David Fernández

Necessitem persones com David Vidal, Ada Colau, David Fernandez, Esther Vivas, Dolors Sabater…

Posted on Updated on

1

Doncs si !! En aquests moments necessitem, es fa imprescindible, el compromís de totes i de tots per crear una veritable alternativa per transformar la nostra societat.

Ja arriben noves campanyes mediàtiques que donen per acabada la crisi i que tornen a demanar la confiança pels mateixos que ens han estafat…  els beneficis creixen (els seus), l’atur baixa (es precaritza), les llistes d’espera es redueixen (ens morim esperant o ens recol·loquen a la privada – on es manipulen les dades), cap nen passa gana (que li preguntin a Creu Roja o als bancs d’aliments o a les escoles) i podriem continuar amb les retallades en l’educació, la dependència, l’habitatge (30 desnonaments diaris a la Barcelona del 2015 !!!!), etc.

Per això, encara més es fa imprescindible sortir al carrer i fer pinya per canviar el nostre present i el nostre futur… per això es fa imprescindible persones com David Vidal, regidor de la CUP a Reus, que va ser el primer en denunciar el cas Innova….

Persones com Ada Colau, portaveu durant 5 anys de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i ara candidata a Alcaldessa per Barcelona en Comú…

3

 
Persones com David Fernàndez (CUP), el millor diputat que ha tingut Catalunya en dècades i  al qui sempre agrairé pel seu “Fins aviat, gàngster. Fora la màfia!” a Rodrigo Rato…

Persones com Esther Vivas, activista del moviment antiglobalització i referent en consum responsable …

Persones com Maria Dolors Sabater, la cap de llista de Guanyem Badalona en Comú, candidatura que ha unit CUP, Podem, Procés Constituent, EUiA, Els Verds i altres col·lectius i persones vinculades als moviments socials i de barri…

4

Persones com Teresa Forcades, Arcadi Oliveras, Pau Llonch, Àngels Martinez Castells, Josep Bel, Marta Sibina, Albano Dante, Simona Levi, Josep Fontana, Anna Sallés, Fàtima Taleb, Antònia Jover, Agustí Colom, Quim Arrufat, Jaume Asens, Sebastià Piera, Itzíar González, Xavier Artigas, Colita, Carlos Macías i milers més i… es fa imprescindible el nostre compromís !!!

I per cert, recordeu que encara podeu donar un cop de mà al crowdfunding de Barcelona en Comú

Si i Si, però el 9N no aniré a votar

Posted on Updated on

Si i Si, si som una nació i si vull que siguem independents, però el 9N no aniré a votar… per moltes raons, algunes segurament discutibles, d’altres no tant, però totes elles meves i com afortunadament en aquest “país normal” encara hom pot decidir (relativament) el que vol fer un diumenge (i els propers quinze dies) , doncs he decidit que no penso votar en aquest succedani de consulta, on sembla un deure nacional anar a votar per votar i en canvi és una votació on no es decideix res….

desobeir

Us he de confesar una cosa, tenia clar d’anar votar en un referèndum vinculant, tenia clar d’anar a votar en una consulta pel dret a decidir legal (factible en l’actual marc legal i amb la sentència del TC), fins i tot, tenia clar que realment no calia fer gaire cosa més ja que la mobilització al carrer i la majoria parlamentària facilitavem tot el procés. I si calia desobeïr per fer un referèndum ben fet, fer-ho amb orgull, amb alegria, amb dignitat, amb democràcia, amb garanties, amb unes regles del  joc que permetessin el diàleg i la diferència… en resum, fer-ho net !!!,  sense les conegudes manipulacions dels politics de torn…

Tanmateix, aquests darrers dies s’ha creuat una línia vermella que m’ha fet veure que CiU i Artur Mas al capdavant són els representants al parlament de les elits d’aquest país que no volen que ningú sacsegi el seu status quo i que condicionen (i meynspreen) els valors que un govern democràtic hauria de garantir en qualsevol elecció, consulta o referèndum… Aquests dos anys han servit per constatar de forma explícita que els lligams de la dreta catalana amb les elits econòmiques i financeres són massa forts com per que CiU s’atreveixi a tensar la corda per avançar cap a la República catalana.

