El digne del mes

En comú podem!!! El Canvi ja és aquí!

Posted on

elcanvijaesaqui

Dimecres 22, 19h. Plaça Can Fabra de Barcelona

Arriba l’acte final de campanya, on comptarem amb alguns convidats especials. El 26J tenim una oportunitat històrica per fer fora el PP i les seves polítiques del Govern!

No et perdis les intervencions de: Owen Jones, Ada Colau, Xavier Domènech, Íñigo Errejón, Lucía Martín, Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, i la música de Nacho Vegas…

Anuncis

Digne del mes: L’Antònia Jover, la lluitadora feliç

Posted on Updated on

Avui la “dignitat del mes d’abril” recau en l’Antònia, la lluitadora feliç, una dona que va lluitar de jove contra el franquisme i ho segueix fent de gran amb el col·lectiu dels Iaioflautes, els avis rebels del 15M. La seva vida és una història de compromís per les llibertats i la justícia.

I ens ho explica l’Arianna Giménez a la nova publicació Districte 15, històries de Barcelona, aqui teniu l’enllaç

antonia

El digne del mes: Rafa Juncadella

Posted on Updated on

rafaTorna una de les nostres seccions habituals que darrement teniem abandonada, El digne del mes (i aviat tornarà la seva germana corrupta, el llepaire del mes) i aquest cop el dediquem a un lluitador per l’educació, Rafa Juncadella. Us oferim l’entrevista realitzada a El Períodico de fa uns dies:

Rafa Juncadella: «Veig alumnes recollir coses del contenidor» Té els peus al barri de les Roquetes, però el seu cor, diu, fa dècades que està «anicaraguat». Inspirat per la Revolució sandinista, Rafa Juncadella ha dedicat la major part de la seva vida a l’alfabetització d’adults.

Rafa Juncadella (Sant Vicenç dels Horts, 1931) va ser capellà fins als 45 anys. El 1976, per desacords amb l’Església catòlica, va decidir abandonar-la, mudar-se al barri de les Roquetes i dedicar-se en exclusiva a la gran passió de la seva vida: l’ensenyament. Així va crear fa 22 anys la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements (XIC) al Centre Ton i Guida (Romaní, 6). Amb una particularitat: alumnat i professorat estan a un mateix nivell.

-La XIC parteix de la idea que tots tenim alguna cosa per ensenyar.

-I per aprendre. Per exemple, tinc una alumna que al seu torn ensenya Flors de Bach, un curs d’aromes de pètals. A la Xarxa hi ha al voltant de 400 persones, els xarxers, i uns 60 intercanvis de català, castellà, anglès, tallers de ball…

-Tots els cursos són gratuïts?

-Sí, perquè això és una xarxa d’intercanvi de coneixement on els diners importen un rave. L’edat mitjana és d’uns 50 anys i tenim molts immigrants. Jo ensenyo català a 15 persones que vénen de Sud-amèrica, Àfrica, Àsia…

-Els orígens de tot això es remunten a Nicaragua als anys 80.

-Jo vaig ser capellà fins al 1976, però ho vaig deixar perquè no estic d’acord amb l’Església catòlica. El 1986, efectivament, vaig viatjar per primer cop a Nicaragua. I vaig descobrir que la Revolució Sandinista del 79 havia aconseguit moltes coses. Una, l’alfabetització. Em vaig quedar anicaraguat per sempre.

-Quant de temps hi va ser?

-En total tres anys. Així que vaig arribar, vaig anar al Ministeri d’Educació i em vaig oferir de voluntari per alfabetitzar. El contracte era no cobrar res. Dormia i menjava al ministeri. El 1990, quan els sandinistes van perdre les eleccions, em van fer fora per «nociu». Llavors vaig anar a un barri molt pobre, el Boris Vega, a Estelí, i hi vaig seguir alfabetitzant.

-Així va néixer l’Agermanament Popular Nou Barris-Boris Vega.

-Sí, ja fa més de 20 anys. Sempre dic que tinc dos fills espirituals, la Xarxa i l’Agermanament. Cada segon diumenge de mes fem un mercat solidari on recaptem fons que després enviem a Boris Vega. Si aquí estem malament, ¡imagina’t com estan allà!

-No ha perdut mai els vincles amb l’ensenyament i amb Nicaragua.

-Tota la meva vida he sigut mestre. Quan vaig tornar de Nicaragua, vaig estar en diverses escoles d’adults. I sí, des que vaig ser-hi per primera vegada, he tornat cada any a aquell país. ¡Fins a 25 vegades hi he estat! L’última, aquest Nadal, hi vaig passar un mes i mig. Encara que aquest any ja me n’he acomiadat.

-Com ha ajudat la seva experiència a Nicaragua el barri de les Roquetes?

-L’ha ajudat a comunicar-se entre si. A fomentar l’aprenentatge gratis i a descobrir que tots sabem alguna cosa que podem ensenyar i ignorem alguna cosa que podem aprendre.

-M’imagino que el voluntariat s’aprecia singularment a Nou Barris.

-Sí. Sis dels 10 barris més pobres de Barcelona són a Nou Barris. Veig molts dels meus alumnes pel carrer recollint coses dels contenidors. I molts altres viuen amb l’amenaça del desnonament. Jo, amb el XIC, formo part de la plataforma 9 Barris cabrejada diu prou. Creiem que tot això no és pobresa, sinó injustícia.

-Com es viu el fenomen de la immigració a les Roquetes?

