Jordi Pujol Ferrusola

Les aventures diplomàtiques del tàndem Pujol-Sumarroca

Posted on Updated on

jordi_summaroca_1

La Directa avança un dels capítols del llibre del periodista Rafa Burgos ‘L’orgia diplomàtica’ (Pol·len Edicions, 2017), publicat amb la ‘Directa’, que relata com algunes famílies de la burgesia catalana s’han servit de càrrecs consulars honoraris per als negocis.

L’excònsol de Lituània a Barcelona és, potser, un dels empresaris amb més càrrecs de Catalunya. A més, els seus cognoms són clau per entendre la història econòmica de Catalunya dels darrers anys, sobretot en època dels governs de Jordi Pujol i Soley. Controlen un grapat d’empreses de la construcció, la majoria de les quals han obtingut força concursos públics de l’administració catalana. I un factor clau per entendreu pot ser l’estreta col·laboració amb Jordi Pujol Ferrusola, qui com veurem també va mirar de treure el nas en aquest món de la diplomàcia. De moment, però, la representació consular d’aquesta república bàltica ha quedat vacant arran de la imputació judicial d’en Sumarroca pel conegut cas Petrum que va esclatar a Torredembarra (Tarragona). Anem, però, a pams.

En l’època en què Sumarroca exercia de cònsol, Comsa-Emte (a través de les seves filials a Polònia, Trakcja PRkil, i a Lituània, Kauno Tiltai) va aconseguir contractes de modernització de la xarxa ferroviària d’aquests països

Una de les constructores més importants dels últims anys a Catalunya ha estat Comsa-Emte. És la unió, l’any 2009, de dues empreses (i dues nissagues familiars): els Miarnau (Comsa, que s’enlairaria amb la construcció de línies ferroviàries per a Renfe durant els anys 40) i els Sumarroca (Emte; Carles Sumarroca i Coixet169 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i, la seva dona, de cognom Claverol, va ser sòcia de Marta Ferrusola a l’empresa Hidroplant). Un dels fills de la parella, Jordi Sumarroca Claverol, va abandonar el càrrec de conseller delegat d’una altra de les constructores de la família, Teyco, pel cas Petrum (així com el de cònsol honorari de Lituània). Se l’investiga per possibles donacions a la Fundació Catdem, dins l’òrbita de CDC, a canvi de concessions d’obres.

Entre la quantitat de càrrecs que en Jordi Sumarroca Claverol té (o ha tingut) destaquen: sector hoteler (Allium Hotels SL i Sangelo Hotels SL), sector alimentari (Selfoods SL), sector immobiliari (Neu 1500 SL, empresa que hauria venut un apartament situat a Baquèira Beret al matrimoni format per Luis Bárcenas i Rosalía Iglesias, transacció que s’està investigant arran del suposat finançament irregular del PP) o el sector de la construcció (a banda de les més conegudes, va crear Lubango 2002 SL, on Jordi Sumarroca fou apoderat i que, en l’actualitat, té a Juan José Rubio Riera com a administrador únic; rep el nom d’una ciutat d’Angola).

En l’època en què exercia de cònsol del país bàltic, Comsa-Emte (a través de les seves filials a Polònia, Trakcja PRkil, i a Lituània, Kauno Tiltai) va aconseguir contractes per a la modernització de la xarxa ferroviària d’aquests països. L’import ascendia a 85 milions d’euros, segons informava l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Vilnius (capital de Lituània) el juliol del 2013. Dos anys més tard, se n’adjudicava uns altres (ara, però, també s’incorporaven al negoci de les carreteres) per un import de 187 milions d’euros.

El 14 de setembre de 2009 Jordi Pujol Ferrusola enviava una carta al president de la República de Gabon on oferia l’experiència d’empreses catalanes, entre elles Isolux, per tirar endavant tot tipus de projectes al país

Pujol Jr. va intentar comprar el consolat de Gabon

Per la seva banda, l’amic d’en Sumarroca Claverol, Jordi Pujol Ferrusola, està sent investigat arran del suposat cobrament de comissions il·legals per part d’Emte (família Sumarroca) entre els anys 2004 i 2011. I és que la biografia de Pujol també té una derivada que l’apropa (i molt) al món de la diplomàcia. De fet, hauria intentat comprar el càrrec de cònsol honorari d’un país africà: Gabon.

