Procés Constituent

Manifest: Impulsant el canvi. A Catalunya, Podem

Posted on Updated on

Impulsant el Canvi és un punt de partida obert a tota la gent que es vulgui sumar, un projecte col·lectiu per al conjunt de la societat.

podem1
Manifest per un constituent català

Vivim temps de canvi. Ningú pot negar que hàgim entrat en un període d’acceleració del temps històric. El que abans portava dècades, ara pot durar només mesos, setmanes o fins i tot dies. Des del 15M hem vist canviar la prefectura de l’Estat, enfonsar-se el bipartidisme, retirar-se a la vella guàrdia (Rubalcaba, Duran i Lleida, Aguirre…) i caure “mites” com Jordi Pujol. Un ampli moviment ha vingut reivindicant alhora el dret a decidir com la millor forma per resoldre el model d’Estat. En joc es troba una altra idea d’Espanya; més democràtica, socialment justa i plurinacional.

Amb la crisi, les accions de la PAH contra els desnonaments, les marees contra les retallades i tantes altres mobilitzacions van deixar clar que, en democràcia, el protagonisme és i ha de ser de la gent. Però la crisi no només va posar de manifest la il·legitimitat del neoliberalisme causant de l’escletxa social. La corrupció, que fins llavors ens era presentada com una sèrie de casos puntuals, va aflorar en tota la seva dimensió estructural: comissions del 3%, seus embargades, sobresous en sobres, etc.

Davant això, els partits existents romanien inoperants, bloquejats per les seves velles regles i maneres d’entendre i fer la política. No van trigar així a ser destituïts al crit de “No ens representen!”. En el seu lloc van aparèixer formacions creades per gent corrent que va prendre la iniciativa i va estendre el protagonisme popular de les places als processos electorals.

Primer va irrompre Podem en les europees. El seu resultat va sorprendre, amb cinc eurodiputats del no-res i va marcar un abans i un després. Guanyar en el terreny electoral va deixar de ser una utopia. Van seguir els èxits locals de les candidatures d’unitat popular que va impulsar Podem i van conferir les alcaldies del canvi a Carmena, Colau, Ferreiro, Kichi i tantes i tants altres. Sense l’aposta de Podem per Barcelona en Comú, Ara Madrid, Marea Atlàntica, etc., el canvi encara no hauria començat. I quan semblava que la cosa es posava costa amunt, la remuntada del 20D va eliminar qualsevol ombra de dubte: el canvi havia arribat per quedar-se.

podemos3

Col·lapse a Catalunya

Mentrestant, no obstant això, l’escenari català ha col·lapsat per efecte de la deriva unilateral i plebiscitària de l’independentisme. La investidura de Puigdemont, en paraules d’Artur Mas, hauria aconseguit “corregir mitjançant negociacions el que no s’ha aconseguit per les urnes”. Catalunya, pionera fins fa res en les lluites per la democratització, s’ha instal·lat en una sort de “dia de la marmota” que ens entrampa sense remei en la ideologia de el “Processisme”. Aquí i ara, el canvi reclama un gir de 180 graus en la política catalana.

El resultat del 27S no va ser ambivalent: va ser un clar «No» a la drecera plebiscitària. I va ser també l’evidència que una majoria social molt més àmplia segueix volent resoldre la qüestió en referèndum. La victòria electoral d’En Comú Podem (ECP) en les generals ha demostrat que la difícil posició que va haver de defensar Catalunya Sí Que És Pot (CSQEP) en les autonòmiques es correspon molt millor amb la voluntat majoritària a Catalunya i que el mateix argument, en contextos electorals diferents, pot produir resultats molt dispars.

Per això, l’avanç de Ciutadans el 27S no només es va produir gràcies als errors eventuals de CSQEP, sinó també perquè va haver-hi qui es va creure al marge de la responsabilitat de frenar la marca blanca de la dreta centralista. La lliçó a extreure és inequívoca: més enllà de les diferències, vivim un context històric en el qual es penalitza no estar a l’altura del canvi. El 27S van fallar tant els qui van concórrer com els qui es van quedar a casa. Només la generositat posterior amb les confluències va fer possible el triomf del 20D.

podemos2

Confluència desitjable, confluència factible

Confluir és avançar cap a una fi comuna. Aquesta fi és el canvi al que aspirem; un canvi on tots els confluents implicats es reconeguin i participin en peus d’igualtat, reconeixement mutu i dignitat. Ningú pot dubtar que aconseguir la confluència més àmplia i millor organitzada és desitjable. Però és factible?, sota quines condicions?, en quins temps?, amb quins continguts?, mitjançant quins mètodes? A ningú se li escapa que la manera en què es conflueixi (o es deixi de confluir) pot tenir efectes molt dispars sobre el canvi.

