Un llibre per regalar aquestes festes: “No passaran. Contra l’economia caníbal ”

Posted on Updated on


no-pasaran-contra-la-economia-canibalFa uns dies va tenir lloc a la Barcelona d’en Xavier Trias, la nova ciutat dels prodigis (si ets ric, molt ric, off course) una gran boda india de la mà Lakshmi Mittal.

L’esdeveniment va tenir tant aduladors com detractors, alguns espais públics van ésser llogats per uns dies a aquest mil·lionari i la ciutat (m’imagino que bàsicament les grans cadenes hoteleres i de restauració) van guanyar-se uns bons calerons. Però més enllà de les valoracions simplistes que es puguin fer, qui és en Mittal ??? i per conèixer una mica aquest personatge res millor que una nova recomanació literària per aquestes festes:  “No passaran. Contra l’economia caníbal“, del líder sindical francès Édouard Martin, que va inaugurar la col · lecció Assaig de combat de l’editorial Malpaso.

I què millor manera d’arrencar mirant cap al model econòmic imposat per l’hegemonia neoliberal, un sistema que semblava enfonsat i que no obstant això sembla sortir reforçat de la crisi en la que ens han ficat.

El text escollit no és l’anàlisi d’un economista, sinó el testimoni d’un treballador que no s’ha resignat i ha decidit lluitar amb arguments perfectament racionals i accions impecablement democràtiques contra un model d’empresa (i, per extensió, de societat ) que sacrifica a la majoria al cobdiciós altar d’uns pocs.

Un home nascut a Andalusia que des del sindicat CFDT ha plantat cara a una de les majors multinacionals del món (Arcelor-Mittal – us sona ara aquest cognom ?) i a successius governs francesos.

Així, com a líder del sindicat majoritari, Martin va negociar sense èxit amb l’amo de la companyia , el milionari angloindi Lakshmi Mittal , primera fortuna del Regne Unit,  sisena del món i prototip del nou emprenedor global: patró de 260.000 obrers en 80 països, que va aixecar el seu imperi gràcies als préstecs del banc capdavanter del capitalisme actual , Goldman Sachs , del qual és conseller.

En el llibre descobrirem qui és Mittal: ” Mittal és un tauró amb les dents fins aquí, un paixà arrogant que creu que els treballadors som súbdits i et fa un favor per pagar-te el sou“, diu Martin .

Però sobretot és un perill per a la indústria de l’acer europea . Ja va tancar plantes a Madrid, Bèlgica i altres llocs, i quan pugui tancarà Gijón i el que li deixin. No és un industrial, és un financer. Es va comprar Arcelor el 2006 sense posar un duro propi i des de llavors no inverteix gairebé res i ha repartit 19.000 milions de dividends. Els seus deutes elss paguem els obrers

Bé, que petit que és el món, i ara que ja sabem qui paga les seves festes: quines poques manies que tenim els catalans i l’alcalde Trias, veritat?


Podeu saber més de l’Édouard Martin i del llibre a aquest enllaços:

El granadino que se enfrentó a Mittal (El País).

Un sindicalista de origen español seduce a Francia en su lucha por salvar los últimos altos hornos de Lorena (Article a La Vanguardia)

Edouard Martin, el granadino que cerró el ‘Salvados’ de Jordi Évole

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s