a l’aeroport d’El Prat per demanar calés al ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos.

També vull deixar-ho ben clar i subratllar-ho: els vicis de la Generalitat els reprodueixen les altres comunitats autònomes i es multipliquen en el cas del Govern central.

2Fèlix Millet, el lladregot del Palau de la Música, parlava de les “400 famílies” que controlen el ‘cotarro’ a Catalunya i Pablo Iglesias ha popularitzat el concepte de la ‘casta’ per referir-se als poders fàctics que parasiten els recursos de l’Estat des de fa generacions. A Catalunya i a Espanya està emergint una nova ‘casta’: la dels polítics, siguin del color que siguin (diputats, senadors, consellers, ministres, assessors…), i la dels alts funcionaris que, en aquest “paradís dels mileuristes”, cobren sous fabulosos. Tocar cada mes una nòmina de 5.000, 6.000, 8.000 o 10.000 euros és un luxe molt rar en l’àmbit de l’empresa privada, però, en canvi, és habitual en la “crême de la crême” de les institucions i del sector públic.

Aquesta ‘casta’ és, en essència, profundament conservadora.Mai, en la seva vida privada, haurien pogut somniar amb una remuneració fixa d’aquest alt nivell. Per això, són els primers interessats en què la “festa” duri com més millor. Des d’aquesta perspectiva, egoista i humana, arribo a la conclusió que Carles Puigdemont intentarà –si pot- allargar la legislatura quatre anys i que els diputats de Madrid –tots- “resen” perquè, finalment, hi hagi un govern –el que sigui- que eviti la convocatòria anticipada d’eleccions i, per tant, puguin seguir xuclant de la generosa mamella pública durant una booooona temporada. A fora, fa molt fred.

MÉS INFORMACIÓ. Algunes notícies més sobre aquests favoritismes i corruptel·les de la dreta catalana:

Mas-Colell ‘rega’ la UOC abans de plegar del càrrec

Els Sumarroca continuen sucant

Què fa Joan Maria Piqué (cobrant de la Generalitat i sense cap relació professional) amb Artur Mas?

Quin endoll han donat a Quim Torra, exdirector del Born Centre Cultural ? 

BCN World, turisme familiar

Posted on Updated on

3

Avui us convido a la lectura d’aquest article de Peru Erroteta:

Diu Oriol Junqueras que impulsarà el projecte de BCN World, però aproximant-lo al turisme familiar i allunyant-lo del negoci del joc, potser inspirat en la seva visió d’una Catalunya independent, en la qual sempre estarem de vacances.

No pensa el mateix Hamisch Dodds, president de Hard Rock, que ha vingut expressament a Barcelona per entrevistar-se amb el president Carles Puigdemont i el vicepresident  a propòsit del projecte BCN World, pel qual diu estar disposat a posar sobre la taula 2.500 milions d’euros, “sense cap cost per a l’Administració catalana”. Perquè, malgrat Oriol Junqueras i tots els qui comparteixen amb ell la idea d’una Catalunya en la qual sempre serà diumenge, cal recordar que els de Hard Rock no són les germanetes de la caritat, sinó tot el contrari. És propietat de la tribu dels indis semínoles de Florida, que va adquirir la companyia el 2006, i compta amb hotels, casinos i restaurants per tot el món. Per més inri, l’altre soci inversor de BCN World, Melco, és un grup xinès de casinos.

Potser fent gala de la creativitat política, tan d’actualitat, Oriol Junqueras estigui pensant en un negoci de casinos en el qual tinguin cabuda, a més de papà i mamà, els nens, els avis, els oncles i els cosins. Oci per a tots i res d’”especulació i joc”, rebla la CUP. Per a què calen aleshores les 8.000 places hoteleres i els tres casinos, sinó quatre, que contempla el projecte? A què respon la idea de promoure el que ara denominen CTI (Centre Turístic Integrat) que, imitant els models de Singapur o Las Vegas, pretén crear un espai per a esdeveniments multitudinaris? Podria ser que Oriol Junqueras estigui pensant a dedicar el lloc a actes “per la família cristiana” en els quals, segons els seus organitzadors, participen milions de persones?

I parlant de somnis, què imaginen els llops que ensaliven des que, el 2012, es va obrir el meló del turisme de joc? Per què BCN World és de vital importància per reactivar el mercat laboral (cambrers, croupiers, noies de barra…) de la demarcació? Qui (especuladors, banquers, associacions de protecció de la família…) són els que demanen pressa a Puigdemont per tramitar el projecte? No estarà algú somiant amb el sucós negoci de redirigir turistes xinesos, especialment motivats pel joc, cap a a la zona de Tarragona?