2

Les  actuacions del govern del PP són un insult i antidemocràtiques, i tant !!! però l’actuació del govern de CiU va en la mateixa línia, convertint un procés pel dret a decidir en una mala simulació d’exaltació patriòtica que crec que acabarà amb la desil·lusió de molts catalans i que ha permés tapar les retallades durant els darrers anys… Per què algú sap que s’ha fet a part de retallar en serveis públics i anunciar-nos que amb la independència això canviaria ? – a si !, mirar en altra direcció quan la corrupció els esquitxa…

Com deia Rosa Luxemburg “La llibertat només per als que donen suport al govern, només per als membres d’un partit (per nombrós que aquest sigui) no és llibertat en absolut. La llibertat és sempre i exclusivament llibertat per al que pensa de manera diferent”. Per això considero que el govern de la Generalitat havia de fer-ho net, escrupulosament democràtic, sense astucies, sense partidismes,  sense mitges veritats, sense tant “tactisme” de partits i societat  civil… que fos una mostra de la política en majúscules…

Per  mi el proper 9N de cap manera serà una festa de la llibertat, senzillament serà una festa del populisme català en resposta al populisme espanyol… votar per votar sense decidir res… realment, trobo que és una pena que les il·lusions de milers de catalans acabin convertides en adhesions incondicionals a un polític estafador…

Si voleu reflexionar una mica més sobre tot plegat us convido a  llegir l’article de l’Arquòleg Glamurós: Les meves 15 condicions innegociables per participar el 9N l’article de Roger Casero: 4 motius per no votar el 9N o la reflexió de Francesc Puigcarbó: De no consultes, culs llogats i passejants incòmodes…

El llepaire de juliol: El jutge Josep Miquel Porras

Posted on Updated on

carullaAquest juliol ens la volem jugar amb la justícia d’aquest país estimat i volem guardonar amb el llepaire de juliol a un jutge que ha tingut un parell d’intervencions judicials prou “curioses”: La primera, fa referència a una de les famílies multimilionàries de Catalunya que s’han pogut lliurar de la presó malgrat haver estafat a Hisenda, la família Carulla, i la segona, fa referència a l’absolució del mosso d’Esquadra jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l’actual diputat de la CUP al Parlament, David Fernández, durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011.

Us deixem amb les cròniques de Cafè amb Llet i de Vilaweb sobre aquestes dues situacions per tal que vosaltres mateixos “feu de jutges” (he, he, he, no podem evitar-ho…). Per nosaltres és prou clar, així que le nostre llepaire de juliol és el jutge Josep Miquel Porras…  del qual no hem pogut trobar cap foto, si algú la té si us plau ens la podeu fer arribar, gràcies !!!!

Un jutge arxiva dues vegades la causa contra els germans Carulla, membres d’una de les 10 famílies més riques d’Espanya. Gràcies a la persistència d’un fiscal, han pagat 9,4 M d’euros de multa

“T’asseguro que després de llegir aquesta història res no tornarà a ser igual per a tu: ni la declaració de la renda, ni les inspeccions d’Hisenda ni la justícia. Fins i tot el gust de la sopa de sobre haurà canviat.

carulla2Tot va començar l’any 2006, quan l’Agència Tributària va escorcollar la seu espanyola del Banco Espírito Santo (BES) en una operació contra el blanqueig de capitals. Entre els documents trobats hi havia informació sobre els negocis dels sis germans Carulla, propietaris del grup Agrolimen, empresa vinculada a marques com Pans&Company, FresCo, Affinity o Gallina Blanca. Amb la informació trobada al BES, l’any 2008 es va obrir una investigació al voltant dels negocis dels sis germans Carulla,  propietaris de la desena fortuna espanyola. Al desembre de 2010 Hisenda posa la lupa sobre un complex entramat de societats financeres domiciliades a diversos països i paradisos fiscals.