Atès que la confluència no és una fi en si mateixa, sinó un camí a recórrer conjuntament, la qüestió és quina confluència volem protagonitzar des de Podem. Les confluències van néixer d’una urgència sobre la qual no hi havia marge de maniobra: una atapeïda sèrie de convocatòries electorals va obligar a improvisar a cada pas acords amb diferent grau d’elaboració. En alguns casos es van poder elaborar codis ètics comuns, propostes programàtiques conjuntes, assemblees territorials compartides, etc. En uns altres, com En Comú Podem, es van adoptar fórmules molt més properes a la simple coalició electoral amb els elements innovadors de cada confluent per separat.

Encara així, gràcies a l’aportació de Podem, ECP va aconseguir guanyar les eleccions generals (un 82% de vots de ECP, segons el CIS). Aquest èxit constitueix sens dubte un incentiu per seguir avançant. Ningú pot dubtar que, com va dir Juan Carlos Monedero, Podem sigui “la nau d’abastiment” de la confluència catalana. Amb tot, ECP no és a dia d’avui més que un esbós de confluència a la que cal dotar de contingut, cos i energies militants, sempre que es consideri oportú. Per dur a terme aquest esforç queda per davant un any o més.

Full de ruta

A l’hora de plantejar-nos confluir, propugnem un full de ruta que respecti, en primer lloc, els ritmes interns de tots els confluents. Les eleccions han suposat un desgast enorme; molt especialment per a les formacions de gent corrent que som de creació més recent. Abans d’avançar nous passos cal que estiguem tots en les millors condicions de contribuir al canvi. Accelerar la confluència de manera innecessària pot tenir costos imprevisibles i fer fracassar la fi perseguida.

En segon lloc, la defensa de la plurinacionalitat no és de cap manera una aportació aliena, ni menys encara patrimoni exclusiu d’altres confluents. Forma part del nostre “ADN” i així ha de seguir sent. No obstant això, a causa de la sèrie de convocatòries electorals, Podem no ha disposat de temps per afrontar la seva federalització interna. En la pràctica això ha generat dificultats addicionals amb implicacions tan greus com haver facilitat a la Taula a Les Corts negar el grup a ECP.

En tercer lloc, per tant, Podem ha de formar-se com un constituent a Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per decidir de manera sobirana en l’àmbit català. Només des d’aquí té sentit iniciar amb altres confluents catalans una confluència de cara a un acord posterior d’àmbit estatal. Això situa, per tant, la re-articulació de la relació entre Podem i Podem en un moment constituent anterior a la confluència entre un futur subjecte català i la resta de confluències a nivell estatal.

En aquest horitzó, els qui subscrivim aquest manifest ho plantegem com un punt de partida obert a tota la gent que es vulgui sumar, sense resultats predeterminats, com a invitació a un debat col·lectiu protagonitzat des dels cercles pel conjunt de la societat. Perquè avui, com quan es va presentar Moure Fitxa, segueix sent necessària l’audàcia, la participació, el debat. No només tenim una història de batalles electorals, també expliquem ja amb un aprenentatge col·lectiu al que no volem renunciar. Des de la fundació dels cercles fins al 31E, passant per Vista Alegre, seguim el camí de l’apoderament popular. A Catalunya, també Podem.

SI ES POT!

Més informació a Impulsant el canvi

 podemos1

20D: A Catalunya, el 15M ha guanyat !!!

Posted on

3

Doncs si…

Aquest passat 20D a Catalunya ha guanyat la gent de Cafè amb llet que porta anys denunciat la corrupció de Convergència, ha guanyat la gent de la PAH que aturen dia rera dia els desnonaments manats pels fons voltor i els banquers de La Caixa, el BBVA o el Santander, ha guanyat la gent apallisada a Plaça Catalunya pels mossos del conseller Felip Puig per demanar llibertats i un món millor…

Han guanyat els democrates de veritat que volem un referéndum per donar la veu al poble, han guanyat els sindicalistes que s’enfronten a les lleis del PP i fan seu el dret al treball, han guanyat les AMPA’s que no accepten les retallades en educació d’en Mas i el Rajoy…

1
Han guanyat  les dones de Cornellà que s’aixequen cada matinada per buscar feina, han guanyat els treballadors de Telefònica que van fer vaga de fam durant setmanes, han guanyat els 200.000 joves catalans obligats a emigrar a Europa, Amèrica o Àsia per trobar feina i un futur millor…

Han guanyat els treballadors i pacients de la Vall d’Hebron que volen aturar les privatizacions que empitjoren els tractaments i enriqueixen als amics del conseller Boi Ruiz, han guanyat els col·lectius que lluiten contra les empreses (subvencionadores de les dretes europees) i que comercialitzen els transgènics, ha guanyat el moviment anti-nuclear del Camp de Tarragona que fa anys que no es resigna…

