Cas Palau de la Música

Les creus de Sant Jordi (del president Puigdemont) fan pudor a corrupció, explotació laboral i papers de Panamà

Posted on

2
En el llarg camí cap el suposat alliberament nacional i  social que Convergència, Esquerra i les CUP ens porten, sempre he cregut que serà amb els actes més que amb les paraules que podrem valorar si això va de veritat i si realment estem en un procés transformador o senzillament en un nou parany de la dreta catalana més rància i corrupte per continuar els seus negocis amb diners de tots i la privatització dels serveis bàsics. Per això quan hom s’assabenta de les molt devaluades i noves Creus de Sant Jordi del govern de Carles Puigdemont, no puc estar de tenir un esglai…

Primer de tot, hom pot tenir arcades quan uns guardons que tenen per finalitat «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural» els hagin rebut en anys anteriors personatges com Andreas Schleef (president de SEAT que va acomiadar 660 treballadors/es), Duran i Lleida (sobren paraules) o Felix Millet (devia ser pel finançament irregular de les campanyes del Jordi Pujol i l’Artur Mas).

I per continuar amb aquesta línia tenim aquest any altres personatges que tenen bàsicament entre els seus mèrits la corrupció, l’explotació laboral i els “papers de Panamà”… que gran que estem fent Catalunya…

felip-puig-sol-daurella-artur-mas-nuria-parlon-francesc-lluch-1383077240433

Comencem per Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Iberian Partners, guardonada el mateix dia que es coneixia que el seu espòs, Carles Vilarrubí, un altre vergonyant guardonat,  surt en els Papers de Panamà. Vilarrubí, investigat pel cas de Jordi Pujol Ferrusola, suposadament va intervenir en la compravenda de les caves Montesquius a través d’una societat de les Bahames. I cal recordar els conflictes laborals, els acomiadaments massius i les retallades patides pels treballadors/es de la mà de la família Daurella. Com a mínim és sorprenent aquesta Creu de Sant Jordi…

Molt destacada també és la Creu de Sant Jordi per la Fundació Vila Casas, l’entitat que ha cedit un despatx a l’expresident Jordi Pujol perquè hi pugui treballar i rebre visites. Des de fa un any, l’expresident Pujol ocupa un pis a la part alta del carrer Calàbria, habilitat com a despatx, que és propietat de la Fundació Vila Casas, encapçalada per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas.

1

Antoni Vila Casas i Jordi Pujol, tots dos de 85 anys, mantenen una llarga relació d’amistat. L’empresari ja va rebre una Creu de Sant Jordi el 1999, en l’últim govern de Jordi Pujol, i ara la fundació que presideix en rep una altra, amb el govern de Carles Puigdemont. Després de confessar que durant més de trenta anys havia tingut diners amagats a Andorra, Jordi Pujol va perdre els privilegis com a expresident de la Generalitat, que incloïen la pensió, l’automòbil oficial, les secretàries, el tractament de molt honorable i dos luxosos despatxos al passeig de Gràcia: un era l’Oficina de l’Expresident i, l’altre, la seu de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol, ja clausurada. Antoni Vila Casas es va apiadar de l’expresident, que s’havia quedat sense despatx, i li n’ha cedit un de la seva fundació.

La Generalitat ha distingit la Fundació Vila Casas amb la Creu de Sant Jordi pels seus mèrits en la difusió de l’art contemporani i pel foment del diàleg entre els professionals de la salut, que són els seus dos àmbits d’actuació. Això no obstant, sobta que aquesta entitat amb trenta anys d’existència rebi ara aquest guardó, precisament quan fa uns mesos va aixoplugar l’expresident Pujol.

