CUP

Entrevista a Guillem Martínez: “La gran ilusión”

Posted on Updated on

guillem1 Ja fa un temps que segueixo les reflexions del periodista català Guillem Martínez. Habitualment comparteixo força les mateixes i si no és el cas valoro com molt interessants i necesssàries aquelles amb les que discrepo. Aquest novembre ha publicat el llibre “La gran ilusión” que malauradament ha estat silenciat per tot l’entorn mediàtic “oficialista” que acompanya el procés independentista. Us deixo una entrevista que li van fer fa uns dies a El confidencial:

Y Guillem Martínez (Cerdanyola, 1965) volvió a coger su fusil. Tras varios años buscando las cosquillas a la Transición y a la errática cultura generada por la misma, el escritor y periodista (‘El País Cataluña’, ‘CTXT’) ha decidido coger el toro independentista por los cuernos… y que sea lo que dios quiera.

En ‘La gran ilusión (Debate, 2016) vuelve a hacer una demostración de heterodoxia al tratar con escepticismo (y humor) el choque de trenes entre España y Cataluña. Como si lo que se cociera por debajo tuviera poco o nada que ver con lo que leemos habitualmente en los inflamados periódicos a ambos lados de la frontera. O el gran teatro político del tormentoso matrimonio hispano-catalán.

PREGUNTA. Escribe que el ‘Procés’ tiene más de propaganda que de realidad. ¿Cómo le explica esto a alguien que viva alarmado por el quilombo mediático y político que genera el ‘Procés’ desde hace varios años?

RESPUESTA. Que, simplemente, se alarma por otra escuela de propaganda. Los ejes comunicativos del Govern y del Gobierno, durante los últimos años son, respectivamente, que existe un ‘Procés’ imparable hacia la independencia, sabiamente gestionado por un Govern -que, por cierto, al menos esta mañana a primera hora aún no ha legislado nada al respecto-. A su vez, por reacción a ese ‘Procés’, España se resquebrajaría ‘à gogó’, si no fuera porque hay un gobierno fuerte que no sólo practica las reformas que España necesita, sino que, por el mismo precio, defiende la democracia, la soberanía -la que no defiende en Bruselas, se supone-, la Unidad Nacional y bla-bla-bla.

Recordemos que, por ejemplo, uno de los argumentos para hacer puré al PSOE y, en ese trance, que apoyara a Rajoy, era que Cataluña se estaba independizando encima. Recuerden, en fin, que la independencia inapelable de Cataluña estaba prevista, por parte de los grandes ideólogos del ‘Procés’, para 2014. Relativicen siempre, en fin, los discursos gubernamentales, y miren con cara de póquer sus elisiones.

P. Casi todo el mundo interpreta el ‘Procés’ como un objeto desestabilizador, pero usted escribe que “ha servido para controlar la crisis de régimen en Cataluña”. O sea, que más que desestabillizar, estabilizaría. ¿En qué sentido?

R. En su sentido más peronista. El ‘Procés’, antes que un movimiento político -para el que, como su nombre indica, son necesarias políticas-, es un movimiento de fe. Consiste en creer, sin pruebas, que el Govern está haciendo lo que dice. Y en dejar de observar lo que hace. ¿Qué hace? Está haciendo, con menor soberanía y poder, lo que cualquier gobierno en el Sur. Austeridad y postdemocracia. Pero con una cohesión social mayor, y una erosión política menor que la que sufren otros Gobiernos. Sí, en la Península, al parecer, no existe la erosión gubernamental -Madrid, Andalucía, o el Gobierno Central pueden ser la prueba-. Pero yo diría que en Cataluña, gracias al aplique ‘Procés’, aún menos.

Quizás la aportación del ‘Procés’ sea eso. Un peronismo inesperado en Europa. Lo que tiene gracia. Todo el mundo observaba a Errejón a ver si se sacaba de la chistera un Perón y chorrocientos descamisados, y van y se lo saca, zas, el catalanismo conservador -sí, participan en él otros catalanismos, pero la música y la letra son del catalanismo conservador-. La ANC -Assemblea Nacional Catalana- es, en ese sentido, una institución única en Europa. Hay algo parecido en Polonia, pero es abiertamente fascista, algo que, desde luego, la ANC no es. Ni siquiera Trump tiene algo parecido a la ANC, una organización progubernamental, bastante popular, que une a la sociedad en torno a un gobierno. Y que evita su desgaste, le da la razón, le disculpa, le apoya. Fabrica días históricos/domingos peronistas.

Sobre el componente desestabilizador del ‘Procés’. El tema territorial ha sido la única divergencia, el único mal rollo permitido en los últimos 40 años. En detrimento de otros temas, como la propiedad, la calidad democrática, la corrupción. En tanto que tema único, tiene componentes estabilizadores, pero también  desestabilizadores. Verbigracia: la Unidad Nacional esa está representada en el rey. Si se rompe, el rey pasaría a mejor vida -literalmente: tendría que irse a vivir, como un pachá a, pongamos, Barbados, sin el engorro de tener que inaugurar el Año Judicial después del almuerzo, por ejemplo-. Sería desestabilizador, en fin, un proceso efectivo de indepe o, incluso, de mucho menos, un proceso efectivo de reparto de la soberanía del Estado con otras entidades, como el Estado federado, o el Municipio. Por lo que yo sé, no se está produciendo ninguna de esas dos cosas.

lagranilusionP. ¿Qué papel ha jugado la construcción léxica en el ‘Procés’?

