Dignes i llepaires


Aquesta secció creada per un grup d’amics (El Guillem i la Laia de la vila de Gràcia, l’Ares de Badalona, la Martina del Raval -qui va tenir la idea- i jo mateix) davant d’una birra en el mes de novembre vol servir per presentar al públic en general i un cop al mes algunes persones que en el seu dia es fan mereixedores d’una ressenya en aquest blog.

Volem destacar persones que enlluernen per la seva honradesa, per la seva lluita , per la seva transparència, per la seva dignitat, i aquestes persones tindran lloc a l’apartat del “Digne del mes”. Volem destacar persones que enlluernen per la seva manca d’escrúpols, per la seva renúncia, per la seva misèria intel•lectual, per la seva capacitat d’adulació i aquestes persones tindran lloc a l’apartat del “Llepaire del mes”.

Hem acordat fugir de les personalitats o personatges que siguin força coneguts i/o representats habitualment per els mitjans de comunicació de masses ja que creiem que ja tenen prou aparadors per destacar i volem parlar d’aquelles persones més anònimes però que segurament amb les seves actituds més particulars (i poc conegudes) treballen per fer un món més just o per fer un món més injust.

El digne del mes: Definició del Diccionari de la Llengua Catalana (Institut d’Estudis Catalans) DIEC2: digne -a. adj. [LC] Que mereix respecte i estima per les seves qualitats o el seu comportament.

Juliol 2014:  Más Vale Tarde Ke Nunca, el grup musical de les germanes Helena i Àngels Altés Planas, que combina lluita i revolució amb compromís i bona música.

Juny 2014: La Directa, un mitjà imprescindible, i en solidaritat a la intervenció dels mossos en les seves dependències en el marc de l’operatiu de repressió en les manifestacions de suport a Can Vies.

Maig 2014:  Les 1.619 persones (i altres milers més) que han creat el diari Cafè amb Llet amb una tirada de 145.000 exemplars i convertitnt-se en el diari de més difusió de Catalunya, superant La Vanguardia.

Abril 2014: Sebastià Piera, militant històric del PSUC, una d’aquelles persones imprescindibles de la història del nostre país i que mai ha estat prou valorada.

Març 2014: La revista Cafè amb Llet, Albano Dante i Marta Sibina, que han destapat diferents casos de corrupció a la sanitat catalana i han estat absolts de l’acusació d’infringir el dret a l’honor de Josep Maria Via, exalt càrrec de la sanitat catalana i actual assessor del president Artur Mas.

Febrer 2014: La Plataforma Stop Pujades Transport, per la seva lluita des de desembre de l’any passat per evitar la brutal pujada en el preu dels transports públics a Catalunya.

Gener 2014: María Angélica, l’àvia coratge i el Grup de Treball d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila de Gràcia, perquè a través de la solidaritat, el suport mutu i la desobediència civil, fan front al sistema capitalista.

Desembre 2013: El Son de la Chama, grup del Camp de Tarragona amb ànima festiva, uns grans directes i un missatge compromès a les seves cançons.

El llepaire del mes: Definició del Diccionari de la Llengua Catalana (Institut d’Estudis Catalans) DIEC2: llepaire . m. i f. [LC] Baix adulador.

Juliol 2014: Josep Miquel Porras, el jutge que va absoldre Jordi Arasa, mosso que va colpejar David Fernández o el jutge que va arxivar la causa dels Germans Carulla per frau fiscal.

Juny 2014: Tian Riba, en representació dels nostrats tertulians que omplen els mitjans catalans d’una única i sesgada visió vinculada al poder econòmic i polític de la dreta.

Maig 2014: Oriol Puig, militant d’ERC i darrerament coordinador nacional de l’ANJI (els joves de l’Assemblea Nacional de Catalunya), que va fer tot el possible per desviar l’atenció sobre les causes de l’incendi de l’Empordà del 2012.

Abril 2014: Marc Castells, alcalde d’Igualada, que ha nomenant ambaixador de la ciutat a Jaume Pons, representant d’Agrobeba, que ha expulsat de les seves terres a 600 persones a Guinea Bissau.

Març 2014: Josep Maria Via, alt càrrec de la sanitat catalana, actual assessor del president Artur Mas i membre de la cort de lladres de CiU que s’estan enriquint amb l’expoli de la sanitat pública com Xavier Crespo, Carles Manté, Josep Prat, Boi Ruiz, Ramon Bagó, etc…

Febrer 2014: Xavier Tomàs, Cap del Departament de Comunicació web i xarxes socials de l’Ajuntament de Barcelona de l’alcalde Xavier Trias, per les seves mentides (que freguen l’estupidesa) per intentar justificar el desmesurat operatiu policial en el desallotjament del C.S.O. La Carboneria i la submissió als interesos del Barclays Bank per part del govern.

Gener 2014: Montserrat Gatell, directora de l’Institut Català de les Dones (ICD) de la Generalitat de Catalunya, pel seu silenci complice i la seva renúncia a la defensa dels drets de les dones en aquests moments de neofranquisme amb la Llei Gallardón.

Desembre 2013: Esteve Suñé, conseller de CiU al Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona, per justificar els cops de porra als manifestants en actitud pacífica en el desallotjament de la Plaça Catalunya.


3 thoughts on “Dignes i llepaires

    […] Dignes i llepaires […]

    […] Dignes i llepaires […]

    […] Dignes i llepaires […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s