Però, abans d’arribar a aquest punt, caldria mirar enrere. L’interès pel país africà ja venia de lluny (quan un dels germans, l’Oriol Pujol, començava a obrirse pas en el món de la política): “Un altre home del partit que l’anima és Josep Maldonado, delegat del Govern a Tarragona en aquell temps i secretari general de l’Esport a finals de 2002. Amb Maldonado, que també havia estat molt amic i soci de Jordi Pujol Ferrusola, Oriol va fer un llarg viatge a l’Àfrica, a Gabon”.

El seu germà gran, Jordi, va viure-hi una temporada. Per tant, coneix prou bé la manera com se les gasta la família Bongo, qui governa amb mà de ferro el país des dels anys 50 del segle passat. Ara hi ha al capdavant l’Alí Bongo, fill de l’Omar Bongo (qui va morir a la Clínica Quirón de Barcelona el 7 de juny del 2009).

Les bones relacions de Pujol amb aquest país el porten a augmentar la quantitat i la varietat dels seus negocis: projectes d’electrificació per als quals recomana l’empresa Isolux-Corsan (s’investiga si el seu president Luis Delso li hauria pagat comissions irregulars per uns negocis a Mèxic) o la posada en marxa de la Lliga de Futbol Professional a Gabon (en aquest cas se n’encarregaria Mediapro171 —mitjançant la seva filial portuguesa Medialuso— i l’exvicepresident del Barça Jaume Ferrer, a qui s’uniria l’exsecretari tècnic del futbol base del club Albert Puig). El 14 de setembre de 2009 Jordi Pujol Ferrusola enviava una carta al president de la República de Gabon on oferia l’experiència d’empreses catalanes, entre elles Isolux, per tirar endavant tot tipus de projectes al país.

alejandro-echevarria-arevaloI ja que hem parlat del Barça, no m’hi puc estar de recordar la polèmica visita que va fer el jugador argentí Leo Messi a Gabon a mitjan juliol del 2015 (gràcies, segons apuntaven alguns diaris esportius, al seu amic Samuel Eto’o). Anava acompanyat d’Alejandro Echevarría Arévalo (padrí al casament de Josep Pujol Ferrusola i cunyat de Joan Laporta, per a qui va treballar com a responsable de Seguretat quan era president del club; per cert, un Echevarría que va estar vinculat a la Fundación Francisco Franco, com el seu pare: Juan Echevarría Puig, expresident de Fecsa i Nissan Motor Ibérica).

D’altres negocis relacionats amb el primogènit dels Pujol haurien estat els de la indústria farmacèutica. Per això, oferia al país africà la possibilitat d’exportar medicaments a través de l’empresa Ibadefarma. D’ella n’ha estat president José Herrero de Egaña y López del Hierro (potser els sona el segon cognom, doncs és nebot d’Ignacio López del Hierro, el marit de l’expresidenta de Castilla la Mancha María Dolores de Cospedal; l’Ignacio també hauria fet negocis amb els Pujol a través de l’empresa Ibadesa Cat SL, llavors parcialment en mans de Jordi Puig, germà de l’exconseller de la Generalitat Felip Puig). José Herrero va ser president de la productora de televisió Vértice 360º, que va obtenir contractes de la televisió autonòmica de Castilla la Mancha (i per la que també va passar l’exministre Josep Piqué).

El primogenit dels Pujol oferia al país africà la possibilitat d’exportar medicaments a través de l’empresa Ibadefarma, de la qual ha estat president José Herrero de Egaña y López del Hierro, nebot del marit de De Cospedal

D’Ibadesa Exportaciones y Servicios SA, creada el 1988, va ser conseller Javier Valero Artola. Curiosament també va ser-ho de la CESCE (Compañía Española de Seguros y Créditos a la Exportación), societat pública encarregada d’atorgar crèdits per fer treballs a l’estranger. Entre ells, a Ibadesa per a feines a Angola. La major part dels crèdits no s’han retornat mai perquè els projectes van quedar empantanats.

