El digne del mes

En comú podem!!! El Canvi ja és aquí!

Posted on

elcanvijaesaqui

Dimecres 22, 19h. Plaça Can Fabra de Barcelona

Arriba l’acte final de campanya, on comptarem amb alguns convidats especials. El 26J tenim una oportunitat històrica per fer fora el PP i les seves polítiques del Govern!

No et perdis les intervencions de: Owen Jones, Ada Colau, Xavier Domènech, Íñigo Errejón, Lucía Martín, Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, i la música de Nacho Vegas…

Digne del mes: L’Antònia Jover, la lluitadora feliç

Posted on Updated on

Avui la “dignitat del mes d’abril” recau en l’Antònia, la lluitadora feliç, una dona que va lluitar de jove contra el franquisme i ho segueix fent de gran amb el col·lectiu dels Iaioflautes, els avis rebels del 15M. La seva vida és una història de compromís per les llibertats i la justícia.

I ens ho explica l’Arianna Giménez a la nova publicació Districte 15, històries de Barcelona, aqui teniu l’enllaç

antonia

El digne del mes: Rafa Juncadella

Posted on Updated on

rafaTorna una de les nostres seccions habituals que darrement teniem abandonada, El digne del mes (i aviat tornarà la seva germana corrupta, el llepaire del mes) i aquest cop el dediquem a un lluitador per l’educació, Rafa Juncadella. Us oferim l’entrevista realitzada a El Períodico de fa uns dies:

Rafa Juncadella: «Veig alumnes recollir coses del contenidor» Té els peus al barri de les Roquetes, però el seu cor, diu, fa dècades que està «anicaraguat». Inspirat per la Revolució sandinista, Rafa Juncadella ha dedicat la major part de la seva vida a l’alfabetització d’adults.

Rafa Juncadella (Sant Vicenç dels Horts, 1931) va ser capellà fins als 45 anys. El 1976, per desacords amb l’Església catòlica, va decidir abandonar-la, mudar-se al barri de les Roquetes i dedicar-se en exclusiva a la gran passió de la seva vida: l’ensenyament. Així va crear fa 22 anys la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements (XIC) al Centre Ton i Guida (Romaní, 6). Amb una particularitat: alumnat i professorat estan a un mateix nivell.

-La XIC parteix de la idea que tots tenim alguna cosa per ensenyar.

-I per aprendre. Per exemple, tinc una alumna que al seu torn ensenya Flors de Bach, un curs d’aromes de pètals. A la Xarxa hi ha al voltant de 400 persones, els xarxers, i uns 60 intercanvis de català, castellà, anglès, tallers de ball…

-Tots els cursos són gratuïts?

-Sí, perquè això és una xarxa d’intercanvi de coneixement on els diners importen un rave. L’edat mitjana és d’uns 50 anys i tenim molts immigrants. Jo ensenyo català a 15 persones que vénen de Sud-amèrica, Àfrica, Àsia…

-Els orígens de tot això es remunten a Nicaragua als anys 80.

-Jo vaig ser capellà fins al 1976, però ho vaig deixar perquè no estic d’acord amb l’Església catòlica. El 1986, efectivament, vaig viatjar per primer cop a Nicaragua. I vaig descobrir que la Revolució Sandinista del 79 havia aconseguit moltes coses. Una, l’alfabetització. Em vaig quedar anicaraguat per sempre.

-Quant de temps hi va ser?

-En total tres anys. Així que vaig arribar, vaig anar al Ministeri d’Educació i em vaig oferir de voluntari per alfabetitzar. El contracte era no cobrar res. Dormia i menjava al ministeri. El 1990, quan els sandinistes van perdre les eleccions, em van fer fora per «nociu». Llavors vaig anar a un barri molt pobre, el Boris Vega, a Estelí, i hi vaig seguir alfabetitzant.

-Així va néixer l’Agermanament Popular Nou Barris-Boris Vega.

