Mes: Desembre 2015

Imputats per blanqueig de capitals Jordi Pujol i Marta Ferrusola

Posted on

MADRID 06/02/2008 EL EX-PRESIDENT JORDI PUJOL DURANTE LA PRESENTACION ESTA TARDE EN MADRID DEL LIBRO HISTORIA DE UNA CONVICCION . MEMORIAS (1930-1980) JORDI PUJOL EN LA IMAGEN JUNTO A SU ESPOSA MARTA FERRUSOLA . IMAGEN DAVID CASTRO

Ja era hora !!! semblava que passaven els mesos i els anys i el cap de la trama corrupte de Convergència continuava la seva vida amb absoluta tranquil·litat i amb els diners ben amagats a Andorra, a Suïssa o a Liechtenstein (com fa Artur Mas).

Però avui, 30 de desembre, per tal d’acomiadar l’any com es mereix, el jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, ha citat a declarar en qualitat d’investigats (abans imputats) l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Soley, i la seva dona, Marta Ferrusola, per un delicte de blanqueig de capitals. El matrimoni serà interrogat el pròxim 10 de febrer. El magistrat investiga els negocis de la família de l’exmandatari català i la fortuna que tenia oculta a Andorra, després de la inhibició acordada per un jutjat de Barcelona.

El jutge, així mateix, ha citat a declarar de nou Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l’expresident, per a l’11 de febrer. Entre les 13 sentències dictades pel magistrat respecte a aquest procediment judicial, n’hi ha una en què el que accepta, precisament, la competència de la causa remesa pel jutjat de Barcelona que estava investigant la fortuna de la família Pujol oculta a Andorra. L’instructor també resol tots els recursos interposats contra les ordres d’entrada i registre acordades i rebutja l’arxivament del cas per a Alejandro Guerrero i l’empresari Carles Vilarrubí, a la vegada que se citen nous testimonis.

Ara si, bones festes !!!

Anuncis

20D: A Catalunya, el 15M ha guanyat !!!

Posted on

3

Doncs si…

Aquest passat 20D a Catalunya ha guanyat la gent de Cafè amb llet que porta anys denunciat la corrupció de Convergència, ha guanyat la gent de la PAH que aturen dia rera dia els desnonaments manats pels fons voltor i els banquers de La Caixa, el BBVA o el Santander, ha guanyat la gent apallisada a Plaça Catalunya pels mossos del conseller Felip Puig per demanar llibertats i un món millor…

Han guanyat els democrates de veritat que volem un referéndum per donar la veu al poble, han guanyat els sindicalistes que s’enfronten a les lleis del PP i fan seu el dret al treball, han guanyat les AMPA’s que no accepten les retallades en educació d’en Mas i el Rajoy…

1
Han guanyat  les dones de Cornellà que s’aixequen cada matinada per buscar feina, han guanyat els treballadors de Telefònica que van fer vaga de fam durant setmanes, han guanyat els 200.000 joves catalans obligats a emigrar a Europa, Amèrica o Àsia per trobar feina i un futur millor…

Han guanyat els treballadors i pacients de la Vall d’Hebron que volen aturar les privatizacions que empitjoren els tractaments i enriqueixen als amics del conseller Boi Ruiz, han guanyat els col·lectius que lluiten contra les empreses (subvencionadores de les dretes europees) i que comercialitzen els transgènics, ha guanyat el moviment anti-nuclear del Camp de Tarragona que fa anys que no es resigna…

2

Ha guanyat la gent invisible… han guanyat “els nadies”…

I amb un bon somriure, companyes, companys, us he de dir que això, això, només és el principi…

¿Qué tienen en común el PP, Ciudadanos y CDC?

Posted on Updated on

2
Article de Vicenç Navarro,
 aparegut al diari Público de l’autor del llibre Ataque a la democracia y al bienestar. Crítica al pensamiento económico dominante (Anagrama, 2015)

Uno de los mayores problemas en el debate electoral que ya está teniendo lugar en España a raíz de la votación que determinará la composición de las Cortes Españolas y del gobierno español, es que la centralidad que el tema nacional está adquiriendo en este debate está ocultando el debate que debería ocurrir también a nivel económico y social. En la medida que estos temas aparecen, los medios de información minimizan las diferencias que existen en las ofertas programáticas de los distintos partidos políticos, sin mostrar el impacto tan desigual que la aplicación y desarrollo de las políticas públicas de las distintas propuestas tendrían en el bienestar y calidad de vida de la población.

