El Triangle

La ‘casta’ dels endollats

Posted on Updated on

5La ‘casta’ dels endollats és un article de Jaume Reixach:

De diners, n’hi ha. Però estan mal repartits i, en el cas de les administracions i malgrat les retallades, es malbaraten escandalosament. Quan la pobresa i la misèria afecten capes cada cop més àmplies de població, la certesa que això té una solució democràtica a l’abast –i, per tant, sense necessitat de lliscar pel perillós pendent del populisme- és enervant.

Entre les meves lectures quotidianes hi ha el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), on el govern anuncia les disposicions que acorda, els nomenaments, els contractes i les subvencions que atorga. Tot i la dramàtica situació de les finances de l’administració catalana, hi detecto, de manera sistemàtica, despeses que són del tot supèrflues i que es podrien canalitzar, si hi hagués voluntat política i rigor en la gestió, a atendre les necessitats objectives de la gent desemparada i desesperada.

Per exemple: la Generalitat es gasta un dineral indecent en subvencions sense cap ni peus per engreixar la “menjadora”d’entitats, associacions, patronals, sindicats, empreses, escoles, mitjans de comunicació… que, al seu torn, es dediquen a “comprar” i a difondre el discurs del govern. Aquesta és una perversa herència del pujolisme que el Tripartit va continuar amb alegria i que els “processistes” han mantingut a costa de retallar serveis bàsics per a la població.

El cas de les escoles segregacionistes de l’Opus Dei i dels Legionarios de Cristo, que s’embutxaquen cada any més de 30 milions d’euros de les migrades finances de la Generalitat, és paradigmàtic. Però és que els 29,7 milions que també “regala” cada any el govern a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un negoci privat que té presència a Madrid, a Sevilla, a Mèxic… resulta inexplicable.

Sense fer demagògia: la Generalitat aporta 225 milions d’euros de subvenció pel funcionament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que compta amb 2.424 treballadors en plantilla. Amb tot aquest personal, no es podria fer funcionar TV3 i Catalunya Ràdio sense necessitat de recórrer a la compra de caríssimes produccions externes perfectament prescindibles per fer una programació d’interès públic i de qualitat? Pregunto…

1

Ja ho deia en l’anterior article i hi insisteixo. La concessió de subvencions a la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació privats de Catalunya és també una anomalia democràtica que mereixeria una profunda reflexió i revisió. A més, la seva supressió alliberaria uns recursos econòmics que són necessaris per atendre altres prioritats molt més urgents que té la societat catalana.

Més: els salaris que paga la Generalitat a la seva “cort” de consellers, alts càrrecs, assessors i consultors són, directament, insultants, si els comparem amb els de l’empresa privada. El millor “xollo” que hi ha avui en el món laboral a Catalunya és formar part de l’“elit” de les institucions públiques. Un diputat cobra cada mes un mínim de 5.000 euros i pot arribar a superar els 10.000 euros. Els consellers i els alts càrrecs de confiança també superen els 10.000 euros mensuals. La legió d’assessors –que automàticament són equiparats a funcionaris de la classe A, amb el màxim nivell 30 i, a més, amb un complement que voreja els 40.000 euros anuals- també s’emporten, pel cap baix, més de 5.000 euros al mes.

3Ja sé que tot sumat és una gota d’aigua en els Pressupostos de la Generalitat, que pugen a 30.000 milions d’euros. L’Estat del Benestar a Catalunya és molt prim, com ha constatat el debat sobre la pobresa que acaba de celebrar el Parlament. És obvi que es necessiten més recursos públics i que l’administració catalana ha de rebre un millor tracte fiscal del Govern central.

Dit això: la Generalitat gestiona pèssimament els diners de què disposa i ho fa pagar a les anelles més febles de la cadena (els funcionaris de base i els usuaris dels serveis públics), víctimes propiciatòries de les polítiques de retallades dels últims anys. Amb una administració intel·ligent de les despeses i una política més activa en els ingressos, el vicepresident Oriol Junqueras no hauria d’anar a fer el ridícul a l’aeroport d’El Prat per demanar calés al ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos.