-Sí, ja fa més de 20 anys. Sempre dic que tinc dos fills espirituals, la Xarxa i l’Agermanament. Cada segon diumenge de mes fem un mercat solidari on recaptem fons que després enviem a Boris Vega. Si aquí estem malament, ¡imagina’t com estan allà!

-No ha perdut mai els vincles amb l’ensenyament i amb Nicaragua.

-Tota la meva vida he sigut mestre. Quan vaig tornar de Nicaragua, vaig estar en diverses escoles d’adults. I sí, des que vaig ser-hi per primera vegada, he tornat cada any a aquell país. ¡Fins a 25 vegades hi he estat! L’última, aquest Nadal, hi vaig passar un mes i mig. Encara que aquest any ja me n’he acomiadat.

-Com ha ajudat la seva experiència a Nicaragua el barri de les Roquetes?

-L’ha ajudat a comunicar-se entre si. A fomentar l’aprenentatge gratis i a descobrir que tots sabem alguna cosa que podem ensenyar i ignorem alguna cosa que podem aprendre.

-M’imagino que el voluntariat s’aprecia singularment a Nou Barris.

-Sí. Sis dels 10 barris més pobres de Barcelona són a Nou Barris. Veig molts dels meus alumnes pel carrer recollint coses dels contenidors. I molts altres viuen amb l’amenaça del desnonament. Jo, amb el XIC, formo part de la plataforma 9 Barris cabrejada diu prou. Creiem que tot això no és pobresa, sinó injustícia.

-Com es viu el fenomen de la immigració a les Roquetes?

-Al XIC tenim persones de fins a 22 nacionalitats diferents. I organitzem diferents esdeveniments, per exemple, el Festival de Sopes del Món (el 22 de març), en què intercanviem coneixements culinaris. O la Festa de la Convivència del mes de maig, dirigida sobretot a persones d’altres països.

El digne d’agost: Ramon Arau

Posted on Updated on

De-la-utopia2
De-la-utopia3Com deia el gran Bertolt Brecht: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són molt bons. N’hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n’hi ha que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles” i avui volem dedicar el nostre guardó a Ramon Arau, un home optimista, supervivent de la lleva del biberó, anarquista, republicà, autor del llibre “De la utopia al camp de concentració. Records d’un soldat de la lleva del biberó” conjuntament amb Salvador Domènech,  i que tenim el plaer de llegir, admirar i guardonar… Us deixem amb uns enllaços a diferents entrevistes en motiu de la publicació del llibre i us animem a la seva lectura:

De-la-utopiaEntrevista de Jesús Sancho a Ramon Arau, a La Vanguardia Digital (09-04-14)

Entrevista d’Helena Garcia Melero a Ramon Arau, a Els Matins de TV3 (11-04-14)

Entrevista de Marta Membrives a Ramon Arau, a la contraportada del diari “El PuntAvui” (17-04-14)
Entrevista de Xavier Solà a Ramon Arau, a La nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio (05-05-14)

Entrevista a Ramon Arau, a Entre hores, Ràdio 4 (06-05-14)

Entrevista a Ramon Arau, a Connexió Barcelona, Barcelona TV (BTV)(07-05-14)

Entrevista de Xavier Grasset a Ramon Arau, a L’Oracle de Catalunya Ràdio (08-05-14)

Entrevista de Robert Sendra a Salvador Domènech, a Diari de Sant Quirze (11-06-14)

El digne de juliol: Más Vale Tarde Ke Nunca

Posted on Updated on

PorCuba29Aquest mes volem destacar amb el guardó del “Digne del mes” a Más Vale Tarde Ke Nunca , el grup musical de les germanes Helena i Àngels Altés Planas, un grup format l’any 2008, tal com ens expliquen en la seva web:

I al 2008, donant un gir de 180º a l’estil de música, vam decidir començar una nova etapa les germanes en solitari, component les nostres cançons. El nom de “Más vale tarde ke nunca” va arribar després, quan vam veure que en podríem treure alguna cosa d’aquelles melodies i lletres revolucionàries. Val a dir que el nom del grup està en concordància amb nosaltres (la gent que ens coneixeu sabeu de què va… jejeje!). Des de la rumba, passant per l’ska i amb algun toc de pop, amb la guitarra, l’acordió i el piano intentem que cada cançó tingui un missatge social, reivindicatiu i combatiu….”

