Jordi Pujol

Les aventures diplomàtiques del tàndem Pujol-Sumarroca

Posted on Updated on

jordi_summaroca_1

La Directa avança un dels capítols del llibre del periodista Rafa Burgos ‘L’orgia diplomàtica’ (Pol·len Edicions, 2017), publicat amb la ‘Directa’, que relata com algunes famílies de la burgesia catalana s’han servit de càrrecs consulars honoraris per als negocis.

L’excònsol de Lituània a Barcelona és, potser, un dels empresaris amb més càrrecs de Catalunya. A més, els seus cognoms són clau per entendre la història econòmica de Catalunya dels darrers anys, sobretot en època dels governs de Jordi Pujol i Soley. Controlen un grapat d’empreses de la construcció, la majoria de les quals han obtingut força concursos públics de l’administració catalana. I un factor clau per entendreu pot ser l’estreta col·laboració amb Jordi Pujol Ferrusola, qui com veurem també va mirar de treure el nas en aquest món de la diplomàcia. De moment, però, la representació consular d’aquesta república bàltica ha quedat vacant arran de la imputació judicial d’en Sumarroca pel conegut cas Petrum que va esclatar a Torredembarra (Tarragona). Anem, però, a pams.

En l’època en què Sumarroca exercia de cònsol, Comsa-Emte (a través de les seves filials a Polònia, Trakcja PRkil, i a Lituània, Kauno Tiltai) va aconseguir contractes de modernització de la xarxa ferroviària d’aquests països

Una de les constructores més importants dels últims anys a Catalunya ha estat Comsa-Emte. És la unió, l’any 2009, de dues empreses (i dues nissagues familiars): els Miarnau (Comsa, que s’enlairaria amb la construcció de línies ferroviàries per a Renfe durant els anys 40) i els Sumarroca (Emte; Carles Sumarroca i Coixet169 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i, la seva dona, de cognom Claverol, va ser sòcia de Marta Ferrusola a l’empresa Hidroplant). Un dels fills de la parella, Jordi Sumarroca Claverol, va abandonar el càrrec de conseller delegat d’una altra de les constructores de la família, Teyco, pel cas Petrum (així com el de cònsol honorari de Lituània). Se l’investiga per possibles donacions a la Fundació Catdem, dins l’òrbita de CDC, a canvi de concessions d’obres.

Entre la quantitat de càrrecs que en Jordi Sumarroca Claverol té (o ha tingut) destaquen: sector hoteler (Allium Hotels SL i Sangelo Hotels SL), sector alimentari (Selfoods SL), sector immobiliari (Neu 1500 SL, empresa que hauria venut un apartament situat a Baquèira Beret al matrimoni format per Luis Bárcenas i Rosalía Iglesias, transacció que s’està investigant arran del suposat finançament irregular del PP) o el sector de la construcció (a banda de les més conegudes, va crear Lubango 2002 SL, on Jordi Sumarroca fou apoderat i que, en l’actualitat, té a Juan José Rubio Riera com a administrador únic; rep el nom d’una ciutat d’Angola).

En l’època en què exercia de cònsol del país bàltic, Comsa-Emte (a través de les seves filials a Polònia, Trakcja PRkil, i a Lituània, Kauno Tiltai) va aconseguir contractes per a la modernització de la xarxa ferroviària d’aquests països. L’import ascendia a 85 milions d’euros, segons informava l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Vilnius (capital de Lituània) el juliol del 2013. Dos anys més tard, se n’adjudicava uns altres (ara, però, també s’incorporaven al negoci de les carreteres) per un import de 187 milions d’euros.

El 14 de setembre de 2009 Jordi Pujol Ferrusola enviava una carta al president de la República de Gabon on oferia l’experiència d’empreses catalanes, entre elles Isolux, per tirar endavant tot tipus de projectes al país

Pujol Jr. va intentar comprar el consolat de Gabon

Per la seva banda, l’amic d’en Sumarroca Claverol, Jordi Pujol Ferrusola, està sent investigat arran del suposat cobrament de comissions il·legals per part d’Emte (família Sumarroca) entre els anys 2004 i 2011. I és que la biografia de Pujol també té una derivada que l’apropa (i molt) al món de la diplomàcia. De fet, hauria intentat comprar el càrrec de cònsol honorari d’un país africà: Gabon.

Però, abans d’arribar a aquest punt, caldria mirar enrere. L’interès pel país africà ja venia de lluny (quan un dels germans, l’Oriol Pujol, començava a obrirse pas en el món de la política): “Un altre home del partit que l’anima és Josep Maldonado, delegat del Govern a Tarragona en aquell temps i secretari general de l’Esport a finals de 2002. Amb Maldonado, que també havia estat molt amic i soci de Jordi Pujol Ferrusola, Oriol va fer un llarg viatge a l’Àfrica, a Gabon”.

