Mes: Desembre 2014

Un programa econòmic i social per a un govern progressista

Posted on Updated on

9I una lectura per acabar l’any amb reflexions i alternatives:

“Us  aconsello la lectura del document preparat pels Professors Juan Torres, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla, i Vicenç Navarro, Catedràtic Emèrit de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, desenvolupat a petició de la direcció de Podem, en el qual es proposen les línies generals d’un programa econòmic i social per a un govern progressista a Espanya.

Per llegir el document heu d’accedir a aquest enllaç“.

Anuncis

Desitjos 2015: Un país nou i net

Posted on Updated on

5

I ja que estem en plena voràgine nadalenca, res millor que tenir uns bons desitjos per l’any 2015 recordant l’article de Neus Tomàs publicat fa pocs dies a El Periódico de Catalunya:

“Partim de la premissa que Catalunya es troba davant un dilema per a alguns històric i per a altres suïcida. No entrarem en càlculs falsos, per més que els faci un president del Govern i, a la vegada, no ens autoenganyarem pensant que amb els més de dos milions de vots obtinguts la independència està a tocar. Fins i tot els optimistes calculen que faltarien com a mínim 300.000 paperetes estelades més.

6

Percentatges i xifres a banda, convindrem que molts dels catalans que volem un país nou i que el 9-N vam dipositar una papereta per defensar la nostra dignitat com a col·lectiu només estem disposats a emprendre viatges incerts si, a més d’una Catalunya nova, aconseguim que sigui també més neta.

Un país net on no hi hagi consellers ni germans de consellers sota sospita. Un país en el qual no es disfressi de sanitat pública una xarxa semiprivada.

2

Una Catalunya en la qual no hi hagi “constructors en cap” i en el qual no hi hagi lloc per a alcaldes que amb una mà signen actes de plens i amb l’altra, la venda de pisos de la seva immobiliària.

Un país en el qual la relació entre lobbies i partits sigui fiscalitzable, on la llista d’empreses que donin diners a la fundació d’una força política pugui ser consultada per qualsevol ciutadà.

4

Perquè sigui nou ha de ser un Estat en què els decrets contra la pobresa energètica siguin eficaços de veritat i en què càrrecs i excàrrecs, siguin de la Generalitat o municipals, no perdin l’oremus per assistir a consells d’administració tan lucratius que haurien de fer enrolojar més d’un, per legals que siguin.

Un país en què els divendres a la tarda el Parlament no tingui l’aspecte d’un museu tancat i en què els diputats estiguin obligats a rendir comptes davant els electors de la seva circumscripció. Sí, perdó, per a això faria falta que Catalunya tingués una llei electoral. Llavors començaria a ser un país una mica més normal.

3

I ja posats a fer, que quan s’acabi una legislatura, les comissions d’investigació parlamentàries no desapareguin com per art de màgia. Una Catalunya en què no hi hagi representants públics que no tinguin manies a acceptar regals de mafiosos russos o que defensin que tenen dret a cobrar dietes per allotjament tot i disposar de residència a quatre carrers del Parlament (o del Congrés dels Diputats).

La nova Catalunya seria aquella en què es protegiria el català perquè és la llengua més feble, sigui a l’escola o al jutjat. Però també un país en què no se segueixin subvencionant els centres que segreguen els seus alumnes en funció del sexe.

7

Un país en què entre “ells” i “nosaltres” no hi hagi tanta distància ni desconfiança.

8

Per un país que, com a mínim, sigui així us ho dic de tot cor: val la pena lluitar, i aquí em trobareu… us desitjo un 2015 ple de lluita, alegria i revolució !!!

“La pluja daurada” de Najat El Hachmi

Posted on Updated on

najatAclaridor article, com sempre, amb el títol La pluja daurada” de l’escriptora Najat El Hachmi. Un article que ens recorda allò que molts dels nostres polítics (i parlo de personatges estafadors com l’Artur Mas o el Mariano Rajoy, d’especuladors i lladres com en Boi Ruiz, en Barcenas o en Millet, o de corruptes i mentiders com en Jordi Pujol i la seva família de lladres o l’Aznar i la seva família de feixistes) fan dia a dia per tal de tapar-se les seves vergonyes i intentar que oblidem perquè els hem votat… els hem votat perquè governin, per fer feina, per millorar la sanitat i l’educació, per tenir ocupació pels joves i pensions pels més grans, per defensar els drets laborals, etc… ja n’hi ha prou de governs que no governen, senzillament medren i ens enganyen amb cortines de fum mentre ens roben i menyspreen… ara és l’hora de fer-los fora !