imatge-antoni-vila-casas-iii-31460

Antoni Vila Casas

I que dir de Carles Colomer, tiet de David Madí, exdirector de la campanya que va portar Artur Mas a la Generalitat. Colomer vinculat a l’empresariat convergent fou patró de la Fundació Centre d’estudis Jordi Pujol, que es va disoldre al 2014 arran de l’esclat dels casos de corrupció de tota la família Pujol Ferrusola. Entre altres càrrecs, és president de Haugron Holdings, SL, i conseller d’Abertis Infraestructuras, SA, i de Telefónica, SA. Un bon currículum sempre a l’ombra de CDC i del PP per fer els seus negociets…

colomercasellas-24429

Carles Colomer

Tenim també, el polític de Convergència Josep Sendra i Navarro, patró de la Fundació Privada Mutua Catalana, que de ben segur en la seva trajectòria deu tenir moments  destacables durant els anys ’70 i ’80 com a diputat que va formar part de la Comissió dels Vint que va redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979, però que com en anteriors guardonats pesa més la seva militància que les seves accions.

Podriem parlar una mica més d’altres guardonats… però realment amb aquests quatre exemples podem veure de que va aquest govern… premiant corruptes i lladres… de vergonya…

 

Anuncis

La ‘casta’ dels endollats

Posted on Updated on

5La ‘casta’ dels endollats és un article de Jaume Reixach:

De diners, n’hi ha. Però estan mal repartits i, en el cas de les administracions i malgrat les retallades, es malbaraten escandalosament. Quan la pobresa i la misèria afecten capes cada cop més àmplies de població, la certesa que això té una solució democràtica a l’abast –i, per tant, sense necessitat de lliscar pel perillós pendent del populisme- és enervant.

Entre les meves lectures quotidianes hi ha el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), on el govern anuncia les disposicions que acorda, els nomenaments, els contractes i les subvencions que atorga. Tot i la dramàtica situació de les finances de l’administració catalana, hi detecto, de manera sistemàtica, despeses que són del tot supèrflues i que es podrien canalitzar, si hi hagués voluntat política i rigor en la gestió, a atendre les necessitats objectives de la gent desemparada i desesperada.

Per exemple: la Generalitat es gasta un dineral indecent en subvencions sense cap ni peus per engreixar la “menjadora”d’entitats, associacions, patronals, sindicats, empreses, escoles, mitjans de comunicació… que, al seu torn, es dediquen a “comprar” i a difondre el discurs del govern. Aquesta és una perversa herència del pujolisme que el Tripartit va continuar amb alegria i que els “processistes” han mantingut a costa de retallar serveis bàsics per a la població.

El cas de les escoles segregacionistes de l’Opus Dei i dels Legionarios de Cristo, que s’embutxaquen cada any més de 30 milions d’euros de les migrades finances de la Generalitat, és paradigmàtic. Però és que els 29,7 milions que també “regala” cada any el govern a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un negoci privat que té presència a Madrid, a Sevilla, a Mèxic… resulta inexplicable.

Sense fer demagògia: la Generalitat aporta 225 milions d’euros de subvenció pel funcionament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que compta amb 2.424 treballadors en plantilla. Amb tot aquest personal, no es podria fer funcionar TV3 i Catalunya Ràdio sense necessitat de recórrer a la compra de caríssimes produccions externes perfectament prescindibles per fer una programació d’interès públic i de qualitat? Pregunto…

1

Ja ho deia en l’anterior article i hi insisteixo. La concessió de subvencions a la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació privats de Catalunya és també una anomalia democràtica que mereixeria una profunda reflexió i revisió. A més, la seva supressió alliberaria uns recursos econòmics que són necessaris per atendre altres prioritats molt més urgents que té la societat catalana.

Més: els salaris que paga la Generalitat a la seva “cort” de consellers, alts càrrecs, assessors i consultors són, directament, insultants, si els comparem amb els de l’empresa privada. El millor “xollo” que hi ha avui en el món laboral a Catalunya és formar part de l’“elit” de les institucions públiques. Un diputat cobra cada mes un mínim de 5.000 euros i pot arribar a superar els 10.000 euros. Els consellers i els alts càrrecs de confiança també superen els 10.000 euros mensuals. La legió d’assessors –que automàticament són equiparats a funcionaris de la classe A, amb el màxim nivell 30 i, a més, amb un complement que voreja els 40.000 euros anuals- també s’emporten, pel cap baix, més de 5.000 euros al mes.

