Mes: Novembre 2013

Espadaler Dimissió !!! 5 raons per fer fora un conseller mentider

Posted on Updated on

1426295_1408177746081731_872303546_n

Vuit agents de la policia catalana que han estat imputats el dilluns 4 de novembre per la jutge per la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez després de ser detingut al Raval. Les esgarrifoses imatges de la seva detenció i posterior ús de la violència per part de la polícia catalana fan encara més incomprensible la actuació del conseller Ramon Espadaler.

Gran part dels mitjans de comunicació, com sempre afins al règim, han batejat el cas com el “cas Benitez”, la víctima, quan caldria batejar-lo amb el nom dels violents o dels superiors que els protegeixen, què tal cas “Espadaler”, cas “Manel Prat”, cas “Josep Lluis Trapero”. Aquí hi ha un llistat de 5 raons per exigir la dimissió del conseller Espadaler, el màxim responsable de les actuacions dels mossos d’esquadra. Podrien ésser més:

1.- ESPADALER ÉS UN CONSELLER QUE MENTEIX: :Ha mort una persona a mans dels mossos. La seva resposta com a màxim cap de la policia ha estat el silenci i quan el barri i les xarxes socials han estat plenes d’indignació i els mitjans generalistes han començat a despertar ha estat patètica:  Absoluta negació dels fets amb l’objectiu de mantenir la immunitat i la impunitat del cos i defugir la responsabilitat política de la seva gestió.

Les seves declaracions centrades en la “insuficiència de proves” d’una eufemística “mala praxi“ són de mal escoltar… Més de 20 testimonis, 7 vídeos i una autopsia i no hi han proves. Sembla que va oblidar que patrulles dels mossos van anar de pis en pis demanant les cintes i fotografies per esborrar-les. O és un cínic o és idiota o és el cap d’un clan mafiòs.

2.- ESPADALER ÉS UN CONSELLER NEGLIGENT: En la roda de premsa el conseller Espadaler va tenir la immoralitat de reconèixer que “no s’ha interrogat als mossos implicats en la mort de Juan Andrés 25 dies després dels fets”. Per què ?

Tot plegat fa que la seva paraula, com la de Felip Puig,  no tingui cap mena de valor i més després del cas d’Ester Quintana on s’han inventat versions i més versions contradictòries de la conselleria i dels responsables dels mossos per evitar assumir la realitat: La Generalitat va autoritzar l’ús de bales de goma (pilotes de goma) durant la manifestació de Barcelona de la vaga general del 14 de novembre de 2012 i els mossos d’esquadra van actuar sense cap mena de justificació sobre manifestants pacífics i vianants que es trobaven als carrers pròxims, complint allò que el conseller Puig volia “una policia que crea por en la societat”. Ara, en aquesta nova mostra d’impunitat, Ramon Espadaler torna a actuar igual, negant la realitat i actuant malament i fora de temps.

3.- ESPADALER ÉS UN CONSELLER MEDIOCRE I SENSE CAP MENA D’AUTORITAT: La Comissaria de Ciutat Vella dels Mossos d’Esquadra fa anys que destaca negativament pel tarannà d’alguns dels seus agents i les seves actuacions. No és res nou, ho saben els veïns, els propietaris de botigues i comerços, els col·lectius més desafavorits i sobretot, ho saben els seus caps i superiors. La tolerància zero que l’anterior conseller, Felip Puig (premiat per en Mas amb una nova conselleria) va promoure amb declaracions arrogants de film dolent de l’oest com “tensarem la llei fins allà on està permès i una mica més”, només ha servit per mantenir privilegis, fomentar la impunitat i afegir violència en els carrers. Què ha fet Espadaler ? seguir les passes del seu company de govern. Més informació a l’article Les clavegueres d’en Felip Puig

Sense oblidar que han estat membres d’aquesta mateixa comissaria els que van assaltar la nit 28 al 29 de juny al local La Bata de Boatiné on es celebrava una festa en commemoració del Dia de l’Alliberament Gai o la detenció i el tracte vexatori al periodista Bertran Cazorla entre altres que s’han produït el darrer any. Espadaler és el responsable i no havia d’amagar-se davant aquestes situacions de violència psiquica i física que s’estaven produïnt al barri. Qui sap si haver assumit la seva responsabilitat hagués evitat aquesta mort ?