“Mireu-los que tranquils que van per la vida. Són els encarregats de gestionar els recursos públics, els que han de fer polítiques que solucionin els problemes i són capaços de mirar-se el panorama desolador que tenen al davant i com si res dir que o no hi poden fer res o fan tot el que poden. Nosaltres, simples i vulgars ciutadans sense les capacitats extraordinàries de les seves ments preclares, no ho entendríem si es dediquessin a explicar-nos com funcionen les coses, no arribaríem ni de bon tros a fer-nos una idea de la sofisticació del sistema.

Un sistema que han ideat ells mateixos i que a molts d’ells (no a tots) els ha servit per omplir-se les butxaques. Els que no ho entenen són ells, els que no han entès res són ells: ja no volem explicacions, ja no volem entendre per què la realitat que ens asfixia és la que és, volem que d’una vegada per totes s’arromanguin i facin alguna cosa, amb caràcter d’urgència perquè la situació ja fa temps que és d’emergència. Si algú té gana i demana que li donis menjar, no li serveix de res que li expliquis el perquè de la seva situació, les arrels profundes de la seva pobresa o les circums­tàncies que limiten les teves decisions, tot això no farà que tingui menys gana. Que ens mostrin gràfics d’atur, de precarietat i de macroeconomia no fa que hi hagi menys gent marginada, només serveix perquè s’espolsin els problemes dels empobrits, empobrits per les seves pròpies polítiques i no pobres de naixement. No han entès que dir-nos que les culpes són d’uns tercers més poderosos no soluciona res. I a sobre segueixen prenent-nos el pèl muntant teatres per netejar-se la imatge i aprofiten per tapar-se les vergonyes els uns als altres. No han entès res i segueixen fent com sempre per seguir als seus llocs de sempre, però no passa res, ja ho entendran quan posin les urnes. Les de debò, no les de cartró”.

Jornades d’anàlisi de l’armamentisme i el militarisme

Posted on Updated on

PortadaJornades

En el marc de l’anàlisi de l’armamentisme i la militarització des d’un vessant de cultura de Pau que realitza el Centre Delàs, les jornades d’aquest any que tindran lloc el proper 11 de desembre tractaran sobre la nova militarització de les relacions internacionals com a conseqüència dels darrers conflictes, l’amenaça d’una nova crisi Est-Oest, i les noves derivades que està agafant l’anomenada «guerra contra el terror».

18.15 h · INAUGURACIÓ DE LES JORNADES a càrrec d’Eudald Vendrell, president de Justícia i Pau

18.30 h
TAULA RODONA ANEM CAP A UNA REMILITARITZACIÓ EN LES RELACIONS INTERNACIONALS? Modera: Eduard Sanjuán, periodista de TV3.

A càrrec d’Arcadi Oliveres, professor d’Economia a la UAB, President de la Universitat Internacional per la Pau, Carlos Taibo, professor de Ciència Política, Universidad Autónoma de Madrid (UAM), expert en relacions internacionals, Rafael Grasa, president del Institut Català Internacional per a la Pau, Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, Helena Torroja, professora de Dret internacional públic UB. Cap d’estudis del CEI-International Affairs

A partir de les 20.30 h:
15 ANYS DENUNCIANT L’ARMAMENTISME I EL MILITARISME a càrrec de Pere Ortega, president i fundador del Centre Delàs i Arcadi Oliveres, ex-President de Justícia i Pau, fundador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

ACTUACIÓ TEATRAL: El pes del plom a càrrec de la companyia La Virguera

ACTUACIÓ MUSICAL: Feliu Ventura

CLOENDA: Tica Font, fundadora del Centre Delàs, directora del ICIP

LLOC I DATA: 11 de Desembre de 2014. Auditori del CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Carrer de Montalegre, 5, 08001 Barcelona.