“L’esquerranisme, malaltia infantil del comunisme” de V.I. Lenin

Posted on Updated on


leninV.I. Lenin va escriure el llibre «L’esquerranisme, malaltia infantil del comunisme» a principis de 1920.  La tesi del llibre queda clara en el títol i ha estat un dels textos del lider comunista més importants i al mateix temps més qüestionats.

Avui us convido a la reflexió sobre aquesta obra i la seva actualitat de la mà de Jesús Castillo amb el seu article “Marxisme per a anticapitalistes. Un clàssic contra el sectarisme” publicat fa uns mesos a En Lluita.

En quins sindicats hem de participar els revolucionaris? Com enfocar les nostres relacions amb les bases del PSOE, IU, CCOO i UGT? Ens hem de presentar a les eleccions? Quan i per què pactar amb governs socialdemòcrates?

Totes aquestes preguntes actuals tenen resposta en el text de La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme que Lenin va escriure a inicis de la dècada dels anys vint. I la resposta fonamental és que no hi ha una resposta universal, que “no hi ha receptes generals” ni dogmes, tan sols no hi ha “guies per a l’acció” que canviaran en funció de les circumstàncies. Això sí, sempre haurem de tenir en compte que volem arribar a ser una organització de masses per poder superar el capitalisme des de baix de forma radical i democràtica. Amb aquest objectiu de fons hem d’actuar de manera que tinguem, en cada moment, la major influència possible en la classe treballadora; aquesta ha de ser la nostra estratègia i, com es remarca en el text, les tàctiques per assolir-la variaran necessàriament en funció de la situació socio-política del moment.

Lenin va escriure aquest text contra el sectarisme en una situació política europea molt diferent de la que tenim ara: la Revolució Russa havia triomfat, encara que s’estava quedant aïllada internacionalment; Alemanya estava en una situació revolucionària; i els treballadors italians estaven ocupant desenes de fàbriques. Davant aquest ambient de radicalització social, diversos partits comunistes europeus, com l’alemany o l’holandès, es negaven a participar en els sindicats majoritaris “reaccionaris” que agrupaven la major part de la classe treballadora més conscienciada, així com a participar a les eleccions burgeses. A Anglaterra, aquestes mateixes qüestions dificultaven el reagrupament de l’esquerra radical en un Partit Comunista.

Així, davant un ambient de radicalització social, molts revolucionaris actuaven de forma sectària, buscant espais purs i realment revolucionaris per a l’acció (ja fos al marc sindical o polític), el que els feia allunyar-se de la classe treballadora. Encara que la situació política era molt diferent llavors, els mateixos comportaments sectaris els veiem ara dia a dia.

Per enfrontar aquest sectarisme que frenava la revolució a Europa, Lenin escriu aquest text al Tercer Congrés de la Internacional Comunista. Davant l’agrupament dels revolucionaris amb una minoria, els treballadors totalment convençuts de la revolució, Lenin argumenta que cal ser allà on hi hagi la major part de la classe treballadora més conscienciada, encara que no sigui encara revolucionària. Cal ser conscient que el material humà per construir el socialisme és producte del capitalisme, per la qual cosa molts treballadors estan plens d’idees del sistema, de prejudicis. Davant aquests treballadors, que són la majoria, negar des de l’inici la participació en els seus sindicats (majoritaris) i en les eleccions parlamentàries és com “voler ensenyar matemàtiques superiors a un nen de quatre anys”.

Els revolucionaris han d’utilitzar els espais de la democràcia burgesa en interès de la classe treballadora, sense ocultar mai les seves idees anticapitalistes i les seves crítiques. Així, pot ser interessant actuar legalment participant a eleccions o a sindicats majoritaris burocratitzats sempre que això permeti que les idees anticapitalistes arribin a molts treballadors en contexts de lluita. Fins i tot es podrà arribar a compromisos puntuals amb capitalistes o polítics no revolucionaris amb el mateix objectiu. Alhora que utilitzen aquestes vies legals, els revolucionaris han d’utilitzar també les vies il·legals a favor de la superació del capitalisme. Quan els revolucionaris no siguin gaire forts han d’esperar el moment, construir-se i reforçar-se i per a això les vies legals burgeses poden ser útils. Quan la classe treballadora estgui més organitzada i radicalitzada i les seves demandes puguin guanyar-se mitjançant lluites, llavors caldrà repudiar les institucions burgeses, no participar-hi i substituir-les pel poder democràtic de la gent construït des de baix en les lluites antisistema.

No és d’estranyar que aquest text de Lenin sigui un dels menys comentats, malgrat la seva importància teòrico-pràctica. Des de l’ortodòxia estalinista no agrada per la seva flexibilitat, i molts grups trotskistes el rebutgen ja que denuncia clarament el sectarisme que ells mateixos han conreat durant dècades. Tanmateix, per al Corrent de Socialisme Internacional a què pertany En lluita és un text fonamental a l’hora de comprendre com hem de moure’ns els revolucionaris i ser capaços d’adaptar-nos a circumstàncies canviants, sempre amb l’objectiu de superar el capitalisme des de baix i quan abans millor.

En aquest enllaç “L’esquerranisme, malaltia infantil del comunisme” podeu llegir l’obra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s