R. Ha sido fundamental. Ha creado un nuevo tipo de emisión y recepción de mensajes políticos. No sé. Yo digo buenos días en un mitin de CDC o de ERC, y no pasa nada. Lo dice un cuadro indepe, y todo el mundo entiende que habla de indepe. Los palabros del ‘Procés’, por otra parte, son únicos en el mundo mundial, lo que tendría que ser una orientación de que no son traducibles, por lo que tienden a ser un bien para el exclusivo consumo interno. Palabras sencillas y nítidas como un botijo, tales como “autodeterminación”, han sido sustituidas por alocuciones largas y de significado, por tanto, dudoso y manipulable desde el poder. Como “derecho a decidir”. ¿Qué diablos debe de significar eso? ¿Decidirlo todo? ¿Lo que te digan?

P. ¿Cuáles son sus palabras favoritas del ‘Procés’?

R. “Crear-estructuras-de-Estado” es la monda. ¿Qué significa? Supongo que lo que te digan. En todo caso, la Generalitat está fabricando, desde 2012, estructuras de etc. como si no hubiera un mañana. Por lo que Cataluña, ahora mismo, debería tener más estructuras de Estado que el Valle de los Reyes.

“Referéndum” pasa a ser “consulta”, un palabro que solo existe en España es decir, glups, en su cultura democrática -de todos, snif, conocida-. “Independencia” pasa a ser “Estado propio” -lo que no es mucho; Baviera, Arkansas lo son; y Jalisco; y Jujuy; Cataluña lo ha sido en varias ocasiones, por cierto; Cartagena, o Jerez, o Cádiz, o Alcoi, pues también-.

“Desconexión” es mi favorita, sin duda. Suple a “independencia”. Es decir, la omite. Y no existe en ningún tratado internacional, por lo que vete a saber lo que significa. Ningún territorio, salvo en algún soneto, ha desconectado de un Estado en la historia de la Humanidad ¿Cómo se desconecta un territorio de un Estado? Al parecer, no por las vías tradicionales por las que se independizan Estados menos civilizados, al parecer, que Cataluña, como EE.UU, la India o Irlanda. El Govern, en todo caso, va señalando lo que es o no desconexión. Es decir, va depurando su significado. Periódicamente, va informando que, si no se produce, no es por culpa suya, sino por culpa del Estado. Lo que tiene guasa. No me imagino a Jefferson diciendo al pueblo norteamericano: lo siento, recojan el té del agua, que el rey George no quiere que nos desconectemos.

“Desobediencia” es otra palabra que está subiendo enteros. Ninguna autoridad catalana ha desobedecido. En el trance de ser llevados a juicio por ese delito, por parte de un Estado un tanto gore, han intentado demostrar que la desobediencia jamás ha estado en su ánimo y acción. Lo que, me temo, es cierto. La desobediencia es el sello, diría, del Procés. Si se produjera -si la Gene y la sociedad, verbigracia, optaran por el impago de impuestos al Estado- sería la señal de que el ‘Procés’ existe. Anyway. La gran palabra de ‘Procés’ es, ahora que lo pienso, ‘Procés’. Se ha convertido en un sinónimo de “independentismo”, cuando no está claro -nada claro- que lo sea. De hecho, la tradición independentista catalana tiene poco que ver, culturalmente, con el ‘Procés.’

P. Asegura que CiU hubiera tenido problemas para refundarse/sobrevivir sin el ‘Procés’. ¿Por qué?

R. CiU es un partido que había sido, ojo, ponente constitucional. Su compromiso con el Régimen del 78 ha sido más allá del deber. Posteriormente a 2010, CiU, en el Congreso, votó como una posesa la austeridad y la contrareforma. Paralelamente a ello, los casos de corrupción -si no su tradición corrupta- se fueron desvelando con mayor violencia. En parte -caso Pujol-, por los chivatazos del Estado -si uno lo piensa fríamente, la mayor consecuencia política del Procés es que el Estado ha dado por roto su pacto histórico con CiU, de manera que ha filtrado informaciones sobre CDC que se cuida mucho de filtrar sobre otros partidos-. Por otra parte, CiU, junto con PP y PSOE, está relacionada con el despiece del Estatut de 2006 -la casilla de salida del ‘Procés’-.

De hecho, Mas pactó con ZP en Moncloa pelarse la financiación proto-federal de aquel Estatut y la incorporación del palabro nación, a cambio de que ZP, ese filántropo, le diera una patada a Maragall y asegurara a Mas la presidencia. Cuando por fin accedió a Presi, inició la austeridad antes e, incluso, con mayor violencia social, que el Gobierno. En el momento inicial de los recortes, con la Llei Omnibus -posiblemente inconstitucional, si bien al TC, por lo visto, le ponen otras posibilidades de anticonstitucionalismos-, la sociedad sufrió recortes superiores, en aquel momento, a los de Grecia, que se dice rápido. En 2012, cuando CDC abraza el Procés, era un Gobierno corrupto, quemado y sin futuro. Y mira. Ha tenido tiempo hasta para refundarse precariamente; diría que al cuadro y al votante le va una CDC más católica, dura y liberal que la reformulada; ya llegará, supongo-. Incluso hubiera tenido tiempo de aprender a nadar o sánscrito. El ‘Procés’ le ha quitado presión y responsabilidad.

