Procés Constituent
La CUP i Catalunya Sí que es Pot reben suport conjuntament en un manifest ciutadà
Aquest dijous passat s’ha presentat un manifest ciutadà sota el títol “Més enllà del 27-S” amb l’objectiu de “donar suport a les candidatures que es comprometin amb la ruptura amb l’actual règim a Catalunya, i demanar-los que treballin plegades a partir del 28-S per evitar un govern de continuïtat”. El text ja ha recollit una seixantena de signatures que han volgut mostrar al seu suport a les candidatures de la CUP-Crida Constituent i Catalunya Sí que es Pot.
Es tracta d’una iniciativa impulsada per activistes socials de sectors diversos que reconeixen la “sacsejada” que van significar les darreres eleccions municipals, amb el creixement de “candidatures de ruptura” i apunten a la necessitat de seguir en aquesta línia després del 27-S. El manifest ha recollit suports entre diverses d’aquestes candidatures, amb la presència destacada dels regidors més propers al nucli impulsor de Guanyem Barcelona, com Gerardo Pisarello, Jaume Asens o Gala Pin. També signen el text els impulsors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, l’historiador Josep Fontana i candidats tant de les llistes de la CUP com de Catalunya Sí que es Pot.
El manifest planteja quatre eixos bàsics en què troben que les dues llistes poden treballar plegades després del 27-S. En primer lloc “superar l’estat de les autonomies i donar la paraula al poble de Catalunya perquè decideixi lliurement el seu futur”, tant en relació a una futura república catalana com en el rebuig a “l’actual dictadura del deute”; en segon lloc, apunta a la importància de “respondre a l’emergència social que han provocat la crisi econòmica i l’actual política de retallades”; en tercer, parla de “trencar amb el sistema patriarcal per garantir la sostenibilitat de la vida”; finalment, de “recuperar la democràcia com a forma d’incidència efectiva i inclusiva”.
Amb un toc d’alerta, dirigit especialment a la CUP, que pot tenir en les seves mans la investidura d’Artur Mas, apunten que “independentment de quin sigui el resultat del 27-S, no volem que el procés de ruptura que s’ha iniciat des de la mobilització acabi amb un govern de continuïtat”.
Pel que fa a la qüestió nacional, el terreny on es troben les principals diferències entre la CUP i Catalunya Sí que es Pot, el text reconeix el dret a decidir del poble de Catalunya i insta a “desobeir, en cas d’un nou bloqueig institucional per part de l’estat espanyol i iniciar un procés constituent per a una futura república catalana”. El manifest apunta que “si bé és cert que hi ha qüestions difícils d’abordar per la manca de sobirania, les experiències municipals ens ensenyen que no és cert que no es pugui fer res més ni res diferent dins el marc legal actual”.
La Catalunya de la gent
La il·lusió i l’esperança de canvi està arribant a Catalunya; la il·lusió i l’esperança de donar resposta a l’emergència social i nacional que vivim, i canviar d’arrel el model social i econòmic que ens ha portat fins aquí; la il·lusió i l’esperança per construir una Catalunya millor, un país amb justícia social, ecològic, amb institucions transparents i radicalment democràtiques, amb igualtat entre les persones, i amb llibertat per decidir la seva relació amb el món; la il·lusió i l’esperança per retornar el protagonisme a la ciutadania, a tots els homes i les dones que vivim a Catalunya.
Volem construir la candidatura de la Catalunya popular davant la Catalunya de les classes privilegiades. Dos models de Catalunya estan en joc: la Catalunya de les finances i la Catalunya de la majoria. No importa d’on venim, sinó cap on volem anar; i volem guanyar per obrir una nova etapa a Catalunya: una nova etapa en què la prioritat no siguin els bancs, ni els mercats, ni els poderosos; una nova etapa de justícia social, en què la prioritat sigui la vida i el benestar dels veïns i les veïnes; de la majoria, la gent.
Ara cal que aquesta onada de canvi, d’il·lusió i d’esperança, arribi a tota Catalunya: cal articular aquesta majoria per tal de poder bastir una alternativa capaç de guanyar; una alternativa fonamentada en la suma i la unió dels moviments socials, en la pluralitat i la diversitat, en la plena participació democràtica des de baix, en la paritat de gèneres, en l’ètica i l’honestedat com a principis irrenunciables, en la convicció que existeix una altra forma d’entendre i de fer la política, en el compromís amb uns valors d’igualtat, llibertat i fraternitat.
