Teologia de l’Alliberament

“A la banca el lema és: confiança zero, fidelitat zero”

Posted on Updated on

1

Joris Luyendijk, antropòleg i periodista; explica la idiosincràsia del món de la banca a La Contra del passat 1 de juny.

Tot continua igual: Amb la seva mirada d’antropòleg va ser corresponsal a l’ Orient Mitjà iva escriure un llibre sobre com intenta treballar una tribu de corresponsals de guerra. El 2011 va decidir passar dos anys explorant el món financer de la City londinenca, va entrevistar més de 200 treballadors per entendre la cultura de la banca. El resultat és Nedant entre taurons (Empúries). Descobrir com es mouen i què pensen els artífexs de la crisi és simplement aterridor. No hi ha dolents, tampoc no hi ha ètica, hi ha secretisme i por, molts diners per guanyar, incentius perversos i un curt termini miop. “Abans de la crisi molts directius no ente­nien els productes que venien, però ningú no fa preguntes i és aterridor que res no hagi canviat”.

Hem tingut antropòlegs ­innocents, antropòlegs a Mart…

Jo he estat un antropòleg a la City londinenca, al món de les finances.

2 Què buscava?

La resposta a una inquietud generalitzada: com és possible que hàgim hagut de rescatar els bancs i que cap banquer no hagi hagut de tornar les bonificacions que van rebre, i com poden viure amb la consciència tranquil·la…

Una qüestió ètica.

Els banquers em van dir diverses respostes: “No tinc la consciència tranquil·la, però he de pagar una hipoteca i una escola privada”, “jo no empitjoro el món”, i després hi ha els que s’autoproclamen “màsters de l’univers” o “ cigala pendular”.

Què diuen, aquests?

“Puc viure amb mi mateix perquè sóc genial!”. D’altres viuen a la bombolla (es fiquen al llit amb banqueres i els seus amics són banquers) i no concedeixen entrevistes. Però la característica essencial del món de les finances és que no es fan preguntes morals, només es plantegen si és legal o no.

Entenc.

Davant d’atemptats gihadistes, la majoria d’operadors que vaig entrevistar no es van plantejar si havia mort algú que coneixien, van veure l’oportunitat de vendre assegurances de vida.

Vostè compara la gent que treballa als bancs amb diferents animals.

Els vaig preguntar a tots amb quin animal s’identificaven. Els executius van dir: sóc un lleó, un llop, una serp, un velociraptor. Els encarregats del control intern, la feina dels quals és evitar qualsevol tipus d’escàndol o patacada financera, em van dir: una formiga, una abella…

3

Una fauna insòlita…

Un executiu pot perdre en un dia 5.000 milions d’euros i els qui ho han de controlar es veuen com formigues… És significatiu. Al sector els anomenen “els jutges de línia”.

Quin ambient hi ha?

Per sobre de l’avarícia, hi ha la por. Saps que cada tres mesos com a mínim acomiadaran algú del teu equip. No fas amics.

Com l’acomiaden, a la gent?

Tornes de dinar i el teu company de taula ja no hi és o el teu ordinador està bloquejat i de seguida reps la trucada de recursos humans. Acompanyat tota l’estona d’un cap de seguretat, reculls els teus estris i en cinc minuts, al carrer.

Això deu forjar caràcter.

La idea que la gent s’ha de preocupar per la seva empresa o els col·legues és ingènua. A la banca el lema és: confiança zero, fidelitat zero. Et converteixes en algú molt curtterminista i els incentius hi col·laboren molt.

Molt dur.

Els treballadors de la banca consideren el primer acomiadament com un ritu d’iniciació. T’ofereixen sis mesos de sou lliures d’impostos si firmes un document que diu que no demandaràs el banc ni parlaràs amb periodistes.

5En general, són persones superficials?

Emocionalment sí, però el seu coeficient en els test d’intel·ligència és molt alt. Treballen a l’entorn de 14 i 16 hores cada dia en un ambient en què perceben que parlar de qüestions privades és molt perillós.

…És clar que els compensa.

Molts creuen que només es dedicaran a aquesta feina tres o cinc anys, però després veuen que el seu cap, una mica més gran que ells, guanya el doble, i allarguen una mica, i una mica més…

Trist.