P. ¿No es Artus Mas un independentista de corazón?

R. De corazón, hasta Miss Alicante está en contra de que los niños lloren de hambre y frío. Por otra parte, la cultura de Mas no encaja con la cosa indepe. Con el conflicto. A menos que la cosa indepe se module para encajar en él. Posiblemente es lo que está pasando. Se ha creado una cultura indepe XS para millones de Mas, que se contentarían con cambio de financiación, con el reconocimiento como nación, y con que las izquierdas tuvieran dolor miserere. Si el Estado no mete la pata -visto lo visto, Cataluña sólo será indepe si el Estado la mete hasta el cuello, algo que está empezado a hacer; se está erosionando al optar por solucionar un problema político por la vía penal, en plan Proceso de Burgos-, me temo que el final del viaje será solucionar ese par de temas. Financiación y ‘nació’. No lo del miserere, que de eso se encarga la Divina Providencia.

No es mucho para un Estado. Pero, por ahora, es un cambio cultural inasumible para este Estado, me parece, obsesionado por conceptos preconstitucionales, que se incorporan a la Consti vía tradición aconstitucional, vía la Ley de Reforma Política. Como es el caso del concepto Soberanía Nacional. O, no viene al tema, o sí, la monarquía.

P. Hace tiempo escribió que la relación de la CUP con la antigua CiU podía acabar en desgracia, a lo novela de Marsé: “Algo pasa entre CUP y Junts pel Sí. Posiblemente, pasa lo que siempre pasa en una novela de Barcelona. Charnego se enrolla con pija y, en el tercer acto, se produce una brutalidad inaudita protagonizada por señores de Barcelona que se han pasado los dos actos anteriores riéndole las gracias al Pijoaparte”. ¿Cuál es la situación ahora del pijoaparte en el Procés?

R. Si esto fuera una novela de Barcelona, a la CUP le rompieron las piernas cuando la investidura de Puigdemont, de manera que ahora camina como un ‘breakdancer’. ¿Cuál es la situación de la CUP? En el trance de permitir gobernar a guién permitió gobernar, perdió -es preciso señalarlo- menos dignidad que el PSOE. No obstante, diría que ahora está de oyente. Endiña algún preciosismo testimonial de izquierdas en el discurso oficial y, parece ser, votará los presupuestos. Y aquí se ha de señalar que no es importante votar los presupuestos en una autonomía, mucho menos si está intervenida. En defensa de la CUP se debe de señalar que tiene el mismo problema que otras izquierdas peninsulares. No le sienta bien la institucionalización. No se orienta. Choca con el tempo institucional. O no lo comprende. No ha encontrado en las instituciones el mojo. Lo que es un asunto que nos debería inquietar a los que esperamos algún cambio político-institucional en nuestra biografía. O, al menos, cada 90 años.

P. Colau y los comunes se han lanzado a disputar el relato del independentismo. ¿Quién va ganando esa batalla?

R. Por ahora, no es una batalla, diría. Es una ‘drôle de guerre’. Nadie se emplea a fondo en ella aún. Quizás un poco más ERC, la sucesora, no se sabe hasta qué punto -deiológico- de CDC. Sería deseable que la batalla no fuera por el Procés. Sino contra él. La situación catalana sólo se soluciona con un referéndum. Y el 80% de la sociedad catalana está, al parecer, por él. Hay más pro-referéndum, se diría, que indepes. El propio hecho del referéndum sería una ruptura política, la jubilación de conceptos como el de Soberanía nacional, que arrastramos desde la I Restauración. Sería deseable que la batalla fuera por ese referéndum. Contra el Estado que lo niega, y contra el Processisme que lo instrumentaliza y lo rentabiliza, que sabe que nunca jamás habrá referéndum bajo sus elementos de presión, que son meramente folclóricos -manis de varios millones un día al año, consumo de productos con estelada-.

Es preciso que los políticos expliquen si ese referéndum es posible, que expliquen cómo acceder a él, y si quieren acceder a él. Que expliquen su precio. Que dejen de decir, cada 18 meses, que eso se soluciona en 18 meses. Que digan, si es el caso, que son 18 años. Que digan, si es el caso, que no pueden, o no quieren. Que dejen de decir que si todos lo deseamos con fuerza, se hará realidad, como en una peli de baseball, que traten a la sociedad como adulta. El Procés es una bicoca para los políticos. Les otorga honor y estabilidad a cambio de nada, de palabras, de una declaración reiterada de intenciones. Sería deseable que lo comunes no se incorporan a esa dinámica, que no asumieran el Procés como política, sino como su aplazamiento. Que renunciaran a esa zona de confort para los políticos, esos mamíferos que buscan, de manera innata, zonas de confort.

5 preguntes a Xavier Trias sobre el Banc Expropiat

Posted on

1

Avui volia fer en veu alta cinc preguntes en referència al Banc Expropiat a un dels liders de Convergència i exalcalde Barcelona, Xavier Trias. Queden per altres dies preguntar-li sobre altres temes del seu partit i la seva responsabilitat en els mateixos, com per exemple les comissions a costa dels sous dels funcionaris de la Generalitat, les factures sense justificar durant el seu mandat de l’Institut Municipal d’Informàtica (sota les ordres de l’Antoni Vives) per valor d’1,4 milions d’euros o el viatge pagat per l’erari públic amb motiu de les noces de la filla de l’Artur Mas… tot plegat situacions que com a mínim ja ens poden fer dubtar dels valors ètics i l’honradesa d’aquest lider convergent.