La Catalunya de la gent amb Lluís Rabell
Comença la campanya i continua l’intoxicació mediàtica… cinc anys de govern de dretes i retallades, de privatitzacions i corrupteles, d’amiguisme i menyspreu s’amagen amb el pensament únic… Ningú pensa demanar comptes al president Mas pel seus darrers anys de govern ?
Per això, crec que val la pena llegir les paraules d’en Lluís Rabell:
“El vot per a Catalunya si que es pot val doble: per fer fora Mas i per començar a esbandir Rajoy. Amb el dret a decidir com l’única sortida possible”.
“A nosaltres que ens comptin al no a la corrupció i com un sí pel dret a decidir i la justícia social”
“Estem patint les retallades de la sanitat pública en favor del negoci que suposen les privatitzacions”
“Si algú creu que un xicot amb cueta de Vallecas sortirà amb una estelada a Madrid, pot esperar assegut. De vegades tinc la sensació que alguns pretenen que a Madrid es tornin independentistes. (…) Alguns pretenen que el procés català és quelcom d’excepcional i que som una illa independent de la resta de l’univers, però aquest procés s’inscriu en un altre de molt més ampli de la societat espanyola, i connecta amb el desig de canvi de les grans manifestacions com el 15-M, les vagues generals, les marees…”
“Com és que el xantatge de Mas a les associacions sobiranistes i a ERC va funcionar? Jo no hi era a la reunió, però m’imagino el diàleg. Mas li devia dir a Junqueras: “O véns amb mi en aquestes condicions o desconvoco el 27-S, i l’endemà tindràs TV3, l’’Ara’, l’ANC, Òmnium, una part de la teva militància i l’àvia que no es vol morir sense poder votar la independència acusant-te d’haver frustrat les seves expectatives”. Naturalment, molta gent té il·lusió per trobar una drecera a la independència en línia recta. Una altra cosa és que l’artefacte que s’ha muntat té un altre objectiu polític”.
“Jo vinc d’una tradició de l’esquerra que s’identificava amb el que va ser el POUM i la figura d’Andreu Nin. Ara, això què vol dir? Doncs ara em definiria com a ecosocialista i feminista. L’ecologia política ha introduït un nivell de comprensió sobre la natura i el funcionament del capitalisme; i el feminisme ha estat un dels moviments més profundament revolucionaris del segle XX.”
Atrapat al seu laberint
Atrapat al seu laberint és un nou article de Josep Ramoneda publicat en el diari El País avui mateix:
“Mas va respondre a la intransigència de Madrid amb dues acceleracions precipitades que van deixar alguns aliats al marge. Ara és ell qui es pot quedar pel camí
Qui podia imaginar quan, la tardor del 2012, Mas va convocar eleccions per obtenir el lideratge del procés sobiranista que tres anys més tard estaria lluitant per no quedar exclòs d’un procés electoral que només ell pot convocar? És la deriva d’un procés que el president va voler fer seu, però que no va controlar mai, perquè no va encertar ni en els temps ni en el càlcul de les relacions de forces.
Artur Mas mai s’ha sostret a un clima polític amb tendències maníaco-depressives, en què es passa amb molta facilitat de l’eufòria al pessimisme. Després del moment culminant del 9-N, va abaixar el to col·lectiu. Molta gent és sensible al projecte independentista a condició que no tingui costos i la sensació que l’esforç per arribar al capdamunt no tenia recompensa va produir desmobilització i desencantament.
Artur Mas va intentar alçar els ànims amb la seva proposta de llista única entorn de la seva figura, emparada en una doctrina, molt repetida al seu entorn, que sosté que aquests processos sempre necessiten el poder d’arrossegament d’un lideratge fort i que la unitat suprapartidaria dóna un plus electoral determinant. Però els lideratges ni s’imposen ni es decreten, es conquisten. A mesura que s’acostava el 27-S, es va estendre la idea que el procés anava a la deriva. I Artur Mas va aprofitar la circumstància per recuperar la seva vella idea de la llista única.
