Mes: Març 2014

El digne i el llepaire de març: Cafè amb llet i Josep Maria Via

Posted on Updated on

pais2Aquest mes de març el grupet que ens dediquem a cercar entre la societat catalana (o més enllà) als candidats a aquests galdosos guardons  hem decidit dedicar una única entrada als premis. El motiu és que hi ha una connexió directe entre els dignes, la revista Cafè amb Llet i el llepaire Josep Maria Via, assessor del president Mas.

Cafè amb llet,  Albano Dante i amb Marta Sibina, el periodisme en estat pur, han destapat diferents casos de corrupció a la sanitat catalana. Davant la realitat sobre la impunitat a l’hora de gestionar els pressupostos del govern destinats a la sanitat (un 30%), Cafè amb llet decideix penjar un vídeo al canal web youtube explicant en un primer pla davant la càmera la realitat dels hospitals principals de la zona. En poc temps aquest vídeo es difon  per les xarxes socials i aconsegueix centenars de milers de visualitzacions.

El video mostrava a diferents polítics lucrant-se dels diners públics i fent ús dels seus càrrecs per enriquir els seus negocis privats. Entre els lladregots hi havia Xavier Crespo, Carles Manté, Josep Prat, Boi Ruiz, Ramon Bagó, alguns més i entre ells… Josep Maria Via i Redons, que va optar per denunciar el vídeo  demanant el seu segrest judicial. Inicialment la justícia va comdemnar a Cafè amb Llet, però tot just fa uns dies  l’Audiència de Barcelona ha tombat en sentència ferma la condemna contra els periodistes Marta Sibina i Albano Dante. Així ambdós queden absolts de l’acusació d’infringir el dret a l’honor de Josep Maria Via, exalt càrrec de la sanitat catalana i actual assessor del president Artur Mas. Ho podem veure en aquest vídeo:

No podem deixar d’alegrar-nos per aquesta decisió judicial i per això volem compartir les noticies aparegudes al respecte i al mateix temps encoratjar  a la revista Cafè amb Llet amb el guardó de “Digne del mes de març”.

josep_maria_via_300x242I igualment li atorgem el guardó de “Llepaire del mes de març” a Josep Maria Via amb el desig que si algun dia s’assabenta del mateix, se li atraganti el cafè amb llet i comenci a adonar-se que els temps de l’impunitat es comencen a acabar…. Què fa aquest personatge a sou de la Generalitat de Catalunya ?

Més informació:

La demanda de Josep Maria Via (àmplia informació sobre el cas)

– Breu semblança de Josep Maria Via i Redons, el denunciant del vídeo de CafèAMBllet (informació del sindicat CATAC)

Informacions sobre Josep Maria Via aparegudes al diari El País

– Article “L’assessor de Mas que va demandar ‘Cafè amb Llet’ diu que els controls anticorrupció fan l’administració ineficient” al Triangle

Anuncis

Romero: Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla…

Posted on Updated on

MURALYo quisiera hacer un llamamiento de manera especial a los hombres del ejercito y, en concreto, a las bases de la Guardia Nacional, de la policía  de los cuarteles:

Hermanos, son de nuestro mismo pueblo, matan a sus mismos hermanos campesinos y ante una orden de matar que dé un hombre, debe de prevalecer la Ley de Dios que dice: NO MATAR…

Ningún soldado está obligado a obedecer una orden contra la Ley de Dios… Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla… Ya es tiempo de que recuperen su conciencia y que obedezcan antes a su conciencia que a la orden del pecado…

La Iglesia, defensora de los derechos de Dios, de la Ley de Dios, de la dignidad humana, de la persona, no puede quedarse callada ante tanta abominación.

Queremos que el Gobierno tome en serio que de nada sirven las reformas si van teñidas con tanta sangre…

En nombre de Dios, pues, y en nombre de este sufrido pueblo cuyos lamentos suben hasta el cielo cada día más tumultuosos, les suplico, les ruego, les ordeno en nombre de Dios: ¡Cese la represión…!