El seu germà gran, Jordi, va viure-hi una temporada. Per tant, coneix prou bé la manera com se les gasta la família Bongo, qui governa amb mà de ferro el país des dels anys 50 del segle passat. Ara hi ha al capdavant l’Alí Bongo, fill de l’Omar Bongo (qui va morir a la Clínica Quirón de Barcelona el 7 de juny del 2009).

Les bones relacions de Pujol amb aquest país el porten a augmentar la quantitat i la varietat dels seus negocis: projectes d’electrificació per als quals recomana l’empresa Isolux-Corsan (s’investiga si el seu president Luis Delso li hauria pagat comissions irregulars per uns negocis a Mèxic) o la posada en marxa de la Lliga de Futbol Professional a Gabon (en aquest cas se n’encarregaria Mediapro171 —mitjançant la seva filial portuguesa Medialuso— i l’exvicepresident del Barça Jaume Ferrer, a qui s’uniria l’exsecretari tècnic del futbol base del club Albert Puig). El 14 de setembre de 2009 Jordi Pujol Ferrusola enviava una carta al president de la República de Gabon on oferia l’experiència d’empreses catalanes, entre elles Isolux, per tirar endavant tot tipus de projectes al país.

alejandro-echevarria-arevaloI ja que hem parlat del Barça, no m’hi puc estar de recordar la polèmica visita que va fer el jugador argentí Leo Messi a Gabon a mitjan juliol del 2015 (gràcies, segons apuntaven alguns diaris esportius, al seu amic Samuel Eto’o). Anava acompanyat d’Alejandro Echevarría Arévalo (padrí al casament de Josep Pujol Ferrusola i cunyat de Joan Laporta, per a qui va treballar com a responsable de Seguretat quan era president del club; per cert, un Echevarría que va estar vinculat a la Fundación Francisco Franco, com el seu pare: Juan Echevarría Puig, expresident de Fecsa i Nissan Motor Ibérica).

D’altres negocis relacionats amb el primogènit dels Pujol haurien estat els de la indústria farmacèutica. Per això, oferia al país africà la possibilitat d’exportar medicaments a través de l’empresa Ibadefarma. D’ella n’ha estat president José Herrero de Egaña y López del Hierro (potser els sona el segon cognom, doncs és nebot d’Ignacio López del Hierro, el marit de l’expresidenta de Castilla la Mancha María Dolores de Cospedal; l’Ignacio també hauria fet negocis amb els Pujol a través de l’empresa Ibadesa Cat SL, llavors parcialment en mans de Jordi Puig, germà de l’exconseller de la Generalitat Felip Puig). José Herrero va ser president de la productora de televisió Vértice 360º, que va obtenir contractes de la televisió autonòmica de Castilla la Mancha (i per la que també va passar l’exministre Josep Piqué).

El primogenit dels Pujol oferia al país africà la possibilitat d’exportar medicaments a través de l’empresa Ibadefarma, de la qual ha estat president José Herrero de Egaña y López del Hierro, nebot del marit de De Cospedal

D’Ibadesa Exportaciones y Servicios SA, creada el 1988, va ser conseller Javier Valero Artola. Curiosament també va ser-ho de la CESCE (Compañía Española de Seguros y Créditos a la Exportación), societat pública encarregada d’atorgar crèdits per fer treballs a l’estranger. Entre ells, a Ibadesa per a feines a Angola. La major part dels crèdits no s’han retornat mai perquè els projectes van quedar empantanats.

José Herrero de Egaña y López del Hierro també aconseguiria feines al país africà per a l’empresa Elecnor a través de Global Advising Services, de la que n’era president. I no m’ho podia deixar. L’Herrero és cònsol honorari de Nicaragua a Las Palmas de Gran Canaria. Potser ell era un dels membres del lobby, format en la seva majoria per ambaixadors, del que es va parlar fa temps i que li hauria obert les portes a Jordi Pujol per tirar endavant els seus negocis internacionals. Un altre podria haver estat José Manuel Fernández Norniella (vicepresident de Bankia amb Rodrigo Rato i qui està imputat pel cas que porta el nom de l’entitat i exsecretari d’Estat de Comerç entre 1996-1998). Un Fernández Norniella molt ben relacionat amb Juan Costa, secretari d’Estat de Comerç i Turisme a mitjan 2001. Data en què Jordi Puig li envia a Norniella aquest escrit: “Te adjunto carta del secretario técnico de la Presidencia de la República Dominicana en relación con el proyecto de Merca Santo Domingo. Como puedes ver, es la comunicación priorizando el proyecto para que Costa pueda dar su autorización para la cobertura con Cesce [Compañía de Seguros Española para la Exportación]. Asimismo, te adjunto carta del Ministerio de Agricultura español indicando el procedimiento para que pueda ser priorizado el proyecto. Tenemos constancia de la voluntad de Moncloa para apoyar este proyecto”.