4.- ESPADALER ÉS UN CONSELLER COVARD: El jutjat d’instrucció 20 de Barcelona ha signat una resolució el 4 de novembre on imputa els vuit mossos d’esquadra que van participar del placatge i les agressions contra Juan Andrés Benítez. La jutgessa Eva Moltó considera que es van extralimitar en la seva actuació i que podrien afrontar delictes contra el dret a la vida, contra la integritat moral i física, per obstrucció de la justícia i coaccions, dins d’una causa general per homicidi oberta ara fa un mes. La magistrada està tan convençuda de l’actuació homicida dels policies que ha decidit retirar la imputació contra el ciutadà amb qui Benítez s’havia barallat prèviament a l’arribada de les dotacions policials. Tanta contundència posa en evidència les paraules de la setmana anterior del conseller. Ridicul ? Obstinació ? Covardia ? o senzillament Mentides !!!

Ara si, finalment , Espadaler va decidir “apartar de les seves funcions” els vuit agents imputats per la mort de Juan Andrés Benítez. En una compareixença d’urgència el quatre de novembre davant la premsa, on a diferència del passat dijous no l’acompanyaven ni Manel Prat ni Josep Lluis Trapero, ha manifestat que les acusacions contra els policies són molt greus i que, per això, s’ha pres aquesta mesura. Tanmateix, entre aquestes declaracions cal destacar quan informa als mitjans que “Sempre hem estat molt conscients que la jutgessa tenia més informació que no pas nosaltres”.  Torno a preguntar, per què no s’ha fet res fins que la pressió popular i el munt de proves i testimonis els ha forçat  a fer-ho ? Incompetència ? Negligència ? Prepotència ?

5. ESPADALER ÉS UN CONSELLER INHUMÀ I INSENSIBLE: I per últim, i quan havia d’estar el primer, és espectacular la manca d’humanitat i de respecte, la nul·la sensibilitat del Conseller d’Interior del govern d’Artur Mas, com de la resta de caps i directors de departaments, envers  la víctima i els seus familiars. L’estupor que genera que tinguem dirigents del país amb aquesta manca absoluta de dignitat és especialment tràgic.

En aquesta línea ha estat ben trist també el paper de l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en vint-i-cinc dies ni una paraula o de la Regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, digna del “Manual d’Hipocresia del Bonconvergent” que amb el seu silenci complice i la seva falta de vergonya va fer que un munt de veïns mostressin el seu rebuig en el Consell de Barri del Raval. Per cert i en Mas, què ha dit ?

I de motius i raoons hi han moltes més com per exemple:  Qui mana a la Conselleria, Espadaler o Prat ? Què pensa del paper xulesc dels companys dels mossos imputats ? qui està darrera de les webs i informacions que menyspreen i insulten a la víctima ? etc… m’agradaria que altres raons les diguessiu vosaltres al llegir aquest text.  De ben segur, que en teniu una més per demanar la dimissió d’un conseller indigne i mentider, Ramon Espadaler.

#justiciajuanandrés #prouimpunitat #proubrutalitat #espadalerdimissió

Per més informació res millor que el recull de mitjans #justiciajuanandrés elaborat per El Lokal on trobar vídeos, articles, testimonis i imatges d’aquests dies.