Ello no deja de ser sorprendente, pues estas propuestas y sus consecuencias son fáciles de analizar. Cada uno de los partidos políticos pertenece a familias y tradiciones políticas existentes en Europa, muchas de las cuales han estado gobernando no solo en países de la Eurozona y de la Unión Europea, sino que también han sido dominantes en las instituciones del establishment europeo, tales como la Comisión Europea y el Parlamento Europeo. Existe evidencia más que suficiente para evaluar sus propuestas.

No es creíble, por lo tanto, el argumento de algunos partidos españoles, como los partidos conservadores (como el PP) y liberales (como Ciudadanos y CDC), que pertenecen a las mismas familias políticas conservadoras y liberales gobernantes en Europa, que indican que están aplicando, en contra de su voluntad, reformas laborales (que están causando un descenso salarial y un aumento de la precariedad) y recortando el gasto público social y privatizando los servicios públicos. Vimos recientemente al Presidente de la Generalitat de Catalunya, hoy en funciones, el Sr. Artur Mas,  diciendo que él, dirigente de un partido liberal, no era responsable de tener que recortar el gasto público social, atribuyéndolo a las presiones de Frankfurt (sede del Banco Central Europeo -BCE-), de Bruselas (sede de la Comisión Europea) y Madrid (sede del gobierno español). Que haya habido tales presiones no justifica que este gobierno, coherente con su ideología liberal (en realidad, neoliberal), haya ido aplicando lo que los partidos liberales siempre han deseado. La externalización de responsabilidades oculta que la mayor responsabilidad radica en la ideología de tales partidos. El PP, Ciudadanos, CDC y UDC continuarán fieles a las políticas de reformas neoliberales que han afectado el bienestar y calidad de vida de las clases populares. La evidencia de ello es abrumadora. Muchos analistas ya predijimos que las políticas del PP en España y de CDC en Catalunya causarían el daño que han producido. En realidad, las derechas han estado consiguiendo lo que siempre han deseado, es decir, el descenso de los salarios, la disminución de la protección social y la reducción del gasto público (incluyendo el social).

descargaLas consecuencias de la continuidad de estas políticas liberales

El mayor peligro que se cierne sobre el bienestar de las clases populares de España es el establecimiento de un gobierno PP-Ciudadanos después del 20 de diciembre. Para aquellos lectores que consideren esta afirmación como partidista y exagerada, les aconsejo que se lean, no solo sus propuestas sobre el mercado laboral de ambos partidos, sino también las propuestas de reformas laborales de los mayores centros de investigación patrocinados y financiados por el IBEX-35 –como Fedea-, que ejercen una enorme influencia en el desarrollo del argumentario académico supuestamente científico que avala las propuestas de tales partidos, los cuales las llevarán a cabo, no ahora, sino después del día de las elecciones. Lo que hoy promueve Fedea, por ejemplo, mañana lo propondrán aquellos partidos. Léanse los artículos del blog Nada es Gratis, respaldado durante mucho tiempo por Fedea (la fundación del IBEX-35) y fundado, entre otros, por el que hoy es asesor de Ciudadanos, el Sr. Luis Garicano, y podrán leer el futuro que le espera a España. En realidad, tales reformas fueron impuestas por la Troika (el Fondo Monetario Internacional, la Comisión Europea y el BCE) a España, y muy en especial a Grecia en el rescate de 2010, y más tarde de 2012.

Bajo el supuesto de que el problema mayor que tenía Grecia era la falta de competitividad (como resultado de unos salarios supuestamente hipertrofiados y de una protección social -incluidas las pensiones– excesiva) se exigieron, como condiciones para el rescate bancario (que, por cierto, fue primordialmente un rescate a las bancas alemana, francesa y española, que estaban llenas a rebosar con deuda pública del Estado griego), una serie de cambios que incluyeron, además de enormes recortes del gasto público (y muy en particular del gasto público social), unas reformas de los convenios colectivos que debilitaron enormemente a los sindicatos de clase, es decir, a los sindicatos que representaban a todos los empleados y trabajadores, independientemente de que estos estuvieran o no incluidos en tales acuerdos.