José Herrero de Egaña y López del Hierro també aconseguiria feines al país africà per a l’empresa Elecnor a través de Global Advising Services, de la que n’era president. I no m’ho podia deixar. L’Herrero és cònsol honorari de Nicaragua a Las Palmas de Gran Canaria. Potser ell era un dels membres del lobby, format en la seva majoria per ambaixadors, del que es va parlar fa temps i que li hauria obert les portes a Jordi Pujol per tirar endavant els seus negocis internacionals. Un altre podria haver estat José Manuel Fernández Norniella (vicepresident de Bankia amb Rodrigo Rato i qui està imputat pel cas que porta el nom de l’entitat i exsecretari d’Estat de Comerç entre 1996-1998). Un Fernández Norniella molt ben relacionat amb Juan Costa, secretari d’Estat de Comerç i Turisme a mitjan 2001. Data en què Jordi Puig li envia a Norniella aquest escrit: “Te adjunto carta del secretario técnico de la Presidencia de la República Dominicana en relación con el proyecto de Merca Santo Domingo. Como puedes ver, es la comunicación priorizando el proyecto para que Costa pueda dar su autorización para la cobertura con Cesce [Compañía de Seguros Española para la Exportación]. Asimismo, te adjunto carta del Ministerio de Agricultura español indicando el procedimiento para que pueda ser priorizado el proyecto. Tenemos constancia de la voluntad de Moncloa para apoyar este proyecto”.

jordi-pujol1

En saber-se la notícia de la possible compra del càrrec per part de Pujol, no molt publicitada tot sigui dit, van saltar les alarmes, en recordar-se la inviolabilitat de la que gaudeix la valisa diplomàtica

Continuem amb Jordi Pujol Jr. perquè hauria intentat anar un pas més enllà en la seva deriva empresarial. El seu enllaç a Gabon per tirar endavant tots els projectes (tal i com explicava en aquella carta enviada al president Alí Bongo) era l’andorrà Josep Duró. A ell li hauria enviat una altra carta a mitjan de gener 2012. En ella es plantejava comprar el càrrec de cònsol honorari de Gabon a Barcelona, a canvi del pagament de 17 milions de pessetes (poc més de cent-mil euros). Com avançament del total, parlava d’una primera aportació 5 milions de pessetes en concepte de gestions. Tot plegat, una mostra de les bones i fructíferes relacions que tenia amb alts membres del país africà:

“Así, alquiló su formidable mansión de Pedralbes (valorada en unos seis millones de euros y que él y su esposa habían comprado oficialment por algun más de 21.000 euros) a los que en el entorno llamaban los negros. Los inquilinos eran, además de su raza, familiares del primer ministro de Angola. La policía investiga ahora si Pujol Ferrusola también cedió o alquiló otro piso de Barcelona para que viviera en él uno de los diplomáticos de Gabón que le habrían ayudado a mover el dinero sin dejar rastro”.

Actualment, el càrrec de cònsol honorari del Gabon a Barcelona (la seu estava situada al carrer Rosselló número 257) es troba vacant. En saber-se la notícia de la possible compra del càrrec per part de Pujol, no molt publicitada tot sigui dit, van saltar les alarmes en recordar-se la inviolabilitat de la que gaudeix la valisa diplomàtica. I, per tant, tot el que es pot introduir o treure del país a través d’ella (i sense cap tipus de control).

Ja per acabar, a mode de curiositat, direm que Jordi Pujol Ferrusola es va iniciar en el món dels negocis amb, entre d’altres, la venda del 16 % que FCC tenia del World Trade Center de Barcelona. El responsable de la constructora a Catalunya, Jordi Piera Coll, va sortir esquitxat pels casos Gisa i Bárcenas. El director de FCC Construcción era José Mayor Oreja (germà de l’exministre d’Interior Jaime Mayor Oreja). Anys després, el juny del 2015, ens assabentàvem que la societat V2MI Capital es feia amb el 60 % que Civis Corporación tenia de Gestió i Serveis Trade Center, el gestor del WTC. L’empresa GIS Trade Center també es dedica a: “Gestiona el centro de negocios y todas las salas VIP del Aeropuerto de Barcelona-El Prat, y la sala premium del Aeropuerto de Madrid-Barajas Adolfo Suárez”.