També podeu visitar el meu Pinterest amb imatges de la manifestació que va tenir lloc el passat 14 de novembre demanant Justícia per Juan Andrés i Ester

Anuncis

Viure en primera persona les retallades

Posted on Updated on

cristinahidalgoGent Corrent és la secció del diari El Periódico de Catalunya dedicada a les entrevistes a persones de tot tipus que tenen coses a explicar. Ara, aquest diari que fa 35 anys des del seu primer exemplar, dedica la secció a entrevistar persones que tenen aquesta edat i ens presenten la seva vida. Us recomano aquesta entrevista a Cristina Hidalgo, que amb 35 anys  és infermera, treballa a Can Ruti, i viu en primera persona les retallades. Un cop publicada aquesta entrevista, des de la direcció de l’Hospital de Can Ruti va titllar d’alarmista la seva visió. Posteriorment noves cartes al director signades per companys/es i professionals d’altres centres hospitalaris han donat suport i reafirmat les paraules de Cristina Hidalgo amb frases com “Més aviat diria que són realistes i que, si segueixen les retallades, seran pitjors”.

“Per sort portem mascareta, i podem amagar les llàgrimes”

-Servei de Neuroradiologia Intervencionista. És això, ¿oi?

És això.

-Expliqui’m què hi fan.

És on es fan els cateterismes cerebrals i medul·lars.

-O sigui… ¿Què m’hauria de passar per anar-hi a parar?

Podria tenir mals de cap constants, anar al seu metge i que el seu metge l’hi enviés per descartar un aneurisma, per exemple. O podria tenir una hemorràgia intercranial, i el portarien d’urgències per esbrinar quina patologia l’hauria pogut causar.

-És una unitat molt específica. ¿Era el que somiava fer quan estudiava?

Jo quan estudiava no pensava realment en cap especialitat. A l’acabar la llicenciatura el primer que vaig fer va ser un postgrau en cures intensives, però no perquè volgués dedicar-me a treballar en cures intensives, que ho he fet, sinó per formació, perquè en infermeria no et pots permetre el luxe de no formar-te, de no fer cursos sempre. A aquest servei hi vaig arribar per cobrir una baixa. Passa sovint.

-Però li agrada.

M’agrada la infermeria, en general. I el que m’omple més és la gratitud de la gent. A vegades un pacient d’oncologia et dóna les gràcies i tu et sents malament perquè saps que el que estàs fent és ajudar-lo a morir millor. Però ell està agraït, naturalment.

-¿Sempre ha treballat a Can Ruti?

No, no sempre. Al principi em van enviar al General de Vic, recordo que em van donar una planta de 40 malalts per a mi sola… ¡I jo amb 20 anys! Recordo que cridava el metge per qualsevol cosa, i em deia: «¿Però tu m’has fet cridar per això?». Després vaig estar a l’Hospital de Granollers, que és on visc, i finalment vaig anar a parar al Germans Trias i Pujol. Can Ruti, com el coneix tothom.

-Està sempre en contacte amb la malaltia. Li dic el mateix que li diria a un metge: deu ser dur.

Ho és. A vegades crees una empatia amb el pacient, i per sort portem mascaretes i a vegades pots dissimular alguna llàgrima que se t’escapa, però és la meva feina, som professionals, sabem que no podem crear vincles afectius amb els pacients perquè si no acabes plorant amb tots.

-Li deu donar una altra perspectiva vital.

Sens dubte. A vegades, quan discuteixo amb ma mare, o amb mon germà, els dic: «¿Però realment estem discutint per això? ¿Realment això és tan important?».

-¿Pateix les retallades?

Les visc en primera persona. La major part de les nostres intervencions són programades, i tot i així hi ha vegades que toca posposar-les perquè no hi ha llits a l’uci, així que el pacient no hi pot anar a recuperar-se. Però tu vés a dir-li a algú amb un aneurisma, i amb el risc de patir una hemorràgia intercranial, vés a dir-li: «Vostè disculpi, però no li podem fer el procediment». Demà, per exemple, tenim una intervenció programada, però pot ser que es cancel·li perquè no hi ha llits per enviar el pacient a recuperació.

-Doncs ens ho venen d’una altra manera.

Manipulen les xifres. Hi ha persones amb càncer de pulmó a les quals no intervenen per falta de llits, però al final de l’any les xifres quadren perquè el que sí que fan és un munt d’operacions ràpides, petites cirurgies, una hèrnia, per exemple, t’operen al matí i a la nit ja ets a casa. I a final d’any resulta que s’han fet el mateix nombre d’operacions, o més.

