La Catalunya de la gent amb Lluís Rabell

Posted on


1

Comença la campanya i continua l’intoxicació mediàtica… cinc anys de govern de dretes i retallades, de privatitzacions i corrupteles, d’amiguisme i menyspreu s’amagen amb el pensament únic… Ningú pensa demanar comptes al president Mas pel seus darrers anys de govern ?

Per això, crec que val la pena llegir les paraules d’en  Lluís Rabell:

El vot per a Catalunya si que es pot val doble: per fer fora Mas i per començar a esbandir Rajoy. Amb el dret a decidir com l’única sortida possible”.

“A nosaltres que ens comptin al no a la corrupció i com un sí pel dret a decidir i la justícia social”

“Estem patint les retallades de la sanitat pública en favor del negoci que suposen les privatitzacions”

4

 

“Si algú creu que un xicot amb cueta de Vallecas sortirà amb una estelada a Madrid, pot esperar assegut. De vegades tinc la sensació que alguns pretenen que a Madrid es tornin independentistes. (…) Alguns pretenen que el procés català és quelcom d’excepcional i que som una illa independent de la resta de l’univers, però aquest procés s’inscriu en un altre de molt més ampli de la societat espanyola, i connecta amb el desig de canvi de les grans manifestacions com el 15-M, les vagues generals, les marees…”

“Com és que el xantatge de Mas a les associacions sobiranistes i a ERC va funcionar? Jo no hi era a la reunió, però m’imagino el diàleg. Mas li devia dir a Junqueras: “O véns amb mi en aquestes condicions o desconvoco el 27-S, i l’endemà tindràs TV3, l’’Ara’, l’ANC, Òmnium, una part de la teva militància i l’àvia que no es vol morir sense poder votar la independència acusant-te d’haver frustrat les seves expectatives”. Naturalment, molta gent té il·lusió per trobar una drecera a la independència en línia recta. Una altra cosa és que l’artefacte que s’ha muntat té un altre objectiu polític”.

2


“Jo vinc d’una tradició de l’esquerra que s’identificava amb el que va ser el POUM i la figura d’Andreu Nin. Ara, això què vol dir? Doncs ara em definiria com a ecosocialista i feminista. L’ecologia política ha introduït un nivell de comprensió sobre la natura i el funcionament del capitalisme; i el feminisme ha estat un dels moviments més profundament revolucionaris del segle XX.

Més informació a l’entrevista de Crític.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s