Segons Hisenda els Carulla van simular una compravenda d’accions entre societats del mateix grup per valor de 61 milions d’euros amb l’objectiu de no haver de tributar per aquests diners. Comença el ball judicial El cas va quedar en mans del jutjat número 4 de Barcelona. El jutge instructor del cas va ser Josep Miquel Porras. Però què és un «jutge instructor»?

Val la pena detenir-se un moment en aquest punt. El jutge instructor té la missió de determinar si hi ha indicis de delicte davant una acusació. Si el jutge instructor veu indicis de delicte el que fa és enviar el cas a un jutge penal perquè s’obri un judici oral. En el cas dels germans Carulla tenim dos acusadors: l’Agència Tributària (AT), que denuncia que no s’han pagat els impostos que s’haurien d’haver pagat, i el Fiscal, que acusa en nom de l’Estat.

Què li passa a l’instructor? A principi de 2011 el jutge instructor imputa un dels germans Carulla, Jordi, per delicte fiscal, i el crida a declarar. A la seva declaració Jordi Carulla va dir que «no recordava els detalls de les  operacions», segons va explicar el diari El País. Després d’aquesta declaració el jutge instructor decideix imputar els altres cinc germans.

carulla3Sis mesos més tard, l’Agència Tributària presenta al jutge instructor un informe demolidor que ratifica les sospites: «El frau fiscal dels Carulla puja fins al milió per germà» van titular diversos mitjans. Amb aquesta informació aportada per l’Agència Tributària i amb l’acusació del fiscal, el jutge instructor havia de decidir si hi veia suficients indicis de delicte. Finalment, dos anys després d’haver iniciat les investigacions, el jutge instructor decideix arxivar el cas dels germans Carulla. Segons ell, no hi havia indicis de cap comportament delictiu per part dels Carulla.

I això és normal? Tant l’Agència Tributària com el Fiscal estan convençuts que els Carulla han comès un delicte però el jutge instructor no ho veu…” llegir més a la pàgina 7 de la publicació

davidfer Absolt el mosso que va pegar a David Fernàndez. El jutge no considera que els cops que li va propinar l’agent en el desallotjament de la plaça Catalunya fossin desproporcionats

“Un jutjat de Barcelona ha absolt de tots els càrrecs el mosso d’Esquadra jutjat per colpejar diverses vegades amb la porra l’actual diputat de la CUP al Parlament David Fernández durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig del 2011. El jutge Josep Maria Miquel Porras considera que no s’ha demostrat que els cops amb la defensa policial “continguessin una potència cinètica desproporcionada” i que alguna de les lesions fossin provocades pel sotsinspector jutjat. Malgrat això, el magistrat admet que alguns dels cops no van ser reglamentaris, però en tot cas ho circumscriu a l’àmbit administratiu i no al penal.

dacidfer2L’acusació particular, exercida per Fernàndez, va demanar que el mosso fos condemnat a una multa total de 300 euros per una falta de lesions i una altra de vexacions injustes, i una indemnització total de 1.010 euros, que donaria a una entitat social. La Generalitat en va demanar l’absolució per falta de proves, igual que la fiscalia, que ni tan sols va fer cap pregunta a l’acusat.

El diputat de la CUP va explicar que aquell matí havia rebut en total 23 cops de porra, 11 prop de la Rambla Catalunya, a més d’una puntada de peu, i 12 més a la Ronda de Sant Pere més tard. Segons ell, va arribar a la plaça a quarts de nou del matí i poc després es va asseure juntament amb més manifestants envoltant els mossos a la confluència entre la Rambla Catalunya i la Ronda de Sant Pere. En un moment determinat, uns quants mossos els van arribar per l’esquena i els van colpejar amb la porra. Fernández ha dit que cap agent no els havia ordenat que s’aixequessin i deixessin pas als camions de la neteja que eren a l’interior de la plaça i tampoc els va avisar que serien colpejats si no ho feien…” llegir més

