El llepaire del mes

Quin sobrecost té la inauguració abans d’eleccions del Centre per famílies de la Sedeta ???

Posted on

mitin-xavier-trias
És una pregunta ben senzilla: Quin sobrecost té per tots els barcelonins la inauguració abans del mes de maig, i el seu corresponent acte de promoció del de l’alcalde Xavier Trias, del Centre de Famílies de la Sedeta ? Inauguració prevista per aquesta mateixa setmana.

Exactament, el sobrecost és de  200.000 euros !!!! Haver avançat el termini de finalització previst de les obres per tal que Xavier Trias es faci, ben sonrient una foto, ha estat de més de 33 milions de les antigues pesetes… o el que és el mateix, 308 sous minins interprofessionals (SMI) mensuals… o el que és el mateix, més de 66.000 ajudes de menjador diàries (només cal recordar l’informe del Sindic)… i podriem continuar amb molts més exemples.

sedeta (1)

Tinc en el cap tres preguntes al respecte:

1) És ilegal, alegal, il·lícit, corrupte o prevaricat fer aquesta innecessària despesa simplement per tal que el l’alcalde i futur candidat de CiU, Xavier Trias, pugui sortir a la foto i fer-se propaganda en vistes a la carrera electoral ?

La resposta és no !. Cap d’aquests suposíts es donen. Òbviament un ajuntament pot planificar com vulgui la realització d’obres, tanmateix, aquesta obra estava prevista per finalizar-se al juny o setembre del 2015 i es va decidir pagar 200.00 euros més (extres, sobrecost, o com el volguem dir) del pressupost municipal a la constructora per tal de fer-la treballar amb més rapidesa.

En tot cas, no dubto que aquests diners són per accelerar les obres i en cap cas per rebre el famós 3%. Per tant, no podriem parlar de corrupció, ja que entenc que aquest cop només és un cas d’electoralisme…

Xavier+Trias+Prince+Felipe+Spain+Attends+Mobile+ZBTgrqQ0rOcl

És honrat, ètic, honest, digne, humà o necessari fer aquesta innecessària despesa simplement per tal que el l’alcalde i futur candidat de CiU, Xavier Trias, pugui sortir a la foto i fer-se propaganda en vistes a la carrera electoral ?

Aquest cop la resposta és clara i ferma. No !. És una vergonya que demostra el nivell ètic de Xavier Trias i el seu equip. De cap manera era necessari avançar aquesta obra i menys pagar una quantitat tant exagerada per tal de… fer electoralisme !!! una vergonya pagada per tots els barcelonins.

pujol_457

Si Xavier Trias fos el directiu d’una empresa privada (nostra, com és el nostre Ajuntament) que llencés 200.000 euros (els nostres diners) del negoci per fer-se una foto, no creieu que caldria acomiadar-lo per mala gestió, per abús de la seva competència o per malversació dels nostres diners ?

Doncs, crec que estar més que clar, si algú fes això senzillament per promocionar-se fent un ús, com a mínim inmoral i innecessari, a més de poc ètic i en contra dels interessos comuns, només caldria preparar la quitança aviat i fer-lo al carrer…

Darrera reflexió: en dos mesos, tenim la possibilitat de fer fora un mal gestor i un polític d’ètica més que dubtosa… ara la gent de Barcelona té, tenim, el poder de decidir, que pensem fer ? jo ho tinc ben clar !

El llepaire d’agost: Àngel Colom

Posted on Updated on

colomPoca cosa es pot dir de l’Àngel Colom, secretari d’immigració de CDC i ex-secretari general d’ERC (el gran protagonista conjuntament amb Pilar Rahola de la fugida d’ERC portant-se diners, càrrecs i locals fundant un nou partit després de perdre una votació -si, senyor, això es diu acceptar els resultats en democràcia),  que no sigui públic i notari, especialment després del robatori del Palau de la Música, el cas Millet, on ell fou un dels personatges implicats i que va poder fugir de la justícia amb una decisió com a mínim “curiosa” del jutge instructor, després de que Àngel Colom va retornar els 72.000 euros que va rebre per un conveni de pedagogia ‘inexistent’ entre el Palau i la Fundació Privada Espai Catalunya.

Per cert, quanta gent voldria rebre aquests diners per convenis inexistents ? però sembla que t’has de dir Àngel Colom, Felix Millet, Xavier Crespo, Oriol Pujol, etc.

Bé, doncs ara, fa poques setmanes es va superar i gràcies a això rep el nostre guardó de llepaire del mes, felicitats Àngel !!! Guardó que et convidem a compartir amb altres personatges com Núria Feliu, Xavier Sala i Martin, Joan Huguet o Lluis Corominas que en el marc de l’actuació policial a Can Vies van embogir en declaracions plenes de racisme, violència i classisme que van retratar detalladament algunes persones “prominents” del país (quina por !!!)