Entre totes aquestes sales hi trobem la d’Autoritats, reservada només a alts representants de l’Estat en l’exercici de les seves funcions. Sempre prèvia petició. Inclosos, per descomptat, els ambaixadors. Tots ells tenen el privilegi de no passar per cap tipus de detectors (o duanes) en accedir a l’avió.

jordi_pujol_2jordi-pujol3

Anuncis

Continua la corrupció en el govern de Puigdemont

Posted on Updated on

1De moment ja podem dir ben clar i ben alt que el procés continua esquitxat d’amiguisme i corrupció. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del 16 de febrer va recullir adjudicacions a dos controvertits contractistes habituals.

Comsa Service Facility Management SA, empresa del grup Comsa Emte (Carles Sumarroca – Teyco- i Jorge Miarnau), que està sota la lupa dels investigadors pels casos del 3% i de Jordi Pujol Ferrusola, ha estat l’adjudicatària de dos contractes. Un d’ells té per objecte el “manteniment integral de les instal·lacions dels locals dels Serveis Territorials de Tarragona (Casa Gasset) i Reus del Departament de Territori i Sostenibilitat”. El seu valor estimat és de 277.980,16 euros i té un pressupost base de licitació de 252.267,00 euros. L’import de l’adjudicació és de 182.296,68 euros.

També s’adjudica a Comsa Service Facility Management SA el “manteniment integral de les instal·lacions de Barcelona dels edificis ubicats a Av. Josep Tarradellas, 2-6 i 40, Av. Litoral, 36-40, Arxiu de Sant Genís del Departament de Territori i Sostenibilitat”. En aquest cas, els imports són superiors: 2.438.061,16 euros de valor estimat del contracte, 2.212.540,50 euros de pressupost base de licitació i 1.419.191,04 euros d’import total de l’adjudicació.

Comsa SAU, empresa del mateix grup Comsa Emte, va obtenir la setmana passada un contracte xifrat en gairebé 8,8 milions d’euros. Aquestes adjudicacions alleugen els comptes d’un grup que arrossega exercicis deficitaris. Segons va publicar Crónica Global, una auditoria de Deloitte va detectar pèrdues a Comsa un 138% superiors a les inicialment comptabilitzades.

2
L’última edició del DOGC també fa pública l’adjudicació d’un contracte d’obres al port de Sant Feliu de Guíxols a la UTE Dic Sant Feliu, formada per Agustí Masoliver SA i Construcciones Rubau SA. Aquesta darrera s’ha vist esquitxada, dins i fora de Catalunya, per diversos casos de corrupció els darrers anys. El contracte, formalitzat aquest 8 de febrer, té un valor estimat d’1.181.065,21 euros, un pressupost base d’1.429.088,90 euros i un import d’adjudicació d’1.169.280,53 euros.

Com ja he dit amb altres ocasions amb Convergència i la seva corrupció no farem un país nou… Ho sabeu CUP ? ho heu entès ?

Imputats per blanqueig de capitals Jordi Pujol i Marta Ferrusola

Posted on

MADRID 06/02/2008 EL EX-PRESIDENT JORDI PUJOL DURANTE LA PRESENTACION ESTA TARDE EN MADRID DEL LIBRO HISTORIA DE UNA CONVICCION . MEMORIAS (1930-1980) JORDI PUJOL EN LA IMAGEN JUNTO A SU ESPOSA MARTA FERRUSOLA . IMAGEN DAVID CASTRO

Ja era hora !!! semblava que passaven els mesos i els anys i el cap de la trama corrupte de Convergència continuava la seva vida amb absoluta tranquil·litat i amb els diners ben amagats a Andorra, a Suïssa o a Liechtenstein (com fa Artur Mas).

Però avui, 30 de desembre, per tal d’acomiadar l’any com es mereix, el jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, ha citat a declarar en qualitat d’investigats (abans imputats) l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Soley, i la seva dona, Marta Ferrusola, per un delicte de blanqueig de capitals. El matrimoni serà interrogat el pròxim 10 de febrer. El magistrat investiga els negocis de la família de l’exmandatari català i la fortuna que tenia oculta a Andorra, després de la inhibició acordada per un jutjat de Barcelona.