El llepaire del mes: Xavier Tomàs

Posted on Updated on

Aquest mes teniem força possibilitats de trobar un llepaire del tamany d’una catedral. Primer vam decidir dedicar el nostre guardó de febrer al programa “Informe Semanal”  de TVE (tant reconegut en altres èpoques) i convertit gràcies al PP i al seu director Jenaro Castro en un programa manipulat, insultant i ofensiu. En concret, fou especialment trist el reportatge dels periodistes Esteban Gómez i Julian Merino que posava el focus d’atenció en el cas dels immigrants ofegats a Ceuta, però en realitat era una sibil·lina operació de neteja d’imatge de la Guàrdia Civil. Fa força fàstic  aquest tipus de “periodisme” !

xaviertomàs

Tanmateix, hem optat per un altre llepaire per aquest mes, ja que fa dies que no parem de riure gràcies a la seva destacada capacitat intel·lectual, la seva justificació d’allò injustificable i la seva facilitat per amagar la veritat…  Estem parlant de Xavier Tomàs, Cap del Departament de Comunicació web i xarxes socials de l’Ajuntament de Barcelona d’en Xavier Trias, l’alcalde, i cap de premsa de les Joventuts Nacionalistes e Catalunya (JNC) la branca juvenil de Convergència.

Anteriorment, ja havia destacat en alguna ocasió per la seva poca traça i hipocresia en la crítica com va passar amb Anna Simó (ERC) pel tema del pagament a les autopistes, però ara ha pujat el llistó amb un tuit que feia referència al desallotjament del Centre Social Okupat La Carboneria obert al 2008 al barri de Sant Antoni de Barcelona i realitzat per la força de 300 mossos d’esquadra. Un espai integrat plenament al barri amb bona relació veïnal i participació en les festes i tradicions de la zona i on han prevalgut els interessos de Barclays, propietari de l’immoble, per davant de qualsevol diàleg o consideració.

El nostre jove cadell volia fer mèrits amb lAlcalde Trias (que potser es guanya el sou piulant ? i per cert, quan déu cobrar ?) i no ha tingut millor idea que mentir amb un llenguatge tret del manual de bones formes victorianes del segle XIX (o potser de la normativa de civisme de l’Ajuntament?): “Els Mossos desallotgen un edifici okupat on s’hi feien tota mena d’activitats delíctives, incíviques i a sobre, s’hi lucraven il·legalment”

Activitats delictives” ? a La Carboneria es feia ioga, sopars vegans o tallers de costura… “activitats incíviques” ? a La Carboneria hi havia una ludoteca o  una xarxa de menjar reciclat… i “a sobre, s’hi lucraven il·legalment” ? a La Carboneria es participava en la Festa major de Sant Antoni i a més es feien activitats medi ambientals, de cura del cos, de creació artística, de mitjans alternatius, de solidaritat, etc.  gratuïtes i obertes al barri…

De fet ja fa riure la seva mentida, que de tant hipòcrita sembla feta per un nen malcriat, però el que ja ens ha alegrat el dia i ens ha fet adonar-nos que la intel·ligència es troba més enllà de Convergència (perdoneu el rodolí, però no hem pogut estar-nos) ha estat la resposta del diputat David Fernàndez (CUP). Aquí teniu la imatge, sobren les paraules…

1604857_10200693094808799_104485569_n

 

 

El llepaire del mes: Esteve Suñé

Posted on Updated on

Avui comença una secció a “Temps de Revolució” amb un nom ben bonic, “El llepaire del mes”. Segons l’Institut d’Estudis Catalans el terme “llepaire” vol dir “baix adulador” allò que en el carrer a vegades anomenem llepaculs, pilota, servil, etc. Però els i les autores d’aquesta secció no voldriem ser maleducats així que només parlarem sota l’accepció de “baix adulador”.

Entrem en matèria, a la política de Barcelona, en concret a l’Ajuntament de la ciutat, existeix una figura que s’anomena el conseller de districte. Aquestes persones, un mínim de 15 en cadascún dels districtes, es a dir, en total 150 boques  a alimentar, són designats “a dit” per l’Alcalde de Barcelona segons els resultats obtinguts en el districte per cadascun dels partits que s’han presentat.