Bé, us deixem amb un extracte de l’article “Cinc Reflexions sobre Can Vies” del blog “Reflexions d’un arqueòleg glamurós” on s’expliquen en detall els motius d’aquest premi:

“La dreta nacionalista de CIU-ERC ha embogit.

Núria Feliu plorant a RAC1, assegurant entre gemecs que estava aterrida de baixar al barri perqué uns okupes del Baix Llobregat havien trencat una jardinera i que son gent molt dolentota perqué a la Festa Major no la van ajudar a guarnir els carrers (podcast: Versió RAC1, 29/05/14, emès les 16h, a partir de minut 40).

El dirigent de la sectorial d’immigració de CIU Àngel Colom parlant amb el neonazi Lluís Coromines (nº3 a la llista de PxC de l’Hospitalet a les municipals de 2011) sobre com s’haurien d’expulsar del país els okupes que no fossin de raça blanca.

L’economista d’extrema dreta neoliberal Xavier Sala i Martín i l’ex-Conseller d’ERC Joan Huguet assegurant que hi ha una conspiració per part dels serveis secrets del Ministeri del Interior per desestabilitzar el procés independentista i ocupar policialment Catalunya.

Comentaristes del Diari Ara demanant la intervenció dels Cascos Blaus de la ONU. En el seu món il·lusori de les Tres Bessones i Puff el Drac Màgic, on no existeix la crisi ni cap conflicte social, no entrava en el guió que de sobte esclatés una revolta en clau esquerra-dreta….”

I per si no hi ha prou, podem llegir el comunicat de premsa de SOS Racisme al respecte. “Per això, exigim al Sr. Àngel Colom una rectificació pública de les seves paraules, ja que no ens sembla suficient el fet que ell mateix hagi esborrat la piulada. També, demanem a la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya que es pronunciï sobre aquests fets…. llegir més

El llepaire de juliol: El jutge Josep Miquel Porras

Posted on Updated on

carullaAquest juliol ens la volem jugar amb la justícia d’aquest país estimat i volem guardonar amb el llepaire de juliol a un jutge que ha tingut un parell d’intervencions judicials prou “curioses”: La primera, fa referència a una de les famílies multimilionàries de Catalunya que s’han pogut lliurar de la presó malgrat haver estafat a Hisenda, la família Carulla, i la segona, fa referència a l’absolució del mosso d’Esquadra jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l’actual diputat de la CUP al Parlament, David Fernández, durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011.

Us deixem amb les cròniques de Cafè amb Llet i de Vilaweb sobre aquestes dues situacions per tal que vosaltres mateixos “feu de jutges” (he, he, he, no podem evitar-ho…). Per nosaltres és prou clar, així que le nostre llepaire de juliol és el jutge Josep Miquel Porras…  del qual no hem pogut trobar cap foto, si algú la té si us plau ens la podeu fer arribar, gràcies !!!!

Un jutge arxiva dues vegades la causa contra els germans Carulla, membres d’una de les 10 famílies més riques d’Espanya. Gràcies a la persistència d’un fiscal, han pagat 9,4 M d’euros de multa

“T’asseguro que després de llegir aquesta història res no tornarà a ser igual per a tu: ni la declaració de la renda, ni les inspeccions d’Hisenda ni la justícia. Fins i tot el gust de la sopa de sobre haurà canviat.

carulla2Tot va començar l’any 2006, quan l’Agència Tributària va escorcollar la seu espanyola del Banco Espírito Santo (BES) en una operació contra el blanqueig de capitals. Entre els documents trobats hi havia informació sobre els negocis dels sis germans Carulla, propietaris del grup Agrolimen, empresa vinculada a marques com Pans&Company, FresCo, Affinity o Gallina Blanca. Amb la informació trobada al BES, l’any 2008 es va obrir una investigació al voltant dels negocis dels sis germans Carulla,  propietaris de la desena fortuna espanyola. Al desembre de 2010 Hisenda posa la lupa sobre un complex entramat de societats financeres domiciliades a diversos països i paradisos fiscals.

Segons Hisenda els Carulla van simular una compravenda d’accions entre societats del mateix grup per valor de 61 milions d’euros amb l’objectiu de no haver de tributar per aquests diners. Comença el ball judicial El cas va quedar en mans del jutjat número 4 de Barcelona. El jutge instructor del cas va ser Josep Miquel Porras. Però què és un «jutge instructor»?

