Gerardo Pisarello

“Els que encara podem parlar” per Carles Vallejo

Posted on Updated on

estatua-franco-derribada-born-barcelona_ediima20161020_0910_22

Imprescindible article publicat a Catalunya Plural (eldiario.es) per Carles Vallejo – Membre de l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme en referència l’exposició del Born tant comentada:

“Una oportunitat per parlar sobre la dictadura, la democràcia i la impunitat ha generat més polèmica que un necessari debat ciutadà, reflexiu i raonat, al voltant d’aquestes qüestions”, lamenta l’expres polític

El passat dilluns, 17 d’octubre, formava part d’un grup d’unes cinc-centes persones que assistíem a la inauguració de l’exposició Franco. Victòria. República. Aleshores em vaig trobar en una situació que, certament, mai m’hauria figurat: una trentena de persones començaren a insultar-nos. Vaig tractar d’explicar-los que no em podien dir feixista fill de puta, donat que no només jo, sinó bona part dels assistents a l’acte havíem estat precisament insultats, maltractats i torturats per oposar-nos a una dictadura feixista encapçalada pel general Franco. Els insults, fins i tot l’amenaça, es van incrementar. Al representant municipal electe Gerardo Pisarello li van dir “marrano, fill de puta, feixista… perquè no marxes al teu país i poses una estàtua a Videla”. Dir això en el context actual no necessita qualificatius; no crec que els qui van dir-ho, siguin o no fills i néts de víctimes del franquisme, tinguin cap dret a llançar aquests insults. La condició de víctima no exonera de les responsabilitats cíviques bàsiques.

Per altra banda, i en sóc bon coneixedor, no vaig trobar entre aquest grup, insisteixo reduït, cap pancarta o identificació amb associacions de memòria del país que porten anys reivindicant el reconeixement de justícia, veritat i reparació. Des del meu punt de vista, aquest acte és totalment rebutjable. El cert és que allò semblava una acció de l’anomenada justícia a l’inrevés de la que va parlar Ramon Serrano Suñer, el “cuñadísimo” del dictador, per qualificar la justícia franquista de guerra i postguerra. Em sembla que va ser un acte molt poc espontani, amb una música ben identificable, per cert, fora de ritme i de context. En definitiva, la meva impressió fou que allò no havia estat el resultat d’una provocació sinó d’una acció orquestrada des de temps enrere, com a mínim des de l’agost. Tant és així que una alta representant institucional, que tal com va actuar sembla no tenir gens clar el que vol dir la representació institucional, atiava i aclamava dies després parlant sobre aquest assumpte de l’exposició com si es tractés d’un directiu de futbol que inflama el hooliganisme.

Tot això ha fet que una oportunitat per parlar sobre la dictadura, la democràcia i la impunitat hagi generat més polèmica que un necessari debat ciutadà, reflexiu i raonat, al voltant d’aquestes qüestions. Les seves conseqüències, en la meva opinió, han estat nefastes, bàsicament perquè des del primer moment s’ha buscat dividir a les víctimes de la dictadura franquista, i això no s’havia produït mai abans. Però a més s’ha introduït una qüestió mai plantejada durant els anys de democràcia com és enfrontar el patrimoni de l’antifranquisme. En aquest sentit, també es pot plantejar que s’obre una nova forma d’impunitat, diferent per suposat a la que tracten les exposicions que acull El Born fins el proper 8 de gener, però que posa el focus en la necessitat d’establir una relació adequada entre ètica i política. Tot no està permès, el fang del que va parlar-nos Umberto Eco, molt poc abans de morir, és un fang que neix precisament d’espais utilitzats de manera impune, moguts per la voluntat de forjar una falsa i única memòria de Catalunya, de vocació unitarista. Aquestes pulsions condueixen a una fe única impartida per una comunitat de creients fora de la qual alguns podem ser considerats fills de puta i feixistes, sense atenir-se a cap conseqüència posterior.

El passat dissabte dia 22 de novembre vaig assistir a la lectura dramatitzada de l’obra d’Ariel Dorfman, La mort i la donzella, una peça més de les activitats del programa Evocacions de la ruïna. La sala estava plena de gom a gom i es van exhaurir les entrades. Paulina Salas, la protagonista, pronuncia unes paraules esfereïdores, també a la llum del cas espanyol, en el sentit de que la reparació de les víctimes afecta tant als morts com als que encara restem vius i podem parlar.

Cal que no perdem, novament, l’oportunitat de parlar sobre la impunitat i sobre la construcció de la democràcia. Enfrontar el nostre passat és un deure ètic i polític.
 

En comú podem!!! El Canvi ja és aquí!