Si no ens errem, actualment hi ha consellers de CiU, PP, ERC, PSC i ICV als deu districtes de la ciutat. Aquests consellers cobren en dietes a l’any entre 17.000 i 35.000 €, amb una senzilla multiplicació podem veure la despesa que significa per una ciutat que, per exemple, evita augmentar els diners per pagar beques de menjador o  no fa gaire pels barcelonins desnonats.

Aquests 150 consellers no han de tenir cap merit especial, poden continuar treballant a la seva feina (ja que són dietes – malgrat molts sous “normals” ni arriben al que ells cobren per “consellear”) i amb una o dues reunions que facin al mes ja poden embutxacar-se aquests calerons. Tots, si, si, tots els que hi són a l’Ajuntament, des d’ICV al PP, veuen bé que els seus cobrin a finals de mes aquests calerons.

I què cal fer per tenir aquesta prebenda (IEC: ofici lucratiu i amb poca feina), poca cosa: ser fidels a la mà que els nomena i obrir la boca quan cal per dir allò que els seus amos no poden dir ja que es politicament incorrecte.

esteve2Un d’aquest consellers és l’Esteve Suñé (CiU) que intenta fer mèrits al barri de Gràcia i llavors es dedica a expressar allò que molts convergents amb càrrecs públics pensen i no s’atreveixen. I en aquesta ocasió ha estat intentar menysprear en David Fernández (CUP).

Tot va començar quan Josep Maria Miquel Porres, el jutge d’instrucció 4 de Barcelona, va acordar l’absolució del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa, en relació amb la pallissa al periodista i diputat de la CUP-AE David Fernàndez, durant el desallotjament de l’acampada del moviment dels indignats de plaça Catalunya, el 27 de maig de 2011. Adjunto al final de l’entrada un vídeo d’aquell dia per tal de què valoreu per vosaltres mateixos l’actitud d’en Jordi Arasa a la Plaça Catalunya.

Assabentat de l’absolució, en David Fernández va piular: “Qui paga mana. I qui pega, també.” I llavors l’Esteve Suñé, ens podem imaginar que amb la voluntat de treure pit i mostrar el seu suport i alegria per l’absolució del mosso d’esquadra va piular “au va no ploris! que quan la justícia us va a favor tot ok, però quan no es proven les lesions llavors està “en mans del poder“.  I va continuar amb la imatge que veieu a continuació:

estevesuñe

Especialment, sorpren el comentari de l’Esteve quan diu: “I tot veí gracienc té el meu màxim respecte i consideració, però els defenso sempre que hi hagi raons provades 😉” (cal preguntar-se si fer l’ullet amb complicitat és perque li fa gràcia que un polícia atonyini amb la porra a la gent asseguda al terra, serà el sentit de l’humor gracienc ? o serà el convergent ?).

Bé, la resposta d’en David Fernández ens va agradar i ens sembla que va situar al conseller “a dit” al seu lloc “no ploris” ni és respecte ni consideració. No fotem. La sentència acredita cops –dubta de dos– que el mateix agent reconeix]. I una estona desprès ja va venir la disculpa de l’Esteve Suñé: “era una interpel·lació al D.Fernàndez diputat. En tot cas, entenc que no ha estat una adequada expressió.”

I tot plegat va acabar quan un altre tuitaire va esmentar: “Ja t’han renyat, oi?” interpel·lant a l’Esteve que ja es va mantenir en silenci fins el dia següent. Quina pena, no ?

 La nostra reflexió va més enllà: Cal pagar-li un sou a personatges d’aquesta mena ?. Creiem que no. Però, a l’espera que s’arribi a fer política d’altra manera, no hem pogut estar de començar aquesta secció del “baix adulador” amb un jove convergent que servilment llepa la mà del poderós que li paga i es dedica a menystenir a la gent que reb els cops.

Més informació:

Quins sous: Quan cobren l’alcalde i els regidors de Barcelona ?