M’estalvio el fet que Xavier Trias (i la seva regidora Maite Fandos) amb diners de tots els barcelonins han llogat aquest local a un reconegut especulador Manuel Bravo Solano (Antartic Vintage) que va comprar el local sabent que ja estava ocupat i a preu de “saldo”.

1 PREGUNTA: És habitual que l’Ajuntament (diners públics) llogui un local per sobre del preu de mercat de la zona ? Ja li dono jo mateix la resposta, un cop s’ha fet aquests dies la consulta a la pròpia administració: No, ja que això és malversació de fons públic !!!

2 PREGUNTA: Hi ha algun membre de l’equip de govern de Convergència a l’anterior mandat que tingui relacions familiars o professionals amb Manuel Bravo Solano ? Es força qüestionable que al 2014 aquesta empresa que era la propietària d’un local okupat del qual no podia extreure cap benefici va acabar rebent una gran quantitat de diners pel lloguer i el compromís per part del governs de Convergència de tornar el local buit i facilitar-ne el desallotjament, o seguir pagant. Com a mínim caldria indagar un possible cas de corrupció, amagat darrera de la “pau social”.

3

3 PREGUNTA: Per què es va amagar la signatura del contracte ? Tal com es constata des de fa uns mesos sembla que el govern d’en Xavier Trias amagava habitualment contractes, convenis i acords comercials amb empreses amb la voluntat d’afavorir negocis no gaire clars. Llum i taquigrafs ens calen a Barcelona Regional, l’Institut Municipal d’Informàtica,  el Servei de Menjador de l’Alcalde  o els informes encarregats a Entorn, una de les empreses dels Pujol Ferrosula.

4 PREGUNTA: Per què es va amagar la signatura del contracte als okupants del local ? No fou fins el passat 12 de juny del 2015, en el darrer dia del seu mandat com a regidora del districte de Gràcia, que Maite Fandos va aparèixer al Banc Expropiat per comunicar que des de principis d’any havia estat pagant el lloguer del Banc Expropiat al propietari de l’espai. Increible !!!

2

5 PREGUNTA: Xavier Trias i Maite Fandos (i altres membres de Convergència i Unió) consideren que és ètic i acceptable que un alcalde i una regidora malversin fons públics, forcin la legalitat, invirteixin il·licitament i menteixin a la gent ? (i més en temps de crisi). La resposta potser no vull saber-la per què ho han fet i a sobre ho volen justificar… de vergonya…

I per qui pugui interessar-se en preguntar més, res millor que l’article “D’Estranquis” de Josep Maria Fonalleras.

BCN World, turisme familiar

Posted on Updated on

3

Avui us convido a la lectura d’aquest article de Peru Erroteta:

Diu Oriol Junqueras que impulsarà el projecte de BCN World, però aproximant-lo al turisme familiar i allunyant-lo del negoci del joc, potser inspirat en la seva visió d’una Catalunya independent, en la qual sempre estarem de vacances.

No pensa el mateix Hamisch Dodds, president de Hard Rock, que ha vingut expressament a Barcelona per entrevistar-se amb el president Carles Puigdemont i el vicepresident  a propòsit del projecte BCN World, pel qual diu estar disposat a posar sobre la taula 2.500 milions d’euros, “sense cap cost per a l’Administració catalana”. Perquè, malgrat Oriol Junqueras i tots els qui comparteixen amb ell la idea d’una Catalunya en la qual sempre serà diumenge, cal recordar que els de Hard Rock no són les germanetes de la caritat, sinó tot el contrari. És propietat de la tribu dels indis semínoles de Florida, que va adquirir la companyia el 2006, i compta amb hotels, casinos i restaurants per tot el món. Per més inri, l’altre soci inversor de BCN World, Melco, és un grup xinès de casinos.

Potser fent gala de la creativitat política, tan d’actualitat, Oriol Junqueras estigui pensant en un negoci de casinos en el qual tinguin cabuda, a més de papà i mamà, els nens, els avis, els oncles i els cosins. Oci per a tots i res d’”especulació i joc”, rebla la CUP. Per a què calen aleshores les 8.000 places hoteleres i els tres casinos, sinó quatre, que contempla el projecte? A què respon la idea de promoure el que ara denominen CTI (Centre Turístic Integrat) que, imitant els models de Singapur o Las Vegas, pretén crear un espai per a esdeveniments multitudinaris? Podria ser que Oriol Junqueras estigui pensant a dedicar el lloc a actes “per la família cristiana” en els quals, segons els seus organitzadors, participen milions de persones?

I parlant de somnis, què imaginen els llops que ensaliven des que, el 2012, es va obrir el meló del turisme de joc? Per què BCN World és de vital importància per reactivar el mercat laboral (cambrers, croupiers, noies de barra…) de la demarcació? Qui (especuladors, banquers, associacions de protecció de la família…) són els que demanen pressa a Puigdemont per tramitar el projecte? No estarà algú somiant amb el sucós negoci de redirigir turistes xinesos, especialment motivats pel joc, cap a a la zona de Tarragona?