També vull deixar-ho ben clar i subratllar-ho: els vicis de la Generalitat els reprodueixen les altres comunitats autònomes i es multipliquen en el cas del Govern central.

2Fèlix Millet, el lladregot del Palau de la Música, parlava de les “400 famílies” que controlen el ‘cotarro’ a Catalunya i Pablo Iglesias ha popularitzat el concepte de la ‘casta’ per referir-se als poders fàctics que parasiten els recursos de l’Estat des de fa generacions. A Catalunya i a Espanya està emergint una nova ‘casta’: la dels polítics, siguin del color que siguin (diputats, senadors, consellers, ministres, assessors…), i la dels alts funcionaris que, en aquest “paradís dels mileuristes”, cobren sous fabulosos. Tocar cada mes una nòmina de 5.000, 6.000, 8.000 o 10.000 euros és un luxe molt rar en l’àmbit de l’empresa privada, però, en canvi, és habitual en la “crême de la crême” de les institucions i del sector públic.

Aquesta ‘casta’ és, en essència, profundament conservadora.Mai, en la seva vida privada, haurien pogut somniar amb una remuneració fixa d’aquest alt nivell. Per això, són els primers interessats en què la “festa” duri com més millor. Des d’aquesta perspectiva, egoista i humana, arribo a la conclusió que Carles Puigdemont intentarà –si pot- allargar la legislatura quatre anys i que els diputats de Madrid –tots- “resen” perquè, finalment, hi hagi un govern –el que sigui- que eviti la convocatòria anticipada d’eleccions i, per tant, puguin seguir xuclant de la generosa mamella pública durant una booooona temporada. A fora, fa molt fred.

MÉS INFORMACIÓ. Algunes notícies més sobre aquests favoritismes i corruptel·les de la dreta catalana:

Mas-Colell ‘rega’ la UOC abans de plegar del càrrec

Els Sumarroca continuen sucant

Què fa Joan Maria Piqué (cobrant de la Generalitat i sense cap relació professional) amb Artur Mas?

Quin endoll han donat a Quim Torra, exdirector del Born Centre Cultural ? 

L’Església va ser botxí, no víctima

Posted on Updated on

VicençNavarroG

Article publicat per Vicenç Navarro a la columna “Dominio Público” al diari PÚBLICO, i en català al diari digital EL TRIANGLE, 10 d’octubre de 2013. Aquest article critica l’argumentació que han donat les autoritats eclesiàstiques de l’Església Catòlica per definir la beatificació de 522 “màrtirs” com un acte no polític. L’article assenyala que, en contra d’aquest argument, aquesta beatificació és un acte profundament polític i ofensiu a tota persona amb sensibilitat democràtica.

Article en català: http://www.vnavarro.org/?p=9806&lang=CA

Article en castellà: http://blogs.publico.es/dominiopublico/7838/la-iglesia-fue-verdugo-no-victima/

L’espoli del Palau de la Música

Posted on Updated on

Encara que no sempre estigui d’acord amb els anàlisis d’en Jaume Reixach a “El Triangle” i en aquest cas no pugui estar al cent per cent, penso que calen reflexions com les seves i més quan la majoria de mitjans de comunicació subvencionats pel Govern volen amagar els casos de corrupció. Us deixo amb la lectura de “Els intocables“:

Per entendre què passa a Catalunya és necessari fixar-nos en alguns petits detalls que, com és obvi, el “Somatent mediàtic” censura. (Algun dia caldrà fer un ‘Llibre negre de la llibertat d’expressió a Catalunya’ explicant l’escandalosa i amoral manipulació i tergiversació que hem patit i patim els catalans per part dels mitjans de comunicació subvencionats pel Govern, que són la pràctica totalitat. El control mediàtic fa que, de manera sistemàtica, la premsa, la ràdio, la televisió i els diaris digitals amaguin informacions cabdals que, en qualsevol altre país democràtic, serien de primera pàgina).