L’Independent: L’assessor de Fandos i conseller se les té amb el diputat de la CUP

CUP: Un acte de lleialtat als seus votants

Posted on Updated on

davidFeia dies que volia penjar aquest article de l’Ernest Folch, publicat el passat 14 de novembre a El Periódico amb el títol de “A favor de la sandàlia“:

I de sobte, una sandàlia. La comissió que havia de passar sense pena ni glòria quedarà per sempre en la memòria gràcies a la sabata impertinent de David Fernàndez i a la cara estupefacta de Rodrigo Rato: passaran els anys i ningú oblidarà el dia que la crisi va quedar immortalitzada en aquesta estampa del banquer davant el seu propi mal, com un mirall. Tal com era d’esperar, a ultramar s’han activat els ressorts habituals, des de la portada de rigor fins a les tertúlies malaltes: les alarmes de la histèria es desfermen en un mecanisme que per rutinari ja no causa cap efecte.

Aquesta vegada l’autèntica novetat ha estat el menyspreu local que ha rebut el diputat Fernàndez, resumit en aquesta inèdita i curiosa reprimenda del Govern que l’instava a mantenir les formes. Té nassos que la Catalunya que tan bé guardava les formes quan el llavors distingit senyor Millet casava la seva filla sense estar-se de res al Palau de la Música es faci ara l’ofesa amb una sandàlia que, justament per no haver estat llançada, és pura, senzilla i necessària metàfora. Posar el focus en el calçat i no en les víctimes de Rato, a part d’una escandalosa injustícia, és desconèixer què volien aquests 126.000 vots que van votar per sorpresa la CUP en les últimes eleccions. El programa amb què va aconseguir tres escons del no-res comença així: «Forçarem la ruptura…». I és que la CUP no va venir precisament a respectar cap convenció: és un moviment pacífic però revolucionari, que té la independència no com a meta, sinó com a simple punt de partida d’una transformació social i econòmica de gran abast. Potser és un partit ingenu i utòpic, potser toparà de morros contra la realitat, o no, però els llestos que el tracten amb condescendència farien bé de començar a escoltar-lo amb el respecte que s’ha guanyat a pols.

Una meravellosa novetat

No fa falta votar la CUP ni simpatitzar amb totes les seves idees per adonar-se que no són quatre joves esbojarrats com fa veure sense èxit certa premsa moderada. Al revés, estem davant un moviment polític molt ben articulat, que ha entès abans que ningú que el nostre país pateix una profunda i irreversible transformació. Amb el PSC, el PP i CiU en caiguda lliure, la sacsejada tectònica que viu la política catalana s’exemplifica en l’ascens constant de la CUP en totes les enquestes. Perquè, agradi o no, la CUP ha vingut per quedar-se. La sandàlia de David Fernàndez, doncs, no era cap gamberrada fora de lloc, sinó la porta per la qual per un instant van entrar en seu parlamentària els milions de persones que han quedat destrossades, arruïnades i marginades per aquest sistema despietat. Una sandàlia que a més de ser en si mateixa un acte de justícia va ser per sobre de tot un acte de lleialtat als seus votants. I això sí que és una sorprenent i meravellosa novetat.

Fins aviat gàngster !

Posted on Updated on

Gràcies David !!!

 

‘Ens veurem a l’infern. Fins aviat gàngster’, va etzibar David Fernàndez a l’ex-president de Bankia i ex-ministre del govern espanyol Rodrigo Rato, mentre li ensenyava una sandàlia i el va preguntar:

– Vostè té por?’

Rato li respon: ‘De qui, de vostè?’

– ‘No, de perdre-ho tot un dia, com ha passat a milions de famílies. De la gent, que un dia la gent se n’atipi. Vostè té por? Ens veurem a l’infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia!’

Video complert de l’intervenció d’en David Fernàndez (CUP)


+ Informació:

David Fernàndez diu les coses pel seu nom a Rato: “Fins aviat gàngster!”

– Entrevista al diputat David Fernàndez (CUP-AE) a Els Matins de TV3.

David Fernández: “Es una vergüenza que Rato no sepa cuántos desahucios y dolor ha causado“ (La Sexta).

–  Insults i desqualificacions contra David Fernàndez en mitjans espanyols