jordi-pujol1

En saber-se la notícia de la possible compra del càrrec per part de Pujol, no molt publicitada tot sigui dit, van saltar les alarmes, en recordar-se la inviolabilitat de la que gaudeix la valisa diplomàtica

Continuem amb Jordi Pujol Jr. perquè hauria intentat anar un pas més enllà en la seva deriva empresarial. El seu enllaç a Gabon per tirar endavant tots els projectes (tal i com explicava en aquella carta enviada al president Alí Bongo) era l’andorrà Josep Duró. A ell li hauria enviat una altra carta a mitjan de gener 2012. En ella es plantejava comprar el càrrec de cònsol honorari de Gabon a Barcelona, a canvi del pagament de 17 milions de pessetes (poc més de cent-mil euros). Com avançament del total, parlava d’una primera aportació 5 milions de pessetes en concepte de gestions. Tot plegat, una mostra de les bones i fructíferes relacions que tenia amb alts membres del país africà:

“Así, alquiló su formidable mansión de Pedralbes (valorada en unos seis millones de euros y que él y su esposa habían comprado oficialment por algun más de 21.000 euros) a los que en el entorno llamaban los negros. Los inquilinos eran, además de su raza, familiares del primer ministro de Angola. La policía investiga ahora si Pujol Ferrusola también cedió o alquiló otro piso de Barcelona para que viviera en él uno de los diplomáticos de Gabón que le habrían ayudado a mover el dinero sin dejar rastro”.

Actualment, el càrrec de cònsol honorari del Gabon a Barcelona (la seu estava situada al carrer Rosselló número 257) es troba vacant. En saber-se la notícia de la possible compra del càrrec per part de Pujol, no molt publicitada tot sigui dit, van saltar les alarmes en recordar-se la inviolabilitat de la que gaudeix la valisa diplomàtica. I, per tant, tot el que es pot introduir o treure del país a través d’ella (i sense cap tipus de control).

Ja per acabar, a mode de curiositat, direm que Jordi Pujol Ferrusola es va iniciar en el món dels negocis amb, entre d’altres, la venda del 16 % que FCC tenia del World Trade Center de Barcelona. El responsable de la constructora a Catalunya, Jordi Piera Coll, va sortir esquitxat pels casos Gisa i Bárcenas. El director de FCC Construcción era José Mayor Oreja (germà de l’exministre d’Interior Jaime Mayor Oreja). Anys després, el juny del 2015, ens assabentàvem que la societat V2MI Capital es feia amb el 60 % que Civis Corporación tenia de Gestió i Serveis Trade Center, el gestor del WTC. L’empresa GIS Trade Center també es dedica a: “Gestiona el centro de negocios y todas las salas VIP del Aeropuerto de Barcelona-El Prat, y la sala premium del Aeropuerto de Madrid-Barajas Adolfo Suárez”.

Entre totes aquestes sales hi trobem la d’Autoritats, reservada només a alts representants de l’Estat en l’exercici de les seves funcions. Sempre prèvia petició. Inclosos, per descomptat, els ambaixadors. Tots ells tenen el privilegi de no passar per cap tipus de detectors (o duanes) en accedir a l’avió.

jordi_pujol_2jordi-pujol3

Anuncis

El patriotisme es nota en la declaració d’Hisenda

Posted on Updated on


3

Per això quan desenes de polítics, periodistes, advocats, empresaris, famosillus o esportistes ens omplen de paraules “emotives i sinceres” sobre el seu amor a Espanya, Catalunya, el Barça, el Madrid o  el Corte Inglés, no puc estar-me de tenir mal de panxa…

Quina pàtria tenen els Pujol i fills, Marta Ferrusola, Rodrigo Rato, Lluís Prenafeta, Luís Barcenas, Felipe González, Millet i els amics del Palau (amb Àngel Colom el capdavant), els consellers Planasdemunt, Cullell, Farreras, Roma, Carretero, Ausàs o Alavedra o la màfia valenciana dels Camps, Barberà, Fabra, Cotino, Zaplana, Blasco…?  per no parlar dels Daurella, Molins, Lara, Carulla, Carceller, Godia, Lao i etc…  

