El digne d’abril: Sebastià Piera

Posted on Updated on


sebastian-piera-AAvui hem tingut absoluta unanimitat en el grupet que guardonem a “Els dignes i els llepaires de Temps de Revolució“.  El nostre guardó és un sentit homenatge a una d’aquelles persones imprescindibles de la història del nostre país i que mai ha estat prou valorada: Sebastià Piera.

Com ell, desenes de milers de persones que en democràcia, els governs de dretes del PP, UCD i CiU mai han volgut reconèixer com es mereixien, ja sigui perquè ministres i consellers son hereus directes dels botxins, ja sigui perquè consellers i ministres son fills dels col·laboradors i finançadors de la dictadura…

Avui doncs, llarga vida a Sebastià Piera !!!, us deixem amb l’article publicat al diari Ara complementat amb altres informacions sobre la seva vida:

“El militant històric del PSUC Sebastià Piera va morir aquest dissabte als 97 anys a Ajaccio, a l’illa de Còrsega, lloc on va ser deportat des de França després de ser detingut i torturat per la dictadura franquista el 1947. Nascut a Santa Maria de Meià (Lleida) el 1917, Piera, fill del mestre d’escola Antoni Piera i Cecília Llobera, es va exiliar a França en acabar la Guerra Civil i va estar retingut en els camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló.

Piera –viudo de la militant també del PSUC Trinitat Revoltó, amb qui va estar casat 62 anys–, va tenir tres fills, cinc néts i un besnét, i les tortures li van arribar a desfigurar la cara.

Durant la guerra, va marxar al juliol del 1936 al front de Tardienta (Osca) i es queda allà defensant el viaducte que assegura l’aigua dels pobles de la zona. Després va marxar a Madrid i marxa a defensar la capital amb el regiment Engels del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Lluitant a la Ciudad Universitaria de Madrid el fereixen i per Nadal torna a Barcelona. Un cop recuperat va a lluitar durant dos anys al front d’Aragó.

Un cop acabada la guerra marxa a Tàrrega, de Tàrrega a Manresa i fins l’Agullana on es troba amb el seu germà Josep i el seu cosí.

Es va allistar el 1941 a l’Exèrcit Roig per combatre Hitler des del front soviètic durant la II Guerra Mundial, i, per combatre el franquisme, va tornar sis anys després a Catalunya, on va ser detingut juntament amb Joaquim Puig Pidemunt i sotmès a un mes d’interrogatoris i tortures per obtenir informació sobre la lluita clandestina.

Després va ingressar a la presó Model en espera de ser jutjat en un consell de guerra col·lectiu, en què va ser condemnat a tres anys de presó, i va aconseguir sortir-ne el juliol del 1948, però poc després el van tornar a detenir per interrogar-lo.

Tot i això, després que la policia el cités per a un altre dia, Piera va poder despistar-los i fugir a Andorra, on es va trobar amb la seva germana i la seva dona, i van obtenir documentació per treballar i viure a França, on van començar així el seu segon exili.

Des de França, amb tot, van ser deportats a Còrsega, on ell va subsistir amb diverses tasques i la seva dona va estar en un taller de confecció, una situació que va acabar el 1965, quan van poder sortir de l’illa per veure els seus parents i amics residents a França.

El 1975, després de la mort de Franco, tots dos van demanar el passaport espanyol i van tornar a Catalunya per visitar els seus familiars i amics, tot i que Còrsega ha sigut el lloc on Piera ha viscut fins ara.

Membre de la comissió d’honor del PSUC, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2004, i ICV li va retre un homenatge el 2010, coincidint amb el 74è aniversari del PSUC. L’historiador Ricard Vinyes va publicar el 1984 la història de la seva vida, ‘El soldat de Pandora. Biografia d’un comunista del segle XX’, que va editar Proa”.

Més informació:

– Sebastià Piera: el soldat de la llibertat (1a part)

– Sebastià Piera: el soldat de la llibertat (i 2a part)

Sebastià Piera, histórico del PSUC y soldado de élite (El País)

– Sebastià Piera, un comunista del segle XX (Catalunya Plural – Eldiario.es)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s