Val la pena detenir-se un moment en aquest punt. El jutge instructor té la missió de determinar si hi ha indicis de delicte davant una acusació. Si el jutge instructor veu indicis de delicte el que fa és enviar el cas a un jutge penal perquè s’obri un judici oral. En el cas dels germans Carulla tenim dos acusadors: l’Agència Tributària (AT), que denuncia que no s’han pagat els impostos que s’haurien d’haver pagat, i el Fiscal, que acusa en nom de l’Estat.

Què li passa a l’instructor? A principi de 2011 el jutge instructor imputa un dels germans Carulla, Jordi, per delicte fiscal, i el crida a declarar. A la seva declaració Jordi Carulla va dir que «no recordava els detalls de les  operacions», segons va explicar el diari El País. Després d’aquesta declaració el jutge instructor decideix imputar els altres cinc germans.

carulla3Sis mesos més tard, l’Agència Tributària presenta al jutge instructor un informe demolidor que ratifica les sospites: «El frau fiscal dels Carulla puja fins al milió per germà» van titular diversos mitjans. Amb aquesta informació aportada per l’Agència Tributària i amb l’acusació del fiscal, el jutge instructor havia de decidir si hi veia suficients indicis de delicte. Finalment, dos anys després d’haver iniciat les investigacions, el jutge instructor decideix arxivar el cas dels germans Carulla. Segons ell, no hi havia indicis de cap comportament delictiu per part dels Carulla.

I això és normal? Tant l’Agència Tributària com el Fiscal estan convençuts que els Carulla han comès un delicte però el jutge instructor no ho veu…” llegir més a la pàgina 7 de la publicació

davidfer Absolt el mosso que va pegar a David Fernàndez. El jutge no considera que els cops que li va propinar l’agent en el desallotjament de la plaça Catalunya fossin desproporcionats

“Un jutjat de Barcelona ha absolt de tots els càrrecs el mosso d’Esquadra jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l’actual diputat de la CUP al Parlament David Fernández durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011. El jutge Josep Maria Miquel Porras considera que no s’ha demostrat que els cops amb la defensa policial “continguessin una potència cinètica desproporcionada” i que alguna de les lesions fossin provocades pel sotsinspector jutjat. Malgrat això, el magistrat admet que alguns dels cops no van ser reglamentaris, però en tot cas ho circumscriu a l’àmbit administratiu i no al penal.

dacidfer2L’acusació particular, exercida per Fernàndez, va demanar que el mosso fos condemnat a una multa total de 300 euros per una falta de lesions i una altra de vexacions injustes, i una indemnització total de 1.010 euros, que donaria a una entitat social. La Generalitat en va demanar l’absolució per falta de proves, igual que la fiscalia, que ni tan sols va fer cap pregunta a l’acusat.

El diputat de la CUP va explicar que aquell matí havia rebut en total 23 cops de porra, 11 prop de la Rambla Catalunya, a més d’una puntada de peu, i 12 més a la Ronda de Sant Pere més tard. Segons ell, va arribar a la plaça a quarts de nou del matí i poc després es va asseure juntament amb més manifestants envoltant els mossos a la confluència entre la Rambla Catalunya i la Ronda de Sant Pere. En un moment determinat, uns quants mossos els van arribar per l’esquena i els van colpejar amb la porra. Fernández ha dit que cap agent no els havia ordenat que s’aixequessin i deixessin pas als camions de la neteja que eren a l’interior de la plaça i tampoc els va avisar que serien colpejats si no ho feien…” llegir més

El llepaire de juny: Tian Riba i els nostrats tertulians

Posted on Updated on

Aquest mes també ha estat fàcil la tria del llepaire, encara que ben bé no és un premi individual sinó un guardó col·lectiu.  El març de l’any 2013, Media.cat, l’observatori crític dels mitjans va publicar un més que interessant informe  sobre “Qui són i com són les persones encarregades de conformar l’opinió pública a Catalunya” on a partir d’un buidatge dels participants a espais d’opinió dels mitjans amb més audiència, siguin impresos, digitals, ràdios i televisions, s’elabora una llista de les 502 persones amb presència a aquest espais. Després s’elabora un rànquing dels més influents -segons les vegades que es participa i tenint en compte l’audiència i varietat de mitjans- i s’analitza el perfil de gènere, edat, procedència, estudis i nivell socioecònomic dels 50 que obtenen més punts. Del “Top 10″, a més, se n’extreu el grau de coincidència en temes d’actualitat com les retallades, el rescat bancari o el procés sobiranista català.

