La Catalunya de la gent amb Lluís Rabell
Comença la campanya i continua l’intoxicació mediàtica… cinc anys de govern de dretes i retallades, de privatitzacions i corrupteles, d’amiguisme i menyspreu s’amagen amb el pensament únic… Ningú pensa demanar comptes al president Mas pel seus darrers anys de govern ?
Per això, crec que val la pena llegir les paraules d’en Lluís Rabell:
“El vot per a Catalunya si que es pot val doble: per fer fora Mas i per començar a esbandir Rajoy. Amb el dret a decidir com l’única sortida possible”.
“A nosaltres que ens comptin al no a la corrupció i com un sí pel dret a decidir i la justícia social”
“Estem patint les retallades de la sanitat pública en favor del negoci que suposen les privatitzacions”
“Si algú creu que un xicot amb cueta de Vallecas sortirà amb una estelada a Madrid, pot esperar assegut. De vegades tinc la sensació que alguns pretenen que a Madrid es tornin independentistes. (…) Alguns pretenen que el procés català és quelcom d’excepcional i que som una illa independent de la resta de l’univers, però aquest procés s’inscriu en un altre de molt més ampli de la societat espanyola, i connecta amb el desig de canvi de les grans manifestacions com el 15-M, les vagues generals, les marees…”
“Com és que el xantatge de Mas a les associacions sobiranistes i a ERC va funcionar? Jo no hi era a la reunió, però m’imagino el diàleg. Mas li devia dir a Junqueras: “O véns amb mi en aquestes condicions o desconvoco el 27-S, i l’endemà tindràs TV3, l’’Ara’, l’ANC, Òmnium, una part de la teva militància i l’àvia que no es vol morir sense poder votar la independència acusant-te d’haver frustrat les seves expectatives”. Naturalment, molta gent té il·lusió per trobar una drecera a la independència en línia recta. Una altra cosa és que l’artefacte que s’ha muntat té un altre objectiu polític”.
“Jo vinc d’una tradició de l’esquerra que s’identificava amb el que va ser el POUM i la figura d’Andreu Nin. Ara, això què vol dir? Doncs ara em definiria com a ecosocialista i feminista. L’ecologia política ha introduït un nivell de comprensió sobre la natura i el funcionament del capitalisme; i el feminisme ha estat un dels moviments més profundament revolucionaris del segle XX.”
Més informació a l’entrevista de Crític.