Doncs, si,  compromís, lluita, bona música i bones lletres i per tot això i molt més es mereixen aquest guardó que de ben segur estareu d’acord en compartir totes les persones que les heu escoltat a la Festa de Revolució dels darrers anys, a la Festa del Che, a la Festa do Avante a Lisboa, al Barnasants, a la Festa del 1er de Maig, a la Festa de la Diversitat o a les festes majors de Bellvitge, Sant Andreu o Sant Adrià del Besós. 

I si encara no les coneixeu, esperem que us agradin, us deixem amb un parell de videos i  l’enllaç a les seves lletres, que tenen frases com aquestes: Que la força està al carrer, / quan les coses no van bé  /No podem estar callats / quan ens sentim enganyats…/ Que les mans de treballar / en un puny podem alçar! /Si unim l’esquerra… / res no ens podrà aturar!

El digne de juny: La Directa

Posted on Updated on

ladirectaAvui només volem fer un modest reconeixement a les desenes de companys i companyes que fan realitat La Directa i especialment quan fa pocs dies els antiavalots dels mossos d’esquadra van tornar a actuar contra les seves dependències en el marc de l’operatiu de repressió en les manifestacions de suport a Can Vies. No cal dir gaire cosa més, ànims !!! i llegir i veure la seva pròpia crònica:

Manifestació Can Vies 1“Al carrer de Riego molta gent caminava tranquil·lament: no hi havia cap aldarull en aquest punt. Dos furgons de la Brigada Mòbil, encapçalats per la unitat 0071, han avançat porra en mà des de la carretera de Sants, han creuat la plaça d’Osca i han arribat davant la redacció de la DIRECTA. Els agents han colpejat algunes vianants i s’han dirigit cap a la porta de la redacció d’aquest mitjà i cap a la porta de la llibreria La Ciutat Invisible.

Davant les clares intencions dels policies d’entrar al local s’ha accionat el motor de la persiana per abaixar-la, però els agents han forçat la persiana cap amunt per impedir-ho. Un dels antiavalots ha trencat la vidriera a cops de porra i els vidres han impactat a la cara d’un col·laborador en tasques de distribució de la DIRECTA que era dins el local. Ha hagut de rebre assistència mèdica per treure-li els vidres que li han quedat clavats a la cara i al tòrax. Una altra persona ha patit una ferida més lleu per un tall.

En veure que la porta no s’obria, els policies s’han retirat de mica en mica altre cop fins a la carretera de Sants. En una segona càrrega, 10 minuts després (vídeo), quan la redacció ja estava protegida amb les persianes abaixades, una periodista de la Cadena Ser també ha estat agredida pels agents a les portes del local”.

 

El digne de maig: 1.619 persones i milers més amb Cafè amb Llet

Posted on Updated on


4
El mes passat, en concret el dia 15 d’abril, va tenir lloc un dels moments més dignes dels darrers mesos al nostre país, la publicació del diari Cafè amb LLet amb una tirada de 145.000 exemplars superant La Vanguardia que era fins aquell dia d’abril el diari amb més difusió de Catalunya, amb una mitjana de 143.000 exemplars… Així superant al grup Godó, que ha rebut 9.000.000 d’euros en subvencions des de que Artur Mas és president (que tot just també ha regalat amb els nostres diners un nou canal de televisió a un altre grup afí de comunicació, el Punt Avui, l’antic Canal Català -. i ara diran que hi ha llibertat de prensa, quins collons-) s’ha possat en marxa una publicació massiva i gratuïta de 145.000 exemplars.

6La proposta de fer aquesta publicació va néixer setmanes abans de la mà dels editors de la revista Marta Sibina i Albano Dante, que van iniciar un campanya per recollir els diners i suports necessaris. Així 1.619 persones van aportar un total de 37.775 euros superant els 25.500 euros inicials que es desitjaven (en les primeres 48 hores  ja es va superar aquesta quantia i es va decidir tancar-la poc després). Davant d’aquest èxit es va decidir que durant els pròxims quatre mesos es posaran en circulació 580.000 exemplars en total.