Frases repetides a totes hores com que tenim “pluralitat a la televisió pública” o que “no hi ha més remei que fer retallades” es converteixen en una falsedat com un campanar davant les flagrants evidències de les seves conclusions.  Us convidem a llegir l’estudi i reflexionar una mica al respecte, però d’entrada una de les seves primeres conclusions:

“La principal conclusió que revela l’anàlisi dels 50 opinadors més influents dels mitjans de comunicació de Catalunya és que són representatius d’un segment de la població molt específic. De manera esquemàtica, podem dir que aquests opinadors que influeixen en la manera de pensar de la població són majoritàriament homes, amb formació universitària, amb una feina estable i amb ingressos força superiors a la mitjana de treballadors. Tot plegat comporta que les seves preocupacions i expectatives siguin força diferents que les de la majoria de la societat i que, per tant, analitzin el món des d’una posició que no és compartida per bona part de la població”.

I ja que estavem encisats amb aquest informe no hem pogut evitar guardonar com a llepaire del mes a Tian Riba, un dels tertulians del programa de TV3 “Divendres” (i d’altres) que no passa oportunitat per lloar els mitjans públics catalans com exemple de pluralitat…  uffff… que entendrà per pluralitat ? les seves dubtes existencials ? o la seva participació en mil i un mitjans com el Punt-Avui, RAC1, l’Ara, etc…? influint matxaconament amb dues idees tant en l’àmbit públic com el privat, idees sempre al servei del poder i des les dèries dels governants i empresaris que el paguen…

El llepaire de maig: Oriol Puig

Posted on Updated on

oriolAvui tenim l’honor de parlar d’un d’aquells personatges que lentament van fent camí cap un lloc a l’administració, parlem d’Oriol Puig, barceloní que estiueja a Llançà i l’autor de la web pumo.cat i força actiu a les xarxes socials.

Potser alguns de vosaltres us sonarà el seu nom ja que fou un dels liders de la reeixida campanya “1 català, 1 arbre” que va tenir lloc arran del gran incendi a l’Empordà l’any 2012 i que pretenia fer que cada català col·laborés en la plantació d’un arbre.

En aquell moment,  els seus impulsors, potser actuant amb molta ingenuitat, van dedicar-se a  jugar amb el patriotisme més sensibler (això que ja estem tant acostumats a casa nostra) i amb fer creure que els catalans seriem capaços de reforestar l’Empordà en un plis-plas. Poc després la realitat es va impossar i van desaparèixer amb la cua entre cames…  El resultat està a la vista:  El foc de l’Empordà, un any després.

Tanmateix, aquests mateixos impulsors, entre ells l’Oriol, militant d’ERC i darrerament coordinador nacional de l’ANJI (els joves de l’Assemblea Nacional de Catalunya), van fer tot el possible per desviar l’atenció sobre les causes de l’incendi així com sobre la maldestra actuació del Govern de la Generalitat (us enrecordeu d’en Felip Puig dient que ja tenim l’ADN del llençador de la burilla però que la Generalitat té una base de dades massa petita per localitzar-la? realment de nivell de club Super 3!!!).

I especialment van defugir parlar de les retallades de CiU en prevenció d’incendis (un25% només en el 2012), de la reducció a la plantilla del cos de Bombers, dels comunicats d’alerta emesos abans pels especialistes o pels sindicats de bombers, així com  les opinions dels professionals universitaris.

Gràcies a la seva preuada col·laboració, tant TV3 com els mitjans afins al govern de CiU van dedicar un munt d’hores a parlar de la solidaritat dels catalans (que en aquest cas ha quedat en un no-res) enlloc de fer periodisme i informar sobre la dificultat de fer prevenció si el govern va retallant en bombers, agents forestals o es nega a escoltar la veu previsora dels experts.

Ara, quan ja es torna a acostar la campanya d’estiu i, any rera any, des del govern de CiU (amb el suport d’ERC) va retallant i  es deixa en mans de la dessea fortuna que no hi hagi gaires desgràcies, volem guardonar l’Oriol, per tal de fer un recordatori que no serà amb actituds submises al poder, amb ingenuitat i amb folklorismes que aconseguirem salvar la nostra natura sinò amb actituds decidides i crítiques, prioritzant allò realment important per davant d’altres coses !!!

El llepaire d’Abril: Marc Castells, alcalde d’Igualada

Posted on Updated on

imagesIgualada, i al seu front l’alcalde Marc Castells, estan ben cofois d’una de les seves campanyes d’imatge, el nomenament d”ambaixadors” de la ciutat. Per ésser ambaixador només cal ésser igualadí i igualadina i  actualment viure a l’estranger per raons laborals o d’estudis.