3Ja sé que tot sumat és una gota d’aigua en els Pressupostos de la Generalitat, que pugen a 30.000 milions d’euros. L’Estat del Benestar a Catalunya és molt prim, com ha constatat el debat sobre la pobresa que acaba de celebrar el Parlament. És obvi que es necessiten més recursos públics i que l’administració catalana ha de rebre un millor tracte fiscal del Govern central.

Dit això: la Generalitat gestiona pèssimament els diners de què disposa i ho fa pagar a les anelles més febles de la cadena (els funcionaris de base i els usuaris dels serveis públics), víctimes propiciatòries de les polítiques de retallades dels últims anys. Amb una administració intel·ligent de les despeses i una política més activa en els ingressos, el vicepresident Oriol Junqueras no hauria d’anar a fer el ridícul a l’aeroport d’El Prat per demanar calés al ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos.

També vull deixar-ho ben clar i subratllar-ho: els vicis de la Generalitat els reprodueixen les altres comunitats autònomes i es multipliquen en el cas del Govern central.

2Fèlix Millet, el lladregot del Palau de la Música, parlava de les “400 famílies” que controlen el ‘cotarro’ a Catalunya i Pablo Iglesias ha popularitzat el concepte de la ‘casta’ per referir-se als poders fàctics que parasiten els recursos de l’Estat des de fa generacions. A Catalunya i a Espanya està emergint una nova ‘casta’: la dels polítics, siguin del color que siguin (diputats, senadors, consellers, ministres, assessors…), i la dels alts funcionaris que, en aquest “paradís dels mileuristes”, cobren sous fabulosos. Tocar cada mes una nòmina de 5.000, 6.000, 8.000 o 10.000 euros és un luxe molt rar en l’àmbit de l’empresa privada, però, en canvi, és habitual en la “crême de la crême” de les institucions i del sector públic.

Aquesta ‘casta’ és, en essència, profundament conservadora.Mai, en la seva vida privada, haurien pogut somniar amb una remuneració fixa d’aquest alt nivell. Per això, són els primers interessats en què la “festa” duri com més millor. Des d’aquesta perspectiva, egoista i humana, arribo a la conclusió que Carles Puigdemont intentarà –si pot- allargar la legislatura quatre anys i que els diputats de Madrid –tots- “resen” perquè, finalment, hi hagi un govern –el que sigui- que eviti la convocatòria anticipada d’eleccions i, per tant, puguin seguir xuclant de la generosa mamella pública durant una booooona temporada. A fora, fa molt fred.

MÉS INFORMACIÓ. Algunes notícies més sobre aquests favoritismes i corruptel·les de la dreta catalana:

Mas-Colell ‘rega’ la UOC abans de plegar del càrrec

Els Sumarroca continuen sucant

Què fa Joan Maria Piqué (cobrant de la Generalitat i sense cap relació professional) amb Artur Mas?

Quin endoll han donat a Quim Torra, exdirector del Born Centre Cultural ? 

Què feia Artur Mas a la inauguració de la Línia 9 que costarà 13.000 milions d’euros més del pressupostat ?

Posted on Updated on

GRA062. BARCELONA, 12/02/2016.- El president de la Generalitat, Carles Puigdemont (d), acompañado del secretario de Estado de Infraestructuras, Julio Gómez-Pomar (i), el vicepresidente del Gobierno catalán, Oriol Junqueras (2i), el consejero de Territorio y Sostenibilidad Josep Rull (4d), el expresidente de la Generalitat, Artur Mas (3d), el alcalde de El Prat del LLobregat, Lluis Tejedor (2d), durante el viaje de inauguración del nuevo tramo de la Linea 9 (L9) del metro, que conecta la ciudad con el Aeropuerto de El Prat. EFE/ Quique García

Doncs si, que collons feia Artur Mas a la inauguració d’aquest nou tram de la línia 9 ? Una obra iniciada per Jordi Pujol a l’any 2002, que es va xifrar en 2.464.000, i ha triplicat el seu pressupost fins a gairebé 7.000 milions. D’aquí a 30 anys, la línia haurà costat més de 16.000 milions si se li sumen els interessos i el manteniment. L’augment en els costos ni tan sols garanteix que el projecte es vagi a acabar. La part central del traçat, la més important, està paralitzada sense saber quan es reprendrà: el 2014 es van destinar 7 milions d’euros només per retirar les grues i tapar les obres d’una dotzena d’estacions que de moment quedaran als llimbs.

