Zapatisme

En comú podem!!! El Canvi ja és aquí!

Posted on

elcanvijaesaqui

Dimecres 22, 19h. Plaça Can Fabra de Barcelona

Arriba l’acte final de campanya, on comptarem amb alguns convidats especials. El 26J tenim una oportunitat històrica per fer fora el PP i les seves polítiques del Govern!

No et perdis les intervencions de: Owen Jones, Ada Colau, Xavier Domènech, Íñigo Errejón, Lucía Martín, Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, i la música de Nacho Vegas…

Anuncis

20D: A Catalunya, el 15M ha guanyat !!!

Posted on

3

Doncs si…

Aquest passat 20D a Catalunya ha guanyat la gent de Cafè amb llet que porta anys denunciat la corrupció de Convergència, ha guanyat la gent de la PAH que aturen dia rera dia els desnonaments manats pels fons voltor i els banquers de La Caixa, el BBVA o el Santander, ha guanyat la gent apallisada a Plaça Catalunya pels mossos del conseller Felip Puig per demanar llibertats i un món millor…

Han guanyat els democrates de veritat que volem un referéndum per donar la veu al poble, han guanyat els sindicalistes que s’enfronten a les lleis del PP i fan seu el dret al treball, han guanyat les AMPA’s que no accepten les retallades en educació d’en Mas i el Rajoy…

1
Han guanyat  les dones de Cornellà que s’aixequen cada matinada per buscar feina, han guanyat els treballadors de Telefònica que van fer vaga de fam durant setmanes, han guanyat els 200.000 joves catalans obligats a emigrar a Europa, Amèrica o Àsia per trobar feina i un futur millor…

Han guanyat els treballadors i pacients de la Vall d’Hebron que volen aturar les privatizacions que empitjoren els tractaments i enriqueixen als amics del conseller Boi Ruiz, han guanyat els col·lectius que lluiten contra les empreses (subvencionadores de les dretes europees) i que comercialitzen els transgènics, ha guanyat el moviment anti-nuclear del Camp de Tarragona que fa anys que no es resigna…

2

Ha guanyat la gent invisible… han guanyat “els nadies”…

I amb un bon somriure, companyes, companys, us he de dir que això, això, només és el principi…

Un refugi sota el cel

Posted on Updated on

1Mirar al cel i no veure núvols. Tampoc sol ni lluna ni poesia. Mirar al cel i plorar. O cridar. O resar a un déu, el que sigui, fins i tot al de la soledat. El nen enganxat al ventre de la seva mare. El pare ja no hi és… Mirar al cel en un parèntesi tràgic.

Just després que el soroll et robi l’alè, et recargoli les tripes, t’exploti al cervell i abans que l’esclat potser et robi la vida. Primer van ser els avions de Baixar al-Assad contra els rebels. Després, el cel es va convertir en un macabre joc de miralls, una imatge sempre en conté una altra, un mal sempre convida a un altre. Els Estats Units i els seus aliats occidentals ataquen Assad i l’Estat Islàmic (EI). Rússia combat l’EI i també els rebels. Turquia, Assad i els kurds…

Darrere de tots aquests objectius, sempre hi ha el poble. Un pobre poble al qual li han esquinçat l’horitzó. I la mare i el nen segueixen mirant el cel. I només hi veuen el reflex de la seva pròpia mort.

Però hi ha uns altres cels. Voltes que no tenen ànima d’abisme ni d’infern. Que no escupen bombes ni dolor ni por. Cels que contemplen les nostres alegries i les nostres misèries i les acompanyen amb el seu particular foc d’artifici. Ara un tro. Ara un raig de sol. Ara un llençol de blau serè, net, acollidor, protector. Un mocador per recollir les llàgrimes. Un vel per cobrir les penes.

Mirar al cel i descobrir els núvols. Aprendre a llegir els contes que viuen en les seves formes. També entreveure el sol i les estrelles. L’Óssa major juga amb l’Óssa menor. Perseu saluda Cassiopea. Al final, el firmament convida a somiar. Al final, la fantasia aixeca el vol. Mirar al cel i creure en un refugi, en la vida. I el nen torna a jugar al carrer. I la mare sent que la mort ja no està a l’altre costat del cordó umbilical.

I un horitzó es dibuixa aquí, sota el nostre cel

Article d’Emma Riverola, escriptora, publicat a El Periódico de Catalunya el 3 d’octubre de 2015.

Hem guanyat l’alcaldia, junts i juntes guanyarem Barcelona!

Posted on Updated on

1

Fa només dues setmanes que Barcelona En Comú va protagonitzar una nit electoral històrica. A molts i moltes ens va fer un salt el cor, perquè de la desesperança vam passar a la il·lusió, perquè encara que ens havien dit que era impossible que arribéssim a l’Ajuntament i que poguéssim construir una alternativa, hem demostrat que amb l’esforç de molta gent diferent som imparables.

Dissabte 13 de juny a partir de les 17 h tindrà lloc la cerimònia d’investidura d’Ada Colau com a alcaldessa. Ens veiem a l’Ajuntament. Vine a seguir-ho en directe a la plaça Sant Jaume.

Hem guanyat l’alcaldia, sí, però no en tenim prou. Ara hem de guanyar Barcelona. Serem a l’Ajuntament i continuarem als carrers, als barris, a les places… ens hi deixarem la pell per fer una Barcelona per a tots i totes, dels 73 barris de Barcelona i on tothom pugui fer-hi el seu projecte de vida.

Per primer cop una dona d’origen popular serà alcaldessa de Barcelona, i un home d’origen llatinoamericà, tinent d’alcalde, per primer cop una candidatura ciutadana arriba a l’Ajuntament. Volem un Ajuntament amb parets de vidre i una democràcia real oberta a la ciutadania. Per això, comencem aquesta investidura retransmetent l’acte de dins cap a fora, amb una pantalla a plaça Sant Jaume i posant a disposició de les famílies un espai per a la canalla.

112

Dissabte comença un nou cicle en què haurem de donar el millor de nosaltres. Volem més i millor democràcia, obrir les institucions a la ciutadania, fer una ciutat més justa i amable per a tots i totes, i per tot això caldrà continuar atents a les desigualtats i caldrà participar més que mai en la política del dia a dia i fer-nos forts per tenir un Ajuntament capaç de respondre i d’obeir a les demandes dels barcelonins i barcelonines. Tots i totes haurem de defensar el govern ciutadà per posar límits als poders que governen d’esquenes als veïns i veïnes. Dissabte fem un primer pas. Vine a celebrar-ho!