El jutge, així mateix, ha citat a declarar de nou Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l’expresident, per a l’11 de febrer. Entre les 13 sentències dictades pel magistrat respecte a aquest procediment judicial, n’hi ha una en què el que accepta, precisament, la competència de la causa remesa pel jutjat de Barcelona que estava investigant la fortuna de la família Pujol oculta a Andorra. L’instructor també resol tots els recursos interposats contra les ordres d’entrada i registre acordades i rebutja l’arxivament del cas per a Alejandro Guerrero i l’empresari Carles Vilarrubí, a la vegada que se citen nous testimonis.

Ara si, bones festes !!!

Carta al Molt Honorable Artur Mas

Posted on Updated on

2

La veritat és que no pensava pas dedicar gaire estona més a l’actualitat de la nit electoral ni a la manca d’educació i respecte d’alguns membres de partits polítics, però fa un parell de dies em vaig quedar clavat al llegir les declaracions del president Mas en una entrevista a La Vanguardia i ja que estem comparteixo aquests mots i voldria escriure una carta al President…

Aquest és el fragment de l’entrevista, en castellà, malgrat no sigui TV3 😉 :

Pregunta: “Colau ha acusado a su partido de mafiosos.

Artur Mas: No sólo habla de la mafia, sino que nos llama ladrones. Y yo me pregunto, cuando a una persona le llamas mafioso y ladrón, debes tener que probar alguna cosa, porque sino…, es la santa inquisición. Que era santa e inquisición. Funcionaba así, decía: “Este no me gusta, ahora lo señalaré con el dedo y después a la pira funeraria”. Me recuerda un poco aquellos métodos. Ahora no hay pira funeraria, pero soy yo el que lo juzgo con esta superioridad moral que muchas veces se exhibe y que a menudo tiene poco fundamento…”

Benvolgut Molt Honorable Sr. Artur Mas,

És un plaer fer-li arriba aquestes les meves primeres ratlles d’una correspondència epistolar que espero i desitjo sigui prou generosa. Tanmateix, aniré al gra, no estic per fer ús de retòriques ni de frases laudatòries… parlem de ciutadà a ciutadà… li sembla ?

Bé, més enllà, de les valoracions personals que en vulgui fer parlant sobre superioritat moral (ejem ejem…) em sorpren les seves declaracions com a president del meu país. Ja que entenc que quan un ciutadà és escollit President de la Generalitat es converteix en representant del conjunt de la ciutadania i no continua fent de representant d’un partit o coalició. És d’agrair aquest fet, ja que així s’evita la campanya electoral continua, garanteix la pluralitat social i política, i es dedica a treballar fermament per solucionar les necessitats nacionals, socials i laborals del país i no es distreu en res més, especialment per la quantitat exagerada que vostè cobra com a polític en actiu des de fa més de 30 anys (136.834 euros anuals més dietes i la resta de franc).

Assumint pels seus mots (m’imagino que ben raonats) que no sap diferènciar país i partit, llavors em sorpren encara més (fins i tot, és esfereidora) la seva poca memòria o la seva poca dignitat o la seva poca honradesa…, demana proves de la corrupció del seu partit Convergència o del govern que presideix… realment s’atreveix a demanar proves ? doncs parlem de proves honorable (a partir d’ara, ho sento, però el tracte baixa de categoria ja que de molt honorable ja no li queda gaire):

1) Jordi Pujol, el seu pare polític i president de la Generalitat i de CiU. No cal dir gaire cosa més del Cas Pujol, de l’evasor fiscal confès Jordi Pujol i Soley, ni de la vergonya de la nissaga familiar a l’ombra de la que vostè va crèixer politicament… robar i robar… però si no n’hi ha prou tenim els companys del seu govern anterior, Lluis Prenafeta i Macià Alavedra… per no parlar de Banca Catalana