¿Qué hicieron los partidos hermanos del PP y de Ciudadanos en Grecia?

Estas reformas, llevadas a cabo por los partidos gobernantes griegos que pertenecían a las mismas familias políticas (la conservadora y la liberal) a las que pertenecen tanto el PP como Ciudadanos y CDC, consistieron en una descentralización de los convenios colectivos, de manera que los convenios locales y sectoriales pasaron a tener más protagonismo que los convenios que abarcaban a toda la población laboral. Es más, en contra de lo que exigían los convenios laborales anteriores, sustituidos por estos nuevos, los convenios laborales locales y sectoriales podían reducir los beneficios y los salarios acordados a nivel nacional. Se estimuló también el establecimiento de organismos profesionales que sustituyeran a los sindicatos en las negociaciones colectivas, creando grandes fisuras dentro del movimiento reivindicativo laboral. Y el salario mínimo podría reducirse por orden ministerial, sin atender a los acuerdos que se alcanzaran en los convenios colectivos. Como consecuencia de esta medida, los salarios descendieron nada menos que un 20%, un descenso desconocido en cualquier otro país. Todas estas medidas han sido propuestas por el blog Nada es Gratis.

La victoria de Syriza en 2014 cambió esta situación. Los convenios colectivos nacionales no podían ser sustituidos por otros a nivel local o sectorial que redujeran sus beneficios, reforzando además el papel de los sindicatos en las negociaciones colectivas, medidas todas ellas altamente populares que la Troika está intentando de nuevo eliminar, encontrándose con una gran resistencia por parte del gobierno para llevarlo a cabo. Ello ha dado pie a un debate a nivel europeo entre la Troika, por un lado, y la OIT (la Organización Internacional del Trabajo) y la Asociación de Sindicatos Europeos por el otro, sobre el papel de los sindicatos hoy en Europa. Incluso la Dirección General de Empleo de la Comisión Europea ha tenido que reconocer que aquellos países que han podido enfrentarse a la crisis en mejores condiciones han sido precisamente aquellos con sindicatos más fuertes y con convenios colectivos más regulados y desarrollados, que engloban a la totalidad de trabajadores (ver “Greek Collective Bargaining After the Third Memorandum”, de Thorsten Schulten, Social Europe Journal, 09.11.15). Pues bien, el blog Nada es Gratis ha hecho propuestas para debilitar a los sindicatos.

felipe-gonzalez-pedro-sanchez

¿Qué hará el PSOE?

La familia política que existe también en España es la socialdemócrata (que, al menos en teoría, se supone intenta alcanzar el socialismo utilizando la vía democrática). Esta familia ha presentado una variabilidad muy marcada como consecuencia del inesperado cambio del Partido Laborista británico, creándose dos polos dentro del grupo socialista de la Eurozona. Uno es el liderado por el Partido Laborista, que en realidad está muy cerca de la postura de otra familia europea, la “Izquierda Unida Europea” (a la cual pertenecen tanto Podemos como IU), y el otro es el liderado por el gobierno socialista francés y el gobierno italiano del Partido Democrático, cuyas posturas son muy cercanas a la Tercera Vía, liderada en su día por el Sr. Toni Blair, y que el socialismo español, dirigido hoy por el Sr Sánchez, ha indicado como fuente de su inspiración, pasando a ser más socioliberal que socialdemócrata. El equipo económico del PSOE está dirigido por un economista liberal, Jordi Sevilla, que en su libro De nuevo socialismo, además de oponerse al aumento del gasto público y al aumento de los impuestos, no aconsejaba aumentar la carga impositiva del capital y sí bajar los impuestos, todos ellos principios básicos del liberalismo.

Las únicas opciones claramente socialdemócratas son Podemos e IU, cuyo referente de partido socialdemócrata ha sido Syriza, en Grecia, y la cual, al aceptar los términos de la Troika, ha creado una división dentro de las izquierdas españolas sobre si Syriza tenía que haber rechazado (IU) o no (Podemos) el Tercer Rescate. Tal diferencia, sin embargo, es un tanto distante, pues España no es Grecia, teniendo España mucho más espacio para responder a las presiones de la Troika que Grecia. Y no puede aplicarse mecánicamente lo ocurrido en Grecia a lo que ocurriría en España.  Lo novedoso e importantes es que hoy estos dos partidos son claramente contrarios a las políticas de austeridad que continuarán si los partidos de tradición conservadora y liberal siguen gobernando.

