Mes: Abril 2014

El digne d’abril: Sebastià Piera

Posted on Updated on

sebastian-piera-AAvui hem tingut absoluta unanimitat en el grupet que guardonem a “Els dignes i els llepaires de Temps de Revolució“.  El nostre guardó és un sentit homenatge a una d’aquelles persones imprescindibles de la història del nostre país i que mai ha estat prou valorada: Sebastià Piera.

Com ell, desenes de milers de persones que en democràcia, els governs de dretes del PP, UCD i CiU mai han volgut reconèixer com es mereixien, ja sigui perquè ministres i consellers son hereus directes dels botxins, ja sigui perquè consellers i ministres son fills dels col·laboradors i finançadors de la dictadura…

Avui doncs, llarga vida a Sebastià Piera !!!, us deixem amb l’article publicat al diari Ara complementat amb altres informacions sobre la seva vida:

“El militant històric del PSUC Sebastià Piera va morir aquest dissabte als 97 anys a Ajaccio, a l’illa de Còrsega, lloc on va ser deportat des de França després de ser detingut i torturat per la dictadura franquista el 1947. Nascut a Santa Maria de Meià (Lleida) el 1917, Piera, fill del mestre d’escola Antoni Piera i Cecília Llobera, es va exiliar a França en acabar la Guerra Civil i va estar retingut en els camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló.

Piera –viudo de la militant també del PSUC Trinitat Revoltó, amb qui va estar casat 62 anys–, va tenir tres fills, cinc néts i un besnét, i les tortures li van arribar a desfigurar la cara.

Durant la guerra, va marxar al juliol del 1936 al front de Tardienta (Osca) i es queda allà defensant el viaducte que assegura l’aigua dels pobles de la zona. Després va marxar a Madrid i marxa a defensar la capital amb el regiment Engels del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Lluitant a la Ciudad Universitaria de Madrid el fereixen i per Nadal torna a Barcelona. Un cop recuperat va a lluitar durant dos anys al front d’Aragó.

Un cop acabada la guerra marxa a Tàrrega, de Tàrrega a Manresa i fins l’Agullana on es troba amb el seu germà Josep i el seu cosí.

Es va allistar el 1941 a l’Exèrcit Roig per combatre Hitler des del front soviètic durant la II Guerra Mundial, i, per combatre el franquisme, va tornar sis anys després a Catalunya, on va ser detingut juntament amb Joaquim Puig Pidemunt i sotmès a un mes d’interrogatoris i tortures per obtenir informació sobre la lluita clandestina.

Després va ingressar a la presó Model en espera de ser jutjat en un consell de guerra col·lectiu, en què va ser condemnat a tres anys de presó, i va aconseguir sortir-ne el juliol del 1948, però poc després el van tornar a detenir per interrogar-lo.

Tot i això, després que la policia el cités per a un altre dia, Piera va poder despistar-los i fugir a Andorra, on es va trobar amb la seva germana i la seva dona, i van obtenir documentació per treballar i viure a França, on van començar així el seu segon exili.

Des de França, amb tot, van ser deportats a Còrsega, on ell va subsistir amb diverses tasques i la seva dona va estar en un taller de confecció, una situació que va acabar el 1965, quan van poder sortir de l’illa per veure els seus parents i amics residents a França.

El 1975, després de la mort de Franco, tots dos van demanar el passaport espanyol i van tornar a Catalunya per visitar els seus familiars i amics, tot i que Còrsega ha sigut el lloc on Piera ha viscut fins ara.

Membre de la comissió d’honor del PSUC, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2004, i ICV li va retre un homenatge el 2010, coincidint amb el 74è aniversari del PSUC. L’historiador Ricard Vinyes va publicar el 1984 la història de la seva vida, ‘El soldat de Pandora. Biografia d’un comunista del segle XX’, que va editar Proa”.

Més informació:

– Sebastià Piera: el soldat de la llibertat (1a part)

– Sebastià Piera: el soldat de la llibertat (i 2a part)

Sebastià Piera, histórico del PSUC y soldado de élite (El País)

– Sebastià Piera, un comunista del segle XX (Catalunya Plural – Eldiario.es)

Anuncis

A les onze de la nit del 24 d’abril: Revolució !!!