Nacionalisme…? patriotisme…?  una colla de corruptes, lladres i mentiders que tapen les seves vergonyes amb banderes mentre tracten al 99% de la població com idiotes… us deixo amb un article de fa un parell de mesos d’Elvira Lindo en referència als papers de Panamà,Unos tanto y otros tampoco“:

2

El patriotismo se nota en la declaración de Hacienda. La frase no es mía, sino de mi padre, y ya ha sido citada, no por mí que, algo desconsiderada como todas las hijas, tendía a desconectar cuando en la sobremesa mi progenitor la emprendía con su tema favorito, la corrupción. La frase la suele citar con frecuencia el yerno, que admiraba esos aforismos que, aún relacionados siempre con el oficio de contable, contenían algunas ideas sobre la decencia que tal vez hubieran debido incluirse en esa asignatura que nunca fue, la de Educación para la Ciudadanía. Es irónico que el Partido Popular no permitiera que prosperara, cuando deberían haber sido los primeros interesados en asistir a un curso intensivo en una escuela de adultos.

La declaración de Hacienda. Madre mía, lo que esos documentos contienen y cuentan de nosotros. La vida escrita en números. Esta semana se ha hecho evidente a lo bestia la paradoja española: al mismo tiempo en que la web de la Agencia Tributaria se bloqueaba por la entrada masiva de españoles que intentaban cumplimentar su declaración, se hacía pública la lista de personajes que a lo largo y ancho de este mundo han estado creando sociedades ficticias con el único fin de eludir los impuestos en la patria que dicen amar o representar. Entre los ciudadanos que trataban de entrar en la página del ministerio recaudador se encontraban tecleando muchos jóvenes que, a pesar de ganar unos sueldos ridículos, son vigilados a conciencia por los inspectores. Si encima se trata de pobres autónomos, precisan para colmo de la ayuda de un asesor fiscal para que les diga cómo tienen que gestionar los cuatro euros que ganan. Es lógico que eso cree un resentimiento. Lógico y previsible que quienes viven lampando y son fiscalizados con tanto celo se sientan maltratados.

En España, en donde tan hipócrita relación se ha tenido siempre con el dinero, hasta el punto de negar u ocultar que se tiene cuando se tiene, estas injusticias que claman al cielo han generado un clima de rencor social, que tardará tiempo en despejarse si es que alguna vez amaina. La prensa ha jugado bien su partida sacando a la luz estos papeles, pero también se ha amarilleado a conciencia, haciendo hincapié en los nombres de personas conocidas que dan color al escándalo. Cuentan los medios con que hay una vara diferente de medir a unos y a otros de los que integran esas listas. Si el que se vale de trucos para no pagar impuestos en su país es un futbolista nadie le va a negar el aplauso por un gol. Imposible imaginar que desde las gradas de un estadio se abuchee a una estrella del balón por hacer trampas fiscales. En cuanto a los Putin, los Cameron y demás familia todo queda o quedará en la abstracción inalcanzable de los poderosos. El escándalo pasará por ellos como un vendaval. Luego la calma. ¿Alguien se imagina a Putin dimitiendo por este asuntillo? ¿Alguien sabrá verdaderamente cuánto dinero afanan? Las dimisiones solo ocurren en Islandia.

5

Aquí, en España, estamos acostumbrados a que la corrupción no mueva la intención de voto. Puestos a ponernos farrucos nos desahogamos con la gente de la cultura, a la que consideramos que, en el fondo, está donde está por el morro. No disculpo a nadie, ni tampoco juzgo, porque de momento hay un amasijo de nombres y de responsabilidades muy diferentes, pero presiente una más saña con ciertos personajes que con otros. También es cierto que en los noventa, década en la que el dinero circulaba como si no hubiera un mañana, a aquel que ganaba más que la media enseguida les salían expertos, asesores, profesionales de las finanzas que aconsejaban trampas; una legión de cuñados que te venían a susurrar al oído que mientras tú pagabas impuestos otros los estaban derivando a… En fin.

Pero hay algo si cabe más inquietante que ese rencor social, que al final se acaba ejerciendo hacia cualquiera al que le vayan bien las cosas en la vida, y es el discurso catastrofista, el que viene a decir que todo es una mierda, que todo está podrido, que todas las democracias son una farsa. En mi opinión, ese discurso es la cerillita, pequeña pero eficaz, que prende la hojarasca. Una manera de reclamar la presencia de un salvapatrias que, con mano de hierro, venga a salvarnos de esta degeneración y nos obligue a ser decentes por decreto. Como si en las dictaduras no hubiera corrupción y esto fuera un problema endémico del sistema democrático. ¡Anda que no se robaba cuando entonces!