Tot és a curt termini i, per tant, la seva filosofia és: “per què he de tractar millor els meus clients del que el meu banc em tracta a mi?…”. I a això es redueix la venda de certs productes a pensionistes. Et diuen que si no els hi venen ells, els hi vendrà el seu col·lega i, al final de l’any, qui n’hagi venut més es queda i l’altre se’n va.

I els sembla prou raó?

Tots semblen més grans de l’edat que tenen. Crec que a molts d’ells aquest comportament els causa molt dolor, però se senten impotents i estan molt ben pagats.

Què l’ha sorprès, a vostè?

L’ambient és molt masculí i agressiu fins i tot entre les dones. De fet, parlen utilitzant metàfores de guerra: trinxeres, presoners, violar i ­saquejar… Aquest vocabulari fa més fàcil per a ells silenciar la seva consciència.

Així ens ha anat.

El 2008 tot era caos i els alts executius no coneixien els riscos que estaven assumint, eren ignorants i incompetents, i això espanta moltíssim, ens estimem més pensar que són uns malvats, però el que hi ha és falta de lògica.

4Poques hores abans que caigués Lehman Brothers els crèdits es van congelar.

Sí, i alts executius van comprar or i van trucar a les seves dones perquè fessin provisió d’aliments i marxessin amb els nens al camp. Te­mien que tot el sector financer s’enfonsés.

Vam estar a punt?

Herman van Rompuy, un dels alts funcionaris de la UE, va dir que vam estar “a mil·límetres” d’aquest escenari, per això van decidir salvar els bancs. Després tothom, incloent-hi el personal dels bancs, esperava grans canvis que no es van produir. I tot continua igual.

 

És tremendista, vostè?

No, però tinc claríssim que el sistema només canviarà si el forcen a fer-ho, és una qüestió política, i continuen els mateixos al poder.

En comú podem!!! El Canvi ja és aquí!

Posted on

elcanvijaesaqui

Dimecres 22, 19h. Plaça Can Fabra de Barcelona

Arriba l’acte final de campanya, on comptarem amb alguns convidats especials. El 26J tenim una oportunitat històrica per fer fora el PP i les seves polítiques del Govern!

No et perdis les intervencions de: Owen Jones, Ada Colau, Xavier Domènech, Íñigo Errejón, Lucía Martín, Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, i la música de Nacho Vegas…

Papá cuéntame otra vez

Posted on Updated on

Perquè “Ahora mueren en Siria los que morían en Vietnam…”

Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.

Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.

Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.

Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.

Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.

Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.

Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.

20D: A Catalunya, el 15M ha guanyat !!!

Posted on

3

Doncs si…

Aquest passat 20D a Catalunya ha guanyat la gent de Cafè amb llet que porta anys denunciat la corrupció de Convergència, ha guanyat la gent de la PAH que aturen dia rera dia els desnonaments manats pels fons voltor i els banquers de La Caixa, el BBVA o el Santander, ha guanyat la gent apallisada a Plaça Catalunya pels mossos del conseller Felip Puig per demanar llibertats i un món millor…

Han guanyat els democrates de veritat que volem un referéndum per donar la veu al poble, han guanyat els sindicalistes que s’enfronten a les lleis del PP i fan seu el dret al treball, han guanyat les AMPA’s que no accepten les retallades en educació d’en Mas i el Rajoy…

1
Han guanyat  les dones de Cornellà que s’aixequen cada matinada per buscar feina, han guanyat els treballadors de Telefònica que van fer vaga de fam durant setmanes, han guanyat els 200.000 joves catalans obligats a emigrar a Europa, Amèrica o Àsia per trobar feina i un futur millor…

Han guanyat els treballadors i pacients de la Vall d’Hebron que volen aturar les privatizacions que empitjoren els tractaments i enriqueixen als amics del conseller Boi Ruiz, han guanyat els col·lectius que lluiten contra les empreses (subvencionadores de les dretes europees) i que comercialitzen els transgènics, ha guanyat el moviment anti-nuclear del Camp de Tarragona que fa anys que no es resigna…

2

Ha guanyat la gent invisible… han guanyat “els nadies”…

I amb un bon somriure, companyes, companys, us he de dir que això, això, només és el principi…