El llepaire del mes: Montserrat Gatell

Posted on Updated on


montsegatellAquest mes de gener, tenim el plaer de presentar-vos la nostra primera llepaire, Montserrat Gatell (CiU), presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) des de l’any 2011. Aquest organisme del govern de  la Generalitat de Catalunya és el que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques de dones i per a les dones que desenvolupa l’administració de la Generalitat.

I per què la Montserrat Gatell té aquest honor de ser la segona llepaire d’aquest modest espai ? doncs ben simple, presideix l’organisme més important vinculat a les polítiques de dones de tot Catalunya (i cobra sucosament per aquesta presidència prop de 80.000 € més dietes per viatjar i menjar i dietes per assistència a reunions d’altres consorcis i similars). I curiosament, el seu silenci sobre la “Llei Gallardón” és espectacular. No té res a dir ? no li deixen dir res ? no sap que dir ? ja li sembla bé ? en dóna suport ? “les dones parim, en Gallardón decideix” ? Masses interrogants…

Hom cerca a la web de la Generalitat en aquests moments de regresió en els drets de la societat (no només de les dones, sinò de tots nosaltres) una opinió o una reflexió sobre aquesta Llei i el buit és absolut. L’ICD no té res a dir. Bé, i si mirem a les xarxes socials o als cercadors ? sembla que la Montserrat Gatell tampoc té res a dir. Això sí,  va fent cosetes, un mes presenta un llibre, un altra mes inaugura una exposició, ara es fa un fulletó… tot plegat molt bonic per la galeria però quan es toca un dret fonamental aquí si que no la trobem.

Per tot això, pel seu silenci complice. Per amagar-se. Per oblidar-se de la seva funció bàsica. Per renunciar a la defensa dels drets i les llibertats de les dones catalanes li oferim aquest galdós guardó.

Però ja que estem en matèria, què fa CiU ? doncs com sempre, un cant a la hipocresia: Donem llibertat de vot, és una qüestió més moral més que física” (segons el seu portaveu, Joan Carles Garcia Cañizares a la Diputació de Barcelona) i mentre en les seves declaracions sembla que estan en contra però en les seves votacions depen de qui voti… 

A Catalunya, el Parlament va aprovar una resolució impulsada pel moviment feminista, per 88 vots a favor  (CUP, ICV, ERC, PSC i una part de CDC), 18 en contra (del PP) i 23 abstencions (tot UDC, Ciutadans i 2 de CDC), amb la intenció de blindar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010 i rebutjar qualsevol reforma regressiva.

En el ple de la Diputació de Barcelona va ser rebutjada la proposta de modificació de la llei d’avortament anunciada pel Gallardón, amb una moció promoguda per PSC i ICV-EUiA i amb el vot a favor d’ERC, l’oposició del PP i 13 abstencions, 4 vots a favor i un vot en contra de CiU (qui presideix la Diputació).

O per exemple,  a l’Ajuntament de Mataró els vots de CiU es van sumar als del PP i PxC per rebutjar una declaració institucional en contra de la Llei Gallardón presentada a la Junta de Portaveus i que va tenir el suport d’ICV, CUP i PSC.

avortament lliureDes de l’arribada del Partit Popular al Govern, els anuncis del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, d’eliminar l’actual llei de l’avortament per aprovar una llei ulraconservadora, auguraven el retorn a una regulació restrictiva i un retrocés en els drets de les dones, però, ha sorprès per la seva radicalitat en penalitzar l’avortament. Suposa un retorn al passat, anterior fins i tot a la regulació de 1985.  La reforma Gallardón fa retrocedir l’Estat espanyol en matèria de legislació sobre dret a l’avortament, un retrocés que l’equipara a països com Namíbia, Tailàndia o Botswana i el situa per darrere de gairebé tots els països europeus, amb l’excepció d’Irlanda i Polònia.

Mentre des d’un ampli ventall de partits i moviments polítics i mentre col·lectius i associacions de dones i feministes es mobilitzen, el Govern de Catalunya manté una manca de fermesa que esgarrifa…  potser haurem de regalar uns calerons al Jaume Sobrequés per què ens organitzi un seminari amb el títol “Espanya contra Catalunya Femenina, Catòlica i Convergent” i llavors es considerin actors i responsables d’aquesta història.

Tot i així, el moviment feminista ho té clar: davant l’aprovació de la llei Gallardón, la resposta serà, com ha estat al llarg de la història, la desobediència. I és que el camí per arribar fins aquí no ha estat gens fàcil.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s