Y a todo esto doña Pilar, sacando los dineros del Reino en el que es Infanta. Acaba una por pensar que el Rey, el de ahora, habría crecido más a salvo en una familia de acogida.

4

Les creus de Sant Jordi (del president Puigdemont) fan pudor a corrupció, explotació laboral i papers de Panamà

Posted on

2
En el llarg camí cap el suposat alliberament nacional i  social que Convergència, Esquerra i les CUP ens porten, sempre he cregut que serà amb els actes més que amb les paraules que podrem valorar si això va de veritat i si realment estem en un procés transformador o senzillament en un nou parany de la dreta catalana més rància i corrupte per continuar els seus negocis amb diners de tots i la privatització dels serveis bàsics. Per això quan hom s’assabenta de les molt devaluades i noves Creus de Sant Jordi del govern de Carles Puigdemont, no puc estar de tenir un esglai…

Primer de tot, hom pot tenir arcades quan uns guardons que tenen per finalitat «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural» els hagin rebut en anys anteriors personatges com Andreas Schleef (president de SEAT que va acomiadar 660 treballadors/es), Duran i Lleida (sobren paraules) o Felix Millet (devia ser pel finançament irregular de les campanyes del Jordi Pujol i l’Artur Mas).

I per continuar amb aquesta línia tenim aquest any altres personatges que tenen bàsicament entre els seus mèrits la corrupció, l’explotació laboral i els “papers de Panamà”… que gran que estem fent Catalunya…

felip-puig-sol-daurella-artur-mas-nuria-parlon-francesc-lluch-1383077240433

Comencem per Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Iberian Partners, guardonada el mateix dia que es coneixia que el seu espòs, Carles Vilarrubí, un altre vergonyant guardonat,  surt en els Papers de Panamà. Vilarrubí, investigat pel cas de Jordi Pujol Ferrusola, suposadament va intervenir en la compravenda de les caves Montesquius a través d’una societat de les Bahames. I cal recordar els conflictes laborals, els acomiadaments massius i les retallades patides pels treballadors/es de la mà de la família Daurella. Com a mínim és sorprenent aquesta Creu de Sant Jordi…

Molt destacada també és la Creu de Sant Jordi per la Fundació Vila Casas, l’entitat que ha cedit un despatx a l’expresident Jordi Pujol perquè hi pugui treballar i rebre visites. Des de fa un any, l’expresident Pujol ocupa un pis a la part alta del carrer Calàbria, habilitat com a despatx, que és propietat de la Fundació Vila Casas, encapçalada per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas.

1

Antoni Vila Casas i Jordi Pujol, tots dos de 85 anys, mantenen una llarga relació d’amistat. L’empresari ja va rebre una Creu de Sant Jordi el 1999, en l’últim govern de Jordi Pujol, i ara la fundació que presideix en rep una altra, amb el govern de Carles Puigdemont. Després de confessar que durant més de trenta anys havia tingut diners amagats a Andorra, Jordi Pujol va perdre els privilegis com a expresident de la Generalitat, que incloïen la pensió, l’automòbil oficial, les secretàries, el tractament de molt honorable i dos luxosos despatxos al passeig de Gràcia: un era l’Oficina de l’Expresident i, l’altre, la seu de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol, ja clausurada. Antoni Vila Casas es va apiadar de l’expresident, que s’havia quedat sense despatx, i li n’ha cedit un de la seva fundació.

La Generalitat ha distingit la Fundació Vila Casas amb la Creu de Sant Jordi pels seus mèrits en la difusió de l’art contemporani i pel foment del diàleg entre els professionals de la salut, que són els seus dos àmbits d’actuació. Això no obstant, sobta que aquesta entitat amb trenta anys d’existència rebi ara aquest guardó, precisament quan fa uns mesos va aixoplugar l’expresident Pujol.

imatge-antoni-vila-casas-iii-31460

Antoni Vila Casas

I que dir de Carles Colomer, tiet de David Madí, exdirector de la campanya que va portar Artur Mas a la Generalitat. Colomer vinculat a l’empresariat convergent fou patró de la Fundació Centre d’estudis Jordi Pujol, que es va disoldre al 2014 arran de l’esclat dels casos de corrupció de tota la família Pujol Ferrusola. Entre altres càrrecs, és president de Haugron Holdings, SL, i conseller d’Abertis Infraestructuras, SA, i de Telefónica, SA. Un bon currículum sempre a l’ombra de CDC i del PP per fer els seus negociets…

colomercasellas-24429

Carles Colomer

Tenim també, el polític de Convergència Josep Sendra i Navarro, patró de la Fundació Privada Mutua Catalana, que de ben segur en la seva trajectòria deu tenir moments  destacables durant els anys ’70 i ’80 com a diputat que va formar part de la Comissió dels Vint que va redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, però que com en anteriors guardonats pesa més la seva militància que les seves accions.