-Al XIC tenim persones de fins a 22 nacionalitats diferents. I organitzem diferents esdeveniments, per exemple, el Festival de Sopes del Món (el 22 de març), en què intercanviem coneixements culinaris. O la Festa de la Convivència del mes de maig, dirigida sobretot a persones d’altres països.

El digne d’agost: Ramon Arau

Posted on Updated on

De-la-utopia2
De-la-utopia3Com deia el gran Bertolt Brecht: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són molt bons. N’hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n’hi ha que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles” i avui volem dedicar el nostre guardó a Ramon Arau, un home optimista, supervivent de la lleva del biberó, anarquista, republicà, autor del llibre “De la utopia al camp de concentració. Records d’un soldat de la lleva del biberó” conjuntament amb Salvador Domènech,  i que tenim el plaer de llegir, admirar i guardonar… Us deixem amb uns enllaços a diferents entrevistes en motiu de la publicació del llibre i us animem a la seva lectura:

De-la-utopiaEntrevista de Jesús Sancho a Ramon Arau, a La Vanguardia Digital (09-04-14)

Entrevista d’Helena Garcia Melero a Ramon Arau, a Els Matins de TV3 (11-04-14)

Entrevista de Marta Membrives a Ramon Arau, a la contraportada del diari “El PuntAvui” (17-04-14)
Entrevista de Xavier Solà a Ramon Arau, a La nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio (05-05-14)

Entrevista a Ramon Arau, a Entre hores, Ràdio 4 (06-05-14)

Entrevista a Ramon Arau, a Connexió Barcelona, Barcelona TV (BTV)(07-05-14)

Entrevista de Xavier Grasset a Ramon Arau, a L’Oracle de Catalunya Ràdio (08-05-14)

Entrevista de Robert Sendra a Salvador Domènech, a Diari de Sant Quirze (11-06-14)

El digne de juliol: Más Vale Tarde Ke Nunca

Posted on Updated on

PorCuba29Aquest mes volem destacar amb el guardó del “Digne del mes” a Más Vale Tarde Ke Nunca , el grup musical de les germanes Helena i Àngels Altés Planas, un grup format l’any 2008, tal com ens expliquen en la seva web:

I al 2008, donant un gir de 180º a l’estil de música, vam decidir començar una nova etapa les germanes en solitari, component les nostres cançons. El nom de “Más vale tarde ke nunca” va arribar després, quan vam veure que en podríem treure alguna cosa d’aquelles melodies i lletres revolucionàries. Val a dir que el nom del grup està en concordància amb nosaltres (la gent que ens coneixeu sabeu de què va… jejeje!). Des de la rumba, passant per l’ska i amb algun toc de pop, amb la guitarra, l’acordió i el piano intentem que cada cançó tingui un missatge social, reivindicatiu i combatiu….”

Doncs, si,  compromís, lluita, bona música i bones lletres i per tot això i molt més es mereixen aquest guardó que de ben segur estareu d’acord en compartir totes les persones que les heu escoltat a la Festa de Revolució dels darrers anys, a la Festa del Che, a la Festa do Avante a Lisboa, al Barnasants, a la Festa del 1er de Maig, a la Festa de la Diversitat o a les festes majors de Bellvitge, Sant Andreu o Sant Adrià del Besós. 

I si encara no les coneixeu, esperem que us agradin, us deixem amb un parell de videos i  l’enllaç a les seves lletres, que tenen frases com aquestes: Que la força està al carrer, / quan les coses no van bé  /No podem estar callats / quan ens sentim enganyats…/ Que les mans de treballar / en un puny podem alçar! /Si unim l’esquerra… / res no ens podrà aturar!

El digne de juny: La Directa

Posted on Updated on

ladirectaAvui només volem fer un modest reconeixement a les desenes de companys i companyes que fan realitat La Directa i especialment quan fa pocs dies els antiavalots dels mossos d’esquadra van tornar a actuar contra les seves dependències en el marc de l’operatiu de repressió en les manifestacions de suport a Can Vies. No cal dir gaire cosa més, ànims !!! i llegir i veure la seva pròpia crònica:

Manifestació Can Vies 1“Al carrer de Riego molta gent caminava tranquil·lament: no hi havia cap aldarull en aquest punt. Dos furgons de la Brigada Mòbil, encapçalats per la unitat 0071, han avançat porra en mà des de la carretera de Sants, han creuat la plaça d’Osca i han arribat davant la redacció de la DIRECTA. Els agents han colpejat algunes vianants i s’han dirigit cap a la porta de la redacció d’aquest mitjà i cap a la porta de la llibreria La Ciutat Invisible.

Davant les clares intencions dels policies d’entrar al local s’ha accionat el motor de la persiana per abaixar-la, però els agents han forçat la persiana cap amunt per impedir-ho. Un dels antiavalots ha trencat la vidriera a cops de porra i els vidres han impactat a la cara d’un col·laborador en tasques de distribució de la DIRECTA que era dins el local. Ha hagut de rebre assistència mèdica per treure-li els vidres que li han quedat clavats a la cara i al tòrax. Una altra persona ha patit una ferida més lleu per un tall.

En veure que la porta no s’obria, els policies s’han retirat de mica en mica altre cop fins a la carretera de Sants. En una segona càrrega, 10 minuts després (vídeo), quan la redacció ja estava protegida amb les persianes abaixades, una periodista de la Cadena Ser també ha estat agredida pels agents a les portes del local”.