Era el 22 de juny de 2002 i el conseller en cap de Jordi Pujol, Artur Mas, es va posar un casc i va pujar a una excavadora. Així, col·locava a Badalona la primera pedra de l’últim gran projecte de l’era Pujol: la línia de metro més llarga (gairebé 50 km) i moderna d’Europa. A la inauguració van acudir el conseller de Política Territorial, Felip Puig, i el d’Economia, Francesc Homs. El representant de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas (PSC), es va absentar perquè va considerar que l’acte es feia servir per promocionar la figura de Mas com a candidat a la Generalitat. Faltava poc més d’un any per a la campanya electoral.

Han passat els anys i l’ombra de la corrupció convergent ha planejat per aquestes obres. Algunes adjudicacions de la línia 9 estan judicialitzades. Segons les conclusions del jutge instructor del Cas Palau, la constructora Ferrovial va abonar a CDC 5,1 milions d’euros en concepte de mossegades del 2,5% sobre el preu de l’adjudicació de diverses obres de la línia 9 i del Palau de Justícia de Barcelona. El extresorer de CDC, Daniel Osàcar, està imputat en el cas.

1

També es troben referències a la línia 9 en el cas Pujol. Podem va presentar una querella al setembre de 2014 en la qual destacava un contracte de 150 milions adjudicat a poques setmanes de les eleccions a favor d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE) en la qual participava Emte, propietat de Carles Sumarroca, cofundador de CDC.

En tots aquests casos, Artur Mas no ha donat la cara i òbviament això no atura al President de la Generalitat a l’ombra i al president de Convergència per continuar sortint a les fotos, sempre li faran un bon pla a TV3, La Vanguardia o el Punt Avui… però calia ? On han anat a parar aquesta bogeria de diners ? Ningú és responsable d’aquest brutal augment dels costos ? Catalunya cada dia és sembla més a una república bananera on corrupció, retallades i amiguisme es poden amagar darrera un patriotisme de pandereta… a mi, em fa vergonya… i a vosaltres ?

Carta al Molt Honorable Artur Mas

Posted on Updated on

2

La veritat és que no pensava pas dedicar gaire estona més a l’actualitat de la nit electoral ni a la manca d’educació i respecte d’alguns membres de partits polítics, però fa un parell de dies em vaig quedar clavat al llegir les declaracions del president Mas en una entrevista a La Vanguardia i ja que estem comparteixo aquests mots i voldria escriure una carta al President…

Aquest és el fragment de l’entrevista, en castellà, malgrat no sigui TV3 😉 :

Pregunta: “Colau ha acusado a su partido de mafiosos.

Artur Mas: No sólo habla de la mafia, sino que nos llama ladrones. Y yo me pregunto, cuando a una persona le llamas mafioso y ladrón, debes tener que probar alguna cosa, porque sino…, es la santa inquisición. Que era santa e inquisición. Funcionaba así, decía: “Este no me gusta, ahora lo señalaré con el dedo y después a la pira funeraria”. Me recuerda un poco aquellos métodos. Ahora no hay pira funeraria, pero soy yo el que lo juzgo con esta superioridad moral que muchas veces se exhibe y que a menudo tiene poco fundamento…”

Benvolgut Molt Honorable Sr. Artur Mas,

És un plaer fer-li arriba aquestes les meves primeres ratlles d’una correspondència epistolar que espero i desitjo sigui prou generosa. Tanmateix, aniré al gra, no estic per fer ús de retòriques ni de frases laudatòries… parlem de ciutadà a ciutadà… li sembla ?