Què passa i què no en sanitat mentre el govern de la Generalitat segueix en funcions?

Posted on

Boi-Ruiz-Parlament-Catalunya-Junts_EDIIMA20151122_0342_4

Des del 27-S i a l’espera que es formi un govern s’estan desenvolupant projectes polèmics com el VISC+, s’estan obrint licitacions, s’està desplegant el nou model de gestió del transport sanitari o informant els treballadors del Clínic de com compatibilitzar l’activitat pública amb l’exercici a Barnaclínic

Per contra, el nou Pla de Salut 2016-2020 està estancat ja que cal que sigui aprovat al Parlament i iniciatives com les de crear un consorci sanitari a Lleida resten aturades sense que se sàpiga amb certesa què passarà finalment

Article de Blanca Blay publicat a Catalunya Plural

A meitats de juny el Parlament va celebrar un ple monogràfic sobre salut a petició de l’oposició en un context marcat per les retallades pressupostàries. Ja en aquell ple s’intuïa la bona sintonia entre ERC i CiU, que van presentar totes les propostes de manera conjunta, i també les diferents visions sobre el model de salut que exemplifiquen la dificultat d’una entesa entre Junts pel Sí i la CUP – en parlava la diputada de la CUP Anna Gabriel aquest dilluns en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio– però és que ja en la passada legislatura aquestes diferències eren evidents.

“El centre del debat avui és el model, el model de cohabitació públic-privat, que és un model corruptor, que potencia portes giratòries, és el model el que configura un sistema de salut que és feudal, classista i ha fet augmentar la desigualtat”, va dir en el monogràfic de salut la llavors diputada de la CUP Isabel Vallet. Ara, dos mesos després del 27-S, Catalunya té un govern en funcions, incògnites per resoldre, projectes estancats i d’altres en marxa. Repassem les principals actuacions.

Suspensió de l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme
A meitats d’octubre la Generalitat va suspendre l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme. La decisió, que es va prendre entre altres motius perquè el 2014 l’Hospital de Mataró va tenir un dèficit de dos milions i mig d’euros, ha provocat la mobilització d’usuaris, treballadors i fins i tot el rebuig per part de tots els grups municipals. Setmanes després de la suspensió, centenars de persones van protestar a Mataró contra el desmantellament del servei sociosanitari que consideren que suposa el Pla de Reequilibri proposat per Salut. A més, segons va poder saber aquest diari, el Pla Director del CatSalut preveu derivacions a centres amb ànim de lucre, fet que consideren actuacions de caràcter privatitzador.

3

Oposicions per primer cop en cinc anys a l’ICS
A meitats d’octubre el DOGC publicava l’anunci que l’ICS obria 340 places per personal estatutari sanitari per aquest 2015, 136 de les quals són per infermers i 52 per metges. La convocatòria de 340 places a l’ICS, on es calcula que hi ha uns 12.000 llocs de treball coberts interinament, ha estat vist com “una vergonya” per sindicats com Metges de Catalunya i SATSE.

Situació crítica amb el sector farmacèutic i els centres concertats pel retard en els pagaments
A finals d’octubre la Generalitat va anunciar als farmacèutics que s’endarreria una vegada més el pagament dels medicaments dispensats i que el Servei Català de la Salut, el proveïdor, no disposava de més diners per pagar medicaments fins que no arribés des del Ministeri d’Hisenda una aportació extraordinària. No és una situació nova, ja que fa anys que el sector farmacèutic pateix endarreriments en els pagaments, un fet que ha arrossegat a 16 farmàcies arreu de Catalunya a tancar i que ha provocat un deute de la Generalitat amb el sector de 330 milions d’euros. La setmana passada el govern espanyol va anunciar que s’abonarien a Catalunya 319 milions a càrrec del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ordinari de novembre, dels quals 101 milions seran per al pagament directe als proveïdors farmacèutics i 7,1 milions són per a concerts sanitaris.