-Fa 35 anys, com EL PERIÓDICO. ¿Quin dia, exactament?

El 21.

-¿I què farà?

Me’n vaig al Perú!

Antón Losada: «Hoy los piratas se llaman Montoro, Rato, Blesa y Piqué»

Posted on Updated on

antón losada“Ni la gestión privada es mejor que la pública, ni el Estado del bienestar es insostenible. El politólogo gallego lo demuestra con datos en su último libro”.

Entrevista a  Antón Losada. Xove (Lugo), 1966. Politólogo y articulista, publicada el pasado 17 de noviembre del 2013 a El Periódico de Catalunya.

 
Hijo y nieto de maestros, el politólogo y articulista de este diario Antón Losada reconoce que no es imparcial en el debate del Estado del bienestar. Pero su reivindicación de lo público no es romántica ni nostálgica, sino basada en los datos que desgrana en su libro Piratas de lo público (Deusto), y en una convicción: «La sanidad y la educación pública son el mayor éxito de nuestra historia».

–¿Por qué ha elegido la figura del pirata para retratar al neoliberalismo?
–Porque es la que mejor lo define. Los corsarios eran contratados por ciertos países para hacerse con las rutas comerciales y eliminar a los competidores. Ahora estamos en manos de piratas que asaltan el Estado del bienestar siguiendo el mismo modelo. Lo sorprendente es que el Gobierno, que debería proteger nuestro barco, alienta a los corsarios para que lo desvalijen.

–¿Quiénes son?
–¿Quiere nombres? Josep Piqué, Miguel Blesa, Francisco González, César Alierta, Alberto Cortina, Rodrigo Rato, Cristóbal Montoro… Hoy los piratas se llaman así. Muchos de ellos participaron en la oleada de privatizaciones que hubo en los años 90 y ahora sus empresas esperan apropiarse de la sanidad y la educación públicas y de las pensiones.

–¿Cómo actúan?
–Siguen lo que llamo el círculo corsario. Casi todos los altos cargos de Economía y Hacienda son exfuncionarios que hicieron carrera en el Gobierno de Aznar, de ahí saltaron a la empresa privada y ahora vuelven al poder para imponer el discurso de la banca y las consultoras. En educación y sanidad pasa lo mismo: las cúpulas ministeriales vienen del sector privado para dirigir el proceso de privatización. La reforma de las pensiones la ha diseñado gente que cree que el dinero lo deben gestionar los bancos, no el Estado.

–¿Cuál es su plan?
–Repetir lo que hicieron en los años 90 con empresas públicas como Telefónica, Repsol, Argentaria y el sector energético. Aquel primer asalto funcionó. La lectura que han hecho es: demos un segundo asalto aprovechando la oportunidad que nos ofrece la crisis. El discurso es el mismo. Consiste en culpar al Estado de todos los males y en convencernos de que hay que expulsarlo de la actividad económica.

–¿La gestión privada es mejor que la pública?
–Ese es un mito de nuestro tiempo que hemos dado por bueno y es rotundamente falso. Llevamos 30 años estudiándolo y el resultado es «oiga, depende». Hay situaciones donde funciona mejor la gestión pública y otras donde no. De entrada, la privada posee una ventaja: la posibilidad de elegir al cliente.

–¿A qué se refiere?
–La sanidad privada decide qué pacientes y dolencias cubre. No tiene obligación de asumir lo que no le interesa. La pública, sí. Desde ese momento, la comparación carece de sentido. Además, en áreas como la sanidad, la educación o los servicios asistenciales está demostrado que lo público ofrece mejores servicios en mejores condiciones de trabajo y genera ciudadanos más satisfechos.

–Entonces, ¿por qué se dice con tanta rotundidad lo contrario?
–Porque hay potentes intereses económicos. Quieren apropiarse de esos sectores, que son muy rentables, para convertir servicios públicos en negocios privados.