Óscar Arnulfo Romero (1917-1980) arquebisbe metropolità de San Salvador, va fer-se cèlebre per la seva predicació en defensa dels drets humans.

Va morir assassinat el 24 març 1980 hores després de realitzar l’homilia que es pot llegir i escoltar en aquesta entrada.

Els seus assassins van ser un esquadró de la mort format per civils i militars d’ultradreta i dirigits pel major Roberto d’Aubuisson , (fundador del partit ARENA ) i el capità Álvaro Saravia , el qual, anys més tard va confessar en una entrevista periodística la seva participació juntament amb importants membres empresarials del país , assenyalant a Mario Ernesto Molina Contreras , fill de l’ex-president Arturo Armando Molina i a Roberto d’Aubuisson entre d’altres.

Com arquebisbe , va denunciar en les seves homilies dominicals nombroses violacions dels drets humans i va manifestar públicament la seva solidaritat amb a les víctimes de la violència política del seu país. El seu assassinat va provocar una gran protesta internacional en demanda del respecte als drets humans a El Salvador. Dins de l’Església catòlica es considera encara com un exemple de bisbe que defensava la «opció preferencial pels pobres».

“Imparables” de Cesc Freixas

Posted on Updated on


“He trobat una imatge
dins del cap,
es mou i va en veler.

Et robo mil nits
per embarcar,
llevar l’àncora i navegar.

Recordo amb nostàlgia
els dies blaus,
llavis de sal a Sant Llorenç.

Com un dard a la paret
clavat damunt
d’una illa gran.

Que sura només per treure el cap,
empenyent cap enfora,
i respira amb la força de qui l’estima
i mai no la destrueix.

Ens han obert les portes
per somiar
olors d’espècies d’un mercat.

Carrers estrets
i tes de menta
de qualsevol ciutat.

En cada somni
hi hem trobat
tots els motius per caminar.

Arrels i paraules
creixeran
per tornar-les a plantar.

I juro que rego cada dia
la terra que trepitjo,
hi ha un Sol amb nom de dona
que té les mans plenes de justícia.

Vindrem de tot arreu
i farem el mateix pas que farà la llibertat.
Potser serem milers,
imparables, canviarem aquest hivern.

Vindrem de tot arreu
i farem el mateix pas que farà la llibertat.
Potser serem milers,
imparables, farem caure el seu govern.

Som tota la força que han desnonat
de la seva història,
i decidim a les nostres places
que sigui del poble tot el poder.

Estripem el contracte
que inhabilita el nostre present.
Som l’ull de l’Ester Quintana,
i milers de veus de persones migrades”.

Dedicada a totes les amigues i amics, companyes i companys, de Stop Bales de goma… Potser serem milers, imparables, canviarem aquest hivern…

“Las venas abiertas de América Latina” de Eduardo Galeano

Posted on Updated on

1Una nova recomanació i aquesta de les imprescindibles, imprescindibles (igual que “El libro de los abrazos” del qual ja parlaré en un futur): “Las venas abiertas de América Latina“, un assaig de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano publicat el 1971. En aquesta obra, l’autor analitza la història d’Amèrica Llatina de manera global des de la Colonització europea d’Amèrica fins Amèrica Llatina contemporània, argumentant amb cròniques i narracions el constant saqueig dels recursos naturals de la regió per part dels imperis colonials, entre els segles XVI i XIX, i els Estats imperialistes, el Regne Unit i els Estats Units principalment, des del segle XIX en endavant.

L’any 2009 el president veneçolà Hugo Chávez va regalar aquest llibre al president estadounidenc Barack Obama, un gest que va fer trontollar la diplomàcia i l’essència “gringa” davant un present que per molts sectors de la societat d’Estats Units es considera un “perill”  com va expressar Andrés Oppenheimer, periodista del Miami Herald, o “tot un error” com encara avui insisteix en destacar Otto Reich, alt funcionari en els governs de Ronald Reagan i dels dos Bush.