Al gener va haver-hi quatre noves incorporacions i amb la dotzena que es van registrar durant l’any 2013, ja són prop de vuitanta, les persones que el consistori ha distingit com a ambaixadors, establertes en indrets tan diferents com Alemanya, França, Itàlia, el Vaticà, Suècia, el Regne Unit, Dinamarca, Holanda, Mèxic, Guatemala, Jamaica, Nicaragua, el Perú, el Paraguai, el Brasil, Egipte, Etiòpia o la Xina. Tots desenvolupen en aquests països diferents tasques professionals, formatives o d’investigació.

Es veu que criteris de selecció tant senzills fan que a vegades l’ Alcalde Marc Castells no doni gaire importància a l”ocupació” que l’ambaixador realitza en aquests països, tant és així, que entre els primers nomenaments d’un any tant preuat com aquest, un dels ambaixadors fou Jaume Pons, que fa quatre anys que resideix a Guinea Bissau i està al capdavant de l’empresa Agrogeba Sarl, dedicada a la producció d’arròs.

Agrogeba-Guinea-Bissau-Aquesta empresa, Agrobeba, i Jaume Pons han estat notícia ja que les seves accions i  paraules han creuat  els mars fins arribar a les nostres terres: “No podeu entrar, a partir d’ara aquestes terres pertanyen a l’empresa espanyola Agrogeba”.

D’aquesta manera 600 persones han estat expulsades per l’acaparament de terres que Agrogeba ha fet a Bafatá (Guinea Bissau) que han estat corroborats a nivell internacional per un informe realitzat el 2012 per l’ONG Aliança per la Solidaritat juntament amb Oxfam Intermón.

Quan el 2010 Agrogeba va arribar a aquesta zona de l’interior de Guinea Bissau, va tallar el pas en els camins i va contractar a guardes armats amb el rifle en mà per evitar que ni persones ni animals tornessin a creuar els cultius d’arròs… aquest deu ser el model de cooperació internacional que impulsa el consistori igualadí ?

I un últim apunt, Agrogeba forma part del grup empresarial petrolier Petromiralles, els amos són els germans Josep Maria i Pere Torrens Ferrer.  Tots dos estan pendents de judici a l’Audiència Nacional acusats de frau fiscal de més de cent milions d’euros, blanqueig de capitals, maquinació per alterar el preu de les coses i falsedat documental. El primer d’ells va dimitir al juliol del 2013 com alcalde de CiU de Santa Maria de Miralles a causa d’aquesta acusació.

Gràcies alcalde !!! Amb ambaixadors com aquest, Igualada serà ben estimada i valorada arreu… Realment Igualada necessita a aquests personatges o és que no hi veu cap problema i formen part del cercle d’amistats…?

Més informació sobre aquestes expulsions:

– “Así ha expulsado una empresa española a 600 personas de sus tierras en Guinea Bissau” a Eldiario.es

– Informe de la Alianza por la solidaridad: “Marca España. Inversiones que generan pobreza

– “El acaparamiento de tierras de una empresa española causa hambre en Guinea Bissau a Periodismo Humano.

El digne i el llepaire de març: Cafè amb llet i Josep Maria Via

Posted on Updated on

pais2Aquest mes de març el grupet que ens dediquem a cercar entre la societat catalana (o més enllà) als candidats a aquests galdosos guardons  hem decidit dedicar una única entrada als premis. El motiu és que hi ha una connexió directe entre els dignes, la revista Cafè amb Llet i el llepaire Josep Maria Via, assessor del president Mas.

Cafè amb llet,  Albano Dante i amb Marta Sibina, el periodisme en estat pur, han destapat diferents casos de corrupció a la sanitat catalana. Davant la realitat sobre la impunitat a l’hora de gestionar els pressupostos del govern destinats a la sanitat (un 30%), Cafè amb llet decideix penjar un vídeo al canal web youtube explicant en un primer pla davant la càmera la realitat dels hospitals principals de la zona. En poc temps aquest vídeo es difon  per les xarxes socials i aconsegueix centenars de milers de visualitzacions.