arturmas

El sumari per l’espoli del Palau de la Música encara la seva recta final abans del judici i és el moment que les parts presentin els informes amb les seves conclusions. De manera sorprenent, l’entitat presidida per Mariona Carulla ha passat de puntetes sobre el finançament il·legal de CDC a través del Palau i ha exclòs el partit pujolista de qualsevol responsabilitat, tot i que, davant les evidències acumulades, el jutge instructor ha embargat la seu de Còrsega.
A què juga Mariona Carulla? Sap que amb els béns que enxampin a Fèlix Millet i Jordi Montull, el Palau mai no cobrirà l’enorme forat que aquesta parella va provocar en les seves finances i que l’única manera de recuperar una part del robatori és, precisament, pel cantó de Convergència Democràtica, que cobra un munt de subvencions embargables a compte dels Pressupostos de l’Estat i de la Generalitat.

  marionacarulla

Quins interessos defensa Mariona Carulla? Els del Palau de la Música o els de Convergència? Davant aquesta gravíssima irresponsabilitat és lícit preguntar-se: de debò no sabia res Mariona Carulla del robatori a gran escala que, durant anys, van perpetrar Fèlix Millet i Jordi Montull mentre ella era, a la vegada, la vicepresidenta de l’entitat? És tonta o es feia la tonta? Jo em vaig creure que també havia estat víctima d’aquesta parella de lladregots i vaig recolzar periodísticament la seva elecció com a presidenta del Palau de la Música. Però és obvi que em vaig equivocar. A l’hora de la veritat, fa prevaldre els interessos de la “màfia” per davant dels pobres socis i abonats del Palau de la Música.

felixmillet

Creia que Mariona Carulla era una persona recta i honesta. Santa innocència! Ara resulta que ella no troba prou “indicis” per demanar la responsabilitat de CDC en el robatori del Palau. I les factures de Letter Graphic? I les de New Letter? I els diners que, segons les anotacions trobades als despatxos de Millet i Montull, cobraven en mà els tresorers del partit, Carles Torrent i Daniel Osàcar (secretari personal d’Artur Mas)? I les transferències a la Fundació Trias Fargas?

angelcolom

Ja és hora de desemmascarar l’enorme hipocresia que gasten, des de fa anys, els intocables de Catalunya (al contrari dels intocables de la Índia, els nostres són la “crême de la crême” de la piràmide social). I els Carulla formen part d’aquesta casta d’autoescollits que ens volen dirigir i alliçonar. S’omplen la boca amb la “catalanitat” (Òmnium Cultural, Palau de la Música, el diari “Ara”, el Museu de la Vida Rural, el premi Francesc Candel, el premi Baldiri Reixac…), però els seus productes comercials (Gallina Blanca, Avecrem, El Pavo, Pans & Company, Fres Co, Affinity, La Dehesa de Santa María, El Consorcio del Jabugo…) s’etiqueten en castellà i tenen el seu mercat principal a “Espanya”. Passen per ser uns mecenes de la pàtria però, a l’hora de la veritat, escaquejen els impostos a través de paradisos fiscals, en comptes de tributar aquí.

Quina Catalunya tenen al cap i al cor els Carulla? Una Catalunya on impera el frau i el robatori de les elits? Una Catalunya on cal tapar les vergonyes corruptes dels polítics, si són dels “nostres”? Una Catalunya caciquil on hi ha unes famílies que fan i desfan les lleis a la seva mida? Una Catalunya que, amb el “dret a decidir”, vol instal·lar una plutocràcia perpètua?

Perquè se m’entengui i no se’m malinterpreti: penso i dic exactament el mateix dels intocables de la “pàtria espanyola”. Del rei Juan Carlos I, de Mariano Rajoy, de José María Aznar, de Felipe González, de José Bono, d’Esperanza Aguirre, de Juan Luis Cebrián, de José Manuel Lara, d’Emilio Botín, de Rodrigo Rato, de les Koplowitz, dels Villar Mir, de Florentino Pérez, dels Colón de Carvajal, dels Entrecanales, del cardenal Rouco Varela i de tota la “banda” de facinerosos que ens ha usurpat la democràcia.

+ informació sobre els diners robats:

El jutge eleva a 6,6 milions la suma que es va embutxacar CDC de Ferrovial a través del Palau.

Millet i Montull van espoliar 35 milions del Palau la Música.