Posted on

elcanvijaesaqui

Dimecres 22, 19h. Plaça Can Fabra de Barcelona

Arriba l’acte final de campanya, on comptarem amb alguns convidats especials. El 26J tenim una oportunitat històrica per fer fora el PP i les seves polítiques del Govern!

No et perdis les intervencions de: Owen Jones, Ada Colau, Xavier Domènech, Íñigo Errejón, Lucía Martín, Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, i la música de Nacho Vegas…

La CUP i Catalunya Sí que es Pot reben suport conjuntament en un manifest ciutadà

Posted on Updated on

Primera-jornades-impulsades-Guanyem-Sedeta_EDIIMA20141011_0080_13

Aquest dijous passat s’ha presentat un manifest ciutadà sota el títol “Més enllà del 27-S” amb l’objectiu de “donar suport a les candidatures que es comprometin amb la ruptura amb l’actual règim a Catalunya, i demanar-los que treballin plegades a partir del 28-S per evitar un govern de continuïtat”. El text ja ha recollit una seixantena de signatures que han volgut mostrar al seu suport a les candidatures de la CUP-Crida Constituent i Catalunya Sí que es Pot.

Es tracta d’una iniciativa impulsada per activistes socials de sectors diversos que reconeixen la “sacsejada” que van significar les darreres eleccions municipals, amb el creixement de “candidatures de ruptura” i apunten a la necessitat de seguir en aquesta línia després del 27-S. El manifest ha recollit suports entre diverses d’aquestes candidatures, amb la presència destacada dels regidors més propers al nucli impulsor de Guanyem Barcelona, com Gerardo Pisarello, Jaume Asens o Gala Pin. També signen el text els impulsors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, l’historiador Josep Fontana i candidats tant de les llistes de la CUP com de Catalunya Sí que es Pot.

El manifest planteja quatre eixos bàsics en què troben que les dues llistes poden treballar plegades després del 27-S. En primer lloc “superar l’estat de les autonomies i donar la paraula al poble de Catalunya perquè decideixi lliurement el seu futur”, tant en relació a una futura república catalana com en el rebuig a “l’actual dictadura del deute”; en segon lloc, apunta a la importància de “respondre a l’emergència social que han provocat la crisi econòmica i l’actual política de retallades”; en tercer, parla de “trencar amb el sistema patriarcal per garantir la sostenibilitat de la vida”; finalment, de “recuperar la democràcia com a forma d’incidència efectiva i inclusiva”.

Amb un toc d’alerta, dirigit especialment a la CUP, que pot tenir en les seves mans la investidura d’Artur Mas, apunten que “independentment de quin sigui el resultat del 27-S, no volem que el procés de ruptura que s’ha iniciat des de la mobilització acabi amb un govern de continuïtat”.

Pel que fa a la qüestió nacional, el terreny on es troben les principals diferències entre la CUP i Catalunya Sí que es Pot, el text reconeix el dret a decidir del poble de Catalunya i insta a “desobeir, en cas d’un nou bloqueig institucional per part de l’estat espanyol i iniciar un procés constituent per a una futura república catalana”. El manifest apunta que “si bé és cert que hi ha qüestions difícils d’abordar per la manca de sobirania, les experiències municipals ens ensenyen que no és cert que no es pugui fer res més ni res diferent dins el marc legal actual”.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

Posted on Updated on

1

Ada Colau: “A Barcelona ens hem de tornar a sentir orgullosos de la nostra ciutat”  + informació

Gran Wyoming: “El nou món ho hem d’inventar entre tots, creure’ns el poder transformador de la gent, perquè no canvia res si tu no ho fas canviar+ informació

Gerardo Pisarello: “Hi ha una possibilitat real de canvi a Barcelona que no fa cap gràcia als més poderosos !

Ada Colau: “Us venim a demanar que us corresponsabilitzeu, necessitem una ciutadania activa

Ada Colau: “Cal impulsar un model econòmic just i democràtic, on es canviï el paradigma de gestió i es recuperi el lideratge públic en col·laboració amb el sector privat i els diversos actors de la ciutat… recuperar la política pública, revertir l’actual situació, passa per què aquesta gestió pública tingui beneficis socials, econòmics i ambientals“. + informació

5
Ada Colau: “Hem de posar fi a l’onada de precarització que han provocat les polítiques antisocials de CiU i PP+ informació

Teresa Forcades: “Una diferència de 8 anys de vida entre Pedralbes i Nou Barris no ho pot permetre una societat democràtica”  + informació 

Ada Colau: “Barcelona En Comú aposta per polítiques sanitàries que reverteixin l’actual model de retallades, privatització i corrupció de CiU+ informació

Josep Fontana: “Vull tenir un Ajuntament que doni veu i vot a la gent” + informació

3

Ada Colau: “Barcelona té l’oportunitat històrica de ser punta de llança d’un canvi referent per a Catalunya, l’Estat i la resta d’Europa+ informació

Arnau Mallol: “És el moment de revisar, modificar i revertir les actuacions que atempten contra els béns comuns,com són les privatitzacions i externalitzacions en marxa (la xarxa d’aparcaments, l’Institut de Parcs i Jardins, etc.) i els projectes i infraestructures innecessàries que suposen un malbaratamet dels diners públics (per exemple el Sagrera Kids i la pista d’esquí de la Zona Franca).” + informació 

Ada Colau: “Si Barcelona en Comú governa el 5% del pressupost municipal serà decidit pels veïns i veïnes de forma directa per primera vegada+ informació 

David Llistar: “L’economia en comú és viable perquè està dirigida a oferir una vida en plenitud al conjunt de les persones que tenen en comú un territori i una casa gran, i no només a les que tenen molts diners i es preocupen de si mateixes“. + informació

Ada Colau: “Si ens voten els que mai ho fan, guanyarem”

4

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

Posted on Updated on

5

“Us venim a demanar que us corresponsabilitzeu, necessitem una ciutadania activa”

Ada Colau, cap de la llista Barcelona En Comú. Investigadora i activista de drets humans, destaca la seva implicació en el moviment veïnal (primer a Ciutat Vella, després com a membre de la Junta de la CONFAVC i de la FAVB) i en el moviment pel dret a l’habitatge. Va ser una de les fundadores, i portaveu durant 5 anys, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

8

“Aspirem a fer de Barcelona una metròpolis republicana, una capital oberta al mediterrani i al món. Volem que Barcelona garanteixi, com París, el control municipal de l’aigua i de l’habitatge. Que impedeixi, com l’Ática de Siryza, els talls de gas i electricitat. Que sigui exemple, com Friburg, d’una mobilitat accessible i no contaminant. Que obri els carrers, com fa Bogotà, als seus nens, a la gent gran. Que posi internet i les noves tecnologies, com a Hèlsinki, a l’abast de tots els seus barris i no d’una elit reduïda”.

La rebelión municipalista se abre paso de Gerardo Pisarello, número dos de la candidatura. Doctor en dret i professor de dret constitucional a la UB. Ha escrit diversos llibres sobre constitucionalisme, drets humans i dret a la ciutat. Durant més de deu anys ha estat vicepresident de l’Observatori DESC i actualment és membre de Procés Constituent.

1

“És el moment de revisar, modificar i revertir les actuacions que atempten contra els béns comuns,com són les privatitzacions i externalitzacions en marxa (la xarxa d’aparcaments, l’Institut de Parcs i Jardins, etc.) i els projectes i infraestructures innecessàries que suposen un malbaratamet dels diners públics (per exemple el Sagrera Kids i la pista d’esquí de la Zona Franca). En la lògica de recuperar els béns comuns calimpulsar una auditoria dels ens públics de promoció econòmica i social de Barcelona (com la Fira de Barcelona o el Consorci de la Zona Franca), reforçant-hi el paper de les entitats socials i dels interessos públic-cooperatius”.

Guanyar Barcelona per a la gent o regalar ciutat als lobbies per Arnau Mallol, jurista.

6

Barcelona En Comú “és un moviment que ens permetrà entrar a l’Ajuntament per fer-hi neteja i obrir-lo als veïns i veïnes”. “No serà fàcil, per fer-ho necessitem el suport del carrer”, davant dels “grans partits que tenen tots els recursos”, ha alertat. “Vull tenir un Ajuntament que doni veu i vot a la gent”, ha afegit, recordant com a exemple la manera com el govern de Trias ha “degradat” el Paral·lel amb una reforma d’esquenes a veïns i veïnes com ell.

Paraules de Josep Fontana (1931) catedràtic emèrit d’Historia i director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives a la Univesitat Pompeu Fabra. Mestre indiscutible de vàries generacions d’historiadors i cientìfics socials i figura destacada de la resistència democràtica al franquisme. Tanca la llista de Barcelona en Comú

7

Barcelona en Comú: governant obeint

Posted on Updated on

3

Manifest

Vivim temps de canvis profunds. Aprofitant el context de crisi, els poders econòmics han emprès una oberta ofensiva contra els drets i les conquestes socials de la majoria de la població. Alhora, l’anhel de democràcia real és cada cop més intens a les places, al carrer, a la xarxa però també a les urnes.

Durant els darrers anys, multitud de moviments i iniciatives ciutadanes han denunciat l’estafa que patim i han evidenciat la incapacitat de la vella política per donar resposta a les necessitats de la gent. Aquestes iniciatives, però, sovint han topat amb l’arrogància d’unes elits que se senten impunes, que no esmenen els seus errors i que ara ens volen imposar una segona transició perquè res no canviï.

No ens podem permetre un nou bloqueig institucional des de dalt que ens deixi sense futur. Hem d’enfortir, més que mai, el teixit social i els espais d’autoorganització ciutadana. Però ha arribat l’hora, també, de reapropiar-nos de les institucions per posar-les al servei de les majories i del benestar comú.

Per demostrar que ho sabem fer d’una altra manera hem d’anar pas a pas. I el primer pas és començar per allò que coneixem de prop: l’àmbit municipal, la nostra ciutat, els nostres barris.

Barcelona és un espai decisiu per impulsar la rebel·lió democràtica que cal. En primer lloc, perquè ja disposa d’un teixit associatiu i reivindicatiu capaç de fer realitat projectes de canvi ambiciosos. Segon, perquè una rebel·lió democràtica a Barcelona no seria un fenomen merament local. Connectaria amb moltes iniciatives germanes que busquen trencar des de baix amb l’actual règim polític i econòmic. A casa nostra, al conjunt de l’Estat i a Europa.

Perquè creiem en el dret a decidir, volem decidir, aquí i ara, com ha de ser la Barcelona que necessitem i desitgem.

Volem una ciutat que promogui l’honestedat dels governants i impedeixi la connivència mafiosa entre política i diners. S’ha de posar fi a l’acumulació de càrrecs, limitar els sous i mandats, impulsar agendes transparents i establir mecanismes efectius de control dels responsables públics. Volem un nou contracte ètic entre ciutadania i representants.

Hem de trobar la forma d’aturar i revertir les insultants desigualtats que s’han produït en els últims anys. Volem una ciutat sense desnonaments ni malnutrició, on la gent no es vegi obligada a viure a les fosques o a patir pujades abusives en el preu del transport públic. L’accés a l’habitatge, a l’educació, a la sanitat, a una renda mínima, han de ser drets garantits a tothom i no privilegis a l’abast d’una minoria.

Volem una autèntica democràcia metropolitana, que obligui els representants a manar obeint. Una democràcia amb descentralització i elecció directa dels regidors i regidores de districte, amb controls socials sobre els pressupostos i amb iniciatives i consultes vinculants que ajudin a prendre decisions compartides i legitimades.

Necessitem una Barcelona acollidora però disposada, també, a plantar cara als grans lobbies financers, immobiliaris i turístics. Necessitem institucions que apostin per l’economia social i per la creació d’ocupació sostenible. La contractació pública haurà de respectar criteris de justícia social i ambiental.

No volem una ciutat que es vengui el patrimoni urbà al millor postor. Volem institucions que recuperin el control democràtic de l’aigua, que impulsin mesures fiscals i urbanístiques que acabin amb l’especulació del sòl i fomentin polítiques energètiques i de transport ecològicament sostenibles.

Moltes d’aquestes iniciatives han estat defensades, des de fa temps, per moviments socials, veïnals i sindicals i per diferents espais polítics. Però no les podrem tirar endavant sense la implicació d’amplis sectors de la societat.

Rescatar la democràcia dels poders que la mantenen segrestada és un repte difícil, ambiciós, però al mateix temps apassionant. Exigeix la gestació de noves eines d’articulació social i d’intervenció política on es trobi la gent organitzada i la que comença a mobilitzar-se. La que porta temps lluitant i la que se sent estafada però anhela il·lusionar-se amb un projecte comú.

Per això impulsem aquesta Plataforma ciutadana. Per construir una candidatura de confluència amb vocació guanyadora, de majories. Una candidatura engrescadora, amb presència als barris, als llocs de treball, al món de la cultura, que ens permeti transformar les institucions en benefici de la gent.

No volem ni una coalició ni una mera sopa de lletres. Volem defugir de les velles lògiques de partit i construir nous espais que, respectant la identitat de cadascú, vagin més enllà de la suma aritmètica de les parts que els integren. Pensem que la nostra ciutat reuneix les condicions per fer-ho possible.

No hi ha una fórmula màgica per resoldre les dificultats que ens trobarem en el camí. Haurem de caminar preguntant i haurem de fer-ho sense por. Les millors experiències ens demostren que si ens organitzem a partir d’objectius i pràctiques concretes podem assolir fites que semblaven impossibles.

Malgrat la duresa de la crisi, s’ha obert una escletxa històrica que ni podem ni volem desaprofitar. Vivim temps excepcionals que exigeixen iniciatives valentes i creatives. Si som capaços d’imaginar una citat diferent, tindrem el poder de transformar-la.