En un gest d’aparent generositat a favor de l’interès superior, es va declarar disposat a no encapçalar-la. I en un sorprenent desistiment de responsabilitats, va transferir a l’ANC i a Òmnium la tasca d’organitzar la llista. Ara està atrapat al laberint que ell mateix ha construït: llista única sí, però sense polítics. I es posa en evidència: “No poso condicions per encapçalar la llista. Una altra cosa és que ni tan sols en formi part. Jo no faré qualsevol cosa”.
Artur Mas va veure en el procés l’oportunitat de renovar l’hegemonia del nacionalisme moderat. La intransigència de Madrid li va reduir els espais i Mas va respondre amb dues acceleracions precipitades que van deixar alguns aliats al marge. Ara és ell qui es pot quedar pel camí. Mas ha estat sempre en el punt de mira. Descavalcar-lo va ser l’objectiu del Govern espanyol d’ençà que va comprendre que no estàvem davant un episodi més de l’estratègia pujolista i que el que calia pagar perquè renunciés a la seva aposta era massa car. Es va imposar la falsa idea que si es carregaven Mas el procés s’acabava.
El sobiranisme està en fase de desconcert, amb una considerable confusió de papers entre partits polítics i organitzacions civils. Com sortir de l’embolic? Les CUP han rebutjat entrar en “la dinàmica de les cimeres espectacle” i Artur Mas s’ha vist obligat a suspendre la reunió que havia d’afrontar el conflicte de les llistes. La política catalana ha emprès una deriva que només aporta desprestigi i desorientació.
Darrere de les sobreactuaciones de Mas s’aprecia un allunyament creixent de la realitat. Política o joc? En un cafè parisenc, Sartre observa el noi que serveix les taules: “Té un gest viu i sostingut, una mica massa precís, una mica massa ràpid, va cap als consumidors amb un pas una mica accelerat, s’inclina amb massa pressa, la seva veu, els seus ulls expressen una sol·licitud excessiva pel que ordena el client, en fi, aquí està, tractant d’imitar en la seva acció el rigor inflexible d’algun autòmat, mentre porta la seva safata amb la temeritat del somnàmbul”. “Tota la seva conducta sembla un joc”, subratlla Sartre. “Però, a què juga? No cal observar-lo gaire per adonar-se’n: juga a ser cambrer”. Així exemplifica el filòsof el que ell anomenava “la mauvaise foi”.”
Hem guanyat l’alcaldia, junts i juntes guanyarem Barcelona!
Fa només dues setmanes que Barcelona En Comú va protagonitzar una nit electoral històrica. A molts i moltes ens va fer un salt el cor, perquè de la desesperança vam passar a la il·lusió, perquè encara que ens havien dit que era impossible que arribéssim a l’Ajuntament i que poguéssim construir una alternativa, hem demostrat que amb l’esforç de molta gent diferent som imparables.
Hem guanyat l’alcaldia, sí, però no en tenim prou. Ara hem de guanyar Barcelona. Serem a l’Ajuntament i continuarem als carrers, als barris, a les places… ens hi deixarem la pell per fer una Barcelona per a tots i totes, dels 73 barris de Barcelona i on tothom pugui fer-hi el seu projecte de vida.
Per primer cop una dona d’origen popular serà alcaldessa de Barcelona, i un home d’origen llatinoamericà, tinent d’alcalde, per primer cop una candidatura ciutadana arriba a l’Ajuntament. Volem un Ajuntament amb parets de vidre i una democràcia real oberta a la ciutadania. Per això, comencem aquesta investidura retransmetent l’acte de dins cap a fora, amb una pantalla a plaça Sant Jaume i posant a disposició de les famílies un espai per a la canalla.
Dissabte comença un nou cicle en què haurem de donar el millor de nosaltres. Volem més i millor democràcia, obrir les institucions a la ciutadania, fer una ciutat més justa i amable per a tots i totes, i per tot això caldrà continuar atents a les desigualtats i caldrà participar més que mai en la política del dia a dia i fer-nos forts per tenir un Ajuntament capaç de respondre i d’obeir a les demandes dels barcelonins i barcelonines. Tots i totes haurem de defensar el govern ciutadà per posar límits als poders que governen d’esquenes als veïns i veïnes. Dissabte fem un primer pas. Vine a celebrar-ho!