2

Ha guanyat la gent invisible… han guanyat “els nadies”…

I amb un bon somriure, companyes, companys, us he de dir que això, això, només és el principi…

La CUP i Catalunya Sí que es Pot reben suport conjuntament en un manifest ciutadà

Posted on Updated on

Primera-jornades-impulsades-Guanyem-Sedeta_EDIIMA20141011_0080_13

Aquest dijous passat s’ha presentat un manifest ciutadà sota el títol “Més enllà del 27-S” amb l’objectiu de “donar suport a les candidatures que es comprometin amb la ruptura amb l’actual règim a Catalunya, i demanar-los que treballin plegades a partir del 28-S per evitar un govern de continuïtat”. El text ja ha recollit una seixantena de signatures que han volgut mostrar al seu suport a les candidatures de la CUP-Crida Constituent i Catalunya Sí que es Pot.

Es tracta d’una iniciativa impulsada per activistes socials de sectors diversos que reconeixen la “sacsejada” que van significar les darreres eleccions municipals, amb el creixement de “candidatures de ruptura” i apunten a la necessitat de seguir en aquesta línia després del 27-S. El manifest ha recollit suports entre diverses d’aquestes candidatures, amb la presència destacada dels regidors més propers al nucli impulsor de Guanyem Barcelona, com Gerardo Pisarello, Jaume Asens o Gala Pin. També signen el text els impulsors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, l’historiador Josep Fontana i candidats tant de les llistes de la CUP com de Catalunya Sí que es Pot.

El manifest planteja quatre eixos bàsics en què troben que les dues llistes poden treballar plegades després del 27-S. En primer lloc “superar l’estat de les autonomies i donar la paraula al poble de Catalunya perquè decideixi lliurement el seu futur”, tant en relació a una futura república catalana com en el rebuig a “l’actual dictadura del deute”; en segon lloc, apunta a la importància de “respondre a l’emergència social que han provocat la crisi econòmica i l’actual política de retallades”; en tercer, parla de “trencar amb el sistema patriarcal per garantir la sostenibilitat de la vida”; finalment, de “recuperar la democràcia com a forma d’incidència efectiva i inclusiva”.

Amb un toc d’alerta, dirigit especialment a la CUP, que pot tenir en les seves mans la investidura d’Artur Mas, apunten que “independentment de quin sigui el resultat del 27-S, no volem que el procés de ruptura que s’ha iniciat des de la mobilització acabi amb un govern de continuïtat”.

Pel que fa a la qüestió nacional, el terreny on es troben les principals diferències entre la CUP i Catalunya Sí que es Pot, el text reconeix el dret a decidir del poble de Catalunya i insta a “desobeir, en cas d’un nou bloqueig institucional per part de l’estat espanyol i iniciar un procés constituent per a una futura república catalana”. El manifest apunta que “si bé és cert que hi ha qüestions difícils d’abordar per la manca de sobirania, les experiències municipals ens ensenyen que no és cert que no es pugui fer res més ni res diferent dins el marc legal actual”.

La Catalunya de la gent

Posted on Updated on

6

La il·lusió i l’esperança de canvi està arribant a Catalunya; la il·lusió i l’esperança de donar resposta a l’emergència social i nacional que vivim, i canviar d’arrel el model social i econòmic que ens ha portat fins aquí; la il·lusió i l’esperança per construir una Catalunya millor, un país amb justícia social, ecològic, amb institucions transparents i radicalment democràtiques, amb igualtat entre les persones, i amb llibertat per decidir la seva relació amb el món; la il·lusió i l’esperança per retornar el protagonisme a la ciutadania, a tots els homes i les dones que vivim a Catalunya.

Volem construir la candidatura de la Catalunya popular davant la Catalunya de les classes privilegiades. Dos models de Catalunya estan en joc: la Catalunya de les finances i la Catalunya de la majoria. No importa d’on venim, sinó cap on volem anar; i volem guanyar per obrir una nova etapa a Catalunya: una nova etapa en què la prioritat no siguin els bancs, ni els mercats, ni els poderosos; una nova etapa de justícia social, en què la prioritat sigui la vida i el benestar dels veïns i les veïnes; de la majoria, la gent.

Ara cal que aquesta onada de canvi, d’il·lusió i d’esperança, arribi a tota Catalunya: cal articular aquesta majoria per tal de poder bastir una alternativa capaç de guanyar; una alternativa fonamentada en la suma i la unió dels moviments socials, en la pluralitat i la diversitat, en la plena participació democràtica des de baix, en la paritat de gèneres, en l’ètica i l’honestedat com a principis irrenunciables, en la convicció que existeix una altra forma d’entendre i de fer la política, en el compromís amb uns valors d’igualtat, llibertat i fraternitat.

VOTA CATALUNYA SÍ QUE ES POT