El video mostrava a diferents polítics lucrant-se dels diners públics i fent ús dels seus càrrecs per enriquir els seus negocis privats. Entre els lladregots hi havia Xavier Crespo, Carles Manté, Josep Prat, Boi Ruiz, Ramon Bagó, alguns més i entre ells… Josep Maria Via i Redons, que va optar per denunciar el vídeo  demanant el seu segrest judicial. Inicialment la justícia va comdemnar a Cafè amb Llet, però tot just fa uns dies  l’Audiència de Barcelona ha tombat en sentència ferma la condemna contra els periodistes Marta Sibina i Albano Dante. Així ambdós queden absolts de l’acusació d’infringir el dret a l’honor de Josep Maria Via, exalt càrrec de la sanitat catalana i actual assessor del president Artur Mas. Ho podem veure en aquest vídeo:

No podem deixar d’alegrar-nos per aquesta decisió judicial i per això volem compartir les noticies aparegudes al respecte i al mateix temps encoratjar  a la revista Cafè amb Llet amb el guardó de “Digne del mes de març”.

josep_maria_via_300x242I igualment li atorgem el guardó de “Llepaire del mes de març” a Josep Maria Via amb el desig que si algun dia s’assabenta del mateix, se li atraganti el cafè amb llet i comenci a adonar-se que els temps de l’impunitat es comencen a acabar…. Què fa aquest personatge a sou de la Generalitat de Catalunya ?

Més informació:

La demanda de Josep Maria Via (àmplia informació sobre el cas)

– Breu semblança de Josep Maria Via i Redons, el denunciant del vídeo de CafèAMBllet (informació del sindicat CATAC)

Informacions sobre Josep Maria Via aparegudes al diari El País

– Article “L’assessor de Mas que va demandar ‘Cafè amb Llet’ diu que els controls anticorrupció fan l’administració ineficient” al Triangle

El llepaire del mes: Xavier Tomàs

Posted on Updated on

Aquest mes teniem força possibilitats de trobar un llepaire del tamany d’una catedral. Primer vam decidir dedicar el nostre guardó de febrer al programa “Informe Semanal”  de TVE (tant reconegut en altres èpoques) i convertit gràcies al PP i al seu director Jenaro Castro en un programa manipulat, insultant i ofensiu. En concret, fou especialment trist el reportatge dels periodistes Esteban Gómez i Julian Merino que posava el focus d’atenció en el cas dels immigrants ofegats a Ceuta, però en realitat era una sibil·lina operació de neteja d’imatge de la Guàrdia Civil. Fa força fàstic  aquest tipus de “periodisme” !

xaviertomàs

Tanmateix, hem optat per un altre llepaire per aquest mes, ja que fa dies que no parem de riure gràcies a la seva destacada capacitat intel·lectual, la seva justificació d’allò injustificable i la seva facilitat per amagar la veritat…  Estem parlant de Xavier Tomàs, Cap del Departament de Comunicació web i xarxes socials de l’Ajuntament de Barcelona d’en Xavier Trias, l’alcalde, i cap de premsa de les Joventuts Nacionalistes e Catalunya (JNC) la branca juvenil de Convergència.

Anteriorment, ja havia destacat en alguna ocasió per la seva poca traça i hipocresia en la crítica com va passar amb Anna Simó (ERC) pel tema del pagament a les autopistes, però ara ha pujat el llistó amb un tuit que feia referència al desallotjament del Centre Social Okupat La Carboneria obert al 2008 al barri de Sant Antoni de Barcelona i realitzat per la força de 300 mossos d’esquadra. Un espai integrat plenament al barri amb bona relació veïnal i participació en les festes i tradicions de la zona i on han prevalgut els interessos de Barclays, propietari de l’immoble, per davant de qualsevol diàleg o consideració.

El nostre jove cadell volia fer mèrits amb lAlcalde Trias (que potser es guanya el sou piulant ? i per cert, quan déu cobrar ?) i no ha tingut millor idea que mentir amb un llenguatge tret del manual de bones formes victorianes del segle XIX (o potser de la normativa de civisme de l’Ajuntament?): “Els Mossos desallotgen un edifici okupat on s’hi feien tota mena d’activitats delíctives, incíviques i a sobre, s’hi lucraven il·legalment”

Activitats delictives” ? a La Carboneria es feia ioga, sopars vegans o tallers de costura… “activitats incíviques” ? a La Carboneria hi havia una ludoteca o  una xarxa de menjar reciclat… i “a sobre, s’hi lucraven il·legalment” ? a La Carboneria es participava en la Festa major de Sant Antoni i a més es feien activitats medi ambientals, de cura del cos, de creació artística, de mitjans alternatius, de solidaritat, etc.  gratuïtes i obertes al barri…

De fet ja fa riure la seva mentida, que de tant hipòcrita sembla feta per un nen malcriat, però el que ja ens ha alegrat el dia i ens ha fet adonar-nos que la intel·ligència es troba més enllà de Convergència (perdoneu el rodolí, però no hem pogut estar-nos) ha estat la resposta del diputat David Fernàndez (CUP). Aquí teniu la imatge, sobren les paraules…

1604857_10200693094808799_104485569_n

 

 

El llepaire del mes: Montserrat Gatell

Posted on Updated on

montsegatellAquest mes de gener, tenim el plaer de presentar-vos la nostra primera llepaire, Montserrat Gatell (CiU), presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) des de l’any 2011. Aquest organisme del govern de  la Generalitat de Catalunya és el que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques de dones i per a les dones que desenvolupa l’administració de la Generalitat.