Ada Alcaldessa !!! La candidata de Barcelona en comú fa història !
SI, SI ES POT !!! Hem guanyat !!! Per primer cop en la història de Barcelona una dona pot ser alcaldessa !!! Hem guanyat amb més de 175.000 vots, onze regidors/es (sis dones i cinc homes), amb la majoria de vots a Ciutat Vella, Sants-Montjüic, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, essent la segona força a la resta (Eixample, Les Corts i Gràcia – amb una diferència de només 1.500 vots en aquest darrer cas) i la quarta a Sarrià-Sant Gervasi (on la segona és Ciutadans i la tercera PP… ara que algú em digui que l’eix social no és cabdal) La participació ha augment des del 2011 en un 8% arribant al 61%.
Primer de tot, em quedo amb les abraçades i riures de la nit electoral, en l’esclat d’alegria i il·lusió, en el suport de milers i milers de persones… Gràcies, gràcies, gràcies per aquests dies que faran història !!!!
Segon unes petites i ràpides reflexions: Trias i CiU han perdut quatre regidors, el PP ha perdut sis regidors i el PSC set…
Eix nacional o eix dreta-esquerra ? d’aquestes perdues (17 regidories) quantes es queden en el camp de la dreta: C’S (+5) i en l’esquerra: BComú (+6) CUP (+3) i ERC (+3), fa que pensar ? ho faran els tertulians nostrats ?
En Xavier Trias pensa dimitir després de la patacada o farà com en Mas i s’embolicarà amb la bandera ? i que en pensa PSC, fa res força més votada i ara cinquena força? i el PP ?
Ara comença la feina de veritat, començar a demostrar que es pot fer una altra política des de l’administració i des del carrer, que Barcelona es pot convertir en una ciutat referent en justicia, llibertats, solidaritat i transparència…
Us deixo amb dos articles i reflexions de la nit electoral i d’allò que pot esdevenir:
La Revolució de Barcelona de Marc Andreu: “... La revolució de Barcelona és també això: per primer cop des del triomf del Front d’Esquerres del 1936, una força a l’esquerra de la socialdemocràcia ha guanyat unes eleccions. I pot ser anecdòtic però no deixa de ser significatiu…”
Barcelona, Colau i la regeneració de Josep Carles Rius: “… una alcaldessa de Barcelona com Ada Colau significa la irrupció del ‘factor social’ a Catalunya. Barcelona ofereix el retrat de la Catalunya plural, diversa i complexa…”
i una personal dedicatòria al mestre (gràcies a @VdeRuben)…
Cinc motius per fer Ada Colau alcaldessa de Barcelona
El 24M decidim quin model de Barcelona volem i per això demano el vot per Ada Colau i Barcelona en Comú !!!. Aquests són cinc dels meus motius, i si us agraden, en tinc més (he, he, he…):
1.- Ada Colau té la autoritat moral guanyada durant anys d’activisme lluny de la política tradicional. Mentre Trias ha estat polític en actiu des de la transició (conseller de Jordi Pujol, diputat a Madrid, regidor de l’oposició i alcalde de Barcelona… i em pregunto si algú recorda alguna mesura seva en aquests prop de 35 anys més enllà de la privatització del Port Vell, la mercantilització de Barcelona o el turisme desbocat…?), l’Ada Colau ha estat, i és juntament a altres milers de persones, un actiu importantissim en la defensa de drets i llibertats, a peu de carrer, a la plaça pública, a casa dels companys i companyes, al costat dels que no es resignen, a les portes dels poderosos, davant dels guardians de les élits econòmiques, a les taules dels bancs…
2.- Les prioritats de l’Ada Colau son la salut, l’ocupació, l’habitatge, l’educació, les llibertats nacionals, la lluita contra la corrupció, la igualtat o la justícia… i les de Trias ? En campanya estan clares, les mateixes (estratègia bàsica del manual del polític professional) , però en els seus 35 anys de politic ben pagat quines han estat ? que ha estat prioritari en el seu mandat ? quants desnonaments ha evitat ? com és que centenars de nens s’han quedat sense plaça en escoles bressol públiques ? que ha fet per evitar problemes de desnutrició infantil ? s’ha oposat a la llei de l’avortament del PP? quants foscos negocis hotelers ha aturat ? i ha escoltat els veïns de Gràcia, Nou Barris, La Marina, el Raval o la Barceloneta ? en resum, Trias és un fidel administrador dels interessos dels actors econòmics que actuen en l’extraordinari escenari de negocis que és Barcelona.