Posted on Updated on

c50802aaf3d1b4a36f2297667d916b84A les onze de la nit del 24 d’abril s’emetia a través d’Emissores Associados de Lisboa la cançó ‘E despois do Adeus’. Era el primer senyal que tot estava a punt. Els oficials del Movimento das Forças Armadas (MFA) es van dirigir als lloc de comandament.

A quarts d’una de la matinada sonava ‘Grândola, Vila Morena’. Era la contrasenya que el principal estrateg del moviment, Saraiva de Carvalho, i els capitans havien escollit per al cop d’estat. 

La Revolució dels Clavells va ser el moviment revolucionari que el 1974 va posar fi a 48 anys d’un règim conservador i antidemocràtic amb l’objectiu de construir un estat modern i acabar amb el conflicte colonial.

+ informació i imatges a:

– Sàpiens: Diferents articles a la seva web dedicats a la Revolució dels clavells.

– Guia de Lisboa: 25 d’abril, la revoluçao dos cravos

– La pel·lícula “Capitans d’abril”  (2000) dirigida per Maria de Madeiros

La secció de cartells i imatges de Temps de Revolució, així com el pinterest

El llepaire d’Abril: Marc Castells, alcalde d’Igualada

Posted on Updated on

imagesIgualada, i al seu front l’alcalde Marc Castells, estan ben cofois d’una de les seves campanyes d’imatge, el nomenament d”ambaixadors” de la ciutat. Per ésser ambaixador només cal ésser igualadí i igualadina i  actualment viure a l’estranger per raons laborals o d’estudis.

Al gener va haver-hi quatre noves incorporacions i amb la dotzena que es van registrar durant l’any 2013, ja són prop de vuitanta, les persones que el consistori ha distingit com a ambaixadors, establertes en indrets tan diferents com Alemanya, França, Itàlia, el Vaticà, Suècia, el Regne Unit, Dinamarca, Holanda, Mèxic, Guatemala, Jamaica, Nicaragua, el Perú, el Paraguai, el Brasil, Egipte, Etiòpia o la Xina. Tots desenvolupen en aquests països diferents tasques professionals, formatives o d’investigació.

Es veu que criteris de selecció tant senzills fan que a vegades l’ Alcalde Marc Castells no doni gaire importància a l”ocupació” que l’ambaixador realitza en aquests països, tant és així, que entre els primers nomenaments d’un any tant preuat com aquest, un dels ambaixadors fou Jaume Pons, que fa quatre anys que resideix a Guinea Bissau i està al capdavant de l’empresa Agrogeba Sarl, dedicada a la producció d’arròs.

Agrogeba-Guinea-Bissau-Aquesta empresa, Agrobeba, i Jaume Pons han estat notícia ja que les seves accions i  paraules han creuat  els mars fins arribar a les nostres terres: “No podeu entrar, a partir d’ara aquestes terres pertanyen a l’empresa espanyola Agrogeba”.

D’aquesta manera 600 persones han estat expulsades per l’acaparament de terres que Agrogeba ha fet a Bafatá (Guinea Bissau) que han estat corroborats a nivell internacional per un informe realitzat el 2012 per l’ONG Aliança per la Solidaritat juntament amb Oxfam Intermón.

Quan el 2010 Agrogeba va arribar a aquesta zona de l’interior de Guinea Bissau, va tallar el pas en els camins i va contractar a guardes armats amb el rifle en mà per evitar que ni persones ni animals tornessin a creuar els cultius d’arròs… aquest deu ser el model de cooperació internacional que impulsa el consistori igualadí ?

I un últim apunt, Agrogeba forma part del grup empresarial petrolier Petromiralles, els amos són els germans Josep Maria i Pere Torrens Ferrer.  Tots dos estan pendents de judici a l’Audiència Nacional acusats de frau fiscal de més de cent milions d’euros, blanqueig de capitals, maquinació per alterar el preu de les coses i falsedat documental. El primer d’ells va dimitir al juliol del 2013 com alcalde de CiU de Santa Maria de Miralles a causa d’aquesta acusació.