Què té doncs aquest llibre que pot arribara irritar d’aquesta manera a una part important dels Estats Units ?  què té que quaranta anys després de la seva primera edició segueixi sent un llibre d’èxit llegit internacionalment i havent-se traduït a més de vint idiomes ? què té que ha fet que jo mateix l’hagi llegit una i una i una altra vegada…?

las_venas_abiertas_de_america_latinaDoncs, potser serà allò que diu el propi autor:

“Escribí Las venas para difundir ideas ajenas y experiencias propias que quizás ayuden un poquito, en su realista medida, a despejar los interrogantes que nos persiguen desde siempre: ¿es América Latina una región del mundo condenada a la humillación y a la pobreza? ¿Condenada por quién? ¿Culpa de Dios, culpa de la naturaleza? ¿No será la desgracia un producto de la historia, hecha por los hombres y que por los hombres puede, por lo tanto, ser deshecha?

Este libro fue escrito con la intención de divulgar ciertos hechos que la historia oficial, historia contada por los vencedores, esconde o miente. Sé que pudo resultar sacrílego que este manual de divulgación hable de economía política en el estilo de una novela de amor o de piratas.

Creo que no hay vanidad en la alegría de comprobar, al cabo del tiempo, que Las venas no ha sido un libro mudo…”

+ informacions sobre Eduardo Galeano:

Entrevista al programa Singulars de Televisió de Catalunya

Articles d’Eduardo Galeano a Rebelión

Articles i noticies sobre Eduardo Galeano a Cuba Debate

Federica Montseny, dona llibertària

Posted on Updated on

fmontseny Arriba un nou 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i és  en el context actual que estem vivint de constant pèrdua de drets i llibertats, on més que mai cal unir-nos per lluitar contra totes les discriminacions. NI UN PAS ENRERA !!!

Un 8 de Març de 2014 on des del blog “Temps de Revolució” volem agrair a totes les dones que ens han precedit en la lluita, a les que lluiten dia a dia i a les que ara s’incorporen amb la il·lusió de construir totes juntes un món millor, nou i igualitari. I per això volem recordar una dona llibertària: Federica Montseny i ho fem amb un extracte de l’article publicat a Terra de Somnis amb el títol:  “Federica Montseny, la ‘indomable’ al govern

“D’entre la plèiade de  personatges fonamentals de la nostre història contemporània dels que us vull anar parlant en aquests missatges, avui ho faré de Ferderica Montseny, a la qual vaig poder conèixer a casa seva Toulouse, en un viatge ultra ràpid que vàrem fer per poder recaptar materials pel Centre de Documentació Històric- Social, allà per l’any 73 o 74. 

Es cert que jo ja havia sentit parlar d’ella, que coneixia alguns dels seus articles i escrits, la seva tasca com a dirigent de la CNT de l’exili i, les seves relacions amb aquells que en la clandestinitat, lluitàvem per la llibertat i per la Revolució Social. Però… res m’havia preparat per a enfrontar-me personalment, per escoltar la seva veu i seguir el fil del seu pensament lúcid, àgil, despert, d’una memòria i capacitat de síntesi sorprenents, més quan ja era una dona gran -i més per a mí que era un marrec de 20 anys-. Immediatament vaig quedar seduït per la Frederica Montseny i la meva admiració no ha parat de créixer des d’aquell dia. 

FEDERICA MONTSENY
Després la vaig tornar a trobar tres o quatre cops mes, en alguna conferència, en algun míting, fins i tot a les darreries de la seva vida, mantingué una actitud vital de gran dignitat, una fidelitat a les seves pròpies arrels ideològiques, de servei a l’ideal i moviment anàrquic, encomiables. 

Es per això que voldria que aquestes línies fossin un sentit homenatge cap a la gran pedagoga, propagandista i lluitadora…” continuar llegint

Podeu trobar més informació al Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny.