Feminisme

Bread and Roses (Pa i roses)

Posted on Updated on

breadandrosesstrike

Pan y Rosas.
Poema de James Oppenheim, escrito a principios del siglo XX

Mientras vamos marchando, marchando a través del hermoso día
Un millón de cocinas oscuras y miles de grises hilanderías
Son tocados por un radiante sol que asoma repentinamente
Ya que el pueblo nos oye cantar: ¡Pan y rosas! ¡Pan y rosas!

Mientras vamos marchando, marchando, luchamos también por los hombres
Ya que ellos son hijos de mujeres, y los protegemos maternalmente otra vez
Nuestras vidas no serán explotadas desde el nacimiento hasta la muerte
Los corazones padecen hambre, al igual que los cuerpos
¡dennos pan, pero también dennos rosas!

Mientras vamos marchando, marchando, innumerables mujeres muertas
Van gritando a través de nuestro canto su antiguo reclamo de pan
Sus espíritus fatigados conocieron el pequeño arte y el amor y la belleza
¡Sí, es por el pan que peleamos, pero también peleamos por rosas!

A medida que vamos marchando, marchando, traemos con nosotras días mejores
El levantamiento de las mujeres significa el levantamiento de la humanidad
Ya basta del agobio del trabajo y del holgazán: diez que trabajan para que uno repose
¡Queremos compartir las glorias de la vida: pan y rosas, pan y rosas!

Nuestras vidas no serán explotadas desde el nacimiento hasta la muerte
Los corazones padecen hambre, al igual que los cuerpos
¡pan y rosas, pan y rosas!

Aquest poema de l’escriptor nord-americà James Oppenheim, escrit a principis del segle XX, és un homenatge a les dones treballadores que van protagonitzar el moviment de vagues (ocorregut a Lawrence, Massachusetts, USA, entre gener i març de 1912) conegut amb el nom de PA I ROSES (Bread and Roses). James Oppenheim era un activista afiliat al combatiu sindicat IWW (Industrial Workers of the World).

Segons la tradició oral, durant una manifestació de més de 15.000 obreres tèxtils celebrada (i durament reprimida per la policia i pistolers de la patronal) a Nova York al març de 1908, un grup de dones joves portaven una bandera amb la inscripció: “Volem pa i també volem roses “, frase que va inspirar aquest poema (encara que hi ha una altra versió que diu que el poema és anterior a la manifestació) que després s’ha convertit en una cançó popular de la classe obrera nord-americana. En la història del moviment obrer dels EE. UU., El moviment de vagues de PA I ROSES es considera una de les primeres manifestacions organitzades de dones obreres (amb gran participació d’emigrants de tot el món) que reclamaven augment de salaris i millors condicions de treball i de vida. En el moviment feminista, posteriorment, l’expressió PA I ROSES es va utilitzar, metafòricament, per sintetitzar la unitat de les demandes de gènere i de classe.

Anuncis

El llepaire del mes: Montserrat Gatell

Posted on Updated on

montsegatellAquest mes de gener, tenim el plaer de presentar-vos la nostra primera llepaire, Montserrat Gatell (CiU), presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) des de l’any 2011. Aquest organisme del govern de  la Generalitat de Catalunya és el que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques de dones i per a les dones que desenvolupa l’administració de la Generalitat.

I per què la Montserrat Gatell té aquest honor de ser la segona llepaire d’aquest modest espai ? doncs ben simple, presideix l’organisme més important vinculat a les polítiques de dones de tot Catalunya (i cobra sucosament per aquesta presidència prop de 80.000 € més dietes per viatjar i menjar i dietes per assistència a reunions d’altres consorcis i similars). I curiosament, el seu silenci sobre la “Llei Gallardón” és espectacular. No té res a dir ? no li deixen dir res ? no sap que dir ? ja li sembla bé ? en dóna suport ? “les dones parim, en Gallardón decideix” ? Masses interrogants…

Hom cerca a la web de la Generalitat en aquests moments de regresió en els drets de la societat (no només de les dones, sinò de tots nosaltres) una opinió o una reflexió sobre aquesta Llei i el buit és absolut. L’ICD no té res a dir. Bé, i si mirem a les xarxes socials o als cercadors ? sembla que la Montserrat Gatell tampoc té res a dir. Això sí,  va fent cosetes, un mes presenta un llibre, un altra mes inaugura una exposició, ara es fa un fulletó… tot plegat molt bonic per la galeria però quan es toca un dret fonamental aquí si que no la trobem.

Per tot això, pel seu silenci complice. Per amagar-se. Per oblidar-se de la seva funció bàsica. Per renunciar a la defensa dels drets i les llibertats de les dones catalanes li oferim aquest galdós guardó.

Però ja que estem en matèria, què fa CiU ? doncs com sempre, un cant a la hipocresia: Donem llibertat de vot, és una qüestió més moral més que física” (segons el seu portaveu, Joan Carles Garcia Cañizares a la Diputació de Barcelona) i mentre en les seves declaracions sembla que estan en contra però en les seves votacions depen de qui voti… 

A Catalunya, el Parlament va aprovar una resolució impulsada pel moviment feminista, per 88 vots a favor  (CUP, ICV, ERC, PSC i una part de CDC), 18 en contra (del PP) i 23 abstencions (tot UDC, Ciutadans i 2 de CDC), amb la intenció de blindar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010 i rebutjar qualsevol reforma regressiva.

En el ple de la Diputació de Barcelona va ser rebutjada la proposta de modificació de la llei d’avortament anunciada pel Gallardón, amb una moció promoguda per PSC i ICV-EUiA i amb el vot a favor d’ERC, l’oposició del PP i 13 abstencions, 4 vots a favor i un vot en contra de CiU (qui presideix la Diputació).

O per exemple,  a l’Ajuntament de Mataró els vots de CiU es van sumar als del PP i PxC per rebutjar una declaració institucional en contra de la Llei Gallardón presentada a la Junta de Portaveus i que va tenir el suport d’ICV, CUP i PSC.

avortament lliureDes de l’arribada del Partit Popular al Govern, els anuncis del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, d’eliminar l’actual llei de l’avortament per aprovar una llei ulraconservadora, auguraven el retorn a una regulació restrictiva i un retrocés en els drets de les dones, però, ha sorprès per la seva radicalitat en penalitzar l’avortament. Suposa un retorn al passat, anterior fins i tot a la regulació de 1985.  La reforma Gallardón fa retrocedir l’Estat espanyol en matèria de legislació sobre dret a l’avortament, un retrocés que l’equipara a països com Namíbia, Tailàndia o Botswana i el situa per darrere de gairebé tots els països europeus, amb l’excepció d’Irlanda i Polònia.

Mentre des d’un ampli ventall de partits i moviments polítics i mentre col·lectius i associacions de dones i feministes es mobilitzen, el Govern de Catalunya manté una manca de fermesa que esgarrifa…  potser haurem de regalar uns calerons al Jaume Sobrequés per què ens organitzi un seminari amb el títol “Espanya contra Catalunya Femenina, Catòlica i Convergent” i llavors es considerin actors i responsables d’aquesta història.

Tot i així, el moviment feminista ho té clar: davant l’aprovació de la llei Gallardón, la resposta serà, com ha estat al llarg de la història, la desobediència. I és que el camí per arribar fins aquí no ha estat gens fàcil.