–No me negará que el sector público tiene problemas.
–Sin duda. Nuestro Estado del bienestar se diseñó en los años 80 para aquella España, pero la de hoy es muy diferente. Tiene otra demografía, otro mercado laboral, vivimos en un mundo globalizado. Aquel modelo necesitaba adaptarse, pero una cosa es reformar y otra, desmantelar. El copago no mejora la gestión de la sanidad, es un puro tijeretazo.

–¿No cree que también había que recortar gastos?
–¿En base a qué datos? De entrada, rechazo el concepto gasto público. Es inversión pública, porque no hay nada que genere más riqueza en la sociedad que el dinero que se dedica a educación y sanidad. Pero es que, además, los datos sobre los que se han basado los recortes que nos han aplicado son falsos o están manipulados. Esa es una de las mayores sorpresas que me he llevado al documentarme para escribir el libro. Lo de Wert y las becas Erasmus es una anécdota al lado de las mentiras que nos cuelan a diario. Nos están timando.

–¿Es falso que el sistema de pensiones era insostenible?

–Totalmente falso. Gastamos en pensiones mucho menos que el resto de países de nuestro entorno. El sistema no ha entrado en déficit porque haya demasiados pensionistas, sino porque hay seis millones de parados que antes cotizaban y ahora no. Nuestro problema no es de gasto, sino de ingreso. Nos dicen que el modelo público está en quiebra para que desconfiemos de él y nos pasemos al privado. Hemos dado por bueno dogmas basados en mentiras.

–¿Por ejemplo?
–Por ejemplo, que tenemos un Estado del bienestar que no nos podemos permitir. No, señores, la sanidad y la educación no son insostenibles porque generen mucho gasto, sino porque las grandes empresas y fortunas no colaboran como deben. El 70% del fraude fiscal que hay en nuestro país está en esas manos. No es cierto que viviéramos por encima de nuestras posibilidades. Cuando llegó la crisis, España tenía superávit, una deuda bajísima y un gasto público 10 puntos inferior a la media europea. ¿Eso es derrochar?

–Pero llegó la crisis y los votantes se echaron en manos de las políticas liberales que usted tilda de piratas.
–Porque el neoliberalismo corsario propuso medicinas fáciles de entender y, desde el minuto uno, dijo a la gente: «Tranquilo, que la crisis no la vas a pagar tú, la van a pagar los demás». Los demás son los funcionarios, los pensionistas, los enfermos, los estudiantes con beca… Y la gente compró ese discurso.

–Quizá no escuchó otro alternativo.
–Ese ha sido el problema, que frente al neoliberalismo corsario, la izquierda solo ofreció un discurso resistencialista, confuso, resignado, a la defensiva, en vez de decir alto y claro: «Oiga, eso es mentira, ni la crisis la provocamos nosotros, ni la solución es la austeridad». Faltó un relato alternativo, con datos en la mano, que demostrara que la solución no es recortar el Estado del bienestar, sino reformarlo y reforzarlo.

–¿Y ese relato aún no se ha construido?
–Solo se ha hecho en partidos que la gente no percibe con opciones de gobernar. El gran error de Zapatero fue comprar el discurso de los piratas. Aún estoy esperando que los líderes de esa izquierda salgan a negar que lo privado es mejor que lo público. Han tenido que ser los ciudadanos los que se echaran a la calle a recordar que lo público no se vende, se defiende.

–¿Cómo ve el futuro?
–Yo espero que recordemos lo que era este país hace 30 años y lo que es ahora, y entendamos que ha sido el sector público el que ha transformado nuestra sociedad. Pueden tenernos conmocionados y engañados un año, tres, cinco, pero al final la verdad acabará imponiéndose.

Fins aviat gàngster !

Posted on Updated on

Gràcies David !!!

 

‘Ens veurem a l’infern. Fins aviat gàngster’, va etzibar David Fernàndez a l’ex-president de Bankia i ex-ministre del govern espanyol Rodrigo Rato, mentre li ensenyava una sandàlia i el va preguntar:

– Vostè té por?’