I per què la Montserrat Gatell té aquest honor de ser la segona llepaire d’aquest modest espai ? doncs ben simple, presideix l’organisme més important vinculat a les polítiques de dones de tot Catalunya (i cobra sucosament per aquesta presidència prop de 80.000 € més dietes per viatjar i menjar i dietes per assistència a reunions d’altres consorcis i similars). I curiosament, el seu silenci sobre la “Llei Gallardón” és espectacular. No té res a dir ? no li deixen dir res ? no sap que dir ? ja li sembla bé ? en dóna suport ? “les dones parim, en Gallardón decideix” ? Masses interrogants…

Hom cerca a la web de la Generalitat en aquests moments de regresió en els drets de la societat (no només de les dones, sinò de tots nosaltres) una opinió o una reflexió sobre aquesta Llei i el buit és absolut. L’ICD no té res a dir. Bé, i si mirem a les xarxes socials o als cercadors ? sembla que la Montserrat Gatell tampoc té res a dir. Això sí,  va fent cosetes, un mes presenta un llibre, un altra mes inaugura una exposició, ara es fa un fulletó… tot plegat molt bonic per la galeria però quan es toca un dret fonamental aquí si que no la trobem.

Per tot això, pel seu silenci complice. Per amagar-se. Per oblidar-se de la seva funció bàsica. Per renunciar a la defensa dels drets i les llibertats de les dones catalanes li oferim aquest galdós guardó.

Però ja que estem en matèria, què fa CiU ? doncs com sempre, un cant a la hipocresia: Donem llibertat de vot, és una qüestió més moral més que física” (segons el seu portaveu, Joan Carles Garcia Cañizares a la Diputació de Barcelona) i mentre en les seves declaracions sembla que estan en contra però en les seves votacions depen de qui voti… 

A Catalunya, el Parlament va aprovar una resolució impulsada pel moviment feminista, per 88 vots a favor  (CUP, ICV, ERC, PSC i una part de CDC), 18 en contra (del PP) i 23 abstencions (tot UDC, Ciutadans i 2 de CDC), amb la intenció de blindar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010 i rebutjar qualsevol reforma regressiva.

En el ple de la Diputació de Barcelona va ser rebutjada la proposta de modificació de la llei d’avortament anunciada pel Gallardón, amb una moció promoguda per PSC i ICV-EUiA i amb el vot a favor d’ERC, l’oposició del PP i 13 abstencions, 4 vots a favor i un vot en contra de CiU (qui presideix la Diputació).

O per exemple,  a l’Ajuntament de Mataró els vots de CiU es van sumar als del PP i PxC per rebutjar una declaració institucional en contra de la Llei Gallardón presentada a la Junta de Portaveus i que va tenir el suport d’ICV, CUP i PSC.

avortament lliureDes de l’arribada del Partit Popular al Govern, els anuncis del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, d’eliminar l’actual llei de l’avortament per aprovar una llei ulraconservadora, auguraven el retorn a una regulació restrictiva i un retrocés en els drets de les dones, però, ha sorprès per la seva radicalitat en penalitzar l’avortament. Suposa un retorn al passat, anterior fins i tot a la regulació de 1985.  La reforma Gallardón fa retrocedir l’Estat espanyol en matèria de legislació sobre dret a l’avortament, un retrocés que l’equipara a països com Namíbia, Tailàndia o Botswana i el situa per darrere de gairebé tots els països europeus, amb l’excepció d’Irlanda i Polònia.

Mentre des d’un ampli ventall de partits i moviments polítics i mentre col·lectius i associacions de dones i feministes es mobilitzen, el Govern de Catalunya manté una manca de fermesa que esgarrifa…  potser haurem de regalar uns calerons al Jaume Sobrequés per què ens organitzi un seminari amb el títol “Espanya contra Catalunya Femenina, Catòlica i Convergent” i llavors es considerin actors i responsables d’aquesta història.

Tot i així, el moviment feminista ho té clar: davant l’aprovació de la llei Gallardón, la resposta serà, com ha estat al llarg de la història, la desobediència. I és que el camí per arribar fins aquí no ha estat gens fàcil.

