Infantils, cretins i creguts…

Posted on Updated on


Fa masses mesos i anys  de propaganda descontrolada des de les dues trinxeres, massa temps de xovinisme i ètnicisme malaltís  ple de superioritat moral, massa temps de xantatges i amenaces, massa temps de mentides i cortines de fum, massa temps de banderoles que amaguen vergonyes, pors i victimismes, masses anys d’idiotes fidelitzats per mitjans de propaganda que ens donen a menjar tots els detritus que els amos ens preparen sense sentir la seva fortor nauseabunda…

Monotema que amaga raons, drets i llibertats... prou de parlar del problema català, prou de dir que es desafia a l’Estat, prou de missatges de mascle en zel (Jordi Sanchez: “Ens han declarat la guerra”) prou de repressió de “maton” d’escola de primària (Margallo: “S’haurà de desallotjar el Parlament”)

Tinc ganes de vomitar a la closca pelada dels cretins, amb escopir no tindria prou…

El Govern de la Generalitat està desafiant l’Estat refundat durant la transició. Un desafiament polític que, impugnant el marc legal vigent per exercir el fòssil del dret a l’autodeterminació, té com a objectiu la construcció d’un nou Estat i, inevitablement, la destrucció de l’Estat espanyol que a principis del segle XIX es va originar amb la fallida de la monarquia absoluta. Diguem les coses pel seu nom.

Davant de la formalització d’un desafiament d’aquesta naturalesa excepcional, l’Estat de dret –el poder organitzat que ordena la convivència, afeblit aquí i arreu per la globalització– només pot actuar amb l’objectiu prioritari de salvaguardar la seva supervivència i, si cal, imposant una repressió que degrada el sistema mateix. Escandalitzar-se davant d’aquesta realitat és farisaic.

Si et jugues l’autogovern a la ruleta russa, com ha decidit el president Puigdemont, jugues a totes. I el Govern de la Generalitat, després de les lamentables sessions del 6 i 7 de setembre al Parlament (on va menysprear qualsevol de les seves raons manipulant el Parlament) , va decidir jugar a tot o res i, com havia reiterat per activa i per passiva, va iniciar el compte enrere del referèndum unilateral d’independència.

Després d’anys deixant podrir el pro­blema (però usant les clavegueres poli­cials, com ha dictaminat el Congrés sense que passi res), ara, a la pròrroga, el president Rajoy ha decidit trencar la corda amb ­autoritarisme per evitar que el referèndum es pugui celebrar. Com si cremant les ­paperetes morissin les il·lusions. I no. No només. Ja no.

Tan difícil era veure això… i el motiu d’aquesta patètica jugada quin és…? oblidem tot allò que no sigui les banderes, fem fora als dissidents que parlen de sanitat, educació, pensions o drets laborals, exterminem aquell que no  és prou espanyol, assenyalem els poc catalans… infants malcriats, sense deures i amb molts drets, que volen gelats cada dia i es creuen que omplint-se la boca de paraules màgiques “democràcia”, “votar”, “unidad”, “legalidad” i bla, bla, bla ja n’hi ha prou per ser adults… una colla d’imbècils anestesiats a banda i banda de l’Ebre per les pitjors drogues de la societat moderna: el cofoisme, el patriotisme, l’infantilisme polític, la complaença… una colla de feixistes que van de demòcrates i no volen mirar-se al mirall per no adonar-se del seu cretinisme…

Queda una setmana, i estic fart de les vostres mentides… així que aneu, patriotes, tots plegats i ben il·lusionats, a cagar…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s