1 4

2) Cas Millet: El desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell, president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d’alguns dels seus col·laboradors (Jordi Montull també ha estat imputat per la fiscalia), que inclou el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, motiu pel qual Convergència (CDC, el partit que presideix) té embargades 15 seus…

3) Cas InnovaDetenció de Teresa Gomis, regidora i tinent d’alcalde per Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Reus, de Josep Prat i Carles Manté, del Cas Shirota… S’investiguen adjudicacions a dit, sobresous i contractes fraudulents en serveis que oferia l’empresa municipal Innova, la filial de Sagessa, encarregada de gestionar l’Hospital de Sant Joan i una vintena d’equipaments més a la província de Tarragona, entre els quals els hospitals d’Amposta, Valls i Móra d’Ebre.

Li recordo de nou, que és dificil oblidar-se d’aquests casos, però, President Mas,  si vol més casos de corrupció, de màfia, de robatori, podem parlar del Triangle d’Or de Palamós (Jordi Pujol i Ferrusola), del Cas Casinos que ja va demostrar un finançament il·legal de CiU de 1.000 milions de pessetes, del Cas Crespo (la desviació a les seves pròpies butxaques del diputat de CiU, Xavier Crespo, de 3 milions d’euros dels hospitals de Blanes i Calella), seguim ? el cas ITV (Oriol Pujol, diputat i secretari general de CDC a l’esclat del cas, acusat de suborn), el cas ADIGSA (amb tres alts càrrecs imputats) o el cas Pallerols (dels seus socis de govern -Unió Democràtica de Catalunya-)

I si vol més proves, doncs Sr. Mas (ni molt ni honorable) potser que miri d’una vegada al seu voltant o s’atreveixi a obrir calaixos i netejar sota les catifes… ho farà ?  de cap manera…

Un prec, Artur, quan començaràs a ser el president de Catalunya, de totes les catalanes  i tots els catalans (fins i tot, dels que com jo, pensem, somien, treballem i estimem diferent a tu) i no només d’aquells que son del teu partit o et garanteixen vassallatge…?  ho sabràs fer ? ho voldràs fer ?  i una darrera pregunta, CiU ens roba ? Espero la teva resposta i resto a la teva disposició…

3

“Itaca Investiment Trust” i “Molamolt Headquarters Corporation”

Posted on Updated on

Ningú podrà negar que aquests dos noms de societats que tenen la seu a paradisos fiscals són originals… una es troba a Nassau i l’altra l’Illa de Jersey.

Qui en deu ser el propietari per haver tingut tanta originalitat per jugar amb el nostrat “viatge a Ítaca” o per robar-nos uns milions en impostos i reconèixer que això “Mola molt” ?, de ben segur, dirien alguns dels meus amics, que tal menyspreu i desvergonyiment només pot sorgir d’algun espanyolista del Mundo o la Razón… doncs, no… aquests dues empreses destinades a evadir impostos, blanquejar diners i estafar als catalans són propietat de Oleguer Pujol !!! (el fill que va comprar 1.152 oficines del Banc de Santander)

OLEGUEROleguer és el segon per la dreta al costat del corrupte confès

Us convido a llegir l’article de Joan Boada sobre el cas Pujol amb el títol de “Corruptos y cachondos“:

He seguido con interés las sesiones de la comisión del Parlament de Cataluña sobre el caso Pujol. Unas veces consultando las intervenciones a través del vídeo del Parlament y otras siguiendo los comentarios que el diputado Marc Vidal, miembro de dicha comisión, publica en su blog A fer punyetes. Ha sido una agradable sorpresa ver cómo los comparecientes se sueltan de la lengua y hablan con total tranquilidad de los años de plomo de la corrupción que hemos sufrido en Cataluña durante los Gobiernos de CiU. Para algunas personas ha supuesto una liberación poder explicarse y que fueran escuchados. Se habían sentido amenazados y habían intentado hacerles la vida imposible a ellos y a sus familias.