Així que res millor que agrair i reconéixer a aquestes 1.619 persones així com els milers de voluntaris/es que han distribuït aquest diari per arreu de Catalunya així com la seva versió en pdf per les xarxes socials, amb el guardó de dignes del mes de maig. Moltes i moltes gràcies !!!

Aquí teniu la versió en pdf

Més informació sobre la publicació (Òbviament no va haver cap notícia en elsmitjans controlats pels bancs sobre la seva edició, – la campanya a les xarxes socials que va estar espectacular- o sobre haver estat el diari amb més exemplars a Catalunya ):

– Article sobre la Presentació del diari a Aurea Social

– Notícia 145.000 cafèambllet fora del control de la banca!

– Article a La Marea: Los 145.000 ejemplares gratuitos de Cafèambllet analizan la influencia de la banca en los medios

5

3

El digne d’abril: Sebastià Piera

Posted on Updated on

sebastian-piera-AAvui hem tingut absoluta unanimitat en el grupet que guardonem a “Els dignes i els llepaires de Temps de Revolució“.  El nostre guardó és un sentit homenatge a una d’aquelles persones imprescindibles de la història del nostre país i que mai ha estat prou valorada: Sebastià Piera.

Com ell, desenes de milers de persones que en democràcia, els governs de dretes del PP, UCD i CiU mai han volgut reconèixer com es mereixien, ja sigui perquè ministres i consellers son hereus directes dels botxins, ja sigui perquè consellers i ministres son fills dels col·laboradors i finançadors de la dictadura…

Avui doncs, llarga vida a Sebastià Piera !!!, us deixem amb l’article publicat al diari Ara complementat amb altres informacions sobre la seva vida:

“El militant històric del PSUC Sebastià Piera va morir aquest dissabte als 97 anys a Ajaccio, a l’illa de Còrsega, lloc on va ser deportat des de França després de ser detingut i torturat per la dictadura franquista el 1947. Nascut a Santa Maria de Meià (Lleida) el 1917, Piera, fill del mestre d’escola Antoni Piera i Cecília Llobera, es va exiliar a França en acabar la Guerra Civil i va estar retingut en els camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló.

Piera –viudo de la militant també del PSUC Trinitat Revoltó, amb qui va estar casat 62 anys–, va tenir tres fills, cinc néts i un besnét, i les tortures li van arribar a desfigurar la cara.

Durant la guerra, va marxar al juliol del 1936 al front de Tardienta (Osca) i es queda allà defensant el viaducte que assegura l’aigua dels pobles de la zona. Després va marxar a Madrid i marxa a defensar la capital amb el regiment Engels del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Lluitant a la Ciudad Universitaria de Madrid el fereixen i per Nadal torna a Barcelona. Un cop recuperat va a lluitar durant dos anys al front d’Aragó.

Un cop acabada la guerra marxa a Tàrrega, de Tàrrega a Manresa i fins l’Agullana on es troba amb el seu germà Josep i el seu cosí.

Es va allistar el 1941 a l’Exèrcit Roig per combatre Hitler des del front soviètic durant la II Guerra Mundial, i, per combatre el franquisme, va tornar sis anys després a Catalunya, on va ser detingut juntament amb Joaquim Puig Pidemunt i sotmès a un mes d’interrogatoris i tortures per obtenir informació sobre la lluita clandestina.

Després va ingressar a la presó Model en espera de ser jutjat en un consell de guerra col·lectiu, en què va ser condemnat a tres anys de presó, i va aconseguir sortir-ne el juliol del 1948, però poc després el van tornar a detenir per interrogar-lo.

Tot i això, després que la policia el cités per a un altre dia, Piera va poder despistar-los i fugir a Andorra, on es va trobar amb la seva germana i la seva dona, i van obtenir documentació per treballar i viure a França, on van començar així el seu segon exili.

