CUP: Un acte de lleialtat als seus votants

Posted on Updated on


davidFeia dies que volia penjar aquest article de l’Ernest Folch, publicat el passat 14 de novembre a El Periódico amb el títol de “A favor de la sandàlia“:

I de sobte, una sandàlia. La comissió que havia de passar sense pena ni glòria quedarà per sempre en la memòria gràcies a la sabata impertinent de David Fernàndez i a la cara estupefacta de Rodrigo Rato: passaran els anys i ningú oblidarà el dia que la crisi va quedar immortalitzada en aquesta estampa del banquer davant el seu propi mal, com un mirall. Tal com era d’esperar, a ultramar s’han activat els ressorts habituals, des de la portada de rigor fins a les tertúlies malaltes: les alarmes de la histèria es desfermen en un mecanisme que per rutinari ja no causa cap efecte.

Aquesta vegada l’autèntica novetat ha estat el menyspreu local que ha rebut el diputat Fernàndez, resumit en aquesta inèdita i curiosa reprimenda del Govern que l’instava a mantenir les formes. Té nassos que la Catalunya que tan bé guardava les formes quan el llavors distingit senyor Millet casava la seva filla sense estar-se de res al Palau de la Música es faci ara l’ofesa amb una sandàlia que, justament per no haver estat llançada, és pura, senzilla i necessària metàfora. Posar el focus en el calçat i no en les víctimes de Rato, a part d’una escandalosa injustícia, és desconèixer què volien aquests 126.000 vots que van votar per sorpresa la CUP en les últimes eleccions. El programa amb què va aconseguir tres escons del no-res comença així: «Forçarem la ruptura…». I és que la CUP no va venir precisament a respectar cap convenció: és un moviment pacífic però revolucionari, que té la independència no com a meta, sinó com a simple punt de partida d’una transformació social i econòmica de gran abast. Potser és un partit ingenu i utòpic, potser toparà de morros contra la realitat, o no, però els llestos que el tracten amb condescendència farien bé de començar a escoltar-lo amb el respecte que s’ha guanyat a pols.

Una meravellosa novetat

No fa falta votar la CUP ni simpatitzar amb totes les seves idees per adonar-se que no són quatre joves esbojarrats com fa veure sense èxit certa premsa moderada. Al revés, estem davant un moviment polític molt ben articulat, que ha entès abans que ningú que el nostre país pateix una profunda i irreversible transformació. Amb el PSC, el PP i CiU en caiguda lliure, la sacsejada tectònica que viu la política catalana s’exemplifica en l’ascens constant de la CUP en totes les enquestes. Perquè, agradi o no, la CUP ha vingut per quedar-se. La sandàlia de David Fernàndez, doncs, no era cap gamberrada fora de lloc, sinó la porta per la qual per un instant van entrar en seu parlamentària els milions de persones que han quedat destrossades, arruïnades i marginades per aquest sistema despietat. Una sandàlia que a més de ser en si mateixa un acte de justícia va ser per sobre de tot un acte de lleialtat als seus votants. I això sí que és una sorprenent i meravellosa novetat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s