Mes: Juny 2015

“Bilderberg. La elite del poder mundial” de Domenico Moro

Posted on Updated on

4Nova recomenació literària, aquest cop “Bilderberg. La elite del poder mundial” de Domenico Moro, que podeu trobar a les col·leccions de la revista Viejo Topo.

El Club Bilderberg y la Comisión Trilateral son las organizaciones específicas de una nueva clase social, la clase capitalista transnacional. Una clase que es producto del desarrollo capitalista de los últimos cincuenta años, y que representa al capital en su forma más pura: pura acumulación, que aborrece las trabas del poder estatal y los límites geográficos y sectoriales. Una clase que tiene un altísimo nivel de conciencia de sí misma, que se traduce en una potente autonomía ideológica, cuya solidez le ha permitido ejercer una influencia determinante en las políticas públicas en los últimos decenios.

El hecho de que organizaciones formadas por una minoría ínfima, procedente por lo general de unos pocos estados ricos y poderosos, hagan planes que afectan a cientos de millones de personas, discutiendo a puerta cerrada, impidiendo que se divulguen los contenidos de estas discusiones y, sobre todo, que logren influir en las decisiones de muchos países, incluidos los europeos, demuestra el carácter condicionado y en definitiva oligárquico de las llamadas «democracias occidentales».

Anuncis

L’estafa de BCN World

Posted on Updated on

aprobado-el-bcn-worldUs enrecordeu de la fantàstica campanya sobre les delícies dels casinos de BCN World (Eurovegas) que des de CiU i el govern de la Generalitat de Catalunya es va fer: els milers de llocs de treball que s’anaven a crear, els milions d’inversió que Catalunya rebria i sobretot, la manca absoluta de cost que tindria per l’erari dels contribuents catalans… doncs d’això, res de res, una nova presa de pèl d’Artur Mas… i portem…

Fa uns dies ens ho explicava Ernest Folch a El Periódico de Catalunya sota el títol BCN Gol:

“Es confirma que la mida d’una notícia no té res a veure amb la seva importància sinó amb la seva intencionalitat política. L’anvers d’un succés pot tenir una importància exponencialment superior al del seu propi revers, com saben bé els condemnats per les penes de telediari, que són relegats a un breu quan la seva causa és arxivada. Un dels exemples més esgarrifosos d’aquest contrast és aquest bunyol batejat com a BCN World, liquidat ara gairebé en silenci i que va arribar amb tota la fanfàrria institucional i, això sí, amb el pretès aval de crear uns indeterminats llocs de treball als quals els queia un zero a cada nova revelació del projecte.

Primer va ser, quan la broma es deia Eurovegas, la visita caricaturesca d’Adelson, rebut com si fos un cap d’Estat en un exercici inèdit de provincianisme, que va acabar en un conegut fiasco. Després va ser l’arribada pretesament celestial de Veremonte, que era un eufemisme per amagar que darrere del projecte hi havia el sospitós Enrique Bañuelos, que va fer la seva fortuna i els seus deutes surfejant a sobre de l’onada del totxo. Hi va haver una calculada i planificada processó dels seus responsables per tots els mitjans perquè el país entengués que s’havia de legislar ad hoc per a ells i cedir a totes les seves pretensions: primer es va aprovar una escandalosa rebaixa fiscal a la carta just en el moment en què es feia pedagogia sobre la conveniència social d’apujar els impostos; després es va permetre la construcció, no prevista inicialment, de 2.500 vivendes, per a més tard acceptar l’edificació de torres de fins a 80 metres d’altura. I quan ja els havíem entregat fins i tot la nostra pròpia dignitat, es fuguen amb un soroll mediàtic inversament proporcional al de quan van arribar i sense emetre ni un miserable comunicat.