Podriem parlar una mica més d’altres guardonats… però realment amb aquests quatre exemples podem veure de que va aquest govern… premiant corruptes i lladres… de vergonya…

 

Continua la corrupció en el govern de Puigdemont

Posted on Updated on

1De moment ja podem dir ben clar i ben alt que el procés continua esquitxat d’amiguisme i corrupció. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del 16 de febrer va recullir adjudicacions a dos controvertits contractistes habituals.

Comsa Service Facility Management SA, empresa del grup Comsa Emte (Carles Sumarroca – Teyco- i Jorge Miarnau), que està sota la lupa dels investigadors pels casos del 3% i de Jordi Pujol Ferrusola, ha estat l’adjudicatària de dos contractes. Un d’ells té per objecte el “manteniment integral de les instal·lacions dels locals dels Serveis Territorials de Tarragona (Casa Gasset) i Reus del Departament de Territori i Sostenibilitat”. El seu valor estimat és de 277.980,16 euros i té un pressupost base de licitació de 252.267,00 euros. L’import de l’adjudicació és de 182.296,68 euros.

També s’adjudica a Comsa Service Facility Management SA el “manteniment integral de les instal·lacions de Barcelona dels edificis ubicats a Av. Josep Tarradellas, 2-6 i 40, Av. Litoral, 36-40, Arxiu de Sant Genís del Departament de Territori i Sostenibilitat”. En aquest cas, els imports són superiors: 2.438.061,16 euros de valor estimat del contracte, 2.212.540,50 euros de pressupost base de licitació i 1.419.191,04 euros d’import total de l’adjudicació.

Comsa SAU, empresa del mateix grup Comsa Emte, va obtenir la setmana passada un contracte xifrat en gairebé 8,8 milions d’euros. Aquestes adjudicacions alleugen els comptes d’un grup que arrossega exercicis deficitaris. Segons va publicar Crónica Global, una auditoria de Deloitte va detectar pèrdues a Comsa un 138% superiors a les inicialment comptabilitzades.

2
L’última edició del DOGC també fa pública l’adjudicació d’un contracte d’obres al port de Sant Feliu de Guíxols a la UTE Dic Sant Feliu, formada per Agustí Masoliver SA i Construcciones Rubau SA. Aquesta darrera s’ha vist esquitxada, dins i fora de Catalunya, per diversos casos de corrupció els darrers anys. El contracte, formalitzat aquest 8 de febrer, té un valor estimat d’1.181.065,21 euros, un pressupost base d’1.429.088,90 euros i un import d’adjudicació d’1.169.280,53 euros.

Com ja he dit amb altres ocasions amb Convergència i la seva corrupció no farem un país nou… Ho sabeu CUP ? ho heu entès ?

Què feia Artur Mas a la inauguració de la Línia 9 que costarà 13.000 milions d’euros més del pressupostat ?

Posted on Updated on

GRA062. BARCELONA, 12/02/2016.- El president de la Generalitat, Carles Puigdemont (d), acompañado del secretario de Estado de Infraestructuras, Julio Gómez-Pomar (i), el vicepresidente del Gobierno catalán, Oriol Junqueras (2i), el consejero de Territorio y Sostenibilidad Josep Rull (4d), el expresidente de la Generalitat, Artur Mas (3d), el alcalde de El Prat del LLobregat, Lluis Tejedor (2d), durante el viaje de inauguración del nuevo tramo de la Linea 9 (L9) del metro, que conecta la ciudad con el Aeropuerto de El Prat. EFE/ Quique García

Doncs si, que collons feia Artur Mas a la inauguració d’aquest nou tram de la línia 9 ? Una obra iniciada per Jordi Pujol a l’any 2002, que es va xifrar en 2.464.000, i ha triplicat el seu pressupost fins a gairebé 7.000 milions. D’aquí a 30 anys, la línia haurà costat més de 16.000 milions si se li sumen els interessos i el manteniment. L’augment en els costos ni tan sols garanteix que el projecte es vagi a acabar. La part central del traçat, la més important, està paralitzada sense saber quan es reprendrà: el 2014 es van destinar 7 milions d’euros només per retirar les grues i tapar les obres d’una dotzena d’estacions que de moment quedaran als llimbs.