Gràcies alcalde !!! Amb ambaixadors com aquest, Igualada serà ben estimada i valorada arreu… Realment Igualada necessita a aquests personatges o és que no hi veu cap problema i formen part del cercle d’amistats…?

Més informació sobre aquestes expulsions:

– “Así ha expulsado una empresa española a 600 personas de sus tierras en Guinea Bissau” a Eldiario.es

– Informe de la Alianza por la solidaridad: “Marca España. Inversiones que generan pobreza

– “El acaparamiento de tierras de una empresa española causa hambre en Guinea Bissau a Periodismo Humano.

¡ A las barricadas !

Posted on Updated on

Nova versió de “¡A las barricadas!” gravada per la CNT al conservatori “Juan Crisóstomo d’Arriaga” de Bilbao el 14 de novembre de 2009 amb motiu del centenari de la CNT (1910-2010). + informació


“Negras tormentas agitan los aires,

nubes oscuras nos impiden ver,
aunque nos espere el dolor y la muerte,
contra el enemigo nos manda el deber.

El bien más preciado es la libertad,
hay que defenderla con fe y con valor.
Alta la bandera revolucionaria,
que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.
Alta la bandera revolucionaria,
que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.

¡En pie pueblo obrero, a la batalla!
¡Hay que derrocar a la reacción!
¡A las barricadas! ¡A las barricadas
por el triunfo de la Confederación!
¡A las barricadas! ¡A las barricadas
por el triunfo de la Confederación!”

“Las cartas de la Pirenaica” d’Armand Balsebre i Rosario Fontova

Posted on Updated on

cartas-de-la-pirenaicaUna nova recomanació  i aquest cop d’un llibre ,”Las cartas de la Pirenaica. Memorias del antifranquismo“, d’Armand Balsebre i Rosario Fontova , que tot just surt ara d’impremta i que permetrà treure a la llum mil i una històries petites de la lluita per les llibertats i ens dibuixen magistralment els temps foscos de la dictadura.

Radio España Independente, l’emissora del Partit Comunista d’Espanya  (PCE), va ser el més potent altaveu antifranquisme entre 1941 i 1977 , data en què va cessar les seves emissions a la seva seu de Bucarest després de la constitució del primer Parlament democràtic .

Durant aquests anys , i sobretot entre 1962 i 1967 , el programa “Correo de la Pirenaica” va donar lectura a les cartes que des d’Espanya o des dels països de la emigració sortejaven la censura o les dificultats de comunicació per explicar les seves experiències personals i els seus anhels de llibertat. Aquest llibre analitza el contingut de les cartes que s’han conservat , unes 15.500, i identifica corresponsals i oients , els ” ulls i oïdes de la Pirenaica”, entre els quals troben antics combatents republicans, exiliats, expressos, obrers, camperols, miners, professors, mestresses de casa, escriptors i estudiants.

Las cartas de la Pirenaica. Memorias del antifranquismo” recullen un llarg memorial de greuges, començant pels records dramàtics de la guerra civil i la reguera de fosses comunes , presons i vexacions que van deixar els vencedors.  Contenen la peripècia dels immigrants que van abandonar els seus pobles, la lluita per la supervivència en els suburbis, la indignació per la insuportable carestia de la vida i la falta d’accés a una educació digna.  Constitueixen, a més, un lament coral de les diferents sensibilitats ideològiques contra l’imperi del terror imposat per la dictadura, accentuat per la execució del dirigent del PCE Julián Grimau en 1963 (quan Manuel Fraga era Ministre d’Informació) .

L’Espanya de Franco no va poder silenciar les veus de la dissidència i el descontentament, que aquest fons documental censa com un impressionant fresc col·lectiu sorgit des de la clandestinitat.

En definitiva, els autors d’aquest llibre han aconseguit que les cartes de la Pirenaica s’alcin com un testimoni únic de arrasadora autenticitat on són presents el dolor, la resignació, la solidaritat i el heroisme dels ciutadans que van prefigurar la democràcia a Espanya.

Si us interessa saber més el proper 7 d’abril a les 19h. té lloc la presentació d’aquest interessant llibre al CCCB  – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (c. Montalegre, 5) amb la presència dels seus autors.