El llepaire del mes: Esteve Suñé

Posted on Updated on

Avui comença una secció a “Temps de Revolució” amb un nom ben bonic, “El llepaire del mes”. Segons l’Institut d’Estudis Catalans el terme “llepaire” vol dir “baix adulador” allò que en el carrer a vegades anomenem llepaculs, pilota, servil, etc. Però els i les autores d’aquesta secció no voldriem ser maleducats així que només parlarem sota l’accepció de “baix adulador”.

Entrem en matèria, a la política de Barcelona, en concret a l’Ajuntament de la ciutat, existeix una figura que s’anomena el conseller de districte. Aquestes persones, un mínim de 15 en cadascún dels districtes, es a dir, en total 150 boques  a alimentar, són designats “a dit” per l’Alcalde de Barcelona segons els resultats obtinguts en el districte per cadascun dels partits que s’han presentat.

Si no ens errem, actualment hi ha consellers de CiU, PP, ERC, PSC i ICV als deu districtes de la ciutat. Aquests consellers cobren en dietes a l’any entre 17.000 i 35.000 €, amb una senzilla multiplicació podem veure la despesa que significa per una ciutat que, per exemple, evita augmentar els diners per pagar beques de menjador o  no fa gaire pels barcelonins desnonats.

Aquests 150 consellers no han de tenir cap merit especial, poden continuar treballant a la seva feina (ja que són dietes – malgrat molts sous “normals” ni arriben al que ells cobren per “consellear”) i amb una o dues reunions que facin al mes ja poden embutxacar-se aquests calerons. Tots, si, si, tots els que hi són a l’Ajuntament, des d’ICV al PP, veuen bé que els seus cobrin a finals de mes aquests calerons.

I què cal fer per tenir aquesta prebenda (IEC: ofici lucratiu i amb poca feina), poca cosa: ser fidels a la mà que els nomena i obrir la boca quan cal per dir allò que els seus amos no poden dir ja que es politicament incorrecte.

esteve2Un d’aquest consellers és l’Esteve Suñé (CiU) que intenta fer mèrits al barri de Gràcia i llavors es dedica a expressar allò que molts convergents amb càrrecs públics pensen i no s’atreveixen. I en aquesta ocasió ha estat intentar menysprear en David Fernández (CUP).

Tot va començar quan Josep Maria Miquel Porres, el jutge d’instrucció 4 de Barcelona, va acordar l’absolució del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa, en relació amb la pallissa al periodista i diputat de la CUP-AE David Fernàndez, durant el desallotjament de l’acampada del moviment dels indignats de plaça Catalunya, el 27 de maig de 2011. Adjunto al final de l’entrada un vídeo d’aquell dia per tal de què valoreu per vosaltres mateixos l’actitud d’en Jordi Arasa a la Plaça Catalunya.

Assabentat de l’absolució, en David Fernández va piular: “Qui paga mana. I qui pega, també.” I llavors l’Esteve Suñé, ens podem imaginar que amb la voluntat de treure pit i mostrar el seu suport i alegria per l’absolució del mosso d’esquadra va piular “au va no ploris! que quan la justícia us va a favor tot ok, però quan no es proven les lesions llavors està “en mans del poder“.  I va continuar amb la imatge que veieu a continuació:

estevesuñe

Especialment, sorpren el comentari de l’Esteve quan diu: “I tot veí gracienc té el meu màxim respecte i consideració, però els defenso sempre que hi hagi raons provades 😉” (cal preguntar-se si fer l’ullet amb complicitat és perque li fa gràcia que un polícia atonyini amb la porra a la gent asseguda al terra, serà el sentit de l’humor gracienc ? o serà el convergent ?).

Bé, la resposta d’en David Fernández ens va agradar i ens sembla que va situar al conseller “a dit” al seu lloc “no ploris” ni és respecte ni consideració. No fotem. La sentència acredita cops –dubta de dos– que el mateix agent reconeix]. I una estona desprès ja va venir la disculpa de l’Esteve Suñé: “era una interpel·lació al D.Fernàndez diputat. En tot cas, entenc que no ha estat una adequada expressió.”

I tot plegat va acabar quan un altre tuitaire va esmentar: “Ja t’han renyat, oi?” interpel·lant a l’Esteve que ja es va mantenir en silenci fins el dia següent. Quina pena, no ?

 La nostra reflexió va més enllà: Cal pagar-li un sou a personatges d’aquesta mena ?. Creiem que no. Però, a l’espera que s’arribi a fer política d’altra manera, no hem pogut estar de començar aquesta secció del “baix adulador” amb un jove convergent que servilment llepa la mà del poderós que li paga i es dedica a menystenir a la gent que reb els cops.

Més informació:

Quins sous: Quan cobren l’alcalde i els regidors de Barcelona ?

L’Independent: L’assessor de Fandos i conseller se les té amb el diputat de la CUP