Iannis Varufakis: “Barcelona està liderant un canvi a nivell europeu”

Posted on Updated on


1

Iannis Varufakis, economista grec i exministre del govern d’Alexis Tsipras, és una de les cares visibles de la lluita contra l’austeritat. El convenciment que cal confrontar les imposicions de la Troica i reformar Europa l’han portat a no deixar la política. Posa Barcelona com a exemple que el canvi és possible i, segons arribar a dir, el govern espanyol que surti de les eleccions el 26-J tindrà a les mans l’oportunitat de “salvar Europa”. Aquests dies trepitja la capital catalana per fer costat a Ada Colau i presentar el llibre ‘Un Plan para Europa’ (Icària Editorial), una conversa amb Gerardo Pisarello. En aquesta entrevista de CRÍTIC i ‘Público’ (en castellà), es mostra optimista davant una Europa que reconeix “horrible” però que vol reformar.

Berlín, Londres, Barcelona…Quin és el propòsit polític de tant viatge?

Després que la rebel·lió de la primavera atenesa contra la Troica fes fallida un grup de nosaltres va decidir que era essencial recollir aquest esperit de rebel·lió que havia començat a Atenes per reiniciar la Unió Europea, recrear les circumstàncies d’esperança compartida i portar aquesta campanya a la resta d’Europa. Per una simple raó: si no ho fem, l’Eurogrup, el Consell Europeu, l’Ecofin,… continuaran imposant les mateixes polítiques i la Unió Europea acabarà per desintegrar-se, no sobreviurà.

D’aquí poc farà un any del famós ‘oxi’ del poble grec a la Troica. Després vostè va decidir dimitir. Com veu aquest moment i aquesta decisió ara?

Vaig dimitir -això és el que vaig dir en aquell moment- com a gest de solidaritat amb Alexis Tsipras. Bé, de fet, la raó per la qual vaig dimitir va ser perquè la nit del referèndum l’increïblement valent poble grec ens va donar un 62% de mandat per dir ‘no’ a la Troica i el primer ministre va decidir dir ‘sí’. Per això vaig dimitir, perquè no volia seguir endavant amb aquest ‘sí’. Des d’aleshores em temo que la meva valoració i la de la majoria dels que vam dir no es va confirmar: pensàvem que dir sí suposaria perpetuar la crisi i convertir Grècia en un país cada vegada menys sostenible.

Quin paper per al canvi a Europa pot jugar Espanya després de les eleccions del 26 de juny?

El poble espanyol té una oportunitat el 26 de juny de triar un govern que salvi Europa i això és en el que hauríem de centrar-nos. No tant en què podem demanar-li a Europa per Espanya, quants diners podem rebre o quin tipus de concessions podem aconseguir de Brussel·les. Espanya és una economia significativa, molt més gran que Grècia, i té un pes suficient per imposar-se a Frankfurt o a Berlín. Cal un canvi de mentalitat. Mariano Rajoy i Matteo Renzi han usat el pes dels seus països per ser autoritzats a trencar les regles. Això no canviarà Europa ni ajudarà a Espanya o Itàlia. Necessitem noves regles, rediscutir i redissenyar la manera en què estem fent les coses i és aquí on el nou president d’Espanya, sigui qui sigui, té una oportunitat que no pot deixar escapar.

Té Podem el pla contra l’austeritat que no va tenir Syriza per plantar cara a la Troica?

No es tracta de tenir o no tenir un pla contra l’austeritat, nosaltres el tenim, en teníem un a Grècia. És molt més senzill: es tracta d’aturar l’austeritat, deixar de retallar, deixar de pensar que retallant aconseguiràs alguna cosa, no cal ser un geni. La qüestió clau és: tenim un pla per fer front a les amenaces que vindran des de Brussel·les? Hi ha una intenció real de confrontar-les en lloc de ser condicionat?

Es poden confrontar aquestes amenaces?