Bé, més enllà, de les valoracions personals que en vulgui fer parlant sobre superioritat moral (ejem ejem…) em sorpren les seves declaracions com a president del meu país. Ja que entenc que quan un ciutadà és escollit President de la Generalitat es converteix en representant del conjunt de la ciutadania i no continua fent de representant d’un partit o coalició. És d’agrair aquest fet, ja que així s’evita la campanya electoral continua, garanteix la pluralitat social i política, i es dedica a treballar fermament per solucionar les necessitats nacionals, socials i laborals del país i no es distreu en res més, especialment per la quantitat exagerada que vostè cobra com a polític en actiu des de fa més de 30 anys (136.834 euros anuals més dietes i la resta de franc).

Assumint pels seus mots (m’imagino que ben raonats) que no sap diferènciar país i partit, llavors em sorpren encara més (fins i tot, és esfereidora) la seva poca memòria o la seva poca dignitat o la seva poca honradesa…, demana proves de la corrupció del seu partit Convergència o del govern que presideix… realment s’atreveix a demanar proves ? doncs parlem de proves honorable (a partir d’ara, ho sento, però el tracte baixa de categoria ja que de molt honorable ja no li queda gaire):

1) Jordi Pujol, el seu pare polític i president de la Generalitat i de CiU. No cal dir gaire cosa més del Cas Pujol, de l’evasor fiscal confès Jordi Pujol i Soley, ni de la vergonya de la nissaga familiar a l’ombra de la que vostè va crèixer politicament… robar i robar… però si no n’hi ha prou tenim els companys del seu govern anterior, Lluis Prenafeta i Macià Alavedra… per no parlar de Banca Catalana

1 4

2) Cas Millet: El desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell, president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d’alguns dels seus col·laboradors (Jordi Montull també ha estat imputat per la fiscalia), que inclou el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, motiu pel qual Convergència (CDC, el partit que presideix) té embargades 15 seus…

3) Cas InnovaDetenció de Teresa Gomis, regidora i tinent d’alcalde per Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Reus, de Josep Prat i Carles Manté, del Cas Shirota… S’investiguen adjudicacions a dit, sobresous i contractes fraudulents en serveis que oferia l’empresa municipal Innova, la filial de Sagessa, encarregada de gestionar l’Hospital de Sant Joan i una vintena d’equipaments més a la província de Tarragona, entre els quals els hospitals d’Amposta, Valls i Móra d’Ebre.

Li recordo de nou, que és dificil oblidar-se d’aquests casos, però, President Mas,  si vol més casos de corrupció, de màfia, de robatori, podem parlar del Triangle d’Or de Palamós (Jordi Pujol i Ferrusola), del Cas Casinos que ja va demostrar un finançament il·legal de CiU de 1.000 milions de pessetes, del Cas Crespo (la desviació a les seves pròpies butxaques del diputat de CiU, Xavier Crespo, de 3 milions d’euros dels hospitals de Blanes i Calella), seguim ? el cas ITV (Oriol Pujol, diputat i secretari general de CDC a l’esclat del cas, acusat de suborn), el cas ADIGSA (amb tres alts càrrecs imputats) o el cas Pallerols (dels seus socis de govern -Unió Democràtica de Catalunya-)

I si vol més proves, doncs Sr. Mas (ni molt ni honorable) potser que miri d’una vegada al seu voltant o s’atreveixi a obrir calaixos i netejar sota les catifes… ho farà ?  de cap manera…

Un prec, Artur, quan començaràs a ser el president de Catalunya, de totes les catalanes  i tots els catalans (fins i tot, dels que com jo, pensem, somien, treballem i estimem diferent a tu) i no només d’aquells que son del teu partit o et garanteixen vassallatge…?  ho sabràs fer ? ho voldràs fer ?  i una darrera pregunta, CiU ens roba ? Espero la teva resposta i resto a la teva disposició…

