Catalunya Caixa

Del banc a les trinxeres

Posted on Updated on

t1

Article de la Directa publicat el passat mes de juliol. Interessant…

El març de 2005, el BBVA concedia un préstec de 25 milions d’euros a Raytheon, productora de munició de dispersió. Aquest és un dels molts exemples que il·lustren les diverses maneres com la banca convencional finança la fabricació d’armes.

“En referència a la seva consulta, l’informem que Catalunya Caixa, en els informes anuals publicats, facilita la informació detallada de les inversions realitzades”. Aquesta és la resposta que ofereix el Departament de Comunicació de Catalunya Caixa, per correu electrònic quan se li pregunta pels projectes que financen. Però, segons el coordinador i investigador del Centre J M Delàs d’Estudis per la Pau Jordi Calvo, cal arribar a pagar entre 2.000 i 3.000 euros per obtenir tan sols una part de les dades sobre els projectes que financen els grans bancs. La imatge que transmeten les entitats a través de la publicitat fa referència tan sols als projectes amb impacte positiu, malgrat que aquests representin una petita part del total de les inversions. La realitat és que la majoria de clientes no tenen coneixement dels sectors en què s’inverteix el seu capital. “Sense que tu ho sàpigues, s’estan invertint els teus diners en empreses d’armes”, afirma Calvo. De manera indirecta, quan es diposita el capital en un banc convencional, només un 7% o un 8% està disponible; la resta ha estat invertit. Una part d’aquesta quantitat és probable que s’hagi destinat al sector armamentístic.

Catalunya Caixa (marca avui adquirida pel BBVA) ocupava el setè lloc en el rànquing dels bancs que, d’una manera o una altra, financen la indústria de les armes l’any 2014, segons un informe que va publicar el Centre Delàs. Aquell any, la inversió d’aquesta entitat en aquest sector fou de 31.960.000 euros, segons la campanya Banca Armada. Avui, el setè lloc del panell l’ocupa el Banc Sabadell, segons l’estudi més recent de l’entitat, publicat el 29 de juny passat, que recull l’activitat bancària i financera en relació amb la indústria armamentística durant el període 2011-2016.

Quan una particular vol obtenir aquest tipus d’informació, es troba amb tota mena d’impediments. Mentre a través del contacte per correu electrònic conviden a fer una consulta a qualsevol oficina, en aquestes seus, les treballadores es limiten a redirigir la qüestió de nou al departament de comunicació. “Tenim la informació, però no podem oferir-la des de l’oficina”, afirma un treballador de la sucursal de Catalunya Caixa de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Continuar llegint

Paradisos fiscals ? pèrdua de drets i de serveis

Posted on Updated on

1

Qui no ha sentit parlar dels Paradisos Fiscals? Però… perquè serveixen els Paradisos Fiscals o quina és la raó de ser dels Paradisos Fiscals?

Bé doncs els Paradisos Fiscals existeixen perquè hi ha els diners, ni més ni menys, ja que serveixen per amagar diners. Per amagar diners? Sí, per amagar diners. I qui amaga diners en els Paradisos Fiscals? Doncs … els rics amaguen diners per no pagar impostos, les empreses amaguen diners per no pagar impostos, les màfies amaguen diners per no ser descobertes, el terrorisme amaga diners per no ser descobert també. És aquesta i no cap altra la seva funció. Que quedi clar a tots aquells ciutadans, experts ( i tertulians) que intenten justificar-ho…

Llavors quan sentim que Salvador Alemany (La Caixa, Abertis, CiU) és el responsable que Abertis tingui 15 societats participades a paradisos fiscals no siguem ingenus, aquest senyor o és un lladre per no pagar impostos o un mafiòs o un terrorista que ha fet diners il·legalment o trepitjant drets i persones (sinò perquè ho amaga…?) quan Josep Oliu (Banc de Sabadell, anti-Podemos, anti-independentista) és el responsable que el Banc de Sabadell tingui 13 filials a paradisos fiscals recordem que cada euro que porta a fora és un llit d’hospital que es tanca, una beca menjador que es perd o un lloc de treball que no és crearà…

2
Quan Francisco González (BBVA, propietaris de sis caixes catalanes com Catalunya Caixa, PP) suma 43 societats en paradisos fiscals només té un objectiu que és enriquir la seva butxaca i la dels centenars d’amics que permenten que la corrupció hagi podrit llibertats i drets…  quan Macià Alavedra (CiU, conseller de Jordi Pujol, Autopistes de Catalunya, Abertis i Kern Pharma) disposa (i amaga) tres milions de dòlars a les Illes Caiman, cal mirar-nos al mirall i treure’ns les cares d’idiota davant la nostra confiança en governants que s’han enriquit resguardats en grans paraules com honradesa, país, Catalunya, llibertat o antifranquisme…

Quants milions han estat robats per personatges com aquests i d’altres ? quants amaguen diners a paradisos fiscals ? quants fan servir SICAV’s ? quants roben a l’administració en els contrates d’obres o en les subvencions ?: la Infanta i l’Urdangarin, Barcenas, Millet, Camps, Crespo, Muñoz, Oriol Pujol i la resta de germans/es, etc. sense oblidar banquers amb jubilacions escandalòses i negocis opacs com Manuel Escribano, ex-director general de Caja Segovia, José Luis Méndez, ex-director general de Caixa Galicia, Ricard Pages, ex-president de Caixa Penedes, Manuel Troyano, ex-director general de Caixa Penedés, etc… crisi ? estafa !!!