Era el 22 de juny de 2002 i el conseller en cap de Jordi Pujol, Artur Mas, es va posar un casc i va pujar a una excavadora. Així, col·locava a Badalona la primera pedra de l’últim gran projecte de l’era Pujol: la línia de metro més llarga (gairebé 50 km) i moderna d’Europa. A la inauguració van acudir el conseller de Política Territorial, Felip Puig, i el d’Economia, Francesc Homs. El representant de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas (PSC), es va absentar perquè va considerar que l’acte es feia servir per promocionar la figura de Mas com a candidat a la Generalitat. Faltava poc més d’un any per a la campanya electoral.

Han passat els anys i l’ombra de la corrupció convergent ha planejat per aquestes obres. Algunes adjudicacions de la línia 9 estan judicialitzades. Segons les conclusions del jutge instructor del Cas Palau, la constructora Ferrovial va abonar a CDC 5,1 milions d’euros en concepte de mossegades del 2,5% sobre el preu de l’adjudicació de diverses obres de la línia 9 i del Palau de Justícia de Barcelona. El extresorer de CDC, Daniel Osàcar, està imputat en el cas.

1

També es troben referències a la línia 9 en el cas Pujol. Podem va presentar una querella al setembre de 2014 en la qual destacava un contracte de 150 milions adjudicat a poques setmanes de les eleccions a favor d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE) en la qual participava Emte, propietat de Carles Sumarroca, cofundador de CDC.

En tots aquests casos, Artur Mas no ha donat la cara i òbviament això no atura al President de la Generalitat a l’ombra i al president de Convergència per continuar sortint a les fotos, sempre li faran un bon pla a TV3, La Vanguardia o el Punt Avui… però calia ? On han anat a parar aquesta bogeria de diners ? Ningú és responsable d’aquest brutal augment dels costos ? Catalunya cada dia és sembla més a una república bananera on corrupció, retallades i amiguisme es poden amagar darrera un patriotisme de pandereta… a mi, em fa vergonya… i a vosaltres ?

Imputats per blanqueig de capitals Jordi Pujol i Marta Ferrusola

Posted on

MADRID 06/02/2008 EL EX-PRESIDENT JORDI PUJOL DURANTE LA PRESENTACION ESTA TARDE EN MADRID DEL LIBRO HISTORIA DE UNA CONVICCION . MEMORIAS (1930-1980) JORDI PUJOL EN LA IMAGEN JUNTO A SU ESPOSA MARTA FERRUSOLA . IMAGEN DAVID CASTRO

Ja era hora !!! semblava que passaven els mesos i els anys i el cap de la trama corrupte de Convergència continuava la seva vida amb absoluta tranquil·litat i amb els diners ben amagats a Andorra, a Suïssa o a Liechtenstein (com fa Artur Mas).

Però avui, 30 de desembre, per tal d’acomiadar l’any com es mereix, el jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, ha citat a declarar en qualitat d’investigats (abans imputats) l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Soley, i la seva dona, Marta Ferrusola, per un delicte de blanqueig de capitals. El matrimoni serà interrogat el pròxim 10 de febrer. El magistrat investiga els negocis de la família de l’exmandatari català i la fortuna que tenia oculta a Andorra, després de la inhibició acordada per un jutjat de Barcelona.

El jutge, així mateix, ha citat a declarar de nou Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l’expresident, per a l’11 de febrer. Entre les 13 sentències dictades pel magistrat respecte a aquest procediment judicial, n’hi ha una en què el que accepta, precisament, la competència de la causa remesa pel jutjat de Barcelona que estava investigant la fortuna de la família Pujol oculta a Andorra. L’instructor també resol tots els recursos interposats contra les ordres d’entrada i registre acordades i rebutja l’arxivament del cas per a Alejandro Guerrero i l’empresari Carles Vilarrubí, a la vegada que se citen nous testimonis.

Ara si, bones festes !!!

Carta al Molt Honorable Artur Mas

Posted on Updated on

2

La veritat és que no pensava pas dedicar gaire estona més a l’actualitat de la nit electoral ni a la manca d’educació i respecte d’alguns membres de partits polítics, però fa un parell de dies em vaig quedar clavat al llegir les declaracions del president Mas en una entrevista a La Vanguardia i ja que estem comparteixo aquests mots i voldria escriure una carta al President…

Aquest és el fragment de l’entrevista, en castellà, malgrat no sigui TV3 😉 :

Pregunta: “Colau ha acusado a su partido de mafiosos.