Des de França, amb tot, van ser deportats a Còrsega, on ell va subsistir amb diverses tasques i la seva dona va estar en un taller de confecció, una situació que va acabar el 1965, quan van poder sortir de l’illa per veure els seus parents i amics residents a França.

El 1975, després de la mort de Franco, tots dos van demanar el passaport espanyol i van tornar a Catalunya per visitar els seus familiars i amics, tot i que Còrsega ha sigut el lloc on Piera ha viscut fins ara.

Membre de la comissió d’honor del PSUC, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2004, i ICV li va retre un homenatge el 2010, coincidint amb el 74è aniversari del PSUC. L’historiador Ricard Vinyes va publicar el 1984 la història de la seva vida, ‘El soldat de Pandora. Biografia d’un comunista del segle XX’, que va editar Proa”.

Més informació:

– Sebastià Piera: el soldat de la llibertat (1a part)

– Sebastià Piera: el soldat de la llibertat (i 2a part)

Sebastià Piera, histórico del PSUC y soldado de élite (El País)

– Sebastià Piera, un comunista del segle XX (Catalunya Plural – Eldiario.es)

El digne i el llepaire de març: Cafè amb llet i Josep Maria Via

Posted on Updated on

pais2Aquest mes de març el grupet que ens dediquem a cercar entre la societat catalana (o més enllà) als candidats a aquests galdosos guardons  hem decidit dedicar una única entrada als premis. El motiu és que hi ha una connexió directe entre els dignes, la revista Cafè amb Llet i el llepaire Josep Maria Via, assessor del president Mas.

Cafè amb llet,  Albano Dante i amb Marta Sibina, el periodisme en estat pur, han destapat diferents casos de corrupció a la sanitat catalana. Davant la realitat sobre la impunitat a l’hora de gestionar els pressupostos del govern destinats a la sanitat (un 30%), Cafè amb llet decideix penjar un vídeo al canal web youtube explicant en un primer pla davant la càmera la realitat dels hospitals principals de la zona. En poc temps aquest vídeo es difon  per les xarxes socials i aconsegueix centenars de milers de visualitzacions.

El video mostrava a diferents polítics lucrant-se dels diners públics i fent ús dels seus càrrecs per enriquir els seus negocis privats. Entre els lladregots hi havia Xavier Crespo, Carles Manté, Josep Prat, Boi Ruiz, Ramon Bagó, alguns més i entre ells… Josep Maria Via i Redons, que va optar per denunciar el vídeo  demanant el seu segrest judicial. Inicialment la justícia va comdemnar a Cafè amb Llet, però tot just fa uns dies  l’Audiència de Barcelona ha tombat en sentència ferma la condemna contra els periodistes Marta Sibina i Albano Dante. Així ambdós queden absolts de l’acusació d’infringir el dret a l’honor de Josep Maria Via, exalt càrrec de la sanitat catalana i actual assessor del president Artur Mas. Ho podem veure en aquest vídeo:

No podem deixar d’alegrar-nos per aquesta decisió judicial i per això volem compartir les noticies aparegudes al respecte i al mateix temps encoratjar  a la revista Cafè amb Llet amb el guardó de “Digne del mes de març”.

josep_maria_via_300x242I igualment li atorgem el guardó de “Llepaire del mes de març” a Josep Maria Via amb el desig que si algun dia s’assabenta del mateix, se li atraganti el cafè amb llet i comenci a adonar-se que els temps de l’impunitat es comencen a acabar…. Què fa aquest personatge a sou de la Generalitat de Catalunya ?

Més informació:

La demanda de Josep Maria Via (àmplia informació sobre el cas)

– Breu semblança de Josep Maria Via i Redons, el denunciant del vídeo de CafèAMBllet (informació del sindicat CATAC)

Informacions sobre Josep Maria Via aparegudes al diari El País

– Article “L’assessor de Mas que va demandar ‘Cafè amb Llet’ diu que els controls anticorrupció fan l’administració ineficient” al Triangle