L’estafa de BCN World

Posted on Updated on


aprobado-el-bcn-worldUs enrecordeu de la fantàstica campanya sobre les delícies dels casinos de BCN World (Eurovegas) que des de CiU i el govern de la Generalitat de Catalunya es va fer: els milers de llocs de treball que s’anaven a crear, els milions d’inversió que Catalunya rebria i sobretot, la manca absoluta de cost que tindria per l’erari dels contribuents catalans… doncs d’això, res de res, una nova presa de pèl d’Artur Mas… i portem…

Fa uns dies ens ho explicava Ernest Folch a El Periódico de Catalunya sota el títol BCN Gol:

“Es confirma que la mida d’una notícia no té res a veure amb la seva importància sinó amb la seva intencionalitat política. L’anvers d’un succés pot tenir una importància exponencialment superior al del seu propi revers, com saben bé els condemnats per les penes de telediari, que són relegats a un breu quan la seva causa és arxivada. Un dels exemples més esgarrifosos d’aquest contrast és aquest bunyol batejat com a BCN World, liquidat ara gairebé en silenci i que va arribar amb tota la fanfàrria institucional i, això sí, amb el pretès aval de crear uns indeterminats llocs de treball als quals els queia un zero a cada nova revelació del projecte.

Primer va ser, quan la broma es deia Eurovegas, la visita caricaturesca d’Adelson, rebut com si fos un cap d’Estat en un exercici inèdit de provincianisme, que va acabar en un conegut fiasco. Després va ser l’arribada pretesament celestial de Veremonte, que era un eufemisme per amagar que darrere del projecte hi havia el sospitós Enrique Bañuelos, que va fer la seva fortuna i els seus deutes surfejant a sobre de l’onada del totxo. Hi va haver una calculada i planificada processó dels seus responsables per tots els mitjans perquè el país entengués que s’havia de legislar ad hoc per a ells i cedir a totes les seves pretensions: primer es va aprovar una escandalosa rebaixa fiscal a la carta just en el moment en què es feia pedagogia sobre la conveniència social d’apujar els impostos; després es va permetre la construcció, no prevista inicialment, de 2.500 vivendes, per a més tard acceptar l’edificació de torres de fins a 80 metres d’altura. I quan ja els havíem entregat fins i tot la nostra pròpia dignitat, es fuguen amb un soroll mediàtic inversament proporcional al de quan van arribar i sense emetre ni un miserable comunicat.

2 1

Sonora derrota moral

La mateixa Generalitat que treia pit s’amaga ara en lacòniques intervencions al Parlament i ens assegura que potser es faran càrrec del projecte les empreses locals que al seu dia eren marginades per facilitar la inversió als reis mides blanquejats cinc minuts abans d’aparèixer en els nostres mitjans. No em diran que no és grotesc que aquells grans titulars, aquelles espectaculars entrevistes, aquell pompós desplegament institucional, acabi ara en un humiliant breu que, com una cua entre les cames, explica millor que res la nostra gran i sonora derrota moral. Algú va dir que el desembarcament de BCNWorld servia almenys per discutir quin model de país volíem. Fals. Més aviat ha sigut un mirall on hem vist reflectit el nostre cinisme i les nostres pròpies mentides, comprades sempre a temps. A veure si la pròxima vegada que ens anunciïn fum aprenem d’aquest ridícul estrepitós que ara amaguem a peu de pàgina. Més que BCNWorld ha sigut BCNGol. En pròpia porta.”

Anuncis

One thought on “L’estafa de BCN World

    […] informació a: L’estafa de BCN World o a Carta al Molt Honorable Artur […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s