3

El llepaire d’agost: Àngel Colom

Posted on Updated on

colomPoca cosa es pot dir de l’Àngel Colom, secretari d’immigració de CDC i ex-secretari general d’ERC (el gran protagonista conjuntament amb Pilar Rahola de la fugida d’ERC portant-se diners, càrrecs i locals fundant un nou partit després de perdre una votació -si, senyor, això es diu acceptar els resultats en democràcia),  que no sigui públic i notari, especialment després del robatori del Palau de la Música, el cas Millet, on ell fou un dels personatges implicats i que va poder fugir de la justícia amb una decisió com a mínim “curiosa” del jutge instructor, després de que Àngel Colom va retornar els 72.000 euros que va rebre per un conveni de pedagogia ‘inexistent’ entre el Palau i la Fundació Privada Espai Catalunya.

Per cert, quanta gent voldria rebre aquests diners per convenis inexistents ? però sembla que t’has de dir Àngel Colom, Felix Millet, Xavier Crespo, Oriol Pujol, etc.

Bé, doncs ara, fa poques setmanes es va superar i gràcies a això rep el nostre guardó de llepaire del mes, felicitats Àngel !!! Guardó que et convidem a compartir amb altres personatges com Núria Feliu, Xavier Sala i Martin, Joan Huguet o Lluis Corominas que en el marc de l’actuació policial a Can Vies van embogir en declaracions plenes de racisme, violència i classisme que van retratar detalladament algunes persones “prominents” del país (quina por !!!)

Bé, us deixem amb un extracte de l’article “Cinc Reflexions sobre Can Vies” del blog “Reflexions d’un arqueòleg glamurós” on s’expliquen en detall els motius d’aquest premi:

“La dreta nacionalista de CIU-ERC ha embogit.

Núria Feliu plorant a RAC1, assegurant entre gemecs que estava aterrida de baixar al barri perqué uns okupes del Baix Llobregat havien trencat una jardinera i que son gent molt dolentota perqué a la Festa Major no la van ajudar a guarnir els carrers (podcast: Versió RAC1, 29/05/14, emès les 16h, a partir de minut 40).

El dirigent de la sectorial d’immigració de CIU Àngel Colom parlant amb el neonazi Lluís Coromines (nº3 a la llista de PxC de l’Hospitalet a les municipals de 2011) sobre com s’haurien d’expulsar del país els okupes que no fossin de raça blanca.

L’economista d’extrema dreta neoliberal Xavier Sala i Martín i l’ex-Conseller d’ERC Joan Huguet assegurant que hi ha una conspiració per part dels serveis secrets del Ministeri del Interior per desestabilitzar el procés independentista i ocupar policialment Catalunya.

Comentaristes del Diari Ara demanant la intervenció dels Cascos Blaus de la ONU. En el seu món il·lusori de les Tres Bessones i Puff el Drac Màgic, on no existeix la crisi ni cap conflicte social, no entrava en el guió que de sobte esclatés una revolta en clau esquerra-dreta….”

I per si no hi ha prou, podem llegir el comunicat de premsa de SOS Racisme al respecte. “Per això, exigim al Sr. Àngel Colom una rectificació pública de les seves paraules, ja que no ens sembla suficient el fet que ell mateix hagi esborrat la piulada. També, demanem a la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya que es pronunciï sobre aquests fets…. llegir més

El llepaire del mes: Xavier Tomàs

Posted on Updated on

Aquest mes teniem força possibilitats de trobar un llepaire del tamany d’una catedral. Primer vam decidir dedicar el nostre guardó de febrer al programa “Informe Semanal”  de TVE (tant reconegut en altres èpoques) i convertit gràcies al PP i al seu director Jenaro Castro en un programa manipulat, insultant i ofensiu. En concret, fou especialment trist el reportatge dels periodistes Esteban Gómez i Julian Merino que posava el focus d’atenció en el cas dels immigrants ofegats a Ceuta, però en realitat era una sibil·lina operació de neteja d’imatge de la Guàrdia Civil. Fa força fàstic  aquest tipus de “periodisme” !

xaviertomàs

Tanmateix, hem optat per un altre llepaire per aquest mes, ja que fa dies que no parem de riure gràcies a la seva destacada capacitat intel·lectual, la seva justificació d’allò injustificable i la seva facilitat per amagar la veritat…  Estem parlant de Xavier Tomàs, Cap del Departament de Comunicació web i xarxes socials de l’Ajuntament de Barcelona d’en Xavier Trias, l’alcalde, i cap de premsa de les Joventuts Nacionalistes e Catalunya (JNC) la branca juvenil de Convergència.