2 1

Sonora derrota moral

La mateixa Generalitat que treia pit s’amaga ara en lacòniques intervencions al Parlament i ens assegura que potser es faran càrrec del projecte les empreses locals que al seu dia eren marginades per facilitar la inversió als reis mides blanquejats cinc minuts abans d’aparèixer en els nostres mitjans. No em diran que no és grotesc que aquells grans titulars, aquelles espectaculars entrevistes, aquell pompós desplegament institucional, acabi ara en un humiliant breu que, com una cua entre les cames, explica millor que res la nostra gran i sonora derrota moral. Algú va dir que el desembarcament de BCNWorld servia almenys per discutir quin model de país volíem. Fals. Més aviat ha sigut un mirall on hem vist reflectit el nostre cinisme i les nostres pròpies mentides, comprades sempre a temps. A veure si la pròxima vegada que ens anunciïn fum aprenem d’aquest ridícul estrepitós que ara amaguem a peu de pàgina. Més que BCNWorld ha sigut BCNGol. En pròpia porta.”

Hem guanyat l’alcaldia, junts i juntes guanyarem Barcelona!

Posted on Updated on

1

Fa només dues setmanes que Barcelona En Comú va protagonitzar una nit electoral històrica. A molts i moltes ens va fer un salt el cor, perquè de la desesperança vam passar a la il·lusió, perquè encara que ens havien dit que era impossible que arribéssim a l’Ajuntament i que poguéssim construir una alternativa, hem demostrat que amb l’esforç de molta gent diferent som imparables.

Dissabte 13 de juny a partir de les 17 h tindrà lloc la cerimònia d’investidura d’Ada Colau com a alcaldessa. Ens veiem a l’Ajuntament. Vine a seguir-ho en directe a la plaça Sant Jaume.

Hem guanyat l’alcaldia, sí, però no en tenim prou. Ara hem de guanyar Barcelona. Serem a l’Ajuntament i continuarem als carrers, als barris, a les places… ens hi deixarem la pell per fer una Barcelona per a tots i totes, dels 73 barris de Barcelona i on tothom pugui fer-hi el seu projecte de vida.

Per primer cop una dona d’origen popular serà alcaldessa de Barcelona, i un home d’origen llatinoamericà, tinent d’alcalde, per primer cop una candidatura ciutadana arriba a l’Ajuntament. Volem un Ajuntament amb parets de vidre i una democràcia real oberta a la ciutadania. Per això, comencem aquesta investidura retransmetent l’acte de dins cap a fora, amb una pantalla a plaça Sant Jaume i posant a disposició de les famílies un espai per a la canalla.

112

Dissabte comença un nou cicle en què haurem de donar el millor de nosaltres. Volem més i millor democràcia, obrir les institucions a la ciutadania, fer una ciutat més justa i amable per a tots i totes, i per tot això caldrà continuar atents a les desigualtats i caldrà participar més que mai en la política del dia a dia i fer-nos forts per tenir un Ajuntament capaç de respondre i d’obeir a les demandes dels barcelonins i barcelonines. Tots i totes haurem de defensar el govern ciutadà per posar límits als poders que governen d’esquenes als veïns i veïnes. Dissabte fem un primer pas. Vine a celebrar-ho!

Me sirve y no me sirve… de Mario Benedetti

Posted on Updated on

mario-benedetti-1

Me sirve y no me sirve
La esperanza tan dulce,
tan pulida, tan triste,
la promesa tan leve,
no me sirve.
No me sirve tan mansa la esperanza

La rabia tan sumisa,
tan débil, tan humilde,
el furor tan prudente
no me sirve.
No me sirve
Tan sabia tanta rabia.

El grito tan exacto
si el tiempo lo permite,
alarido tan pulcro
no me sirve.
No me sirve tan bueno
Tanto trueno

El coraje tan dócil
la bravura tan chirle,
la intrepidez tan lenta
no me sirve.
No me sirve
tan fría la osadía.

Si me sirve la vida
que es vida hasta morirse,
y el corazón alerta sí me sirve.
Me sirve cuando avanza
la confianza.

Me sirve tu mirada
que es generosa y firme,
y tu silencio franco sí me sirve.
Me sirve la medida de tu vida.

Me sirve tu futuro
que es un presente libre,
y tu lucha de siempre
sí me sirve.
Me sirve tu batalla
sin medalla.

Me sirve la modestia
de tu orgullo posible,
y tu mano segura
sí me sirve.
Me sirve tu sendero,
compañero.