2

Clar, com que la situació és crítica –no com quan l’expresident Artur Mas va posar la catifa vermella a Sheldon Adelson per l’avortat projecte Eurovegas-, no es pot anar per les braves, cal vestir el ninot, perquè no hi ha per on agafar-lo. I per a això (una altra prova de creativitat), res millor que fer una consulta. A qui? A la gent de la zona, com proposa Puigdemont, o a tots els catalans, com diu Junqueras? I, filant encara més prim, la CUP -que es va posar molt de cul amb BCN World abans de pactar amb Junts pel Sí- diu ara que “podria arribar a valorar positivament que es faci una consulta”. En qualsevol cas, paper mullat perquè el govern Puigdemont ja ha donat a entendre que el pacte de la CUP i Junts pel Sí sobre el projecte ja no està vigent.

1
“Escoltar l’opinió de la gent sempre és positiu”, ha expressat amb tota tranquil·litat l’alcalde convergent de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Tal vegada, perquè interpreta que “escoltar” no és vinculant, perquè, senzillament, ja es dóna per guanyada la partida i ningú no podrà parar-la o perquè, en qualsevol cas, ja s’engegarà la ingent maquinària d’intoxicació per, com es fa en aquests casos, arrenglerar la gent del costat del negoci. Perquè, qui pot posar en qüestió alguna cosa que generarà tants llocs de feina?

Més informació a: L’estafa de BCN World o a Carta al Molt Honorable Artur Mas

Si i Si, però el 9N no aniré a votar

Posted on Updated on

Si i Si, si som una nació i si vull que siguem independents, però el 9N no aniré a votar… per moltes raons, algunes segurament discutibles, d’altres no tant, però totes elles meves i com afortunadament en aquest “país normal” encara hom pot decidir (relativament) el que vol fer un diumenge (i els propers quinze dies) , doncs he decidit que no penso votar en aquest succedani de consulta, on sembla un deure nacional anar a votar per votar i en canvi és una votació on no es decideix res….

desobeir

Us he de confesar una cosa, tenia clar d’anar votar en un referèndum vinculant, tenia clar d’anar a votar en una consulta pel dret a decidir legal (factible en l’actual marc legal i amb la sentència del TC), fins i tot, tenia clar que realment no calia fer gaire cosa més ja que la mobilització al carrer i la majoria parlamentària facilitavem tot el procés. I si calia desobeïr per fer un referèndum ben fet, fer-ho amb orgull, amb alegria, amb dignitat, amb democràcia, amb garanties, amb unes regles del  joc que permetessin el diàleg i la diferència… en resum, fer-ho net !!!,  sense les conegudes manipulacions dels politics de torn…

Tanmateix, aquests darrers dies s’ha creuat una línia vermella que m’ha fet veure que CiU i Artur Mas al capdavant són els representants al parlament de les elits d’aquest país que no volen que ningú sacsegi el seu status quo i que condicionen (i meynspreen) els valors que un govern democràtic hauria de garantir en qualsevol elecció, consulta o referèndum… Aquests dos anys han servit per constatar de forma explícita que els lligams de la dreta catalana amb les elits econòmiques i financeres són massa forts com per que CiU s’atreveixi a tensar la corda per avançar cap a la República catalana.

2

Les  actuacions del govern del PP són un insult i antidemocràtiques, i tant !!! però l’actuació del govern de CiU va en la mateixa línia, convertint un procés pel dret a decidir en una mala simulació d’exaltació patriòtica que crec que acabarà amb la desil·lusió de molts catalans i que ha permés tapar les retallades durant els darrers anys… Per què algú sap que s’ha fet a part de retallar en serveis públics i anunciar-nos que amb la independència això canviaria ? – a si !, mirar en altra direcció quan la corrupció els esquitxa…

Com deia Rosa Luxemburg “La llibertat només per als que donen suport al govern, només per als membres d’un partit (per nombrós que aquest sigui) no és llibertat en absolut. La llibertat és sempre i exclusivament llibertat per al que pensa de manera diferent”. Per això considero que el govern de la Generalitat havia de fer-ho net, escrupulosament democràtic, sense astucies, sense partidismes,  sense mitges veritats, sense tant “tactisme” de partits i societat  civil… que fos una mostra de la política en majúscules…

Per  mi el proper 9N de cap manera serà una festa de la llibertat, senzillament serà una festa del populisme català en resposta al populisme espanyol… votar per votar sense decidir res… realment, trobo que és una pena que les il·lusions de milers de catalans acabin convertides en adhesions incondicionals a un polític estafador…

Si voleu reflexionar una mica més sobre tot plegat us convido a  llegir l’article de l’Arquòleg Glamurós: Les meves 15 condicions innegociables per participar el 9N l’article de Roger Casero: 4 motius per no votar el 9N o la reflexió de Francesc Puigcarbó: De no consultes, culs llogats i passejants incòmodes…