El digne del mes: María Angélica, l’àvia coratge

Posted on Updated on


maria_angelica_foto-1024x682Continuem amb la nostra secció de “Dignes i llepaires” i aquest cop amb el segon “Digne del mes”. Fa unes setmanes en concret, el passat 20 de desembre, en el darrer número de l’any del setmanari “L’independent de Gràcia” (que aprofitem aquestes línies per reecomanar-vos) va publicar una article d’opinió del Grup de Treball d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila de Gràcia, dedicat a María Angèlica, l’àvia coratge. Aquest mes volem atorgar el nostre guardó a la dignitat per partida doble, per una banda,  a aquesta dona xilena de seixanta-tres anys, María Angèlica, que dia rera dia lluita per mantenir la seva dignitat i la seva família. I per una altra banda, al Grup de Treball d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila de Gràcia perquè a través de la solidaritat, el suport mutu i la desobediència civil, fa front al sistema capitalista, desenvolupant alternatives al actual model d’habitatge. Us convidem a llegir l’article:

“Primer dilluns de desembre. No importa que faci mal temps, l’esperit nadalenc comença a inundar els carrers. María Angélica rep una carta, en tres dies la desallotgen.

Feia un mes, María Angélica, de 63 anys, havia anat al grup d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila de Gràcia. La seva història, com ella mateixa diu, és la d’una avia coratge. Deixant enrere un marit maltractador i un intent d’homicidi, María Angélica (M.A.) va marxar de Xile l’any 1998, amb un net de tretze anys i dues netes de deu i vuit anys. “Los crie desde bebés, me pelee por su custodia”, ens deia. Tot i així, la seva filla volent-se reconciliar amb la família les convida a venir a Espanya, on residia. En un principi el viatge no era més que una visita, però finalment els nets van voler quedar-se prop de la mare i M.A. confiant en un futur millor, decidí quedar-se.

Va començar treballant de cuinera i mantenint els nets, encara en edat d’estudiar. Al poc temps, aquests ja no volien marxar i ella obtenia la residència. Però amb el govern d’Aznar, l’entrada en vigor d’una nova llei d’immigració, va fer perdre a M. A. la seva tarja de residència i des d’aleshores en endavant M. A. es va veure abocada a treballar de manera irregular. La seva situació va anar empitjorant amb els anys, el “mercat laboral” no atén a raons morals, i a major edat el precari fàcilment esdevé un paria. La “crisi” faria a la família encara més vulnerable. Acabats els seus estudis, les netes i el net es varen trobar, com la majoria de joves d’avui, amb un panorama dramàtic, alhora que l’avia només treballava de manera esporàdica. Amb prou feines continuaven pagant el pis a L’Hospitalet, posant l’habitatge per davant de tot:”¿Usted sabe lo que es pensar, cada vez que pasa por la caja, si se va a poner a pitar? Mi nieta tuvo una hija, cuatro años tiene ahora, necesita pañales, potitos…”. La situació es feia cada vegada més insostenible.

Finalment, la filla, amb la intenció de reconciliar-se novament amb la família, les aconsella venir a Gràcia, on ha trobat un pis modest, de preu assequible. Així, a mitjans de setembre, la família decideix traslladar-se al nou pis, si bé, les circumstancies les impedeixen negociar un contracte. Només unes setmanes més tard, per a sorpresa de totes, el propietari avisa que hauran de deixar el pis; la data límit és el 20 de novembre. Per a M.A., després del viscut, deixar el pis tot just llogat la deixa feta pols: “esa casa no nos ha gustado, cuál quieres tú que compremos, le digo a la pequeña; ella no entiende qué está pasando”. És aleshores quan M. A. acudeix al grup d’Habitatge: “me daban una fe tremenda, no me miraban de cualquier forma, sino como una persona más”.

Desorientada i sense opcions, el seu cas es planteja de primera necessitat, i el grup comença a treballar per tal de trobar una alternativa. En primer lloc es planteja negociar amb el propietari i guanyar temps, s’aconsegueix allargar la sortida al 22 de novembre. Finalment, coincidint amb l’emergència, uns veïns informen al grup de la possibilitat d’okupar un espai buit en un edifici en desús.

“Y aquí tengo las llaves”, ens deia María Angélica somrient. “Todo va a salir bien” repetia. Però avui un dia fred i gris prop de Nadal, ha arribat una carta del jutjat: tres dies. El grup la tranquil·litzava, pensàvem que els desallotjament no seria abans del dilluns; el divendres era festiu, dia de la Constitució. Tot i així, divendres, una trucada matinera ens alerta del desallotjament. Quatre policies, dos de paisà, es personen a casa la M.A. que es trobava sola amb la besnéta: “me había despertado Janna porque quería ir a jugar al parque, mi nieta estaba trabajando en el bar”.

Membres del grup d’habitatge i d’altres col·lectius vam anar a donar suport. Ens la vam trobar a la porta de l’edifici i de fons una pila de somiers, matalassos, maletes, algun trasto i una certa olor a traïció en l’ambient: el dia de la Constitució!; un desallotjament a menors no es podia efectuar sense la presència dels serveis socials i al ser un dia festiu no hi havia cap lloc oficial on anar, ningú per reclamar. Davant la urgència de la situació, l’Armadillo, un bloc okupat per famílies i joves del barri, s’ofereixen per acollir-les temporalment, la resta ajuda amb el trasllat. De camí cap a l’Armadillo, alguns membres del Grup d’Habitatge contacten amb una persona que havia acudit al Grup anteriorment. Existeix la possibilitat de trobar un lloc alternatiu, immediat, comença la feina.

Al cap de pocs dies la situació queda resolta, de nou temporalment. “Ah, sí, si por ahí no es… yo ya no sé donde vivo”, ens deia M.A. amb humor, al finalitzar l’entrevista. Reia per no plorar, segurament, però reia amb força, perquè encara queda molt per fer. “La lucha no acaba aquí, aunque yo esté bien no voy a cerrar mi puerta” sentenciava.

Més informació sobre el Grup de Treball d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila de Gràcia

avg

Més informació sobre Dignes i Llepaires
:

Digne del mes de desembre (“El Son de la Chama”) i Llepaire del mes de desembre (“Esteve Suñé”)

I

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s