2

Clar, com que la situació és crítica –no com quan l’expresident Artur Mas va posar la catifa vermella a Sheldon Adelson per l’avortat projecte Eurovegas-, no es pot anar per les braves, cal vestir el ninot, perquè no hi ha per on agafar-lo. I per a això (una altra prova de creativitat), res millor que fer una consulta. A qui? A la gent de la zona, com proposa Puigdemont, o a tots els catalans, com diu Junqueras? I, filant encara més prim, la CUP -que es va posar molt de cul amb BCN World abans de pactar amb Junts pel Sí- diu ara que “podria arribar a valorar positivament que es faci una consulta”. En qualsevol cas, paper mullat perquè el govern Puigdemont ja ha donat a entendre que el pacte de la CUP i Junts pel Sí sobre el projecte ja no està vigent.

1
“Escoltar l’opinió de la gent sempre és positiu”, ha expressat amb tota tranquil·litat l’alcalde convergent de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Tal vegada, perquè interpreta que “escoltar” no és vinculant, perquè, senzillament, ja es dóna per guanyada la partida i ningú no podrà parar-la o perquè, en qualsevol cas, ja s’engegarà la ingent maquinària d’intoxicació per, com es fa en aquests casos, arrenglerar la gent del costat del negoci. Perquè, qui pot posar en qüestió alguna cosa que generarà tants llocs de feina?

Més informació a: L’estafa de BCN World o a Carta al Molt Honorable Artur Mas

La Catalunya que seria si fossin democrates: una persona, un vot

Posted on

1Doncs si, encara trobo a faltar algun mitjà de comunicació, per minoritari i alternatiu que sigui, que ens informi sobre l’essència de la democràtica i la ciutadania: té el mateix valor el meu vot que el d’una persona de Cabrils, Alcanar, Vidrà o Borgonyà… doncs de moment, NO… i si el tingués quin hauria estat el resultat amb escons d’aquestes eleccions del 27 S… ens durem alguna sorpresa sobre majories, minories i d’altres…

2

Si agafem les dades publicades per Vilaweb amb el 100% escrutat:

JxSí                 62                     1,620,973                 39.54%
C’s                   25                         734,910                 17.93%
PSC                 16                         522,209                 12.74%
CatSQEP        11                         366,494                    8.94%
PP                   11                         348,444                    8.5%
CUP                10                        336,375                     8.2%
UNIÓ               0                        102,870                     2.51%
PACMA           0                          29,785                      0.73%
REC. CERO    0                          14,390                      0.35%
GANEMOS     0                            1,158                      0.03%
PIRATA          0                                326                     0.01%

EN BLANC 21,941 i NULS 15,932

SI TENIM EN COMPTE TOTS ELS VOTS EMESOS: 4,115,807 I ELS DIVIDIM ENTRE 135 ESCONS QUE ES REPARTIM TENIM LLAVORS QUE:

UN ESCÓ = 30.487 VOTS

53

Llavors els resultats serien, si fossim realment democrates:

JxS  53

C’S   24

PSC  17

CAT SQEP  12

PP  11 (+1)

CUP 11

UNIÓ  3 (+ 1)

EN BLANC/NULS  1 (+1)

(I quedarien 3 a repartir proporcionalment entre PP, Unió i En blanc)

A que TOT es veu diferent ara…

4

 

 

La CUP i Catalunya Sí que es Pot reben suport conjuntament en un manifest ciutadà

Posted on Updated on

Primera-jornades-impulsades-Guanyem-Sedeta_EDIIMA20141011_0080_13

Aquest dijous passat s’ha presentat un manifest ciutadà sota el títol “Més enllà del 27-S” amb l’objectiu de “donar suport a les candidatures que es comprometin amb la ruptura amb l’actual règim a Catalunya, i demanar-los que treballin plegades a partir del 28-S per evitar un govern de continuïtat”. El text ja ha recollit una seixantena de signatures que han volgut mostrar al seu suport a les candidatures de la CUP-Crida Constituent i Catalunya Sí que es Pot.

Es tracta d’una iniciativa impulsada per activistes socials de sectors diversos que reconeixen la “sacsejada” que van significar les darreres eleccions municipals, amb el creixement de “candidatures de ruptura” i apunten a la necessitat de seguir en aquesta línia després del 27-S. El manifest ha recollit suports entre diverses d’aquestes candidatures, amb la presència destacada dels regidors més propers al nucli impulsor de Guanyem Barcelona, com Gerardo Pisarello, Jaume Asens o Gala Pin. També signen el text els impulsors de Procés Constituent, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, l’historiador Josep Fontana i candidats tant de les llistes de la CUP com de Catalunya Sí que es Pot.

El manifest planteja quatre eixos bàsics en què troben que les dues llistes poden treballar plegades després del 27-S. En primer lloc “superar l’estat de les autonomies i donar la paraula al poble de Catalunya perquè decideixi lliurement el seu futur”, tant en relació a una futura república catalana com en el rebuig a “l’actual dictadura del deute”; en segon lloc, apunta a la importància de “respondre a l’emergència social que han provocat la crisi econòmica i l’actual política de retallades”; en tercer, parla de “trencar amb el sistema patriarcal per garantir la sostenibilitat de la vida”; finalment, de “recuperar la democràcia com a forma d’incidència efectiva i inclusiva”.