Carta al Molt Honorable Artur Mas

Posted on Updated on

2

La veritat és que no pensava pas dedicar gaire estona més a l’actualitat de la nit electoral ni a la manca d’educació i respecte d’alguns membres de partits polítics, però fa un parell de dies em vaig quedar clavat al llegir les declaracions del president Mas en una entrevista a La Vanguardia i ja que estem comparteixo aquests mots i voldria escriure una carta al President…

Aquest és el fragment de l’entrevista, en castellà, malgrat no sigui TV3 😉 :

Pregunta: “Colau ha acusado a su partido de mafiosos.

Artur Mas: No sólo habla de la mafia, sino que nos llama ladrones. Y yo me pregunto, cuando a una persona le llamas mafioso y ladrón, debes tener que probar alguna cosa, porque sino…, es la santa inquisición. Que era santa e inquisición. Funcionaba así, decía: “Este no me gusta, ahora lo señalaré con el dedo y después a la pira funeraria”. Me recuerda un poco aquellos métodos. Ahora no hay pira funeraria, pero soy yo el que lo juzgo con esta superioridad moral que muchas veces se exhibe y que a menudo tiene poco fundamento…”

Benvolgut Molt Honorable Sr. Artur Mas,

És un plaer fer-li arriba aquestes les meves primeres ratlles d’una correspondència epistolar que espero i desitjo sigui prou generosa. Tanmateix, aniré al gra, no estic per fer ús de retòriques ni de frases laudatòries… parlem de ciutadà a ciutadà… li sembla ?

Bé, més enllà, de les valoracions personals que en vulgui fer parlant sobre superioritat moral (ejem ejem…) em sorpren les seves declaracions com a president del meu país. Ja que entenc que quan un ciutadà és escollit President de la Generalitat es converteix en representant del conjunt de la ciutadania i no continua fent de representant d’un partit o coalició. És d’agrair aquest fet, ja que així s’evita la campanya electoral continua, garanteix la pluralitat social i política, i es dedica a treballar fermament per solucionar les necessitats nacionals, socials i laborals del país i no es distreu en res més, especialment per la quantitat exagerada que vostè cobra com a polític en actiu des de fa més de 30 anys (136.834 euros anuals més dietes i la resta de franc).

Assumint pels seus mots (m’imagino que ben raonats) que no sap diferènciar país i partit, llavors em sorpren encara més (fins i tot, és esfereidora) la seva poca memòria o la seva poca dignitat o la seva poca honradesa…, demana proves de la corrupció del seu partit Convergència o del govern que presideix… realment s’atreveix a demanar proves ? doncs parlem de proves honorable (a partir d’ara, ho sento, però el tracte baixa de categoria ja que de molt honorable ja no li queda gaire):

1) Jordi Pujol, el seu pare polític i president de la Generalitat i de CiU. No cal dir gaire cosa més del Cas Pujol, de l’evasor fiscal confès Jordi Pujol i Soley, ni de la vergonya de la nissaga familiar a l’ombra de la que vostè va crèixer politicament… robar i robar… però si no n’hi ha prou tenim els companys del seu govern anterior, Lluis Prenafeta i Macià Alavedra… per no parlar de Banca Catalana

1 4

2) Cas Millet: El desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell, president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d’alguns dels seus col·laboradors (Jordi Montull també ha estat imputat per la fiscalia), que inclou el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, motiu pel qual Convergència (CDC, el partit que presideix) té embargades 15 seus…

3) Cas InnovaDetenció de Teresa Gomis, regidora i tinent d’alcalde per Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Reus, de Josep Prat i Carles Manté, del Cas Shirota… S’investiguen adjudicacions a dit, sobresous i contractes fraudulents en serveis que oferia l’empresa municipal Innova, la filial de Sagessa, encarregada de gestionar l’Hospital de Sant Joan i una vintena d’equipaments més a la província de Tarragona, entre els quals els hospitals d’Amposta, Valls i Móra d’Ebre.