Nou model de gestió del Transport Sanitari a Catalunya
El passat 3 de novembre va començar el desplegament gradual del Transport Sanitari Integral a Catalunya (urgent i no urgent). El Sistema d’Emergències Mèdiques centralitza ara la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, fins ara coordinada entre el CatSalut (per al transport no urgent) i el SEM (per al transport urgent). Segons l’Ana Martínez, del GREDS, el fet que a partir d’ara sigui el SEM qui gestioni el transport (per un valor total de 214 milions d’euros anuals) suposa “la concertació de la subcontractació”. La nova organització, assegura Martínez, implica “menys control i menys transparència i és una volta més en la mercantilització i opacitat del sistema català”.

Des d’inicis de novembre les diverses empreses guanyadores del concurs públic per gestionar el transport sanitari van començar el desplegament de les seves ambulàncies a les diferents regions, començant per la Regió Sanitària Lleida. En determinades zones, com a les Terres de l’Ebre, el desplegament ha despertat polèmica entre usuaris i treballadors que consideren que els canvis logístics que impliquen el nou conveni suposen retallades en el servei d’ambulàncies.

Barnaclínic segueix estructurant-se
El passat 17 de novembre la direcció de Recursos Humans va remetre al comitè d’empresa de l’Hospital Clínic la normativa i disposicions que permeten la compatibilitat de l’activitat privada dels professionals de la pública, explicant-los com fer compatible l’activitat pública amb la privada. Fonts de l’hospital veuen en el comunicat, al que va tenir accés aquest diari, un “descarat intent legal de carregar-se el sistema públic introduint jornades de 67 hores que mai es compliran”.

El nou Pla de Salut: estancat
Divendres passat el conseller de Salut, Boi Ruiz, va presentar l’avaluació del Pla de Salut 2011-2015, en la que es va fer balanç dels resultats obtinguts en relació als objectius operatius (desenvolupament de projectes) i de salut (fixant-se en diversos indicadors). També es va parlar de la primera versió del Pla de Salut 2016-2020, que ha de ser una continuació del pla actual i que es va presentar a l’estiu. Amb tot, però, el pla estratègic que ha de guiar les prioritats dels propers quatre anys en termes de salut i assistència sanitària es troba ara mateix estancat ja que ha de passar primer pel Parlament, on s’ha d’aprovar.

El Consorci Sanitari de Lleida: aturat amb les incògnites damunt la taula
En la passada legislatura la intenció del govern de fer un Consorci Sanitari a Lleida i la proposta d’acord amb data a 2015 a punt per ser signada es va trobar amb una forta oposició d’usuaris i treballadors, que van aconseguir més d’onze mil signatures en contra de la iniciativa. Segons va poder saber Catalunya Plural a l’estiu, el conseller de Salut Boi Ruiz va informar a diferents diputats de la Comissió de Salut del Parlament que la iniciativa estava del tot aturada. Aquest diari ha preguntat al Departament de Salut si hi ha hagut cap novetat des de Setembre i fonts del departament asseguren que “està aturat tal com instava la Moció 190/X del Parlament de Catalunya”.

ArturMas.Retallades.eleccions.presidentEl projecte VISC+: en marxa
També va generar polèmica el projecte VISC+ («Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya»), de reutilització de dades sanitàries per la recerca. El director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, Josep Maria Argimon, ha explicat a aquest mitjà que el projecte “s’està desenvolupant i que hi ha projectes que estan ja en la fase d’accedir a la informació”. “Encara s’estan signant els convenis de cessió d’informació”, matisa Argimon. El director de l’AQuAS ha insistit en què “no hi ha cap empresa recollint dades” sinó que els centres de recerca amb qui se signen convenis poden demanar dades amb finalitats de recerca. Entre aquests centres hi hauria el CREAL, el VIR O l’IDIBAPS. Tot i que el VISC+ compta amb el suport de part de la comunitat científica, com ara el Comitè de Bioètica de Catalunya o el COMB, s’ha trobat amb el qüestionament del Comitè de Bioètica de la UB o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Se segueix licitant
El Govern amb funcions pot obrir licitacions i de fet ho està fent. Només durant el mes de novembre el CatSalut ha publicat tres licitacions, l’última d’elles, referent a la contractació de la gestió dels serveis de Teràpies Respiratòries a Domicili en l’àmbit de tot Catalunya, per un valor de 449.383.930,32 € sense IVA.