Amb un toc d’alerta, dirigit especialment a la CUP, que pot tenir en les seves mans la investidura d’Artur Mas, apunten que “independentment de quin sigui el resultat del 27-S, no volem que el procés de ruptura que s’ha iniciat des de la mobilització acabi amb un govern de continuïtat”.

Pel que fa a la qüestió nacional, el terreny on es troben les principals diferències entre la CUP i Catalunya Sí que es Pot, el text reconeix el dret a decidir del poble de Catalunya i insta a “desobeir, en cas d’un nou bloqueig institucional per part de l’estat espanyol i iniciar un procés constituent per a una futura república catalana”. El manifest apunta que “si bé és cert que hi ha qüestions difícils d’abordar per la manca de sobirania, les experiències municipals ens ensenyen que no és cert que no es pugui fer res més ni res diferent dins el marc legal actual”.

Primers dies de campanya: Ada Colau, alcaldessa

Posted on Updated on

6 Nou Barris

Nou Barris

5 Ciutat Meridiana

Ciutat Meridiana
8

Can Fabra (Sant Andreu)

Estic content d’aquests primers dies de campanya gràcies a les paraules, els somriures i els ànims de la gent del carrer… he estat en quatre actes: a Can Fabra amb l’Ada i el Gran Wyoming, a La Sedeta amb Josep Bel, Raimundo Viejo (m’ha encantat el seu compromís) i Janet Sanz, a la Virreina amb l’Ada i la Teresa Forcades i  a Can Felipa al Poblenou amb representants d’una altra Europa… He anat a alguna assemblea, he passat per Castillejos, he engantxat cartells i repartit els diaris (per cert, estan de conya)… M’he emocionat, he rigut, he aplaudit, he parlat amb desconeguts i noves amistats, he explicat el meu vot, he encoratjat a votar Barcelona en Comú i les CUP (si, si, potser no hem estat capaços d’anar junts, però per mi son projectes germans  necessaris i plens de dignitat) i he compartit conversa amb un munt de gent (quin flipe !!!) sobre aquest projecte valent i honrat que neix des de baix…

19Can Felipa (Poblenou)
4 Virreina

Gràcia

Sincerament, espero que treiem més vots que la resta de candidatures… i per això vull demanar (i agrair) a tothom uns dies més de compromís, alegria, solidaritat i revolució… i també, vull demanar-vos que recordeu (recordem) que el 24M és el primer dia…, que mai hem de deixar de lluitar al carrer…, que és a partir d’aquest moment quan realment hem d’estar capaços, amb humildat, de fer les coses d’una altra manera… de transformar Barcelona en una ciutat més justa, més lliure, més honesta, més solidària i veritablement més democràtica… omplim aquestes paraules de valors i dignitat, si es pot, si podem !!!

7

9

 

Necessitem persones com David Vidal, Ada Colau, David Fernandez, Esther Vivas, Dolors Sabater…

Posted on Updated on

1

Doncs si !! En aquests moments necessitem, es fa imprescindible, el compromís de totes i de tots per crear una veritable alternativa per transformar la nostra societat.

Ja arriben noves campanyes mediàtiques que donen per acabada la crisi i que tornen a demanar la confiança pels mateixos que ens han estafat…  els beneficis creixen (els seus), l’atur baixa (es precaritza), les llistes d’espera es redueixen (ens morim esperant o ens recol·loquen a la privada – on es manipulen les dades), cap nen passa gana (que li preguntin a Creu Roja o als bancs d’aliments o a les escoles) i podriem continuar amb les retallades en l’educació, la dependència, l’habitatge (30 desnonaments diaris a la Barcelona del 2015 !!!!), etc.

Per això, encara més es fa imprescindible sortir al carrer i fer pinya per canviar el nostre present i el nostre futur… per això es fa imprescindible persones com David Vidal, regidor de la CUP a Reus, que va ser el primer en denunciar el cas Innova….

Persones com Ada Colau, portaveu durant 5 anys de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i ara candidata a Alcaldessa per Barcelona en Comú…

3

 
Persones com David Fernàndez (CUP), el millor diputat que ha tingut Catalunya en dècades i  al qui sempre agrairé pel seu “Fins aviat, gàngster. Fora la màfia!” a Rodrigo Rato…

Persones com Esther Vivas, activista del moviment antiglobalització i referent en consum responsable …

Persones com Maria Dolors Sabater, la cap de llista de Guanyem Badalona en Comú, candidatura que ha unit CUP, Podem, Procés Constituent, EUiA, Els Verds i altres col·lectius i persones vinculades als moviments socials i de barri…

4

Persones com Teresa Forcades, Arcadi Oliveras, Pau Llonch, Àngels Martinez Castells, Josep Bel, Marta Sibina, Albano Dante, Simona Levi, Josep Fontana, Anna Sallés, Fàtima Taleb, Antònia Jover, Agustí Colom, Quim Arrufat, Jaume Asens, Sebastià Piera, Itzíar González, Xavier Artigas, Colita, Carlos Macías i milers més i… es fa imprescindible el nostre compromís !!!