Artur Mas: No sólo habla de la mafia, sino que nos llama ladrones. Y yo me pregunto, cuando a una persona le llamas mafioso y ladrón, debes tener que probar alguna cosa, porque sino…, es la santa inquisición. Que era santa e inquisición. Funcionaba así, decía: “Este no me gusta, ahora lo señalaré con el dedo y después a la pira funeraria”. Me recuerda un poco aquellos métodos. Ahora no hay pira funeraria, pero soy yo el que lo juzgo con esta superioridad moral que muchas veces se exhibe y que a menudo tiene poco fundamento…”

Benvolgut Molt Honorable Sr. Artur Mas,

És un plaer fer-li arriba aquestes les meves primeres ratlles d’una correspondència epistolar que espero i desitjo sigui prou generosa. Tanmateix, aniré al gra, no estic per fer ús de retòriques ni de frases laudatòries… parlem de ciutadà a ciutadà… li sembla ?

Bé, més enllà, de les valoracions personals que en vulgui fer parlant sobre superioritat moral (ejem ejem…) em sorpren les seves declaracions com a president del meu país. Ja que entenc que quan un ciutadà és escollit President de la Generalitat es converteix en representant del conjunt de la ciutadania i no continua fent de representant d’un partit o coalició. És d’agrair aquest fet, ja que així s’evita la campanya electoral continua, garanteix la pluralitat social i política, i es dedica a treballar fermament per solucionar les necessitats nacionals, socials i laborals del país i no es distreu en res més, especialment per la quantitat exagerada que vostè cobra com a polític en actiu des de fa més de 30 anys (136.834 euros anuals més dietes i la resta de franc).

Assumint pels seus mots (m’imagino que ben raonats) que no sap diferènciar país i partit, llavors em sorpren encara més (fins i tot, és esfereidora) la seva poca memòria o la seva poca dignitat o la seva poca honradesa…, demana proves de la corrupció del seu partit Convergència o del govern que presideix… realment s’atreveix a demanar proves ? doncs parlem de proves honorable (a partir d’ara, ho sento, però el tracte baixa de categoria ja que de molt honorable ja no li queda gaire):

1) Jordi Pujol, el seu pare polític i president de la Generalitat i de CiU. No cal dir gaire cosa més del Cas Pujol, de l’evasor fiscal confès Jordi Pujol i Soley, ni de la vergonya de la nissaga familiar a l’ombra de la que vostè va crèixer politicament… robar i robar… però si no n’hi ha prou tenim els companys del seu govern anterior, Lluis Prenafeta i Macià Alavedra… per no parlar de Banca Catalana

1 4

2) Cas Millet: El desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell, president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d’alguns dels seus col·laboradors (Jordi Montull també ha estat imputat per la fiscalia), que inclou el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, motiu pel qual Convergència (CDC, el partit que presideix) té embargades 15 seus…

3) Cas InnovaDetenció de Teresa Gomis, regidora i tinent d’alcalde per Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Reus, de Josep Prat i Carles Manté, del Cas Shirota… S’investiguen adjudicacions a dit, sobresous i contractes fraudulents en serveis que oferia l’empresa municipal Innova, la filial de Sagessa, encarregada de gestionar l’Hospital de Sant Joan i una vintena d’equipaments més a la província de Tarragona, entre els quals els hospitals d’Amposta, Valls i Móra d’Ebre.

Li recordo de nou, que és dificil oblidar-se d’aquests casos, però, President Mas,  si vol més casos de corrupció, de màfia, de robatori, podem parlar del Triangle d’Or de Palamós (Jordi Pujol i Ferrusola), del Cas Casinos que ja va demostrar un finançament il·legal de CiU de 1.000 milions de pessetes, del Cas Crespo (la desviació a les seves pròpies butxaques del diputat de CiU, Xavier Crespo, de 3 milions d’euros dels hospitals de Blanes i Calella), seguim ? el cas ITV (Oriol Pujol, diputat i secretari general de CDC a l’esclat del cas, acusat de suborn), el cas ADIGSA (amb tres alts càrrecs imputats) o el cas Pallerols (dels seus socis de govern -Unió Democràtica de Catalunya-)

I si vol més proves, doncs Sr. Mas (ni molt ni honorable) potser que miri d’una vegada al seu voltant o s’atreveixi a obrir calaixos i netejar sota les catifes… ho farà ?  de cap manera…

Un prec, Artur, quan començaràs a ser el president de Catalunya, de totes les catalanes  i tots els catalans (fins i tot, dels que com jo, pensem, somien, treballem i estimem diferent a tu) i no només d’aquells que son del teu partit o et garanteixen vassallatge…?  ho sabràs fer ? ho voldràs fer ?  i una darrera pregunta, CiU ens roba ? Espero la teva resposta i resto a la teva disposició…

3