Anteriorment, ja havia destacat en alguna ocasió per la seva poca traça i hipocresia en la crítica com va passar amb Anna Simó (ERC) pel tema del pagament a les autopistes, però ara ha pujat el llistó amb un tuit que feia referència al desallotjament del Centre Social Okupat La Carboneria obert al 2008 al barri de Sant Antoni de Barcelona i realitzat per la força de 300 mossos d’esquadra. Un espai integrat plenament al barri amb bona relació veïnal i participació en les festes i tradicions de la zona i on han prevalgut els interessos de Barclays, propietari de l’immoble, per davant de qualsevol diàleg o consideració.

El nostre jove cadell volia fer mèrits amb lAlcalde Trias (que potser es guanya el sou piulant ? i per cert, quan déu cobrar ?) i no ha tingut millor idea que mentir amb un llenguatge tret del manual de bones formes victorianes del segle XIX (o potser de la normativa de civisme de l’Ajuntament?): “Els Mossos desallotgen un edifici okupat on s’hi feien tota mena d’activitats delíctives, incíviques i a sobre, s’hi lucraven il·legalment”

Activitats delictives” ? a La Carboneria es feia ioga, sopars vegans o tallers de costura… “activitats incíviques” ? a La Carboneria hi havia una ludoteca o  una xarxa de menjar reciclat… i “a sobre, s’hi lucraven il·legalment” ? a La Carboneria es participava en la Festa major de Sant Antoni i a més es feien activitats medi ambientals, de cura del cos, de creació artística, de mitjans alternatius, de solidaritat, etc.  gratuïtes i obertes al barri…

De fet ja fa riure la seva mentida, que de tant hipòcrita sembla feta per un nen malcriat, però el que ja ens ha alegrat el dia i ens ha fet adonar-nos que la intel·ligència es troba més enllà de Convergència (perdoneu el rodolí, però no hem pogut estar-nos) ha estat la resposta del diputat David Fernàndez (CUP). Aquí teniu la imatge, sobren les paraules…

1604857_10200693094808799_104485569_n

 

 

L’espoli del Palau de la Música

Posted on Updated on

Encara que no sempre estigui d’acord amb els anàlisis d’en Jaume Reixach a “El Triangle” i en aquest cas no pugui estar al cent per cent, penso que calen reflexions com les seves i més quan la majoria de mitjans de comunicació subvencionats pel Govern volen amagar els casos de corrupció. Us deixo amb la lectura de “Els intocables“:

Per entendre què passa a Catalunya és necessari fixar-nos en alguns petits detalls que, com és obvi, el “Somatent mediàtic” censura. (Algun dia caldrà fer un ‘Llibre negre de la llibertat d’expressió a Catalunya’ explicant l’escandalosa i amoral manipulació i tergiversació que hem patit i patim els catalans per part dels mitjans de comunicació subvencionats pel Govern, que són la pràctica totalitat. El control mediàtic fa que, de manera sistemàtica, la premsa, la ràdio, la televisió i els diaris digitals amaguin informacions cabdals que, en qualsevol altre país democràtic, serien de primera pàgina).