I per cert, recordeu que encara podeu donar un cop de mà al crowdfunding de Barcelona en Comú

Fem Via per Decidir-ho Tot

Posted on Updated on

11SDeclaració del Procés Constituent amb motiu de l’11 de setembre: Fem Via per Decidir-ho Tot

L’11 de setembre d’enguany s’espera, de nou, una gran mobilització social a Catalunya, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, a favor de la independència i del dret a decidir i, sobretot, per pressionar les forces polítiques perquè la consulta del 9 de novembre sigui una realitat. Garantir el dret perquè la població de Catalunya pugui votar és fonamental.

En el marc d’aquesta iniciativa, el Procés Constituent convoca aquest 11 de setembre del 2014 a concentrar-se a l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia,davant el Deutsche Bank i de l’Obeliscconegut popularment amb el nom del “llapis” (monument de la victòria feixista) amb l’objectiu de mostrar un absolut rebuig tant davant d’un dels símbols del poder financer internacional com del símbol del poder que recorda l’atac històric contra els nostres drets i llibertats.

El Procés constituent vol reclamar que els drets socials i els drets nacionals són indissociables. VOLEM DECIDIR, però DECIDIR-HO TOT.

Volem participar en una V que signifiqui el reclam de VIURE amb dignitat; de construir una VILA que sigui una unitat política sobirana, que defensi la DIVERSITAT, que sàpiga autogestionar-se, que sigui capaç de crear VINCLES de comunitat i proyectes d’economia social; que promogui els VALORS democràtics, participatius i una ètica solidària.

VOLEM CONSTRUIR UN NOU PAÍS, però un nou país que no estigui regit pels principis de la cobdícia, la corrupció, el frau fiscal i les desigualtats, sinó per la SOLIDARITAT i la JUSTÍCIA.

131013proces3R 13O_02

La lluita per la sobirania és lluitar per la llibertat dels pobles. L’Europa del poder financer no respecta aquesta llibertat. N’hem vist les conseqüències a Grècia, a Portugal, a Irlanda, a Xipre o al mateix Estat espanyol. No hi ha independència veritable sota el jou del deute il·legítim ni sota les urpes de la Troika, ni sotmesos al xantatge de la prima de risc i dels “mercats”. Tampoc hi ha sobirania real sense trencar amb els vicis i desmemòries del règim de la Transició, un règim erigit sobre el silenciament de les víctimes de la Guerra Civil i 40 anys de dictadura feixista, un règim que ha permès que les mateixes oligarquies de sempre continuessin en el poder, un règim contra el qual cal seguir empenyent per fer-lo tombar.

253355_242631652535663_1391437255_n 1

Us convidem a venir davant del Deutsche Bank perquè la banca, tant la nacional com la internacional, és la gran culpable de la crisi que el nostre país i molts d’altres vénen patint des de fa ja sis anys. Hi volem ser perquè, en els darrers anys, el Deutsche, com d’altres entitats financeres, s’ha enriquit especulant amb el deute sobirà dels països euromediterranis, evadeix capitals als paradisos fiscals i es creditor ifinançador d’empreses d’armament. La Troika protegeix les entitats financeres a costa dels fons públics imposant plans d’austeritat que ens roben els drets més fonamentals com la salut i l’educació, l’assistència social, els ajuts a la dependència… i ataca la sobirania dels pobles. Sortirem al carrer per deixar ben clar que volem la sobirania de Catalunya, però també per insistir que les polítiques de la Troika ens deixen en la més profonda misèria com a poble.

El darrer escàndol de la política catalana, amb la confessió de l’expresident Jordi Pujol admetent que la seva família tenia diners irregulars a Andorra que ell havia heredat del seu pare, mostra clarament la necessitat de refundar l’actual sistema polític, social i econòmic. Aquest escàndol s’afegeix a un ampli llistat d’escàndols de corrupció que han afectat als darrers anys a un llarg llistat de polítics, empresaris i banquers catalans. Un país, l’èlit dirigent del qual és còmplice del poder financer nacional i internacional, no serà mai un país veritablement sobirà. No volem un país on la banca faci i desfaci al seu gust, on no hi hagi control sobre el moviment de capitals, i on els rics defraudin impostos impunement.

Vista-central-Proces-Constituent- samarreta proces constituent

Us convidem a unir-nos al voltant del llapis per rebutjar l’abús del poder, la corrupció i el frau fiscal que tenim i patim també, avui, a Catalunya. L’obelisc fou primer una monument a la victòria feixista, després es reconvertí en un monument a Juan Carlos I i avui és una relíquia d’un passat que ens impedeix mirar cap al futur. Som conscients que el poder empresarial, financer i polític català pacta amb les elits espanyoles quan és d’interès per a les seves butxaques. Cal preguntar-se: independència per a què i per a qui? El debat obert avui a Catalunya és una oportunitat per trencar amb l’injust marc legal establert i per repensar les bases del nostre model de societat. Volem obrir un procés constituent que ens permeti decidir, entre tots, quin país volem.

Per tot això, a la diada de l’11 de setembre del 2014, en el marc d’una nova mobilització històrica, serem molts deconstruint el poder financer, l’elitisme, la uniformitat, el totalitarisme i la guerra, el sexisme, la violència d’estat, el pensament únic; per reclamar l’inici d’una nova manera de fer política, per manifestar la voluntat de ser un poble sobirà, conscient que té poder constituent, i capacitat per construir, entre tots i totes, un país divers, plural, democràtic, que vetlli per la justícia social i una ètica solidària.