Rato li respon: ‘De qui, de vostè?’

– ‘No, de perdre-ho tot un dia, com ha passat a milions de famílies. De la gent, que un dia la gent se n’atipi. Vostè té por? Ens veurem a l’infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia!’

Video complert de l’intervenció d’en David Fernàndez (CUP)


+ Informació:

David Fernàndez diu les coses pel seu nom a Rato: “Fins aviat gàngster!”

– Entrevista al diputat David Fernàndez (CUP-AE) a Els Matins de TV3.

David Fernández: “Es una vergüenza que Rato no sepa cuántos desahucios y dolor ha causado“ (La Sexta).

–  Insults i desqualificacions contra David Fernàndez en mitjans espanyols

Boi Ruiz continua ensorrant la salut dels catalans

Posted on

boiruiz001-446El pasat mes d’agost la Generalitat de Catalunya, fa poc més de dos mesos, anunciava tota cofoia l’aprovació d’un “ambiciós” pla de salut pública a començaments del 2014 amb una desena d’accions vinculants que afectarien totes les conselleries de l’administració catalana, amb la finalitat d’unir en un text legal mesures prioritàries que fomentin la prevenció de molèsties i promoguin el benestar.

Així ho va avançar el director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC), Antoni Mateu, qui va destacar que el projecte del Pla Interdepartamental de Salut Pública (Pinsap), fet de manera “global i conjunta”, estaria llest a finals d’aquest any donant compliment a l’obligació que planteja la Llei de Salut Pública aprovada el 2004.

Fa pocs dies, el 22 d’octubre, Boi Ruiz complint amb el seus propis compromisos (és una ironia) ha suprimit aquesta mateixa Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), que havia estat creada el 2009 amb el suport de tots els grups del Parlament. I òbviament de “l’ambiciòs pla de salut” ni una paraula…

Una mostra  més de la voluntat del govern de CiU d’acabar amb la sanitat pública, que hem pagat durant anys entre tots nosaltres, i regalar-la en safata als seus amics de la sanitat privada.

Més informació a:

La desaparició de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

Mas sigue ‘desmantelando’ la Sanidad catalana

La sanitat pública en runes

 

La campanya d’objecció fiscal a la despesa militar va recaptar 116.000 euros aquest any 2013

Posted on Updated on

def_objecion_fiscalAvui podeu llegir un article publicat a Diagonal amb el títol “La campanya d’objecció fiscal a la despesa militar va recaptar 116.000 euros aquest any 2013” del qual us adjunto les primeres conclusions:

Almenys 916 persones i entitats van objectar a la despesa militar en la declaració de la renda en la campanya 2013 i van decidir enviar aquests diners a organitzacions socials . Segons el grup antimilitarista Tortuga , que recopila la informació de la campanya impulsada per organitzacions antimilitaristes i pacifistes de tot l’Estat , totes les contribucions han sumat 116.494 euros , un rècord des que la campanya registra totes les dades i 134 objeccions més que el 2012 . “Són les millors dades des que fem el recompte objecció a objecció i la primera vegada que se supera la barrera dels 100.000 euros” , explica el comunicat de Tortuga . El 2007 , primer any en què es compta amb dades més sistematitzades , es van recollir 52.493,99 euros .

Un total de 172 entitats s’han beneficiat d’aquestes donacions . La dada és aproximat ja que , segons destaca l’organització, ” encara que l’informe pot ser bastant exhaustiu , segurament queden objeccions sense comptabilitzar ” de les que la campanya no té notícia . Per territoris , les tres autonomies que han registrat més volum de diners detret de la declaració de la renda i simbòlicament de la despesa militar són Catalunya (38.395,12 euros) , País Valencià (12.162,02) i Madrid (7.530,44) , seguida aquesta molt de prop per Aragó (7.367,21).

Article sencer. La campanya d’objecció fiscal a la despesa militar va recaptar 116.000 euros aquest any 2013