Li recordo de nou, que és dificil oblidar-se d’aquests casos, però, President Mas,  si vol més casos de corrupció, de màfia, de robatori, podem parlar del Triangle d’Or de Palamós (Jordi Pujol i Ferrusola), del Cas Casinos que ja va demostrar un finançament il·legal de CiU de 1.000 milions de pessetes, del Cas Crespo (la desviació a les seves pròpies butxaques del diputat de CiU, Xavier Crespo, de 3 milions d’euros dels hospitals de Blanes i Calella), seguim ? el cas ITV (Oriol Pujol, diputat i secretari general de CDC a l’esclat del cas, acusat de suborn), el cas ADIGSA (amb tres alts càrrecs imputats) o el cas Pallerols (dels seus socis de govern -Unió Democràtica de Catalunya-)

I si vol més proves, doncs Sr. Mas (ni molt ni honorable) potser que miri d’una vegada al seu voltant o s’atreveixi a obrir calaixos i netejar sota les catifes… ho farà ?  de cap manera…

Un prec, Artur, quan començaràs a ser el president de Catalunya, de totes les catalanes  i tots els catalans (fins i tot, dels que com jo, pensem, somien, treballem i estimem diferent a tu) i no només d’aquells que son del teu partit o et garanteixen vassallatge…?  ho sabràs fer ? ho voldràs fer ?  i una darrera pregunta, CiU ens roba ? Espero la teva resposta i resto a la teva disposició…

3

Sorpreses electorals i altres tonteries

Posted on Updated on


2

Doncs si, tant la nit electoral com la post-campanya ens han acompanyat de moments que freguen la tonteria, la vergonya o les dues coses al mateix temps… us convido a gaudir (o fastiguejar-se) amb algunes frases que demostren el nivell d’alguns dels nostrats polítics o simpatitzants:

Jo al·lucino que la gent sigui tan absolutament burra“. Una militant de CiU a la nit electoral a l’Estació del Nord, en referència a la victòria d’Ada Colau.

“Veus, tots són xarnegos!”. Un altre militant de CiU a la nit electoral a l’Estació del Nord, en referència a la mateixa victòria d’Ada Colau.

Jo la veig una senyora que és molt mandona…“. Xavier Trias (CiU) a RAC1 demostrant en quina època viu… masclista i ni ho sap…

3

La jornada d’ahir en dues imatges: Colau cridant “si se puede” i els interventors de BCNComu celebrant els resultats de Madrid“. Fantàstica piulada de Carles Agustí (CiU), fidel Comissionat en Participació Ciutadana de Xavier Trias (sou de 84.000 € més dietes).

Hi ha hagut uns que han fet trempar, i uns que no…Grans reflexions del més gran dels grans dels grans economistes de tota la història…

Pintada suposadament imaginativa, que ho sento, però fa un xic de pena…

1

I tres reflexions finals vergonyants:

La primera vergonya (de traca i mocador) és que el govern de Xavier Trias (CiU) a l’Ajuntament de Barcelona hagi compromès en les darreres setmanes, poc abans de ser foragitat per la gent, contractes públics milionaris fins a l’any 2023 amb La Caixa, el BBVA, FCC, el torneig de tennis Comte de Godó, l’escola de negocis ESADE o una empresa de neteja de Florentino Pérez. Portes giratòries ? contractes als amics ? corrupció ? i després farden de què tenen una web premiada de govern obert…? trist molt trist…

La segona, és la manca de vergonya, professionalitat i decència de “directe.cat“, un mitjà hiper-subvencionat pel govern de la Generalitat que acostuma a inventar-se notícies, però que aquest cop ha creuat totes les línies: Va publicar el 20 de maig, sobre les tres de la tarda, una notícia en la qual acusa el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona d’utilitzar en els actes de la seva campanya una dona que es fa passar per amputada. El títol de la notícia era “Nou escàndol de Collboni, ara amb una figurant multiús”.

I per rematar-ho, la tercera és una vergonya de país, d’aquelles que fan vomitar. Amb el suport del president Mas i un munt de  diners i favors repartits, Josep Poblet (CiU), ha tornat ha obtenir la majoria absoluta al municipi de Vila-seca, malgrat haver perdut 4 regidors. Poblet, imputat en el cas Innova, per presumpte blanqueig, malversació de fons públics, prevaricació, falsedat documental, tràfic d’influències i omissió del deure de perseguir delictes, va pagar diners de manera il·legal a l’arquitecte Jorge Batesteza, també imputat en el cas Innova, per agilitzar unes obres en un centre mèdic de la ciutat.