Ens trobarem a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Diagonal, davant del Deutsche Bank i del “llapis”.

El digne de juliol: Más Vale Tarde Ke Nunca

Posted on Updated on

PorCuba29Aquest mes volem destacar amb el guardó del “Digne del mes” a Más Vale Tarde Ke Nunca , el grup musical de les germanes Helena i Àngels Altés Planas, un grup format l’any 2008, tal com ens expliquen en la seva web:

I al 2008, donant un gir de 180º a l’estil de música, vam decidir començar una nova etapa les germanes en solitari, component les nostres cançons. El nom de “Más vale tarde ke nunca” va arribar després, quan vam veure que en podríem treure alguna cosa d’aquelles melodies i lletres revolucionàries. Val a dir que el nom del grup està en concordància amb nosaltres (la gent que ens coneixeu sabeu de què va… jejeje!). Des de la rumba, passant per l’ska i amb algun toc de pop, amb la guitarra, l’acordió i el piano intentem que cada cançó tingui un missatge social, reivindicatiu i combatiu….”

Doncs, si,  compromís, lluita, bona música i bones lletres i per tot això i molt més es mereixen aquest guardó que de ben segur estareu d’acord en compartir totes les persones que les heu escoltat a la Festa de Revolució dels darrers anys, a la Festa del Che, a la Festa do Avante a Lisboa, al Barnasants, a la Festa del 1er de Maig, a la Festa de la Diversitat o a les festes majors de Bellvitge, Sant Andreu o Sant Adrià del Besós. 

I si encara no les coneixeu, esperem que us agradin, us deixem amb un parell de videos i  l’enllaç a les seves lletres, que tenen frases com aquestes: Que la força està al carrer, / quan les coses no van bé  /No podem estar callats / quan ens sentim enganyats…/ Que les mans de treballar / en un puny podem alçar! /Si unim l’esquerra… / res no ens podrà aturar!

El llepaire del mes: Xavier Tomàs

Posted on Updated on

Aquest mes teniem força possibilitats de trobar un llepaire del tamany d’una catedral. Primer vam decidir dedicar el nostre guardó de febrer al programa “Informe Semanal”  de TVE (tant reconegut en altres èpoques) i convertit gràcies al PP i al seu director Jenaro Castro en un programa manipulat, insultant i ofensiu. En concret, fou especialment trist el reportatge dels periodistes Esteban Gómez i Julian Merino que posava el focus d’atenció en el cas dels immigrants ofegats a Ceuta, però en realitat era una sibil·lina operació de neteja d’imatge de la Guàrdia Civil. Fa força fàstic  aquest tipus de “periodisme” !

xaviertomàs

Tanmateix, hem optat per un altre llepaire per aquest mes, ja que fa dies que no parem de riure gràcies a la seva destacada capacitat intel·lectual, la seva justificació d’allò injustificable i la seva facilitat per amagar la veritat…  Estem parlant de Xavier Tomàs, Cap del Departament de Comunicació web i xarxes socials de l’Ajuntament de Barcelona d’en Xavier Trias, l’alcalde, i cap de premsa de les Joventuts Nacionalistes e Catalunya (JNC) la branca juvenil de Convergència.

Anteriorment, ja havia destacat en alguna ocasió per la seva poca traça i hipocresia en la crítica com va passar amb Anna Simó (ERC) pel tema del pagament a les autopistes, però ara ha pujat el llistó amb un tuit que feia referència al desallotjament del Centre Social Okupat La Carboneria obert al 2008 al barri de Sant Antoni de Barcelona i realitzat per la força de 300 mossos d’esquadra. Un espai integrat plenament al barri amb bona relació veïnal i participació en les festes i tradicions de la zona i on han prevalgut els interessos de Barclays, propietari de l’immoble, per davant de qualsevol diàleg o consideració.

El nostre jove cadell volia fer mèrits amb lAlcalde Trias (que potser es guanya el sou piulant ? i per cert, quan déu cobrar ?) i no ha tingut millor idea que mentir amb un llenguatge tret del manual de bones formes victorianes del segle XIX (o potser de la normativa de civisme de l’Ajuntament?): “Els Mossos desallotgen un edifici okupat on s’hi feien tota mena d’activitats delíctives, incíviques i a sobre, s’hi lucraven il·legalment”

Activitats delictives” ? a La Carboneria es feia ioga, sopars vegans o tallers de costura… “activitats incíviques” ? a La Carboneria hi havia una ludoteca o  una xarxa de menjar reciclat… i “a sobre, s’hi lucraven il·legalment” ? a La Carboneria es participava en la Festa major de Sant Antoni i a més es feien activitats medi ambientals, de cura del cos, de creació artística, de mitjans alternatius, de solidaritat, etc.  gratuïtes i obertes al barri…

De fet ja fa riure la seva mentida, que de tant hipòcrita sembla feta per un nen malcriat, però el que ja ens ha alegrat el dia i ens ha fet adonar-nos que la intel·ligència es troba més enllà de Convergència (perdoneu el rodolí, però no hem pogut estar-nos) ha estat la resposta del diputat David Fernàndez (CUP). Aquí teniu la imatge, sobren les paraules…

1604857_10200693094808799_104485569_n