arturmas

El sumari per l’espoli del Palau de la Música encara la seva recta final abans del judici i és el moment que les parts presentin els informes amb les seves conclusions. De manera sorprenent, l’entitat presidida per Mariona Carulla ha passat de puntetes sobre el finançament il·legal de CDC a través del Palau i ha exclòs el partit pujolista de qualsevol responsabilitat, tot i que, davant les evidències acumulades, el jutge instructor ha embargat la seu de Còrsega.
A què juga Mariona Carulla? Sap que amb els béns que enxampin a Fèlix Millet i Jordi Montull, el Palau mai no cobrirà l’enorme forat que aquesta parella va provocar en les seves finances i que l’única manera de recuperar una part del robatori és, precisament, pel cantó de Convergència Democràtica, que cobra un munt de subvencions embargables a compte dels Pressupostos de l’Estat i de la Generalitat.

  marionacarulla

Quins interessos defensa Mariona Carulla? Els del Palau de la Música o els de Convergència? Davant aquesta gravíssima irresponsabilitat és lícit preguntar-se: de debò no sabia res Mariona Carulla del robatori a gran escala que, durant anys, van perpetrar Fèlix Millet i Jordi Montull mentre ella era, a la vegada, la vicepresidenta de l’entitat? És tonta o es feia la tonta? Jo em vaig creure que també havia estat víctima d’aquesta parella de lladregots i vaig recolzar periodísticament la seva elecció com a presidenta del Palau de la Música. Però és obvi que em vaig equivocar. A l’hora de la veritat, fa prevaldre els interessos de la “màfia” per davant dels pobres socis i abonats del Palau de la Música.

felixmillet

Creia que Mariona Carulla era una persona recta i honesta. Santa innocència! Ara resulta que ella no troba prou “indicis” per demanar la responsabilitat de CDC en el robatori del Palau. I les factures de Letter Graphic? I les de New Letter? I els diners que, segons les anotacions trobades als despatxos de Millet i Montull, cobraven en mà els tresorers del partit, Carles Torrent i Daniel Osàcar (secretari personal d’Artur Mas)? I les transferències a la Fundació Trias Fargas?

angelcolom

Ja és hora de desemmascarar l’enorme hipocresia que gasten, des de fa anys, els intocables de Catalunya (al contrari dels intocables de la Índia, els nostres són la “crême de la crême” de la piràmide social). I els Carulla formen part d’aquesta casta d’autoescollits que ens volen dirigir i alliçonar. S’omplen la boca amb la “catalanitat” (Òmnium Cultural, Palau de la Música, el diari “Ara”, el Museu de la Vida Rural, el premi Francesc Candel, el premi Baldiri Reixac…), però els seus productes comercials (Gallina Blanca, Avecrem, El Pavo, Pans & Company, Fres Co, Affinity, La Dehesa de Santa María, El Consorcio del Jabugo…) s’etiqueten en castellà i tenen el seu mercat principal a “Espanya”. Passen per ser uns mecenes de la pàtria però, a l’hora de la veritat, escaquejen els impostos a través de paradisos fiscals, en comptes de tributar aquí.

Quina Catalunya tenen al cap i al cor els Carulla? Una Catalunya on impera el frau i el robatori de les elits? Una Catalunya on cal tapar les vergonyes corruptes dels polítics, si són dels “nostres”? Una Catalunya caciquil on hi ha unes famílies que fan i desfan les lleis a la seva mida? Una Catalunya que, amb el “dret a decidir”, vol instal·lar una plutocràcia perpètua?

Perquè se m’entengui i no se’m malinterpreti: penso i dic exactament el mateix dels intocables de la “pàtria espanyola”. Del rei Juan Carlos I, de Mariano Rajoy, de José María Aznar, de Felipe González, de José Bono, d’Esperanza Aguirre, de Juan Luis Cebrián, de José Manuel Lara, d’Emilio Botín, de Rodrigo Rato, de les Koplowitz, dels Villar Mir, de Florentino Pérez, dels Colón de Carvajal, dels Entrecanales, del cardenal Rouco Varela i de tota la “banda” de facinerosos que ens ha usurpat la democràcia.

+ informació sobre els diners robats:

El jutge eleva a 6,6 milions la suma que es va embutxacar CDC de Ferrovial a través del Palau.

Millet i Montull van espoliar 35 milions del Palau la Música.