Absolutament. No només tenim la possibilitat sinó que tenim eines potents per fer-ho. El que necessitem és en primer lloc un pla detallat sobre què fer, en segon lloc necessitem avisar d’això abans, i en tercer lloc hem de rebutjar qualsevol intent per part de la Troica de condicionar el nou govern. Hem de fer públiques aquestes intencions perquè el senyor Dijsselbloem, el BCE… sàpiguen quines són.

Però Podem té aquest pla per fer front a les amenaces? Vostè el coneix?

No és el meu paper interferir en els assumptes de Podem o de qualsevol altre partit. Jo crec molt en la sobirania de les nostres nacions i els nostres partits polítics. Des de DIEM25, el Moviment per la Democràcia a Europa, el que estem fent en anar d’un país a un altre és crear una agenda europea en què els partits i els governs progressistes puguin operar d’una manera que sigui beneficiosa, en aquest cas, tant per als catalans com els espanyols o els europeus.

2

Considera que Podem ha suavitzat el seu discurs després de l’experiència grega?

No hi ha res de dolent en un discurs tou, no hem de confondre’ns: no cal un discurs revolucionari per dur a terme accions revolucionàries. Per dur a terme el canvi que necessita Espanya i també Europa hem de participar de la diplomàcia però al mateix temps ser ferms amb els principis importants. Per exemple: no acceptar les regles tal com són, que no hi hagi un compromís amb les polítiques anteriors que Rajoy ha estat seguint. No hi ha cap mena de dubte que el Banc Central Europeu o l’Eurogrup intentaran imposar al nou govern les polítiques del govern anterior. És aquí on no podem ser tous. Hem de ser molt durs en això.

Avui mateix [ahir pel lector] participa en un acte amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Fa molt pocs dies feia un any de la seva elecció com a alcaldessa. Des del govern municipal s’han trobat amb certes dificultats.

Com a progressistes europeus tots estem mirant cap a Barcelona i estem molt orgullosos del que està fent Ada Colau des de l’administració. Per descomptat que et trobaràs amb limitacions o dificultats, no vivim en el món ideal en el qual ens agradaria viure. Però el que ha fet Ada Colau a Barcelona és un miracle; un moviment que va començar com a moviment de protesta contra les mendicitats del neoliberalisme a nivell local ha entrat a l’ajuntament i l’ha canviat. Tenint en compte les limitacions amb què es troben, els nostres companys Barcelona han transformat la forma de governar la ciutat i s’elabora el pressupost. La ciutat de Barcelona pot no estar sent innovadora respecte al finançament de negocis o cooperatives. La innovació està en com fer això amb el progrés que requereix: des de les institucions però al mateix temps contra l’establishment. Això és el que necessitem portar a altres nivells: regional, estatal i europeu. Quan la gent em diu: ‘La Unió Europea és una institució horrible, per què dius que hauríem de mirar de democratitzar-la?’ Els dic: ‘Bé, la ciutat de Barcelona solia ser també una institució horrible…’.

Pot Barcelona liderar un canvi a nivell europeu?

Ja ho està fent. Cadascun dels ajuntaments que conec, des de Leeds -on vaig estar fa un parell de dies, al nord d’Anglaterra- fins a Grècia, estan mirant què està passant a Barcelona, agafant idees i pensant maneres en què iniciatives a Barcelona poden ser transformades en experiències locals.

Com és percebuda Ada Colau a Europa? Considera, tal com es preguntava Dan Hancox en un article a ‘The Guardian’ fa uns dies, que és l’alcaldessa més radical del món?

Bé, no estic molt segur de si és l’alcaldessa més radical perquè tampoc sé molt bé què entendre per radical, el que sí que sé és que és una alcaldessa que està canviant d’una manera radical la seva ciutat i canviant la perspectiva que tenen els europeus sobre de què són capaces les seves ciutats. Estic convençut que Ada Colau és una figura influent en la política europea i no em preocuparia massa si als grans buròcrates europeus no els agrada, això seria de fet una medalla d’honor per Ada Colau.

Llegir més a Crític

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s