“A la banca el lema és: confiança zero, fidelitat zero”

Posted on Updated on


1

Joris Luyendijk, antropòleg i periodista; explica la idiosincràsia del món de la banca a La Contra del passat 1 de juny.

Tot continua igual: Amb la seva mirada d’antropòleg va ser corresponsal a l’ Orient Mitjà iva escriure un llibre sobre com intenta treballar una tribu de corresponsals de guerra. El 2011 va decidir passar dos anys explorant el món financer de la City londinenca, va entrevistar més de 200 treballadors per entendre la cultura de la banca. El resultat és Nedant entre taurons (Empúries). Descobrir com es mouen i què pensen els artífexs de la crisi és simplement aterridor. No hi ha dolents, tampoc no hi ha ètica, hi ha secretisme i por, molts diners per guanyar, incentius perversos i un curt termini miop. “Abans de la crisi molts directius no ente­nien els productes que venien, però ningú no fa preguntes i és aterridor que res no hagi canviat”.

Hem tingut antropòlegs ­innocents, antropòlegs a Mart…

Jo he estat un antropòleg a la City londinenca, al món de les finances.

2 Què buscava?

La resposta a una inquietud generalitzada: com és possible que hàgim hagut de rescatar els bancs i que cap banquer no hagi hagut de tornar les bonificacions que van rebre, i com poden viure amb la consciència tranquil·la…

Una qüestió ètica.

Els banquers em van dir diverses respostes: “No tinc la consciència tranquil·la, però he de pagar una hipoteca i una escola privada”, “jo no empitjoro el món”, i després hi ha els que s’autoproclamen “màsters de l’univers” o “ cigala pendular”.

Què diuen, aquests?

“Puc viure amb mi mateix perquè sóc genial!”. D’altres viuen a la bombolla (es fiquen al llit amb banqueres i els seus amics són banquers) i no concedeixen entrevistes. Però la característica essencial del món de les finances és que no es fan preguntes morals, només es plantegen si és legal o no.

Entenc.

Davant d’atemptats gihadistes, la majoria d’operadors que vaig entrevistar no es van plantejar si havia mort algú que coneixien, van veure l’oportunitat de vendre assegurances de vida.

Vostè compara la gent que treballa als bancs amb diferents animals.

Els vaig preguntar a tots amb quin animal s’identificaven. Els executius van dir: sóc un lleó, un llop, una serp, un velociraptor. Els encarregats del control intern, la feina dels quals és evitar qualsevol tipus d’escàndol o patacada financera, em van dir: una formiga, una abella…

3

Una fauna insòlita…

Un executiu pot perdre en un dia 5.000 milions d’euros i els qui ho han de controlar es veuen com formigues… És significatiu. Al sector els anomenen “els jutges de línia”.

Quin ambient hi ha?

Per sobre de l’avarícia, hi ha la por. Saps que cada tres mesos com a mínim acomiadaran algú del teu equip. No fas amics.

Com l’acomiaden, a la gent?

Tornes de dinar i el teu company de taula ja no hi és o el teu ordinador està bloquejat i de seguida reps la trucada de recursos humans. Acompanyat tota l’estona d’un cap de seguretat, reculls els teus estris i en cinc minuts, al carrer.

Això deu forjar caràcter.

La idea que la gent s’ha de preocupar per la seva empresa o els col·legues és ingènua. A la banca el lema és: confiança zero, fidelitat zero. Et converteixes en algú molt curtterminista i els incentius hi col·laboren molt.

Molt dur.

Els treballadors de la banca consideren el primer acomiadament com un ritu d’iniciació. T’ofereixen sis mesos de sou lliures d’impostos si firmes un document que diu que no demandaràs el banc ni parlaràs amb periodistes.

5En general, són persones superficials?

Emocionalment sí, però el seu coeficient en els test d’intel·ligència és molt alt. Treballen a l’entorn de 14 i 16 hores cada dia en un ambient en què perceben que parlar de qüestions privades és molt perillós.

…És clar que els compensa.

Molts creuen que només es dedicaran a aquesta feina tres o cinc anys, però després veuen que el seu cap, una mica més gran que ells, guanya el doble, i allarguen una mica, i una mica més…

Trist.

Tot és a curt termini i, per tant, la seva filosofia és: “per què he de tractar millor els meus clients del que el meu banc em tracta a mi?…”. I a això es redueix la venda de certs productes a pensionistes. Et diuen que si no els hi venen ells, els hi vendrà el seu col·lega i, al final de l’any, qui n’hagi venut més es queda i l’altre se’n va.

I els sembla prou raó?

Tots semblen més grans de l’edat que tenen. Crec que a molts d’ells aquest comportament els causa molt dolor, però se senten impotents i estan molt ben pagats.

Què l’ha sorprès, a vostè?

L’ambient és molt masculí i agressiu fins i tot entre les dones. De fet, parlen utilitzant metàfores de guerra: trinxeres, presoners, violar i ­saquejar… Aquest vocabulari fa més fàcil per a ells silenciar la seva consciència.

Així ens ha anat.

El 2008 tot era caos i els alts executius no coneixien els riscos que estaven assumint, eren ignorants i incompetents, i això espanta moltíssim, ens estimem més pensar que són uns malvats, però el que hi ha és falta de lògica.

4Poques hores abans que caigués Lehman Brothers els crèdits es van congelar.

Sí, i alts executius van comprar or i van trucar a les seves dones perquè fessin provisió d’aliments i marxessin amb els nens al camp. Te­mien que tot el sector financer s’enfonsés.

Vam estar a punt?

Herman van Rompuy, un dels alts funcionaris de la UE, va dir que vam estar “a mil·límetres” d’aquest escenari, per això van decidir salvar els bancs. Després tothom, incloent-hi el personal dels bancs, esperava grans canvis que no es van produir. I tot continua igual.

 

És tremendista, vostè?

No, però tinc claríssim que el sistema només canviarà si el forcen a fer-ho, és una qüestió política, i continuen els mateixos al poder.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s