El testimonio del periodista Jaume Reixac es un ejemplo. En 17 minutos hizo una explicación clara de la corrupción sistemática organizada por el régimen pujolista con la colaboración de elementos de la justicia, de la empresa (sobre todo constructores), del periodismo y de las finanzas. Explicó cómo la familia Pujol obtenía grandes beneficios cobrando mordidas de todas las obras que, desde los años 80, llevó a cabo el Gobierno de la Generalitat. Todos los constructores pasaban, según él, por las oficinas regentadas por Jordi Pujol Ferrusola y por Jordi Puig, hermano del consejero Felip Puig, para pagar el correspondiente porcentaje de la obra, que ingresaban en la banca andorrana.

El periodista Ernesto Ekaizer afirmaba que un industrial le había comentado que “si no pagabas, estabas muerto”. Una afirmación tan espeluznante, equiparable a la que reconocía un presidente del Gremio de Constructores que participó en la comisión parlamentaria sobre el derrumbamiento del túnel del metro del Carmel, que presidí, afirmó : “Todo el mundo paga el 3% y nadie lo va a denunciar porque si lo hace, no trabajará más en Cataluña”.

Aun así, algunos no renunciamos a denunciarlo y llevamos casos a la Fiscalía, con las consecuentes amenazas y desprecio de los mismos que tenían atemorizados a constructores y periodistas. La mayoría de denuncias no llegaron hasta el final, se perdieron en la maraña de la trama corrupta y en el silencio de la prensa comprada y callada por subvenciones.

oriol-pujol-juzgados-efe
También hay que reconocer que mucha gente no quería oír. Pujol les parecía el político perfecto, un señor entrañable, buen patriota y business friendly; las denuncias eran fruto de una operación españolista de acoso y derribo de Cataluña. Los denunciantes éramos unos resentidos izquierdistas que no amábamos a la patria ni a su líder.

En cualquier otro país, con un mínimo de decencia democrática, no se aceptarían las palabras del presidente Mas afirmando que él no sabía nada de nada. ¿Ustedes creen posible que Mas no sepa nada sobre el dinero que tenía su padre en Liechtenstein, evitando así, pagar los impuestos en Cataluña? ¿Es posible que no sepa nada de los trapicheos de Prenafeta, que fue su patrón y mentor? ¿Ni de Jordi Pujol Ferrusola, amigo íntimo, y de su presunta trama de corrupción para enriquecerse y subvencionar a CDC?

¿No había hablado nunca con Pujol padre, sobre los problemas que les acarreaban su mujer e hijos con su actividad cleptómana, y que molestaba a algunos secretarios generales del Govern? ¿Y cuando estaba en Menorca de vacaciones con el señor Millet y sus compinches, no intuía nada de la actividad corrupta de los gestores del Palau de la Música? Si Artur Mas tuviera un poco de decencia, tendría que haber dimitido avergonzado.

Avergonzado se sentía el cuñado del expresidente, que en la comisión de investigación expresó que sentía vergüenza por su sobrino Jordi, por la ostentación de su riqueza, en forma de coches de lujo, casas, pisos y viajes. Y también del otro sobrino, Oleguer. Los dos, junto con los hermanos Puig, tenían intereses en Gabón, Argentina, Baja California, Inglaterra, Liechtenstein, Uruguay, Méjico, Francia, Andorra, y Jersey (que sepamos). En estos países invertían todo lo obtenido en Cataluña, ¡qué manera más curiosa de amar a su patria!

pujol-acapulco
Pero sobretodo, lo que me ha llamado más la atención, son los nombres de algunas empresas del pequeño Oleguer. Con una buena dosis de cinismo, a una empresa situada en Nassau (Bahamas) la denominó Molamolt Headquarters Corporation y a otra Itaca Investiment Trust, situada en la isla de Jersey. ¿Qué les parece? Se han burlado de todo y de todos.

Tal como están las cosas, yo los vigilaría de cerca, no sea que algún día nos levantemos con la noticia de que han huido lejos, quizás a nuestras antípodas. Espero que esta comisión parlamentaria tenga éxito —ya lo tiene— y sirva para que los ciudadanos se enteren de quien ha gobernado y gobierna nuestro país. Este año electoral es un buen año para rendir cuentas. Una buena manera de demostrar decencia democrática, sería echar a este Gobierno y también al partido que le da aire presupuestario.

Joan Boada Masoliver es profesor de Historia