3.- Barcelona en Comú és un projecte que neix des de baix i amb el compromís i la força de la gent de les places… amb la suma de partits i plataformes, de moviments i de col·lectius de barri i, especialment, de milers de persones han dit la seva i han fet en comú el programa electoral… sabeu que pensa sobre el tema de la salut a Barcelona i quines propostes té Josep Martí, metge fundador de la Plataforma pel Dret a la Salut ? o que opina sobre la situació cultural de Barcelona Júlia Solans, membre del MLGB (Movimiento de Liberación Gráfica de Barcelona) ? o que diu Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política, sobre la revolució digital com a eina de democratització de la possibilitat d’innovació ? o que diu David Llistar, membre de l’Observatori del Deute Global (ODG) sobre l’economia del comú com alternativa a la Barcelona neoliberal ?
4.- Aquest és ben senzill, no trobo cap motiu per votar un alcalde amic dels Pujol, Millet, Prenafeta, Alavedra, Prats, Via o Crespo, i acostumat a pactar amb els del PP, amb amics com Rato, Barcenas, Camps i companyia. I en canvi tinc desenes de motius per votar una alcaldessa, Ada Colau, una persona honrada i compromesa….
I 5.- El gran merit de Barcelona en Comú no és només l’Ada, realment, el gran èxit és tot el seu equip, en Gerardo, la Laia, l’Agustí, en Jaume, La Gala, el Raimundo, la Janet, la Marta, en Josep, la Huma, en Quico, La Maria, la Gemma, en Josep, etc. i els milers i milers de companys i companyes que amb il·lusió hem fet aquesta campanya… el gran èxit és haver unit en un projecte valent i divers a diferents sensibilitats que treballen en comú per una Barcelona més lliure, més justa, més solidària, més humana…
Més enllà del resultat del 24M, totes aquestes persones dels carrers i de les places, tota aquesta gent, tot aquest poble ja ha guanyat, HEM GUANYAT BARCELONA !!!
Fem Ada alcaldessa: 20 de maig a la plaça Catalunya!
Les places són el cor i l’ànima de la ciutat. És el lloc del sentir col·lectiu, per on la gent passa, i també on es troba, contempla, pren el sol, però també es reuneix, es queixa, critica i es manifesta pels seus drets. A vegades es diverteix, balla, riu i celebra o recorda, plora i fa homenatges.
Per això, a Barcelona En Comú, després d’haver estat a moltes places a tots els barris de la ciutat i d’haver-ne recollit tota la humanitat, creiem que no hi ha un lloc millor per al nostre acte final de campanya que la plaça de les places, la plaça Catalunya.
És allà on, el 20 de maig a les 19 h, ens amararem per última vegada abans de les eleccions de tota l’ànima dels barcelonins i barcelonines. Serà una celebració, amb alegria, amb consciència i amb entusiasme. Serà una parada en el camí cap a les eleccions que estan a punt de celebrar-se i en què haurem de decidir entre la gent o l’elit; la nova política de Barcelona En Comú o la dels que ja han governat massa temps només per als seus interessos.
L’acte serà una festa, amb música en directe de Nacho Vegas, Santiago Auserón i altres artistes per confirmar, punts de trobada amb els grups de barri, a més de molts veïns i veïnes, bona part de les quals han regalat durant mesos el seu temps i el seu entusiasme per guanyar Barcelona. Será el darrer acte d’un llarg procés que ens ha portat fins a les elecciones. Tant de bo sigui també el primer dels més de 1.000 dies que tindrem per canviar moltes coses, per transformar Barcelona amb la voluntat i la força de la ciutadania en una ciutat més justa, més equitativa, més autèntica i més democràtica, que no perd, ni ven la seva consciència.
Guanyem plaça Catalunya en comú. Guanyem Barcelona En Comú!
Fem Ada alcaldessa. A la plaça!
Lloc: plaça Catalunya
Data: 20 de maig
Hora: 19 h
- ← Anteriors
- 1
- 2
- 3
- 4
- Següent →
Temps de Revolució 